El cop d'estat a Hondures de 2009 va ser l'acció militar executada per les forces armades el 28 de juny per a expulsar el president Manuel Zelaya del territori nacional, detenir 8 dels seus ministres i donar pas al nomenament de Roberto Micheletti com a president.
Antecedents Aquests esdeveniments ocorregueren en el marc d'un conflicte entre els poders constitucionals de la república d'Hondures es van enfrontar el president Manuel Zelaya amb el Congrés Nacional i la Cort Suprema sobre la legalitat d'una consulta, la qual tenia com a objectiu saber si el poble hondureny estava d'acord que en els comicis de novembre es col·loqués una quarta urna per a votar un referèndum i canviar la constitució per mitjà d'una Assemblea Nacional Constituent. Els opositors a Zelaya afirmaven que buscava amb aquesta consulta la seva reelecció, tot i que Manuel Zelaya ho va negar.Zelaya nega que pretenia violar la constitució, W radio, 30 de juny de 2009 La Cort Suprema de Justícia i el Tribunal Superior Electoral qualificaren la consulta d'il·legal, partint d'una llei aprovada posteriorment a la realització de la convocatòria (cinc dies abans de la celebració de la consulta) expressament per a prohibir-la. Malgrat aquestes opinions, Zelaya va mantenir la consulta per al juny i va ordenar a l'Exèrcit distribuir paperetes de votació, de conformitat amb el seu paper en la realització d'eleccions. Després que el cap de l'Exèrcit, Romeo Vásquez Velásquez, es negués a obeir aquesta ordre, Zelaya el va destituir del seu càrrec, fet que va provocar la renúncia dels caps de l'Armada i la Força Aèria.
Cop d'estat Zelaya va ser segrestat en plena matinada per militars, traslladat a la base aèria de Palmerola (a prop de Tegucigalpa) i enviat per avió a Costa Rica. L'endemà, el parlament va voler legitimar el cop presentant una suposada carta de renúncia del president, que ell mateix va denunciar com a falsa. La Cort Suprema de va declarar, posteriorment al cop, que havia emès l'ordre per a l'acció militar que va portar a l'exili forçat i va acusar Zelaya de diversos delictes. La comunitat internacional, incloent a les l'Organització de les Nacions Unides,Resolució 63/301 de l'Assemblea General de l'ONU l'Organització dels Estats Americans (OEA) i la Unió Europea, es pronunciaren en contra de la ruptura de l'ordre constitucional i exigiren unànimement la restitució del president Manuel Zelaya en les seves funcions.RTVE (28-6-2009). «Condemna unànime a la detenció de Manuel Zelaya ». En les setmanes posteriors al cop d'estat, el Congrés va decretar l'estat de setge, suspenent les garanties constitucionals dels ciutadans contingudes en 8 articles.«Congrés hondureny va aprovar restringir drets individuals - EL MUNDO - nacion.com ».«ALC».
miniatura|Manifestants a favor Zelaya a Tegucigalpa Hi va haver mobilitzacions en suport d'ambdós sectors, en una crisi que va provocar 20 morts, 12 d'ells causats per les forces de seguretat. L'OEA va suspendre Hondures com a membre de l'organització fins que el país restaurés el govern democràtic.«L'OEA expulsa Hondures mentre Zelaya planeja tornar avui al país ». El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Veneçuela i els Estats Units van anunciar sancions econòmiques per a Hondures a causa del cop d'estat,Estats Units Cancel·la l'AjudaEstats Units Suspèn l'Ajuda Econòmica i MilitarHondures s'enfronta a un aïllament econòmic Reanudan intercambio comercial con Honduras el Banc Interamericà de Desenvolupament i el Banc Mundial van anunciar la suspensió de l'ajuda financera«El BID suspèn emissió de crèdits a Hondures ».«Banc Mundial deté préstecs a Hondures». i es va produir la retirada de tots els ambaixadors de la Unió Europea a Hondures.Moratinos confirma la retirada de tots els ambaixadors europeus d'HonduresPanamá, Israel y Taiwán cerca de Honduras . La Prensa Gráfica (El Salvador). 5 de juliol de 2009
Conseqüències El cop d'estat contra el president Zelaya a Hondures el 28 de juny de 2009 va inaugurar una fase de cops parlamentaris contra governs de l'eix progressista llatinoamericà. A aquest van succeir-lo els cops contra Fernando Lugo al Paraguai (2012), contra Dilma Rousseff al (2016), el cop fallit contra Nicolás Maduro a Veneçuela (2016-2017) i contra Evo Morales a Bolívia (2019).
El derrocament de Zelaya tenia com a objectiu exprés avortar un projecte polític que havia provocat un rebuig creixent de l'oligarquia i l'imperialisme estatunidenc. Durant el primer any del seu mandat no tingué lloc cap canvi rellevant, però a partir de 2007 s'efectuà un gir amb l'acostament a Veneçuela i l'entrada a Petrocaribe. El 2008 fou un any clau, ja que Zelaya s'adherí a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques, a més d'incrementar el salari mínim més d'un 60% i negociar amb el moviment camperol un decret per a legalitzar terres ocupades.
Arran del cop d'estat, la repressió es materialitzà a través de tres vies principals: la militarització, la judicialització i l'empresonament. El COFADEH, una de les organitzacions de drets humans més prestigioses del país, ha denunciat la creixent militarització, amb la creació d'una policia militar i la destinació de les Forces Armades a tasques policials, a més de la presència creixent d'assessors del Mossad, el DAS colombià i la CIA. L'actual ministre de Seguretat és una de les figures de la repressió dels anys 1980 i d'ençà de 2011 el govern ha imposat una «taxa de seguretat» per a finançar l'escalada repressiva.
La judicialització és un altre instrument privilegiat de la repressió, ja que es fa un ús pervers de figures penals molt dures (terrorisme, usurpació) per a imposar penes desproporcionades als líders del moviment popular. Tot això es complementa amb un increment substancial del nombre de presos polítics i la creació de presons de màxima seguretat (formalment per a narcotraficants, però de facto per a defensores de la terra i el territori).
El règim neoliberal articula la repressió legal amb l'ús d'instruments il·legals de tota mena.Destaquen les campanyes de criminalització, les quals caracteritzen els líders socials com a membres de bandes, narcotraficants o terroristes, per tal de legitimar accions en contra seva. Alhora, les amenaces i seguiments han obligat que un gran nombre de líders populars visquin amb fortes mesures de seguretat i en alguns casos en règim de semiclandestinitat. Per acabar, les agressions i assassinats són a l'ordre del dia, amb un fort increment dels feminicidis, segons apunta Suyapa Martínez, del Centre d'Estudis de la Dona. Això en un context d'impunitat per a més del 90% dels crims. Per a Berta Oliva, directora del COFADEH, «no estem en un Estat de Dret, sinó en descomposició».
Un dels principals objectius del cop d'estat va ser la restitució del model neoliberal i a la vegada una radicalització d'aquest. Els pilars del model actual són: intensificació de l'extractivisme i de l'agroindústria, la contrareforma agrària, la reducció abrupta del salari i les privatitzacions.
Referències
Categoria:Història d'Hondures Categoria:Esdeveniments del 2009 Hondures