El llibre dels cinc anells (en japonès Go-rin no sho) és un tractat sobre el Kenjutsu escrit per Miyamoto Musashi en la seua vellesa, durant el seu retir d'ermità en la Cova de Reigendo en 1643, i finalitzat el 19 de maig de 1645, poques setmanes abans de la seua mort. El llibre està dedicat al seu deixeble Teruo Magonojo.
Es considera un tractat clàssic sobre l'estratègia militar del Japó, en una línia semblant a l'L'Art de la guerra, escrit per l'estrateg xinès Sunzi.
A diferència d'altres samurais o ronin, Musashi va rebutjar en el seu moment la idea de fundar una escola de kenjutsu (la qual més tard perfeccionaria i anomenaria com Niten Ichi Ryu) aprofitant la seva fama i prestigi en tot el Japó de l'època, i va preferir una vida més espartana de dedicació exclusiva a l'estudi de l'art de l'espasa mitjançant constants viatges i vagabunderies per tot el país.
Transcurs Musashi desenvolupa la seua tècnica a partir del no-res. En els seus dos primers duels contra Arima Kihei del Shinto Ryu, i en el duel amb el Mestre Akiyama de la província de Tajima és quan Musashi s'adona de la veritable potència de la seua tècnica, i comença a estudiar amb més profunditat el seu propi estil i el dels seus contrincants, desenvolupant una tècnica superior. Amb els anys va ser aprenent l'art de l'estratègia mentre polia la seua tècnica i aprenia sobre l'espasa. Finalment en el seu retir decideix recopilar-lo tot en un únic llibre, un dels manuals més complets que existeixen sobre esgrima i estratègia.
Sobre l'autor i l'obra miniatura|Autoretrat de Miyamoto Musashi. 1640. Miyamoto Musashi va nàixer per a transformar-se en el major samurai de la seua època. Sent un orfe criat per un oncle seu, des d'enjorn es va interessar per les arts militars, inspirades en l'ensenyament del Zen, Sintoisme (la religió tradicional del Japó) i Confucionisme. En elles, va estudiar Kenjutsu, l'art de l'Espasa, que els seus virtuosos ideals foren adoptats per Musashi tota la vida.
Des de la primera lluita, als tretze anys, va conèixer el sabor de la victòria. Als 17 anys, com era comú en l'època, part en Musha Shugyo, una jornada d'acte-perfeccionament, que els samurais viatjaven de ciutat en ciutat, cercant oponents forts per a provar la seua habilitat.
El Musha Shugyo de Musashi ho va dur a tenir més de 60 combats entre els 17 i 30 anys, mai sent derrotat. Aquestes disputes quasi sempre es coronaven amb la mort del rival. Actituds com aquesta, per als nostres ulls occidentals poden semblar cruels, però, per a aquell grup de nobles integrants de la classe més bastada, la mort s'encarava amb naturalitat. De fet, als samurais se'ls ensenyaven les arts militars, perquè es transformaren en bons estrategs, valents i aptes a prendre decisions extremes, ràpidament. En guerres i disputes, la seua actitud era serena, encara enfront de la mort. Aquell que trobava la il·luminació per mitjà del Kenjutsu, desenvolupava una decisió precisa de la realitat, premiada amb una conducta digna i honesta. Musashi va ser un mestre en el Camí de l'Espasa. Va cercar la perfecció en l'art de l'esgrima, fins que la seua fama arribara a les principals corts del Japó.
Als 30 anys, després de vèncer a Sasaki Kojiro, considerat un dels més hàbils samurais de l'època, Musashi va passar per un gran canvi espiritual. Conforme va escriure anys més tard en la seua obra més famosa, el Llibre dels Cinc Anells, Musashi sentia que va vèncer aquests duels no per haver dominat l'estratègia, sinó que per ser més fort, preparat o simplement per sort. Passa llavors, a cercar el significat més profund del Camí de l'Espasa, que ho duu a entrar en contacte amb altres formes d'art com escultura, pintura, cal·ligrafia i també la meditació Zen.
Fou als 50 anys que finalment Musashi va arribar al seu objectiu de comprendre els principis del camí, conforme va escriure en la introducció del Llibre dels Cinc Anells. Prop d'aquesta època va establir el seu estil, el Niten Ichi Ryu.
Al final de la seua vida, sentint la proximitat de la fi Musashi es va aïllar en la cova de Reigando, en l'illa de Kyushu, on es va quedar durant un any i vuit mesos, deixant registrat el seu ensenyament per a les futures generacions. El resultat fou el Gorin No Sho, o El Llibre dels Cinc Anells, com es coneix en l'Occident.
Musashi Sensei va escriure El Llibre dels Cinc Anells per al seu deixeble Terao Magonojo. Poc temps després de concloure l'obra, Musashi va morir als 61 anys de causes naturals. Des de llavors van passar deu generacions de deixebles, que continuen preservant el seu ensenyament en el Kenjutsu.
El Llibre dels Cinc Anells no es va restringir solament als practicants de l'art de l'espasa. Avui és referència per a homes de negocis i de màrqueting del Japó. Des de la dècada del 80, publicat també en l'Occident, es considera com un dels millors guies psicològics d'estratègia, excel·lent per a professionals que necessiten imposar la seua marca, per mitjà de campanyes i tàctiques de vendes en el competitiu món d'avui.
Aquesta obra d'estratègies militars que podria ser aplicada en "qualsevol situació que exigisca planificació i tàctica", va ser concebuda per Musashi, el sant de l'espasa, poc abans de morir. Els seus últims dos anys de vida van ser dedicats a immortalitzar la filosofia que va desenvolupar mentre trillava el Camí de l'Espasa.
Divisió de l'obra El Llibre dels Cinc Anells comença amb una introducció, on el mateix Musashi fa una breu presentació d'ell mateix, exposa la seua experiència com a guerrer i la seua dedicació per a adquirir els principis del Camí de l'estratègia del Niten Ichi Ryu. Sota aquesta escola es basa el llibre, el qual es divideix en cinc volums seguint aquest ordre:
El Manuscrit de la Terra El Manuscrit de l'Aigua El Manuscrit del Foc El Manuscrit del Vent El Manuscrit del Buit
Els noms d'aquests manuscrits estan inspirats en els noms d'alguns dels elements que conformen la naturalesa d'acord amb la filosofia budista.
El Manuscrit de la Terra Aquest apartat tracta sobre la importància de l'estratègia militar, o com ell ho anomena: el Camí "de l'estratègia". En aquest manuscrit estableix quin és l'esperit i els requisits morals per a aprendre aquest Camí. Recalca que la seua escola ensenya l'avantatge que ofereix l'estil de combat amb dos sabres al mateix temps: el sabre llarg (katana) i el curt (wakizashi).
Fa comparances del camí estratègic del guerrer amb el camí d'altres oficis tals com el de l'agricultor, del comerciant, etc.
També en aquest manuscrit, Musashi fa un preàmbul d'aquest i els altres manuscrits. Ací Musashi explica sobre que tracta la seua obra i com es divideix.
Musashi compara les característiques del sabre amb les d'altres armes tals com la llança, l'arc i la naginata.
S'explica també la importància de manejar adequadament els temps i ritmes en l'estratègia. Açò implica fer les coses en el temps precís o oportú per a triomfar.
Musashi també tracta sobre la planificació, organització i lideratge usant comparances metafòriques. Una de les metàfores més destacades és la "del fuster". Ací s'explica amb millor detall com ha de ser aplicada l'estratègia. En l'antic Japó li deien "fuster" a l'arquitecte o al constructor d'edificis i no al que fa només mobles, perquè en aquell temps les edificacions comunes eren de fusta i només les fortificacions o castells eren de pedra i fusta. Així que quan Musashi tracta sobre el "Camí del fuster" en realitat es refereix al "Camí de l'arquitecte".
Usant la comparança de l'arquitecte, Musashi estableix com ha de ser aplicada l'estratègia: així com un arquitecte planifica posant el projecte en la seua mesura correcta i sobre la base d'aquest pla realitza el treball, així s'ha d'aplicar l'estratègia en el camp militar o en altres oficis. Després, Musashi descriu que aquell que dirigeix correctament la construcció, selecciona la fusta bona i forta per a les columnes o pilars, la fusta menys forta per a llindars, portes. Les fustes nuoses o de dolenta qualitat serveixen per a ajudar a la construcció, com el fer bastides, i després per a fer llenya. Amb aquesta descripció, Musashi ensenya que en tota empresa o projecte s'ha de col·locar tot el material amb què es compta, en el lloc que li correspon per a assolir l'èxit. És a dir, si no s'assoleix distribuir tots els recursos apropiadament per a assolir una meta, llavors simplement es fracassarà. O dit figuradament: si s'usa fusta nuosa per a construir columnes, aquestes tard o d'hora fallaran i cauran, i tota la construcció s'enfonsarà.
Després Musashi segueix usant la comparança de l'arquitectura amb el Camí de l'estratègia i diu que el cap de construcció designa els seus homes adequadament: els especialistes per a fabricar les diferents capes de pisos, especialistes per a construir portes, llindars, llindes, sostres, etc. La gent menys preparada és usada per a ensamblar, fabricar tascons i treballs diversos. Amb aquesta comparança Musashi ensenya que el líder ha de seleccionar apropiadament el personal que reunisca el perfil adequat per a assolir la realització dels seus projectes. El líder ha de conèixer les habilitats de cadascun dels seus subordinats i, per tant, saber delegar. Aquell dirigent que no conega les característiques del seu personal, tendeix al fracàs. Un líder ha de saber destriar qui del seu personal pot ajudar o ocupar-se millor en una determinada labor.
Mushasi segueix fent més comparances de l'arquitectura amb l'estratègia, que ja no cabrien en aquest article, però aquestes comparances contenen principis molt valuosos per a assolir l'èxit. Mushasi remata la secció de les comparances amb aquesta frase: "Inserisca aquestes paraules (del llibre) en el seu cor, cal investigar més sobre açò".
El mestre Musashi estableix els principis per a arribar a aquest Camí:
Pensa honestament. Entrena constant i mentalment. Posa't al tant de diverses arts marcials. Coneix els Camins d'altres professions. Distingeix els avantatges i desavantatges de qualsevol assumpte Aprèn a veure les coses amb un enfocament precís. Percep i comprèn aquelles coses que a primera vista no es poden veure. Para esment encara en els detalls menuts. Fes coses útils.
Sobre l'anterior, Musashi afegeix: "Posa aquests principis en el teu cor per a entrenar-te en el Camí de l'estratègia. Si no mires les coses des d'una àmplia perspectiva serà difícil que arribes a ser un expert en l'estratègia".
Més endavant afirma que qui domina aquest Camí és capaç de doblegar a més de vint enemics, el líder que aplica el Camí de l'estratègia és capaç de dirigir competentment als seus subordinats. Finalment, culmina les lliçons del manuscrit amb aquesta frase: "Saber com es guanya, ajuda a un mateix i al prestigi, açò és el Camí de l'estratègia".
El Manuscrit de l'Aigua En aquest apartat s'expliquen els mètodes per a arribar a la victòria, usant certes postures, tècniques per a empunyar el sabre correctament, per a moure el cos, diferents tècniques de tall, el maneig de ritmes, temps, de com combatre contra diversos adversaris alhora. L'interès de Musashi se centra en el fet que vol que el practicant aprenga a moure's adequadament adquirint una flexibilitat natural adaptant-se a les circumstàncies amb una fluïdesa com la de l'aigua que s'adapta a la forma del recipient o de la llera que ho conté. Diu Musashi: "seguint l'aigua com a model, l'esperit ha de ser com l'aigua".
Però abans de començar formalment les lliçons, Musashi recomana emfatitzant que el seu llibre ha de llegir-se de bon tros amb deteniment: "Si interpretes aquests textos a la lleugera, cometràs molts errors en el Camí". Més endavant recalca: "No lliges per llegir, ni imites, sinó que has de tenir interès per descobrir tu mateix aquestes coses, s'ha de reflexionar".