Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda. També és la més habitada d'Irlanda del Nord, com de la província de l'Ulster. La població de la ciutat és al voltant dels 275.000 habitants i 550.000 si considerem la seva àrea metropolitana. Això la converteix en la quinzena ciutat més gran del Regne Unit, i l'onzena major conurbació d'aquest país. El seu nom en gaèlic, Béal Feirste, es refereix a la desembocadura del riu Fearsaid, a la riba del qual es va començar a construir la ciutat.
Belfast fou escenari dels pitjors episodis dels Troubles, que van deixar una ciutat dividida, en alguns casos amb murs, en barris republicans i lleialistes (unionistes).
Des de fa uns quants anys, especialment després de l'Acord de Belfast, ha anat calmant-se la situació, permetent així un major desenvolupament de la ciutat.
A Belfast hi ha dos aeroports: L'Aeroport Internacional de Belfast (Aerfort Idirnáisiúnta Bhéal Feirste en gaèlic irlandès) i l'Aeroport de la Ciutat de Belfast (Aerfort Chathair Bhéal Feirste en gaèlic irlandès).
Belfast està situada a la costa est d'Irlanda del Nord. La ciutat està envoltada al nord-oest per una sèrie de pujols, incloent el pujol de Cavehill, que es creu que va inspirar la novel·la de Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver. Ell imaginava que aquesta tenia la forma d'un gegant dormint protegint la ciutat. Belfast també està localitzada a l'oest del Belfast Lough (llac Belfast / ria de Belfast) i a la desembocadura del riu Lagan, i això la converteix en una localització ideal per a la indústria de construcció naval que la va fer tan famosa. Quan el Titanic va ser construït a Belfast el 1912, Harland and Wolff tenia la major drassana del món. Sent originalment un poble al Comtat d'Antrim, el municipi de Belfast va ser creat quan Belfast va aconseguir l'estatus de ciutat per la reina Victòria el 1888.
La Universitat Queen's de Belfast és la més important de la ciutat. La Universitat de l'Ulster també té un campus a la ciutat, on es concentren els estudis de belles arts i disseny.
Història miniatura|esquerra|El Titanic salpant de Belfast, el 2 d'abril del 1912 miniatura|esquerra|L'Albert Memorial Clock miniatura|Stormont El lloc on es troba l'actual Belfast ha estat sempre ocupat des de l'edat del bronze. El jaciment arqueològic conegut com a Giant's Ring (Anell del Gegant), localitzat molt a prop de la ciutat, té 5.000 anys d'antiguitat i encara es poden observar restes de fortificacions que daten de l'edat del ferro als turons que envolten la ciutat.
Es va convertir en un assentament important en el quan un gran nombre de colons anglesos i escocesos es van establir allí en procés de colonització de l'Ulster, amb l'objectiu d'erradicar a la població catòlica de l'Ulster. El 1641, els catòlics es van rebel·lar, però van ser durament reprimits. Belfast va florir com un important centre comercial i industrial durant els segles i i va esdevenir la ciutat més industrialitzada d'Irlanda, superant fins i tot Dublín, gràcies a les seves drassanes, i la indústria tèxtil i tabaquera, entre d'altres. Les drassanes de Harland and Wolff es van convertir en les més importants del món, emprant fins a 35.000 treballadors. En aquestes drassanes es va construir el tràgicament famós Titanic.
Belfast es va constituir en la capital d'Irlanda del Nord des de la creació d'aquesta regió administrativa el 1920 per la Llei de Govern d'Irlanda del 1920. Des de llavors ha anat creixent en nombre d'habitants i ha estat testimoni dels enfrontaments entre els seus ciutadans catòlics (en la majoria "nacionalistes", favorables a la independència respecte al Regne Unit) i protestants (o "unionistes o lleials", que s'oposen a un procés que porti a separar-se de l'Imperi britànic).
Belfast va ser bombardejada tres vegades durant la Segona Guerra Mundial per bombarders dels nazis. El bombardeig que va causar més danys va ocórrer a la nit del 15 d'abril del 1941, quan 200 bombarders van atacar la ciutat sense trobar resistència important. S'estima que unes mil persones van morir durant el bombardeig o per ferides ocasionades per aquest. A més, unes 100.000 persones van perdre la casa. Encara que les drassanes i les fàbriques d'avions van ser afectades, ràpidament es van recuperar, ja que la demanda de vaixells i avions era elevada. Això, per descomptat, va significar la ràpida recuperació de l'economia de Belfast.
El 21 de juliol del 1972, la Brigada de Belfast de l'IRA Provisional va detonar 22 bombes a dins i al voltant de la ciutat, les quals van provocar la mort de nou persones, incloent-hi dos policies, i ferides a altres 130. A més de l'Exèrcit Britànic i la policia local, l'IRA provisional es va enfrontar a dos grups paramilitars: l'Associació en Defensa de l'Ulster (UDA) i la Força Voluntària de l'Ulster (UVF). Fins al 1994 es van dur a terme enfrontaments esporàdics entre ambdues forces a Belfast. Encara que el cessament del foc entre ambdós bàndols ja no ha desencadenat la violència a la ciutat, la ciutat manté un important component de segregació entre la població catòlica republicana irlandesa i la població protestant unionista britànica.
El 1997, els "unionistes o lleials" van perdre el control del Consell de Belfast per primera vegada en la seva història. Aquesta derrota va ser confirmada en les eleccions del 2001 i del 2005. Això ha permès que membres dels nacionalistes SDLP i Sinn Féin ocupin el càrrec d'alcalde per primera vegada. L'alcalde escollit el 2024 és Micky Murray, que pertany al Partit de l'Aliança. miniatura|Castell de Belfast
Etimologia i lema Belfast és la versió anglicanitzada del nom irlandès de l'àrea on es troba, que significa "El gual sorrenc a la desembocadura del riu". Això es refereix a la barra que es va formar on el riu Farset s'uneix al riu Lagan a Donegall Quay i flueix fins al Belfast Lough. Aquest va ser el centre al voltant del qual es va desenvolupar la ciutat. El riu Farset també rep el seu nom de la paraula per a "fossat de sorra", feirste en irlandès. Sobrepassat pel riu Lagan com el riu més important, el Farset ara llangueix en la foscor, sota l'Avinguda Principal (High Street). El riu obert encara pot ser vist a la vora del cementiri de Shankill. Bank Street (Carrer del banc) al centre de la ciutat es refereix al banc del riu i Bridge Street (Carrer del pont) va ser el lloc on es trobava anteriorment un pont sobre el riu Farset.
130px|miniatura|esquerra|Escut d'armes de la ciutat de Belfast
La ciutat de Belfast té el lema en llatí "Pro tant quid retribuamus". Això es pot traduir com 'El que hem de donar a canvi de molt' (literalment 'Havent rebut tant, el que hem de tornar') i va ser pres del Salm 116 versicle 12 de la Bíblia en llatí vulgar.
L'escut d'armes de la ciutat mostra un escut central, portant un vaixell i una campana, flanquejat per un llop encadenat a l'esquerra i un cavallet de mar a la dreta. Un hipocamp més petit se situa en la part superior. Aquest blasó data del 1613, quan el rei Jaume I li va atorgar l'estatus de poble a Belfast. El segell va ser usat pels comerciants de Belfast durant el en les seves signatures i monedes. Una gran vidriera de colors a l'Ajuntament de la ciutat mostra el segell, i una explicació suggereix que l'hipocamp i el vaixell fan referència a la significant història marítima de Belfast. El llop pot ser un tribut al fundador de la ciutat, Sir Arthur Chichester, i referir-se al seu propi escut d'armes.
Geografia i clima Geografia miniatura|Vista de la ciutat de Belfast Belfast es troba a la costa oriental d'Irlanda del Nord. Una conseqüència d'aquesta latitud nord és que propicia dies curts a l'hivern i llargs a l'estiu. Durant el solstici d'hivern, el dia més curt de l'any, la posta de sol local succeeix abans de les 16:00 mentre que l'alba és al voltant de les 8:45. Això es compensa amb el solstici d'estiu al juny, quan el sol es pon després de les 22:00 i surt abans de les 5:00.
Belfast també es localitza a l'extrem est de Belfast Lough i en la desembocadura del riu Lagan. El 1994 una presa va ser construïda a través del riu per la Laganside Corporation per augmentar el nivell de l'aigua perquè cobrís les indecoroses zones de fang que li van donar a Belfast el seu nom ("El gual arenós a la desembocadura del riu"). L'àrea del Districte del Govern Local de Belfast és de 109,6 km².
La ciutat està flanquejada al nord i al nord-oest per una sèrie de pujols, incloent-hi la Muntanya Divis, Muntanya Negra (Black Mountain) i Cavehill, que es pensa inspirà l'obra de Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver. Quan Swift vivia a Lilliput Cottage a prop del fons del carrer Limestone a Belfast, va imaginar que el turó Cavehill tenia la forma d'un gegant adormit. La forma del nas del gegant, coneguda localment com el Nas de Napoleó, és anomenada oficialment McArt's Fort, probablement en honor d'Art O'Neill, un cacic del que va controlar l'àrea en aquesta època. Els pujols de Castlereagh es troben al sud-est de la ciutat.
Clima Belfast té un clima temperat. La temperatura diària mitjana és de 18°C al juliol i 6°C al gener. La temperatura més alta registrada a Belfast va ser de 30,8°C el 12 de juliol del 1983. La ciutat té una precipitació significant (més de 0,25 mm) en 213 dies en un any, amb una precipitació anual mitjana de 846 mil·límetres, més copiosa que la de Dublín o a la de la costa sud-est d'Irlanda. Sent una àrea urbana i costanera, Belfast normalment rep nevades en no més de 10 dies l'any. El canvi climàtic també està afectant Belfast, prova d'això és que el juliol i el setembre del 2006 i l'abril del 2007 van trencar rècords com els mesos més calorosos que s'han registrat a la ciutat.
Demografia Belfast va experimentar un enorme creixement en la població al voltant de la primera meitat del . Aquest increment es va reduir i va aconseguir el punt màxim a prop de l'inici del Conflicte d'Irlanda del Nord amb el cens del 1971 registrant prop de 600.000 habitants a l'Àrea Urbana de Belfast. Des de llavors, els nombres de l'interior de la ciutat han disminuït dramàticament, ja que la gent s'ha anat mudant als afores, augmentant la població suburbana de Belfast. El cens de població del 2001 dins de la mateixa Àrea Urbana va registrar 277.391 habitants, amb 579.554 persones residint a l'Àrea Metropolitana de Belfast. La densitat de població en el mateix any va ser de 24,15 habitants per hectàrea (en comparació a l'1,19 en tot el territori d'Irlanda del Nord).
El cens de l'any 2001 també va mostrar que:
46,8% dels habitants eren homes i 53,2% eren dones. 21,7% eren menors de 16 anys i 19,7% tenien 60 o més anys. 47,2% eren catòlics i 48,6% eren protestants.