miniatura|Tachi forjat el 1997 El és tipus d'espasa japonesa, de fabricació tradicional, semblant a un sabre, que portava la classe samurai del Japó feudal. Sovint es diu que és una mica més corbada i un poc més llarga que la katana. No obstant això, Gilbertson, Oscar Ratti, i Adele Westbrook indiquen que una espasa és dita tachi quan penja de l'obi (cinturó) amb el fil cap avall, i la mateixa espasa es converteix en katana quan es duu amb el fil cap amunt travessant la cintura. L'estil d'espases tachi va precedir el desenvolupament de la katana, que no es va esmentar pel seu nom fins a finals del segle XII. L'estil "tachi" fou eventualment descartat en favor de la katana. Els daitō (espases llargues) anteriors a la katana tenien de terme mitjà uns 78cm de longitud de fulla; més llargs que el terme mitjà de la katana d'uns 70cm. Al contrari que la manera tradicional de dur la katana, el tachi penjava del cinturó amb el fil tallant cap avall, i usualment s'usava per a la cavalleria. Desviacions de la longitud habitual del tachi duen afegits el prefix ko- (per "curt") i ō- (per "gran"). Per exemple, els tachi que eren shōtō i més propers en grandària al wakizashi es deien kodachi. El tachi més llarg (considerat un ōodachi del segle 15) en existència té més de 3.7 metres de longitud total (2,2 m. de fulla) però es creu que era cerimonial. Durant l'any 1600, molts vells tachi es retallaren a la grandària d'una katana. La majoria de les fulles tachi supervivents avui dia són o-suriage, de manera que és rar veure una espasa original signada ubu tachi.
Fou la primera espasa forjada en el Japó. És l'antecessora directa de la katana (amb major longitud), es va seguir usant molts anys després com una espècie d'espasa cerimonial pels samurais del més alt rang. S'usava principalment com a espasa per a cavalleria i està dissenyada per a tallar de baix cap amunt.
Història La producció d'espases al Japó es divideix en períodes específics:"Transition of , and ". Nagoya Japanese Sword Museum Touken World.
Jōkotō (espases antigues, fins al voltant del 900) Kotō (espases antigues, al voltant del 900–1596) Shintō (espases noves, 1596–1780) Shinshintō (espases noves, 1781–1876) Gendaitō (espases modernes o contemporànies, 1876–present)
El predecessor de l'espasa japonesa s'ha anomenat Warabietō.Kazuhiko Inada (2020), Encyclopedia of the Japanese Swords. p. 33. A mitjans del període Heian (794–1185), els samurais van millorar el per desenvolupar kenukigata-tachi (espasa japonesa antiga). Per ser més precisos, es creu que els va millorar el i va desenvolupar kenukigata-tachi amb un forat a l'empunyadura i Kenukigata-warabitetō sense decoracions a la punta de l'empunyadura, i els samurais van desenvolupar basat en aquestes espases.Tatsuhiko Shimomukai (2007). . Kodansha. . , que es va desenvolupar a la primera meitat del segle X, té una forma de secció transversal tridimensional d'una fulla pentagonal o hexagonal allargada anomenada i una fulla d'un sol tall suaument corbada, característiques típiques de les espases japoneses. No hi ha cap empunyadura de fusta unida al , i la canya tang (), integrat amb la fulla, s'agafa i s'utilitza directament. El terme deriva del fet que la part central de la tang està buida en forma de pinces japoneses antigues ().Kazuhiko Inada (2020), Encyclopedia of the Japanese Swords. p. 32–33.
En el desenvolupat després , una estructura en què l'empunyadura està fixada a la tang () amb una agulla anomenada es va adoptar. Com a resultat, una espasa amb tres elements externs bàsics de les espases japoneses, la forma transversal del , una fulla d'un sol tall suaument corbada, i l'estructura del , es va completar.Kazuhiko Inada (2020), Encyclopedia of the Japanese Swords. p. 32–33. . September 2020. pp.36–37. La seva forma pot reflectir els canvis en la forma de guerra al Japó. La cavalleria era ara la unitat de combat dominant, i el més antic recte no eren adequades per lluitar a cavall. L'espasa corba és una arma molt més eficient empunyada per un guerrer a cavall; la corba de la fulla augmenta considerablement la força cap avall d'una acció de tall. Tanmateix, segons Yoshikazu Kondo, l'arc i les fletxes eren sens dubte les principals armes utilitzades en les batalles de cavalleria, però des de la Guerra Genpei al segle XII, l'ús de a cavall va augmentar.Yoshikazu Kondo (1997). . Yoshikawa Kobunkan. Els primers models tenien corbes desiguals amb la part més profunda de la corba a l'empunyadura. A mesura que les èpoques canviaven, el centre de la corba tendia a moure's cap amunt per la fulla.. September 2020. p. 6, 36–37.
Al segle XI, durant el període Heian, s'exportaven als països veïns d'Àsia. Per exemple, al poema "La cançó de les espases japoneses", Ouyang Xiu, un estadista de la dinastia Song a la Xina, va descriure les espases japoneses de la següent manera: "És una espasa preuada amb una beina feta de fusta fragant coberta amb pell de peix, decorada amb llautó i coure, i capaç d'exorcitzar els mals esperits. S'importa a un gran cost."Takeo Tanaka (2012). . p. 104. Kodansha. . March 27, 2016.
Des del període Heian (794–1185), els samurais ordinaris portaven espases de l'estil anomenada ( ,), que significava de laca negra L'empunyadura d'un està embolicat en cuir o pell de raig, i està embolicat amb fil negre o cordó de cuir, i la beina està recoberta de laca negra. D'altra banda, els nobles de la cort portaven decorat amb metall tallat amb precisió i joies per a finalitats cerimonials. Els nobles de la cort d'alt rang portaven espases de l'estil anomenat o (), que significava decoratiu, i els nobles de la cort de rang inferior portaven simplificats espases de l'estil anomenat , que significava prim El i portats pels nobles eren inicialment rectes com un , però des del període Kamakura han tingut una corba suau sota la influència del . Des de que portaven els nobles de la cort eren per a ús cerimonial, generalment tenien una placa de ferro en lloc d'una fulla.Kazuhiko Inada (2020). Encyclopedia of the Japanese Swords. pp.36–44. . September 2020. p. 37–41.
En el període Kamakura (1185–1333), els samurais d'alt rang portaven ( ,), que significava una espasa amb cadenes a l'arsenal. La beina del estava cobert amb una placa de coure daurat i penjava amb cadenes a la cintura. Al final del període Kamakura, simplificat es va fer com a ofrena als dels santuaris sintoistes i van deixar d'utilitzar-se com a armes. D'altra banda, al període Kamakura, hi havia un tipus de anomenat () amb una beina recoberta de metall, que es va utilitzar com a arma fins al període Muromachi. El significat era una espasa embolicada al voltant d'una sangonera, i la seva característica era que una fina placa de metall s'enrotllava en espiral al voltant de la beina, de manera que era robusta i decorativa, i no s'utilitzaven cadenes per penjar la beina al voltant de la cintura.Kazuhiko Inada (2020). Encyclopedia of the Japanese Swords. pp.36–44. . September 2020. p. 37–41.
Les invasions mongoles del Japó al segle XIII durant el període Kamakura van facilitar un canvi en els dissenys de les espases japoneses. Els els forjadors de l'escola Sōshū, representats per Masamune, van estudiar en ruïnes. – trencades o doblegades en batalla – per desenvolupar nous mètodes de producció i crear espases innovadores. Van forjar la fulla utilitzant una combinació d'acer tou i dur per optimitzar la temperatura i el temps d'escalfament i refredament de la fulla, donant com a resultat una fulla més lleugera i molt robusta. També van suavitzar la corba de la fulla, van allargar la punta linealment, van eixamplar l'amplada des de la vora de tall fins al costat oposat de la fulla i van aprimar la secció transversal per millorar la penetració i la capacitat de tall de la fulla.. Masamune Sword and Blade Workshop. Touken World.
Històricament al Japó, la fulla ideal d'una espasa japonesa es considera el en el període Kamakura, i els espadachins des del període Edo fins a l'actualitat després del període centrat en la reproducció de la fulla d'una espasa japonesa del període Kamakura. Hi ha més de 100 espases japoneses designades com a Tresors Nacionals al Japó, de les quals la del període Kamakura representen el 80% i el representen el 70%.. Touken World.. Sankei Shimbun. July 2, 2017
Des del final del període Kamakura fins al final del període Muromachi (1333–1573), (), que significa un embolicat en cuir, era popular. El era més fort que el com que l'empunyadura estava embolicada en cuir o pell de raig, es pintava laca a sobre, s'hi enrotllaven corretges i cordons de cuir, i la beina i de vegades la (protector de mà) també estaven embolicats en cuir.Kazuhiko Inada (2020). Encyclopedia of the Japanese Swords. pp.36–44.
Al , les espases japoneses, incloent-hi , ja havia guanyat fama internacional en ser exportada a la Xina i Corea.Takeo Tanaka (1982) . p. 348. Shibunkaku. Per exemple, els coreans van aprendre a fer espases japoneses enviant espasers al Japó i convidant espasers japonesos a Corea. Segons el registre de l'1 de juny de 1430, als Registres Veritables de la Dinastia Joseon, un espaser coreà que va anar al Japó i va dominar el mètode de fabricació d'espases japoneses va presentar una espasa japonesa al rei de Corea i va ser recompensat per l'excel·lent treball que no era diferent de les espases fetes pels japonesos.
Tradicionalment, (arcs) eren la principal arma de guerra al Japó, i i eren per al combat cos a cos. La Guerra d'Ōnin a finals del , al període Muromachi, es va expandir a una guerra domèstica a gran escala, en la qual van participar agricultors contractats anomenats es van mobilitzar en gran nombre. Van lluitar a peu utilitzant més curt que En el període Sengoku (període d'estats en guerra) a finals del període Muromachi, la guerra es va fer més gran; lluitaven en formació tancada utilitzant (llances) prestades a ells. A més, a finals del segle XVI, (arcabussos de metxa) van ser introduïts des de Portugal, i els els forjadors japonesos van produir en massa productes millorats, amb lluitant amb armes llogades. Al camp de batalla del Japó, les armes i les llances es van convertir en les armes principals a més dels arcs. A causa dels canvis en els estils de lluita en aquestes guerres, el i es va tornar obsolet entre els samurais, i la , que era fàcil de transportar, es va convertir en el corrent principal. El d'aspecte enlluernador es va convertir gradualment en un símbol de l'autoritat dels samurais d'alt rang."Arms for battle - spears, swords, bows". Nagoya Japanese Sword Museum Touken World. September 2020. p. 40. History of Japanese swords "Muromachi period - Azuchi-Momoyama period". Nagoya Japanese Sword Museum Touken World
A partir del , les espases de baixa qualitat es van produir en massa sota la influència de la guerra a gran escala. Aquestes espases, juntament amb les llances, es prestaven a agricultors reclutats anomenats , mentre que les espases s'exportaven. Aquestes espases produïdes en massa s'anomenen , i els forjadors de l'escola Bisen i l'escola Mino els produïen per divisió del treball.. September 2020. p. 40. . September 2020. p. 70–71. L'exportació d'espases japoneses va arribar al seu punt àlgid durant el període Muromachi: almenys 200.000 espases es van enviar a la dinastia Ming de la Xina en el comerç oficial en un intent d'absorbir la producció d'armes japoneses i dificultar que els pirates de la zona s'armessin. A la dinastia Ming de la Xina, es van estudiar les espases japoneses i les seves tàctiques per repel·lir els pirates, i i es van desenvolupar basant-se en les espases japoneses.Takeo Tanaka (2012). . p. 104. Kodansha. Koichi Shinoda. (1 May 1992). Chinese Weapons and Armor. Shinkigensha. Rekishi Gunzo. (2 July 2011) Complete Work on Strategic and Tactical Weapons. From Ancient China to Modern China. Gakken.