Paçà (, en francès Passa) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 683 habitants, de la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Trasserra fan la guerra, a Paçà la deixen passar".
Etimologia Joan Coromines justificaCoromines 1996. el nom del poble de Paçà a partir d'un antropònim llatí, Paccius, derivat del mot comú també llatí pax (pau), que deriva en la forma d'origen adjectival Paccianus. Ja en llatí vulgar la doble c (cc) passà a simplificar-se en una de sola, pronunciada en un primer moment com a ts, i després simplement s.
Apareix el 1106 com a Passan, escrit Pacianum el 975, Pasan el 1188 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 48).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Paçà en el Rosselló El terme comunal de Paçà, de 134.700 hectàrees d'extensió, està situat a la zona de contacte dels Aspres amb la Plana del Rosselló, a la dreta del Reart. És de formaEl terme de Paçà en els ortofotomapes de l'IGNPaçà i el seu entorn a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. allargassada i estreta, esbiaixat de nord-est a sud-oest.
Al sud i oest del terme comunal es troben les elevacions de les serres de Sant Lluc, d'en Dagues i de les Planes, que corresponen a l'antiga plana vilafranquianaBecat, Ponsich i Gual, 1985. erosionada pels còrrecs que recorren aquesta zona, de vegades amb relleus espectacular causats per l'efecte del pas de l'aigua. Els pendissos existents en la major part del terme de Paçà estan coberts de vinyes, que és la principal activitat econòmica del terme.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Paçà miniatura|esquerra|La cellera de Paçà, amb la porta d'entrada miniatura|Un dels dos carrers de la cellera de Paçà El poble de Paçà està situat en el vessant nord-oriental d'un dels turons que són testimoni de l'antiga plana del Rosselló, l'anomenada vilafranquiana. Comença essent una cellera a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri, com encara es pot reconèixer avui dia en el traçat urbanístic del nucli més vell. Envoltant la cellera es formà la vila medieval, que perdurà pràcticament igual fins al , quan el poble començà a créixer. Havia estat murallada, com expliquen els mateixos noms dels carrers que formen el nucli antic, entre ells el Carrer de la Muralla. El poble havia estat fortificat.
El poble es començà a expansionar des de principis del , amb la construcció de cases més modernes i edificis significatius com la Cava Cooperativa dels Vinyaters de Paçà, al nord-est, i el Cementiri Nou al sud-oest. Modernament, els darrers anys del i primers del , s'han començat a formar urbanitzacions per tal d'estendre el poble més enllà del nucli antic: Beau Soleil, la Fontvella i les Mimoses, principalment.
El Monestir del Camp El Monestir del Camp és situatEl Monestir del Camp en els ortofotomapes de l'IGN a prop del poble de Vilamulaca i de l'extrem nord-est del terme de Paçà, al nord-est d'aquest poble. A l'entorn de l'antic monestir s'ha format modernament un veïnat, totalment lligat a l'explotació agrícola del lloc, pertanyent a la família Jaubert de Paçà.
Sant Lluc de Puig Rodon Sant Lluc de Puig Rodon, o de Puig.rodon, és una capella situadaSant Lluc de Puig Rodon, en els ortofotomapes de l'IGN situada a la zona més meridional del terme, a les Serres de Sant Lluc.
Sant Esteve de les Vinyes Aquesta església, citada des del 994, era una dependència del Monestir del Camp. La seva localització era a la zona nord-oest del poble de Paçà, però no en queden restes visibles.
Els masos del terme El mas més antigament documentat de Paçà és actualment desaparegut: Pedra Blanca apareix, amb el seu amo, Ramon Guillem de Pedra Blanca, en un document del 1226. Només en queda el topònim, en l'actualitat. D'altres masos també desapareguts són la Barraca d'en Noell, el Casot d'en Paraí i el Cortal de la Teuleria, o Cortal d'en Mari. Els encara existents són el Casot d'en Paul, el Cortal d'en Paraí, el Cortal d'en Trilles, el Mas d'Avinyó, conegut a Trasserra com a Mas Mulès, el Mas d'en Badia, el Mas d'en Bosc, abans anomenat Mas d'en Saquer, el Mas d'en Marc, també de vegades anomenat Mas d'en Bosc, el Mas d'en Planes, el Mas d'en Valent, el Mas d'en Valeta, el Mas de Sant Lluc, el Mas Désiré, abans Mas d'en Noé, el Mas d'en Martí, els Masos, o Mas d'en Llauró i el Mas d'en Rabrau, abans Mas d'en Noell.
Els cursos d'aigua Tres cursos d'aigua s'aproximen més al concepte de riu, tot i que en l'actualitat a penes porten aigua la major part de l'any. Són el Reard, la Ribera de la Vallmanya, sovint anomenada simplement la Vallmanya, i la Ribera de Paçà. Fora d'aquests tres casos, la resta de cursos d'aigua, d'aportació hídrica accidental, sota l'efecte de les pluges, són torrents, anomenats còrrecs al Rosselló. A Paçà n'hi ha un bon munt, a causa de l'accidentat que és el terme comunal: Còrrec d'Avinyó, de Bell Aucell, de Can Darnès, de Coma de Fos, de la Cadira, de la Candala, de la Casa, de la Font de Campell, de l'Alzina, de la Pedra Blanca, de l'Argelaguer, de la Serra d'en Llauró, de la Serra de Sant Lluc, de la Vinya (dos de diferents amb aquest nom), del Camí de Vivers, del Camp Nou, del Cortal d'en Paraí, del Cortal d'en Trilles, de les Balmes, de les Barreres, de les Conques, de les Costes, de les Figueredes, de les Llobateres, de les Serres, de les Teixoneres, del Fornàs, del Mas d'en Noé, del Mas d'en Noell, del Mas Saquer, del Mas Valent, o d'en Valent, del Puget, dels Camps Grans, o del Camp Gran, dels Castellars, dels Dagues, del Serrat de les Vinyes, dels Gorgs, dels Llops, de l'Ullastre, d'en Ferrer, conegut a Trasserra com a Còrrec d'en Serra, de n'Hug, o del Noc, de Puig de Martres, de o d'en Tàpies -sovint pronunciat Tapis-, de Santa Eulàlia, de Sant Lluc i de Triniac.
Són destacables, com a sorgències d'aigua, la Font de l'Església Vella i el Pou del Mas d'Avinyó.
El relleu El terme comunal Paçà conserva força noms de lloc, tant de partides cadastrals com d'indrets concrets o, per exemple, de fites termenals. Així, són vius encara els Alous, la Barqueta, o Barraqueta, les Clotes, els Clots de les Ribes, els Clots del Reart, la Collada de Sant Lluc, Coma de Fos, Comanera, les Conques, el Cortal d'en Trilles, les Costes, l'Església Vella, el Fort, la Garriga Llarga, els Gorgs, els Guardis, o les Guàrdies, les Hortes, el Mas d'Avinyó, el Mas d'en Badia, el Mas d'en Llauró, el Mas de Noell, el Mas d'en Saquer, el Mas d'en Valent, el Mas d'en Valeta, el Monestir del Camp, l'Oliveda de l'Alart, l'Oliveda d'en Jaubert, Pedra Blanca (senyal termenal), la Pedra Blanca (partida), dos Piló sense adjectiu, senyals termenals, el Piló de les Teixoneres (també fita termenal), el Pla del Rei, la Plana d'en Pujol, les Planes, els Plans, Puig d'en Martres, Puig Rodon, Sant Lluc, Sant Pere, Serrat de la Vinya, o de les Vinyes, Serres de les Dagues, Serres de les Planes, Serres de Sant Lluc, els Tarters d'en Carbassa, les Teixoneres, la Termenera del Camí del Voló, la Termenera del Còrrec de la Font de Campell, Termenera del Còrrec del Puig de Martres, Termenera de l'Oliveda d'en Jaubert (totes fites de terme), la Teuleria i els Ventanells.
Hi ha alguns noms antics, ja desapareguts de l'ús comú: el Camp d'en Bonet, el Camp d'en Carbassa, el Camp d'en Ferrer, el Camp d'en Jaubert, el Camp d'en Llauró, el Camp d'en Sales, la Vinya d'en Noell i la Vinya d'en Trilles.
Transport Dues úniques carreteres travessen el terme de Paçà, totes dues en el sector més septentrional del terme. Tota la part central i meridional del terme, situada en plens Aspres, roman allunyada de les carreteres oficials, tot i que està solcada de nombrosos camins veïnals.
La carretera D - 2 (Argelers de la Marenda - D-619, a Trevillac) travessa l'extrem nord del terme d'est a oest. Per aquesta carretera, Paçà es comunica directament amb Vilamulaca (6 km), Sant Joan la Cella (9,1 km), Brullà (13,2), Sant Genís de Fontanes (16,4), la Roca d'Albera (19,5), Sureda (23,1) i Argelers (26), cap a l'est, i Forques (4), Montoriol (5,1), Queixàs (16,8), Sant Miquel de Llotes (21,3), Illa (23,2), Montalbà del Castell (32,2) i Trevillac (34,8) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap a l'oest.
D'altra banda, la D - 40 (D-2, a Paçà - Elna), o Ruta d'Elna, que mena des de Paçà, sempre cap a llevant a Trasserra (2 km), Banyuls dels Aspres (4), Brullà (10), Ortafà (13,4) i Elna (19,7). Cap al nord, aquesta carretera enllaça amb l'anterior, la D-2, en 1,4 km.
La línia 380 del servei departamental de Le bus à 1 € és l'única que ofereix servei a Paçà. La línia uneix Perpinyà amb Paçà, passant per Tuïr, Trullars, Vilamulaca i Trasserra. Ofereix sis serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. Per aquesta línia, Paçà és a 2 minuts de Trasserra, 10 de Vilamulaca, 15 de Trullars, 30 de Tuïr, on cal fer transbordament per continuar cap a Perpinyà, on es pot arribar en 25 minuts més.
L'únic camí del terme que té nom de ruta és la Ruta de Vilamulaca, antic Camí de Perpinyà. Hi ha també dues carrerades (antics camins de transhumància): la de les Serres d'en Dagues, i la del Reart. La resta de camins es poden subdividir entre els que enllacen Paçà amb els pobles veïns (Camí de Banyuls, Camí de Forques, Camí de Forques pels masos, o Camí de Trasserra, per als de Forques, Camí de Forques al Monestir, Camí de Llauró, Camí de Llauró al Mas Sant Lluc, Camí del Voló, o de les Teixoneres, Camí de Sant Lluc, des de Torderes, Camí de Terrats, o del Molí, o de Forques, Camí de Torderes, pels masos, Camí de Trasserra, des de Vivers, Camí, o Ruta, de Trasserra, Camí de Trullars, Camí de Trullars, des del Monestir, i Camí de Vivers) i els camins de comunicació interna del terme comunal (Camí de la Creu Blanca, o del Mas d'en Gau, Camí del Mas d'Avinyó, des del Monestir, Camí del Mas d'en Badia, des de Llauró, Camí -o Carrerada- del Mas d'en Llauró, Camí del Mas d'en Saquer i Camí del Molí, o del Molí d'en Xandre).
Per tots els vestigis trobats, existiaKotarba et al. 2007. una via de comunicació que enllaçava la Via Domícia, al Voló i amb la Via Conflentana, a l'alçada de Tuïr. Aquesta via secundària, respecte de la xarxa principal de l'antiguitat, travessava de sud a nord el terme de Paçà. Hi entrava per on ara hi ha el Mas d'en Bosc, s'adreçava cap al nord-oest, em direcció a la Collada de Sant Lluc, i continuava en la mateixa direcció cap als Ventanells i el Mas Désiré, on abandonava l'actual terme de Paçà per entrar en el de Torderes per tal d'anar cap a Forques.
Activitats econòmiques La principal activitat econòmica de Paçà és l'agrícola, expecialment el conreu de la vinya, quasi tota dedicada a vins de qualitat controlada. Fora d'això hi ha una mica de conreu de fruiters (cirerers, presseguers i albercoquers) i una presència testimonial d'horta (carxofes i col-i-flors). La ramaderia és també quasi inexistent: només una seixantena de caps d'ovins.
La mica d'indústria existent gira al voltant de l'agricultura, també: la Cava cooperativa de Paçà és de les importants del Rosselló.
Història Història Antiga La colonització romana és la que ha deixat més vestigis en el subsòl de tota la Catalunya Nord, i Paçà no n'és pas l'excepció. hi trobem jaciments romans a diversos llocs: a prop del cementiri municipal, al sud-oest del nucli de població, en una zona ara urbanitzada, actualment coneguda com l'Església Vella es van trobar nombroses restes sobretot d'àmfores, que indiquen que hi havia un hàbitat d'època romana republicana; al Mas d'en Badia, a la zona sud-occidental del terme, lluny de Paçà, un altre de les mateixes característiques. A prop del Mas Désiré, per on passava la via de comunicació abans esmentada, es van trobar restes que permeten suposar l'existència d'un petit hàbitat rural.
Història Medieval