La monarquia egípcia arrenca el 1805 amb l'establiment dels valís otomans hereditaris. Ismaïl Paixà el 8 de juny de 1867 va agafar el títol de khediv equivalent a virrei hereditari. En establir-se el domini britànic al començar la I Guerra mundial, el títol va esdevenir sultà que fou canviat a rei el 16 de març de 1922.
Valís hereditaris Muhàmmad Alí Paixà 1805 - 1848 Ibrahim Paixà 1848 Muhàmmad Alí Paixà (segona vegada) 1848 - 1849 Abbàs Hilmí I Paixà 1849 - 1854 Muhàmmad Saïd Paixà 1854 - 1863 Ismaïl Paixà 1863 - 1867 (esdevé khediv el 8 de juny de 1867)
Khedivs Ismaïl Paixà 1867 - 1879 Muhàmmad Tawfiq Paixà 1879 - 1892 Abbàs Hilmí II Paixà 1892 - 1914
Sultans Hussayn Kàmil 1914 - 1917 Àhmad Fuad 1917 - 1922 (canvia el títol a rei el 16 de març de 1922 i passa a ser Fuad I)
Reis Fuad I 1922 - 1936 (rei d'Egipte o màlik Misr, sobirà de Núbia, Sudan, Kordofan i Darfur) Faruq I 1936 - 1952 (fins a 19 d'octubre de 1951, rei d'Egipte, sobirà de Núbia, Sudan, Kordofan i Darfur; després rei d'Egipte i del Sudan) príncep Muhàmmad Alí, president del Consell de Regència 1936 - 1937 Fuad II 1952 - 1953 príncep Muhàmmad Abdul Moneim, president del Consell de Regència 1952-1953