Ernest Ansermet (Vevey, 11 de novembre de 1883 – Ginebra, 20 de febrer de 1969) va ser un director d'orquestra suís, especialment vinculat a la música francesa i russa del segle XX. Inicialment format en matemàtiques, es va orientar progressivament cap a la música i va assolir projecció internacional com a director dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev, amb els quals va dirigir nombroses obres de nova creació.

El 1918 va fundar l'Orchestre de la Suisse Romande, que va dirigir fins al 1967 i amb la qual va desenvolupar una intensa activitat concertística i discogràfica. Va mantenir una estreta relació amb compositors com Claude Debussy, Maurice Ravel, Ígor Stravinski i Manuel de Falla, i va dirigir estrenes d'obres importants del repertori del segle XX. La seva discografia, especialment extensa per al segell Decca, va contribuir decisivament a difondre aquest repertori i es va caracteritzar per la claredat, la precisió rítmica i l'atenció al color orquestral.

Biografia miniatura|esquerra|Ernest Ansermet (esquerra), amb Wilhelm Kempff Inicialment va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Lausana. Va començar a dirigir al Casino de Montreux l'any 1912, i entre 1915 i 1923 va ser el director dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Viatjant per França amb els Ballets Russos, va conèixer Debussy i Ravel, i va tenir ocasió de discutir amb ells aspectes de la interpretació de llurs obres. Durant la Primera Guerra Mundial va conèixer Ígor Stravinski, qui es trobava exiliat a Suïssa. A partir d'aquest moment s'inicià una relació artística entre tots dos que s'allargaria tota la vida.

L'any 1918, Ansermet va fundar la seua pròpia orquestra, l'Orchestre de la Suisse Romande (OSR). Amb aquesta formació va fer gires pertot Europa i Amèrica i hi esdevingué cèlebre per les seues acurades interpretacions de música moderna. Va fer primers enregistraments d'obres de Stravinski, com ara el Capriccio per a piano i orquestra, amb el compositor com a solista. A més a més, va ser un dels primers músics que provinents del camp de la música culta es van interessar pel jazz seriosament, i l'any 1919 va escriure un elogiós article sobre Sidney Bechet.

Després de la Segona Guerra Mundial, Ansermet i la seua orquestra van atènyer un lloc de gran relleu arran del seu durador contracte amb la companyia discogràfica Decca Records. Des de llavors fins a la seua mort, va enregistrar gran part del seu repertori, sovint dues o tres vegades. Les seues interpretacions van ser considerades àmpliament com diàfanes i autoritzades, tot i que la qualitat orquestral no sempre assolia els més elevats estàndards internacionals i que diferien notablement de les d'altres famosos especialistes del com ara Pierre Monteux o el mateix Stravinski. Ansermet desaprovava la pràctica de Stravinski de revisar les seues obres, i sempre va programar les versions originals. Tot i que també va interpretar obres d'altres compositors del , com ara Arthur Honegger i Frank Martin, va evitar les obres d'Arnold Schönberg i els seus seguidors, i va mostrar-se crític amb Stravinski quan aquest va adoptar la tècnica dodecafònica. Al seu llibre Les fondements de la musique dans la conscience humaine (Els fonaments de la música en la consciència humana - 1961), va intentar provar, emprant la fenomenologia de Husserl i en part els seus propis coneixements matemàtics, que el llenguatge musical de Schoenberg era fals i irracional.

En els seus darrers anys, ell i la seua formació van sorprendre tothom amb una sèrie de discos dedicats a la música de Haydn, Beethoven i Brahms. Les interpretacions no palesaven el caràcter convencional germànic i van ser molt criticades en el moment de la seua aparició, però recentment han començat a ser més apreciades.

El maig de 1954, Decca va fer amb Ansermet i la seua orquestra els primers enregistraments estereofònics a Europa. Van enregistrar la primera versió completa de El Trencanous de Txaikovski en LP (Artur Rodzinski ja n'havia fet un enregistrament en cinta magnètica, però havia sortit al mercat del disc només en mono). Ansermet també va dirigir uns primerencs enregistraments estereo dels Nocturnes i del Prélude à l'après-midi d'un faune de Debussy.

Ansermet era un home ardent, que defensava les seues opinions amb vehemència. Al Regne Unit es va fer conegut entre les orquestres pels seus tensos assajos, en un país on hom estava acostumat al més jovial estil de Sir Thomas Beecham o les maneres més pausades de Sir Adrian Boult. El seu darrer enregistrament; L'ocell de foc de Stravinski, es va realitzar a Londres amb la New Philharmonia Orchestra, i s'hi va incloure un fragment de les sessions d'assaig com a homenatge.

A més de la seua tasca com a director d'orquestra, Ansermet va compondre algunes peces per a piano i algunes obres orquestrals, entre elles un poema simfònic titulat Feuilles de Printemps (Fulles de Primavera). També va orquestrar els Six épigraphes antiques de Debussy l'any 1939.Between the Staves El 1966 el succeí com a director de la "seva" orquestra el seu compatriota Paul Kletzki. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 663. ()

Referències

Obres En concert Stravinski, Histoire du soldat, Lausana, 28 de setembre de 1918 Stravinski, Capriccio per a piano i orquestra, compositor com a solista, 6 de desembre de 1929

En l'escenari Manuel de Falla, El sombrero de tres picos, Ballets Russos, Londres, 22 de juliol de 1919, amb coreografia de Léonide Massine i decorats i vestuari de Pablo Picasso. (Després el va enregistrar en estereo.) Stravinski, Pulcinella, Ballets Russos, París, 15 de maig de 1920 Prokófiev, El bufó, Ballets Russos, París, 17 de maig de 1921 Stravinski, Renard, Ballets Russos, París, 18 de maig de 1922 Stravinski, Les noces, Ballets Russos, París, 13 de juny de 1923

En disc Stravinski, Capriccio per a piano i orquestra, compositor com a solista, maig de 1930

Escrits Ansermet, Ernest. 1961. Les fondements de la musique dans la conscience humaine. 2 v. Neuchâtel: La Baconnière. New edition, edited by J.-Claude Piguet, Rose-Marie Faller-Fauconnet, et al. Neuchâtel: La Baconnière, 1987. Ansermet, Ernest. 1973. L'apport de Paul Hindemith à la musique du XXe siècle. A Hommage à Paul Hindemith: 1895-1963 : l'homme et l'œuvre. Yverdon: Éditions de la Revue musicale de suisse romande. Ansermet, Ernest. 1983. Ecrits sur la musique. Editat per Jean-Claude Piguet. Nova ed. rev. Neuchâtel: La Baconnière.

Correspondència Piguet, Jean-Claude (ed.) 1976. . Editat per Jean-Claude Piguet, amb notes de Jacques Burdet. Neuchâtel: La Baconnière. Tappolet, Claude (ed.). 2006. . Ginebra: Georg. Tappolet, Claude (ed.). 1999. . Ginebra: Georg. Tappolet, Claude (ed.). 1998. . Preface by Philippe Dinkel, postface by Jean-Jacques Langendorf. Ginebra: Georg Editeur. Tappolet, Claude (ed.). 1990–91. . Ginebra: Georg. Tappolet, Claude (ed.). 1989a. . Prefaci de Maurice Zermatten. Ginebra: Georg; París: Eshel. Tappolet, Claude (ed.). 1989b. Lettres de compositeurs suisses à Ernest Ansermet, 1906-1963 Avant-propos de Conrad Beck; postfaci de Julien-François Zbinden. Ginebra: Georg. Tappolet, Claude (ed.). 1983. . Prefaci de René Dovaz. Ginebra: Georg.

Bibliografia

Enllaços externs

Biografia d'Ernest Ansermet a Bach Cantatas Discografia d'Ernest Ansermet

Categoria:Directors d'orquestra suïssos Categoria:Persones del Vaud Categoria:Vevey Categoria:Alumnes de la Universitat de Lausana Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Ginebra Categoria:Morts d'infart de miocardi