En l'escriptura japonesa, ゐ, en hiragana o ヰ en katakana, és un kana obsoleta. Com a combinació de la forma "W-" i la vocal "I", representa la mora "wi". És obsolet, com que des de fa segles es pronunciava . Es continua usant en les llengues ainu i okinawenca.
A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la desena columna (ま行, columna «wa») i la segona fila (い段, fila «i»). center|miniatura|400x400px|La taula gojūon
En japonès S'assumeix que la pronúncia original de ゐ/ヰ era . També existien les combinacions クヰ i グヰ . La pronúncia de ゐ i い es diferenciava durant el període Heian quan es va escriure el famós poema Iroha. Durant el període Kamakura es van començar a confondre i cap al la pronúncia ja era , de manera que s'unificaven ゐ i い. També クヰ i グヰ havien esdevingut i i s'unificaven amb キ i ギ. Durant molts segles es van continuar usant ゐ/ヰ per a l'ortografia de certs mots. Al fins i tot es van crear les variants ゐ゙/ヸ amb el dakuten per a representar el so .
Finalment es va eliminar del japonès durant la reforma ortogràfica de 1946, substituït per い/イ en tots els contextos. Només es fa servir molt rarament, en alguns noms propis amb finalitats estilístiques. De fet, per a representar la mora «wi» com a onomatopeia i en paraules estrangeres, es prefereix la combinació ウィ, i per a «vi» la corresponent ヴィ.
En altres llengües A la llengua d'Okinawa s'empra el hiragana ゐ per la síl·laba i en dígrafs per a les síl·labes , . En l'ortografia de la Universitat de Ryukyu, s'empra el katakana ヰ per a , mentre que い és . En ainu el katakana ヰ s'empra per la síl·laba .
Escriptura El hiragana ゐ prové del kanji 爲 mentre que el katakana ヰ prové del kanji 井.
miniatura|upright|Ordre d'escriptura de ゐ miniatura|upright|Ordre d'escriptura de ヰ
Altres escriptures En braille japonès wiゐ/ヰ viゐ゙/ヸ
Alfabet fonètic: 「ゐどのヰ」 (W)ido no "(W)i", és a dir, «el (w)i de pou» Codi Morse: • － • • －
Referències
Bibliografia
Categoria:Kanes