miniatura|Fruits del perelloner (Pyrus spinosa), s'hi poden apreciar les spines miniatura|Pyrus betulifolia en plena floració miniatura|Varietat cultivar 'Conference' miniatura|Peres de Sant Joan miniatura|Peres al vi miniatura|Exemplar ornamental de Pyrus calleryana Bradford' en plena floració. miniatura|Exemplar ornamental de Pyrus calleryana 'Bradford' amb fullatge de tardor Pyrus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rosàcies (Rosaceae). Són plantes nadiues de les zones de clima temperat d'Europa, Àsia i del nord-oest d'Àfrica. Algunes espècies es cultiven des d'antic pels seus fruits, essent un dels conreus més importants del món, la més coneguda és la perera (Pyrus communis), amb moltes varietats cultivars. Als Països Catalans s'hi troben algunes espècies silvestres com ara el perelloner (Pyrus spinosa) i el perelloner muntanyenc (Pyrus nivalis).
Descripció Són arbres o arbusts habitualment caducifolis i de vegades amb espines. Les fulles són simples, peciolades, el marge és serrat o enter, amb estípules i es disposen de manera alternada. Les flors s'agrupen en inflorescències racemoses amb aparença de corimbe amb poques unitats. Tenen un hipant urceolat, al calze hi ha cinc sèpals que poden persistir al fruit, a la corol·la hi ha cinc pètals blancs, en algun cas rosats. A l'androceu hi ha entre 15 i 30 estams, les anteres acostumen a ser vermelles o porpres. El gineceu és format per entre 2 i 5 carpels, dorsalment adnats a l'hipant, l'ovari és ínfer, amb dos òvuls per lòcul, hi ha tants estils com carpels, lliures. El fruit és un pom piriforme o globós, de color que oscil·la entre marronós i groc, de vegades amb lenticel·les, la polpa pot contenir esclereides, l'endocarpi és cartilaginós. Les llavors són negres o marró fosc i, amb una coberta cartilaginosa.
Taxonomia Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).
Etimologia El nom del gènere,Pyrus és un mot del baix llatí que deriva del llatí clàssic pirus, que posteriorment, a l'edat mitjana, prendria la forma pyrus, que és el nom de la perera. D'aquest mot en deriven adjectius com ara piriforme, amb forma de pera, o pirifoli, fulla amb forma de pera.
Espècies Dins del gènere Pyrus es reconeixen les 75 espècies següents:
Pyrus acutiserrata Pyrus alpinotaiwaniana Pyrus armeniacifolia Pyrus asiae-mediae Pyrus austriaca Pyrus betulifolia Pyrus boissieriana Pyrus bourgaeana Pyrus bretschneideri Pyrus browiczii Pyrus cajon Pyrus calleryana Pyrus castribonensis Pyrus chosrovica Pyrus ciancioi Pyrus communis Pyrus complexa Pyrus cordata Pyrus cordifolia Pyrus cossonii Pyrus costata Pyrus daralagezi Pyrus demetrii Pyrus elaeagrifolia Pyrus elata Pyrus eldarica Pyrus fedorovii Pyrus ferganensis Pyrus georgica Pyrus gergeriana Pyrus gharbiana Pyrus glabra Pyrus grossheimii Pyrus hajastana Pyrus hakkiarica Pyrus hopeiensis Pyrus hyrcana Pyrus jacquemontiana Pyrus ketzkhovelii Pyrus korshinskyi Pyrus mazanderanica Pyrus medvedevii Pyrus megrica Pyrus neoserrulata Pyrus nivalis Pyrus nutans Pyrus oxyprion Pyrus pashia Pyrus pedrottiana Pyrus phaeocarpa Pyrus pseudopashia Pyrus pyrifolia Pyrus raddeana Pyrus regelii Pyrus sachokiana Pyrus salicifolia Pyrus sicanorum Pyrus sogdiana Pyrus sosnovskyi Pyrus spinosa Pyrus syriaca Pyrus tadshikistanica Pyrus takhtadzhianii Pyrus tamamschiannae Pyrus terpoi Pyrus theodorovii Pyrus trilocularis Pyrus turcomanica Pyrus tuskaulensis Pyrus ussuriensis Pyrus voronovii Pyrus vsevolodovii Pyrus xerophila Pyrus yaltirikii Pyrus zangezura
Híbrids S'han descrit els següents híbrids naturals:
Pyrus × babadagensis Pyrus × bardoensis Pyrus × jordanovii Pyrus × michauxii Pyrus × sinkiangensis Pyrus × vavilovii
Usos El gènere Pyrus conté espècies econòmicament importants, l'ús principal és el conreu per a l'obtenció de fruits, però també n'hi ha que es fan servir com a arbres ornamentals i algunes com a font de fusta. En passat, a l'Àsia s'havien utilitzat a la medicina popular. Hi ha més de 5.000 varietats cultivars, els seus fruits es poden menjar crus, processats en forma de sucs, melmelada o gelea, o cuinats.
Gastronomia Des d'antic, en funció de les seves característiques, com per exemple l'acidesa, la duresa de la polpa o l'astringència, hi havia els fruits destinats a ser menjats crus, els dolços i sucosos, els que per la seva duresa i astringència eren destinats a ser consumits cuinats o en preparacions al forn que feien que esdevinguessin bons de menjar i amb sabor agradable. I finalment els destinats a fer una mena de beguda amb gas, similar a la sidra, que es produeix especialment a Anglaterra i França però també a d'altres països europeus com ara Alemanya, Àustria o Suïssa. Una altra manera antiga de fer servir les peres que ha arribat als nostres dies és bullir-les amb vi i espècies, les nostres peres al vi, presents a diferents cuines europees. Avui dia, a les preparacions culinàries tot sovint es fan servir els mateixos fruits que es mengen crus, tot i que encara hi ha varietats com ara la 'Catillac' o la 'Black Worcester' destinades a ser cuinades. A banda de les postres també es poden utilitzar en amanides o en altres plats com ara l'ànec amb peres, típic de la gastronomia catalana.
Fusta La fusta que es comercialitza procedeix dels vells vergers de pereres (Pyrus communis) d'Europa Occidental, d'Itàlia, França, Alemanya i Austria. L'albeca és de color groguenc mentre que el duramen és variable entre color carn i marró. La textura és molt fina, uniforme i suau. La fibra és recta, de vegades irregular. És una fusta que s'asseca lentament i té tendència a deformar-se quan la fibra és irregular, és forta, resistent i estable, no és fàcil de serrar i esmussa les eines. El seu pes és d'entre 690 i 700 kg/m³ quan és seca. És una fusta ideal per a ser treballada al torn, es fa servir en articles de luxe, boles de fusta, instruments de mesura i mànecs de pinzell i de paraigua. També per a la talla i l'escultura. Altres usos són la fabricació d'instruments musicals com ara les flautes de bec o els batedors dels violins, com a revestiment decoratiu per a mobles i parets o en marqueteria.
Arbre ornamental Les varietats dedicades a usos ornamentals destaquen per una floració i/o un fullatge atractius, també poden fer fruits grossos i acolorits, tot i que no sempre són bons per a menjar. Una altra característica destacable és la seva longevitat, són arbres que poden viure centenars d'anys, els exemplars vius més antics documentats tenen més de 350 anys, i un que va morir a Àustria a inicis del segle XXI tenia uns 500 anys. Entre les espècies amb usos ornamentals se'n poden citar varietats de Pyrus calleryana com ara 'Bradford', 'Redspire' o 'Chanticleer' amb una gran floració blanca i un fullatge vermell brillant a la tardor; Pyrus salicifolia de fullatge argentat o Pyrus pyrifolia, també apreciada per la seva floració i el seu fullatge de tardor.
Conreu Es considera que el conreu d'espècies del gènere Pyrus es va iniciar en tres llocs diferents, a la Xina amb les espècies Pyrus pyrifolia i Pyrus ussuriensis, al Caucas i Anatòlia Pyrus communis i a l'Àsia central també Pyrus communis. Es considera que Pyrus pyrifolia fou domesticada a l'Àsia fa més de 3.000 anys, a la prehistòria. i que a Europa ja hi havia conreus l'any 1000 aC. Varietats de Pyrus communis s'haurien difós pel Creixent fèrtil des de Pèrsia fins a Egipte. A l'antiga Grècia les peres hi eren ben conegudes, també entre els romans que en tenien diferents varietats amb nom propi.
Actualment hi ha més de 5.000 varietats cultivars, es poden dividir entre les espècies de fruit petit i les de fuit gros. Les primeres tenen dos carpels al gineceu, en general són asiàtiques i es fan servir com a plantes ornamentals i com a portaempelts, les segones tenen cinc carpels al gineceu, mentre que els híbrids en tenen tres o quatre. A Europa, Amèrica, Àfrica i Austràlia dominen les varietats derivades de la perera Pyrus communis, mentre que a la Xina les principals varietats cultivades deriven de les espècies Pyrus bretschneideri i Pyrus ussuriensis. Les principals cultivars tradicionals a Europa són la 'Conference', la 'Blanquilla, la 'Limonera', la 'Williams' i l'Ercolini'. A la Unió Europea el la varietat dominant és la 'Conference', de maduració tardana, de llarga vida emmagatzemada i que pot produir fruits partenocàrpics. A lÍndia es cultiven varietats de Pyrus pashia.
Segons la FAO, l'any 2022 es van produir al món més de 26 milions de tones de peres, essent el principal productor la Xina amb més del 73% de la producció mundial, el segueixen a molta distància els Estats Units, l'Argentina, Turquia i Sud-àfrica amb poc més del 2%, Itàlia a prop del 2%, Bèlgica més de l'1,4%, els Països Baixos i Belarús amb més de l'1,3% i tanca els 10 primers l'Índia amb més de l'1,1% del total.
Referències
Bibliografia
Categoria:Maleae