Escorpí II, Horus Escorpí II, Serket II o senzillament el rei Escorpí, és el segon de dos reis amb aquest nom de l'alt Egipte, durant el període protodinàstic. miniatura|Cap de la maça d'Escorpí II L'única prova gràfica de la seva existència és el cap de maça trobat pels arqueòlegs James E. Quibell i Frederick W Green en un temple de Hieracòmpolis (Hierakonpolis), en la temporada d'excavació 1897-1898The Ancient Egypt Site - The Narmer Palette, accessed September 19, 2007. i que actualment s'exposa al Museu Ashmolean d'Oxford. L'estratigrafia de l'objecte es va perdre per culpa dels mètodes d'excavació, però el seu estil es pot datar en el final del període predinàstic.Shaw, Ian; and Nicholson, Paul. The Dictionary of Ancient Egypt. p. 254. The British Museum Press, 1995. Malgrat que molt danyada, és un registre extraordinari d'aquesta època primerenca de la història d'Egipte. Es pensa que va viure immediatament abans o durant el regnat de Narmer a Tinis.
El cap de maça representa una única i gran figura que porta la corona blanca de l'Alt Egipte. Porta una aixada que s'ha interpretat com el ritual de marcar el primer solc al camp o obrir els dics per a negar-los. El nom dEscorpí esdevé de la imatge d'un d'aquests animals que apareix directament davant de la seva cara, justament sota una flor amb set pètals. L'ús i la ubicació de la iconografia és similar a la representació del faraó Narmer a l'anvers de la paleta del seu nom. Els jeroglífics protodinàstics són de difícil lectura, però les fredelugues mortes (les fredelugues representen el poble del Baix Egipte) i els nou arcs (els enemics tradicionals d'Egipte), representats a la maça s'interpreten com l'evidència que Escorpí va començar els atacs contra el Baix Egipte, que finalment acabà amb la victòria de Narmer i la unificació del país.Edwards, I.E.S., The Early Dynastic Period in Egypt. in The Cambridge Ancient History, vol. 1, part 2, ed. Edwards, I.E.S, et al. p. 6. Cambridge University Press, 1965.
Un segon fragment de cap de maça més petit, sembla que fa referència a aquest rei.F. J. Yurco, "Narmer: First King of Upper and Lower Egypt. A Reconsideration of his Palette and Macehead" in Journal of the Society for the Study of Egyptian Antiquities, No. 25, 1995, Figure 1 Queda molt poc d'aquesta peça, però es pot veure el faraó amb la corona roja del Baix Egipte.
Hi ha diferents teories sobre la identitat d'Escorpí. Alguns autors pensen que els reis egipcis de la primera dinastia van tindre més d'un nom i que Narmer i Escorpí eren dos noms alternatius de la mateixa persona.David P. Silverman, David O'Connor, Ancient Egyptian Kingship, Brill 1995, p.9 D'altres opinen que el nom del predecessor de Narmer, Ka, era una versió estilística diferent d'un escorpí i que, per tant, Ka i Escorpí serien la mateixa persona que podria ser anomenada Sekhen.Edwards, I.E.S., The Early Dynastic Period in Egypt. in The Cambridge Ancient History, vol. 1, part 2, ed. Edwards, I.E.S, et al. p. 3. Cambridge University Press, 1965. Susan Wise Bauer manté que Escorpí II i Narmer foren dos reis diferents i que Escorpí II va regnar el 3200 aC, un segle abans que Narmer.Susan Wise Bauer, The History Of The Ancient World (From The Earliest Accounts To The Fall Of Rome), W. W. Norton & Company, Inc., ch.4, pg.22-29 La tomba d'Escorpí II no s'ha trobat a Abidos (Umm el-Qa'ab), potser era un rei contemporani de Narmer que el va precedir en el govern de Hieracòmpolis.
Un programa de la televisió britànica va proposar que el cap de maça podria haver estat un tribut de Narmer per al rei Escorpí I i que, sense descartar la possible existència d'un altre rei Escorpí, el rei Escorpí I va ser el rei egipci en el qual Narmer s'inspiraria i al qual voldria emular.Channel 5 TV programme Secrets of Egypt 2/8 Scorpion King, 8pm to 9pm Thu 20 November 2008Documental en castellà: El rey escorpión Col. "Los misterios de Egipto", dirigit per David Lee per a Atlantic Productions Ltd, ed. National Geographic, 2008 - John Darnell i Günter Dreyer, entre d'altres, presenten les conlcusions de les seves investigacions sobre el rei Escorpí.
Identitat Nom miniatura|Tors d'un home amb el nom d'Horus del Faraó Escorpí sota el pit esquerre. Gineis anortosític, període protodinàstic, cap al 3200 aC. Munic, Staatliches Museum Ägyptischer Kunst, ÄS 7149 El nom i el títol del rei Escorpí són motiu de gran controvèrsia en l'egiptologia moderna. El seu nom sovint s'introdueix amb una roseta daurada de sis o set fulles o un signe de flor. Aquest emblema es pot trobar en nombrosos objectes dels períodes de la Dinastia 0 i la Dinastia I. Després aquesta simbologia desapareix fins a finals de la Dinastia III, quan reapareix utilitzada per funcionaris d'alt rang, com ara Khabawsokar i A'a-akhty (ambdós datats del final de la Dinastia III). El seu significat precís ha estat intensament discutit. La interpretació més comuna és la d'un emblema que significa " nomarca " o "gran senyor". Durant les èpoques protodinàstica i primeres dinasties, evidentment es va utilitzar com a designació per a reis, però en períodes molt posteriors, es va atorgar a funcionaris i prínceps d'alt rang, especialment a aquells que servien com a sacerdots per a la deessa Seshat. Així, la roseta daurada es va convertir en un emblema oficial de Seshat.Moortgat 1994, p. 359–371. La lectura del signe de la roseta també és controvertida. La majoria de lingüistes i egiptòlegs ho llegeixen Neb (per a "senyor") o Nesw (per a "rei"), i estan convençuts que la roseta daurada va ser una mena de precursora del serekh posterior.Ludwig David Morenz: Bild-Buchstaben und symbolische Zeichen: Die Herausbildung der Schrift der hohen Kultur Altägyptens. (= Orbis Biblicus et Orientalis, vol. 205). Fribourg 2004, , p. 151–154.
El símbol de l'escorpí, que subjau al nom d'Escorpí II, generalment es relaciona amb la deessa Selket, introduïda posteriorment. Però alguns egiptòlegs i lingüistes com L. D. Morenz, H. Beinlich, Toby Wilkinson i Jan Assmann han assenyalat que la deessa no es va introduir abans del final del període de. Regne Antic. Des d'aquest punt de vista, la imatge de l'escorpí del període protodinàstic no s'hauria d'associar amb Selket. Morenz assenyala que, en els casos en què un animal simbòlic s'inclou en el nom d'un governant, l'animal generalment té un significat diferent, més aviat culte i polític. L'escorpí solia representar coses perilloses, com ara " verí " i " malaltia ", però també podia significar "mal alè", o en contextos militars "tempesta" o "atac". Com que no és clar quin significat real es reservava per a l'animal serekh d'Escorpí II, els estudiosos solen referir-s'hi com a "Rei Escorpí II".Assmann 2003, p. 91.Toby Wilkinson: Early Dynastic Egypt: Strategy, Society and Security. Routledge, London 1999, , p. 38, 56 & 57.
Restes arqueològiques Cap de maça Cap de maça d'escorpí223x223pxCap de maça d'Escorpí II224x224pxEscorpí II al cap de maça (dibuix)L'única prova pictòrica de la seva existència és l'anomenat cap de maça d'escorpí, que va ser trobat al dipòsit principal pels arqueòlegs James E. Quibell i Frederick W. Green en un temple de Nekhen. Hi ha diverses teories sobre la seva identitat i cronologia. Alguns egiptòlegs, com ara Bernadette Menu, argumenten que, com que els reis egipcis de la Dinastia I semblen haver tingut diversos noms, Escorpí II era la mateixa persona que Narmer, simplement amb un nom alternatiu o un títol addicional. També argumenten que l'estil artístic que es veu al cap de maça d'Escorpí II mostra similituds notables amb el del famós cap de maça de Narmer.Menu 1996, p. 339–342 Altres estudiosos, com ara TH Wilkinson, Renée Friedman i Bruce Trigger, han identificat el rei Escorpí II com el "Gegenkönig" (governant oponent) de Narmer i Ka (o Sekhen ). En l'època d'Escorpí II, Egipte estava dividit en diversos regnes menors que lluitaven entre ells. També es conjectura que Narmer simplement va conquerir els regnes de Ka i Escorpí II, unificant així tot Egipte per primera vegada.
El nom i el títol del rei Escorpí són motiu de gran controvèrsia en l'egiptologia moderna. El seu nom sovint s'introdueix amb una roseta daurada de sis o set fulles o un signe de flor. Aquest emblema es pot trobar en nombrosos objectes dels períodes de la Dinastia 0 i la Dinastia I. Després aquesta simbologia desapareix fins a finals de la Dinastia III, quan reapareix utilitzada per funcionaris d'alt rang, com ara Khabawsokar i A'a-akhty (ambdós datats del final de la Dinastia III). El seu significat precís ha estat intensament discutit. La interpretació més comuna és la d'un emblema que significa " nomarca " o "gran senyor". Durant les èpoques protodinàstica i primeres dinasties, evidentment es va utilitzar com a designació per a reis, però en períodes molt posteriors, es va atorgar a funcionaris i prínceps d'alt rang, especialment a aquells que servien com a sacerdots per a la deessa Seshat. Així, la roseta daurada es va convertir en un emblema oficial de Seshat. La lectura del signe de la roseta també és controvertida. La majoria de lingüistes i egiptòlegs ho llegeixen Neb (per a "senyor") o Nesw (per a "rei"), i estan convençuts que la roseta daurada va ser una mena de precursora del serekh posterior.
El símbol de l'escorpí, que subjau al nom d'Escorpí II, generalment es relaciona amb la deessa Selket, introduïda posteriorment. Però alguns egiptòlegs i lingüistes com L. D. Morenz, H. Beinlich, Toby Wilkinson i Jan Assmann han assenyalat que la deessa no es va introduir abans del final del període de. Regne Antic. Des d'aquest punt de vista, la imatge de l'escorpí del període protodinàstic no s'hauria d'associar amb Selket. Morenz assenyala que, en els casos en què un animal simbòlic s'inclou en el nom d'un governant, l'animal generalment té un significat diferent, més aviat culte i polític. L'escorpí solia representar coses perilloses, com ara " verí " i " malaltia ", però també podia significar "mal alè", o en contextos militars "tempesta" o "atac". Com que no és clar quin significat real es reservava per a l'animal serekh d'Escorpí II, els estudiosos solen referir-s'hi com a "Rei Escorpí II".L'única prova pictòrica de la seva existència és l'anomenat cap de maça d'escorpí, que va ser trobat al dipòsit principal pels arqueòlegs James E. Quibell i Frederick W. Green en un temple de Nekhen (Hierakonpolis) durant la campanya d'excavacions de 1897-1898. Actualment s'exposa al Museu Ashmolean d'Oxford. Es desconeix l'estratigrafia d'aquest cap de maça a causa dels mètodes emprats en aquell moment pels arqueòlegs, però el seu estil sembla datar-lo al final del període predinàstic.Shaw & Nicholson 1995, p. 254.