Eduard Alcoy i Lázaro (Barcelona, 5 de febrer del 1930 - Mataró, 18 de juny del 1987) va ser un pintor català.
Biografia Nasqué a Barcelona el 5 de febrer de 1930. Assistí a les escoles franceses per freqüentar després l'Escola Ferrer i Guàrdia i estudiar, a partir del 1939, al col·legi Ramon Llull. El 1943 començà ja a treballar i a partir de l'any següent i amb interrupcions cursà estudis de dibuix i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Llotja).
El 1950 va fer la primera exposició col·lectiva a la Sala Pino de Barcelona, en una etapa en què formà part del grup Inter-Nos. El 1955, la primera exposició individual el portà al Museu Municipal de Mataró, i abans d'acabar l'any ja s'havia produït la seva entrada en la no figuració i es convertia en membre fundador del Grup SíLEX. En aquests temps (1956-57) inicià una nova etapa de treball a l'agència publicitària ZEN, a Barcelona. El 1957 rebé la Medalla Miguel Lerin de la Cámara Barcelonesa de Arte (Premios Juan Gris) i va fundar, juntament amb Hernández Pijuán, Rovira-Brull i Carles Planell, el Grup Sílex. El 1958 es va casar a Barcelona amb Miracle Pedrós i Vives. Del matrimoni van néixer cinc fills. El 1959, juntament amb Subirachs, va crear l'Escola de Barcelona. Va realitzar exposicions per tot el món amb els informalistes espanyols. Entre el 1930 i el 1966 visqué a Barcelona. El 1963 tancà la seva etapa no figurativa amb l'abandonament definitiu de l'informalisme que portà aparellat un evident silenci expositiu entre el 1963 i el 1965, que acabà trencant amb una exposició individual a Mataró el febrer del 1966. Ja feia alguns mesos que treballava a Mataró a les gràfiques Tria, feina que mantingué fins al 1970.Eduard Alcoy i Lázaro al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés
El seu trasllat a la ciutat de Mataró es produí el juny del 1966. Fins al juliol del 1974 tenia casa i estudi al carrer de la Riera, mentre que a partir del 1974 la seva residència i lloc de treball s'ubicaren ja definitivament al carrer de Barcelona núm. 34. Amic de Vázquez Montalbán, el 1970 Eduard Alcoy abandonà les feines publicitàries i el disseny gràfic per dedicar-se exclusivament a la pintura. Era l'època dels primers contactes amb marxants i galeristes italians, de les seves anades a Torí i de l'ampliació del seu camp artístic (noves gràfiques, primeres joies i escultures, pirografies, etc.). El 1971 exposà a la Sala Davico de Torí i el 1972 a la Sala Gaudí de Barcelona. El 1974 rebé el Primer Premi ciutat de Balaguer per l'obra "Procés a la bruixa" . El 1976 elaborà una exposició retrospectiva (1973-1976) a Sala Gaudí de Barcelona, que avui posseeix la major part de la seva obra, i el 1980 una àmplia antològica a Mataró, que recull obra seva des del 1947.Eduard Alcoy a gaudifondarte El 18 de juny de 1987 morí prematurament a Mataró, víctima d'una greu malaltia.
PremisBiografia a latinamericanart.com I Medalla Miguel Lerin de la Cimara Barcelonesa de Arte (Premis Juan Gris 1957) IV Saló de Jazz de Barcelona. (Primer premi d'aquarel·la. 1957). Medalla als expositors espanyols a la III Biennal d'Alexandria. Primer Premi de Pintura de Granollers (1959). Premi Ciutat de Balaguer (1974). Premi Artesport 70, Bilbao. Premi "Paisajes Cardíacos", concurs organitzat per Bayer, AG (Alemanya).
Referències
Bibliografia Aguilera Cerni, V., "Eduardo Alcoy", Cuadernos de Arquitectura, núm 43, 1960. A Alcoy, Rosa (dir.), Eduard Alcoy, Art, artifici i realitat (1945 - 1987), catàleg, Mataró, Patronat Municipal de Cultura., 1999. Alcoy, Rosa Eduard Alcoy a Mataró, pintures i dibuixos (1966 -1987), Mataró, Premi Iluro de monografia històrica, Caixa d'Estalvis Laietana, 2000. Caballero Bonald, J.M., "El retablo de las maravillas de Eduardo Alcoy". Centro Difusor de Arte Kandinsky, Madrid, febrer de 1977.
Enllaços externs
Fotos de quadres d'Eduard Alcoy a artodyssey
Categoria:Morts a Mataró Categoria:Pintors barcelonins morts al segle XX Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XX