El 84è Esquadró de la Royal Air Force és actualment un esquadró de cerca i rescat amb base a la RAF Akrotiri. L'esquadró va passar del Bell Griffin HAR.2, que ja operava, a operar el Puma HC.2 el 2023, fins a la retirada del Puma el 2025. El 2025/26, es va informar que l'esquadró es va reformar amb l'helicòpter Jupiter HC.2.
Tot i que originalment es va formar a Beaulieu el 1917 com a part de l'RFC, ja era a França quan va néixer la RAF, i a partir del 2024, l'Esquadró 84 és l'únic esquadró de la RAF que queda que ha passat tota la seva història de servei a l'estranger. Actualment és una de les dues parts operatives de la Força de Cerca i Rescat de la RAF que queden en servei (l'altra és el Servei de Rescat de Muntanya de la RAF) després de la suspensió de l'esforç del Regne Unit el 5 d'octubre de 2015.
Història Primera Guerra Mundial El 84è Esquadró del Royal Flying Corps (RFC) es va formar el 16 de febrer de 1917 a East Boldre (Beaulieu) sota el comandament del major Hazelton Nicholl. Estava equipat amb una varietat de tipus per a fins d'entrenament, incloent-hi Avro 504 Ks, un Curtiss JN, Royal Aircraft Factory BE2s, Royal Aircraft Factory BE12s, Nieuport 12s i Sopwith 1½ Strutters.
L'esquadró va començar a rebre el seu equipament operatiu previst, el caça monoplaça Royal Aircraft Factory SE5a, el juliol de 1917, tot i que al principi els seus SE.5a van patir problemes amb el motor, cosa que va retardar la preparació de l'esquadró. El 8 d'agost, Nicholl va ser substituït com a oficial al comandament per l'experimentat major Sholto Douglas, que ja havia comandat l'Esquadró 43.
L'esquadró es va traslladar a França per servir al front occidental el setembre de 1917, equipat amb SE.5. Les operacions inicials van ser patrulles i tasques d'escorta sobre Flandes, i quan va tenir lloc la batalla de Cambrai al novembre-desembre d'aquell any, l'esquadró va volar de cobertura superior per als avions que realitzaven tasques d'atac terrestre i d'observació d'artilleria, mentre contrarestava els intents alemanys d'atacar les tropes britàniques. A partir del desembre de 1917, l'esquadró es va unir a la 5a Brigada del Royal Flying Corps, operant en suport del Cinquè Exèrcit Britànic. El gener de 1918, va afegir operacions d'atac terrestre a les seves tasques normals de caça, amb l'esquadró fortament compromès amb tasques d'atac terrestre durant l'ofensiva de primavera alemanya a partir del març de 1918. Una especialitat de l'esquadró va ser la destrucció de globus d'observació alemanys, i un dels pilots de l'esquadró, Andrew Beauchamp-Proctor, va afirmar que 16 avions destruïts, així com 22 avions enemics. Beauchamp-Proctor va ser guardonat amb la Creu Victòria pels seus esforços. En total, l'esquadró havia reclamat 129 avions alemanys i 50 globus aerostàtics destruïts al final de la guerra l'11 de novembre de 1918. L'esquadró es va desplegar a Alemanya com a part de les forces d'ocupació britàniques fins a l'agost de 1919, quan va descartar els seus SE.5a i va tornar al Regne Unit com a Quadre a l'agost de 1919. L'esquadró va dissoldre's el 30 de gener de 1920.
Els asos de l'esquadró durant la Primera Guerra Mundial van ser Andrew Beauchamp-Proctor, Hugh Saunders i Walter A. Southey.
Entre guerres miniatura|Tres Wapitis de Westland de l'Esquadró 84 L'esquadró es va reformar el 13 d'agost de 1920 a Bagdad (Iraq), traslladant-se a Shaibah el setembre, on va estar-s'hi durant els següents 20 anys. El seu equipament inicial era el DH.9A (fins a gener de 1929), sent substituït pel Wapitis (a partir del juliol de 1928), Wapitis Vincents (desembre de 1935) i Blenheims Mk.Is (febrer de 1939) abans de traslladar-se a Egipte al setembre de 1940. Posteriorment operaria a Grècia, Iraq i al Desert Occidental abans de ser traslladat a l'Extrem Orient. Allà operà amb els bombarders en picat Vultee Vengeance des de, al nord-est de l'Índia. Al febrer de 1945 va ser reequipat amb els Mosquito, i al setembre rebé els Bristol Beaufighter. El 1949, durant l'Operació Firedog volà amb els Bristol Brigands.
Un dels artefactes de l'esquadró són unes calces roses amb volants conegudes com a "Calces de Jane". Aquestes van ser regalades a l'esquadró el 1936 per Jane Newman (una debutant d'Austràlia) que va ser rescatada per l'esquadró 84 quan el seu avió es va estavellar al desert occidental. Aquesta història pot estar relacionada amb la ubicació i el rescat per avions Vickers Vincent de l'esquadró 84 d'Imperial Airways Handley Page HP 42E G-AAUC Horsa, que va fer un aterratge forçat el 29 d'agost de 1936 al desert d'Aràbia, al sud de Salwa Wells, a Qatar, després de sobrevolar l'aeroport de Bahrain. La senyoreta Jane Wallace Smith, una novel·lista americana, és nomenada com la presentadora de la roba interior a l'esquadró.
Segona Guerra Mundial L'esquadró va realitzar la seva primera operació de combat de la guerra el 15 d'agost de 1940, quan sis Blenheims de l'Esquadró 84, que eren transportats des de l'Iraq a Aden per reforçar els esquadrons Blenheim que hi tenien base, es van trobar amb un Savoia-Marchetti SM.81 italià prop de l'illa de Kamaran i el van abatre. Es va traslladar a la RAF Heliopolis a Egipte el setembre de 1940, operant des de bases avançades a Fuka i Qotaifiya per a operacions contra els alemanys des de l'octubre de 1940. La invasió italiana de Grècia a l'octubre de 1940 va fer que Gran Bretanya desviés gran part de la seva força aèria per donar suport als grecs, i l'Esquadró 84 va ser traslladat a Grècia el novembre de 1940. L'esquadró operava des de Menidi, prop d'Atenes, inicialment bombardejant les forces italianes al front albanès, però a mesura que l'ofensiva italiana es va estancar el desembre de 1940, va canviar a atacs contra el port de Valona i l'aeròdrom de Berat, tots dos a l'Albània ocupada per Itàlia. L'abril de 1941, les forces alemanyes van envair Grècia, superant ràpidament les defenses gregues i britàniques, i els pocs Blenheims supervivents van ser evacuats via Creta el 21 d'abril. miniatura|Blenheims dels esquadrons 84 i 203 de camí cap a objectius francesos de Vichy a Síria L'esquadró es va traslladar a la RAF Aqir a Palestina el 27 d'abril com a resultat de les tensions entre Gran Bretanya i l'Iraq. Quan van esclatar les hostilitats el 2 de maig, amb les forces iraquianes amenaçant la base de la RAF a Habbaniya, a l'oest de Bagdad, el 84è Esquadró va donar suport a les forces enviades per alleujar Habbaniya, i quan Alemanya i Itàlia van enviar reforços aeris a l'Iraq a través d'aeròdroms a la Síria francesa de Vichy, van dur a terme atacs contra aquests aeròdroms. Les operacions contra les forces iraquianes van continuar fins al 31 de maig, quan el primer ministre iraquià proalemany, Rashid Ali, va fugir i es va signar un armistici. L'esquadró va participar llavors en la invasió de Síria i el Líban, participant en atacs a aeròdroms francesos de Vichy i missions de reconeixement. Del 25 al 28 d'agost de 1941, l'esquadró va participar en la invasió anglosoviètica de l'Iran. Al novembre, havia tornat a Egipte i a operacions sobre el desert occidental.
La invasió japonesa de Malàisia va fer que l'Esquadró 84 fos un dels diversos esquadrons que van rebre l'ordre de reforçar les forces britàniques i de la Commonwealth a l'Extrem Orient, i l'esquadró va arribar a Sumatra a finals de gener de 1942. L'esquadró va evacuar a Java el febrer de 1942 després de la invasió japonesa de Sumatra, però va perdre els Blenheims que li quedaven i vint membres del seu personal durant la batalla de Kalijati quan les tropes japoneses van atacar i capturar la base dels bombarders de la RAF a Java. El març de 1942, onze membres de l'Esquadró 84 van requisar un bot salvavides i van navegar des de Java per escapar de l'avanç de les forces japoneses. Van desembarcar 47 dies després al nord-oest d'Austràlia. El bot salvavides va ser anomenat "Scorpion" en honor a la insígnia de l'esquadró.
L'esquadró es va reformar a Karachi el 17 de març de 1942, traslladant-se a l'aeròdrom de Drigh Road l'1 d'abril, equipant-lo amb més Blenheims i traslladant-se a Quetta al juny, on va descartar els seus Blenheims. El desembre de 1942, l'esquadró, ara amb base a Vizagapatam, a la costa est de l'Índia (ara coneguda com a Visakhapatnam), va rebre el seu equipament operatiu previst, el bombarder en picat Vultee Vengeance. L'entrenament es va retardar per la lentitud dels lliuraments de Vengeances, i mentre altres esquadrons van començar les operacions al març, l'Esquadró 84 es va traslladar a Ceilan a l'abril per protegir l'illa contra un possible atac japonès. L'esquadró va rellevar l'Esquadró 45 amb base a Kumbhirgram, Assam, el 10 de febrer i va realitzar la seva primera missió operativa amb el Vengeance el 16 de febrer. Va utilitzar els seus Vengeances en suport de la segona operació Chindit darrere de les línies japoneses i contra l'ofensiva japonesa contra Imphal i Kohima.
Després de la retirada japonesa d'Imphal i Kohima, es va decidir retirar el Vengeance del servei operatiu a Birmània, ja que cada cop hi havia més bombarders de caça versàtils disponibles i el Vengeance no podria dur a terme els seus atacs de bombardeig en picada habituals un cop començada la temporada de monsons. L'Esquadró 84 va realitzar el seu últim bombardeig amb el Vengeance el 16 de juliol. Després de la retirada de la línia del front, l'esquadró va descartar els seus Vengeance i va utilitzar Airspeed Oxfords per entrenar les seves tripulacions en avions bimotors com a preparació per operar els De Havilland Mosquito, però no va rebre Mosquito fins al febrer de 1945. Encara estava entrenant quan va acabar la Segona Guerra Mundial el setembre de 1945.
Postguerra L'esquadró es va traslladar a Singapur el setembre de 1945, però al novembre es va enviar un destacament a Java en resposta a la guerra d'independència d'Indonèsia, realitzant missions de reconeixement i bombardeig contra les forces republicanes indonèsies. La resta de l'esquadró es va traslladar a Java el gener de 1946, i hi va romandre fins al maig, quan es va traslladar a Kuala Lumpur, a Malàisia. En aquell moment, els Mosquito de l'esquadró patien problemes estructurals causats per fallades d'encolat, i al novembre de 1946 l'esquadró es va reequipar amb el Bristol Beaufighter, que va volar fins al març de 1949, reequipant-lo amb Bristol Brigands a la RAF Habbaniya, a l'Iraq, convertint-se en el primer esquadró equipat amb Brigands.
El febrer de 1950, quatre Brigands van ser destacats a Mogadiscio, unint-se a un destacament del 8è Esquadró que donava suport a la retirada britànica de Somàlia. L'abril de 1950, l'esquadró va ser transferit a la RAF Tengah a Singapur per participar en l'Operació Firedog, la resposta de la RAF a l'emergència malaia. Els Brigands van ser emprats en atacs contra bastions insurgents amb armes de foc, coets i bombes. Les operacions es van veure afectades per diversos problemes amb el Brigand, inclosa la pèrdua de diversos avions a causa d'explosions de canons, que van provocar que els avions no poguessin disparar les seves armes durant diversos mesos, problemes amb les hèlixs de l'avió, que van causar de nou la pèrdua de diversos avions, i el desenvolupament d'esquerdes a la superfície, que van fer que es restringís la càrrega de bombes del Brigand. El gener de 1953, després de l'accident d'un Brigand després que una de les seves ales fallés durant una picada, els Brigands de l'esquadró van quedar permanentment a terra.