va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989. Un membre del Partit Republicà,. Anteriorment va ser el 33è governador de Califòrnia del 1967 al 1975, després d'una carrera com a actor de Hollywood i líder sindical.
Criat en una família de baixos ingressos a petites ciutats del nord d'Illinois, Reagan es va graduar de l'Eureka College el 1932 i va treballar com a comentarista d'esports per ràdio. Després de traslladar-se a Califòrnia el 1937, va trobar feina com a actor i va protagonitzar algunes produccions importants. Com a president del Screen Actors Guild, Reagan va treballar per eliminar la suposada influència comunista. Als anys 50, es va traslladar a fer carrera a la televisió i es va convertir en portaveu de General Electric. El 1964, el seu discurs "Un temps per triar" li va valer l'atenció nacional com a nou portaveu conservador. Construint una xarxa de partidaris, Reagan va ser elegit com a governador de Califòrnia el 1966. Durant la seva governació, va augmentar els impostos, va convertir el dèficit pressupostari estatal en superàvit, va desafiar els manifestants de la UC Berkeley i va ordenar a les tropes de la Guàrdia Nacional durant un període de moviments de protesta.
El novembre de 1979, Reagan va anunciar la seva candidatura a la candidatura republicana a les eleccions presidencials del 1980. Va guanyar la nominació i les eleccions, tot derrotant el president en funcions Jimmy Carter. Amb 69 anys i 349 dies d'edat en el moment de la seva primera presa de possessió, Reagan va ser la persona més gran que va assumir la presidència dels Estats Units, distinció que va mantenir fins al 2017, quan Donald Trump va ser inaugurat amb 70 anys i 220 dies. Reagan es va enfrontar a l'exvicepresident Walter Mondale quan es va presentar a la reelecció a les eleccions presidencials de 1984. Reagan el va derrotar, aconseguint la majoria més gran de vots electorals de qualsevol president dels EUA, 525, o el 97,6% dels 538 vots del Col·legi Electoral. Va ser la segona elecció presidencial més elevada de la història moderna dels Estats Units després de la victòria de Franklin Roosevelt en les 1936 sobre Alf Landon, en què va guanyar el 98,5%, o 523, dels 531 vots electorals.
Al principi de la seva presidència, Reagan va començar a implementar noves iniciatives polítiques i econòmiques. Les seves polítiques econòmiques de l'oferta, batejades com a "Reaganomia", defensaven la reducció de la pressió tributària per estimular el creixement econòmic, la desregulació econòmica i la reducció de la despesa pública. En el seu primer mandat, va sobreviure a un intent d'assassinat, va esperonar la guerra contra les drogues, va envair Grenada i va lluitar contra els sindicats del sector públic. En els seus dos mandats, l'economia va veure com es reduïa la inflació del 12,5% al 4,4% i un PIB real mitjà amb un creixement anual del 3,6%. Reagan va promulgar retallades en la despesa discrecional nacional, va reduir impostos i va augmentar la despesa militar, cosa que va contribuir a augmentar el deute federal en general. Els afers exteriors van dominar el seu segon mandat, incloent el bombardeig de Líbia, la guerra Iran-Iraq, l'afer Iran-Contra i la guerra freda en curs. En un discurs celebrat el juny de 1987 a la porta de Brandenburg, quatre anys després de descriure públicament la Unió Soviètica com un "imperi maligne", Reagan va desafiar el secretari general soviètic Mikhaïl Gorbatxov a obrir el mur de Berlín. Va transitar la política de la Guerra Freda de la distensió amb una reducció de la cursa armamentista amb la Unió Soviètica mentre mantenia converses amb Gorbatxov. Les converses van culminar amb el tractat INF, que va reduir els arsenals nuclears de tots dos països. Reagan va començar la seva presidència durant el declivi de la Unió Soviètica, que finalment es va esfondrar gairebé tres anys després de deixar el càrrec. Reagan definia el socialisme afirmant que es basa en tres principis senzills: «Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dona-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost».
Quan Reagan va deixar el càrrec el 1989, tenia una aprovació del 68%, que coincidia amb les de Franklin Roosevelt i posteriorment Bill Clinton com les valoracions més altes per als presidents de l'era moderna. Va ser el primer president des de Dwight Eisenhower a servir dos mandats complets després que els cinc presidents anteriors no ho fessin. Tot i que havia planejat una post-presidència activa, Reagan va revelar el novembre de 1994 que li havien diagnosticat la malaltia d'Alzheimer a principis d'aquell any. Les seves aparicions en públic es van fer menys freqüents a mesura que progressava la seva malaltia. Va morir a casa el 5 de juny de 2004. El seu mandat va esdevenir una realineació cap a polítiques conservadores als Estats Units i és considerat una icona entre els conservadors. Les avaluacions de la seva presidència entre els historiadors i el públic en general sovint el situen entre el nivell superior dels presidents nord-americans .
Joventut miniatura|esquerra|La casa infantil de Ronald Reagan a Dixon, Illinois Ronald Wilson Reagan va néixer el 6 de febrer de 1911 en un apartament del segon pis d'un edifici comercial de Tampico, Illinois. Era el fill menor de Nelle Clyde (nascuda Wilson) i Jack Reagan. Jack era un venedor i contacontes, els avis del qual eren emigrants catòlics irlandesos del comtat de Tipperary,Terry Golway, Ronald Reagan's America (2008) p. 1. mentre que Nelle era d'origen anglès i escocès.Kengor, p. 4. El germà gran de Ronald, Neil Reagan, es va convertir en un executiu de publicitat.
El pare de Reagan va sobrenomenar el seu fill "Dutch", ("holandès"), a causa de la seva aparença de "petit holandès gros" i tallat de cabells de noi holandès; el sobrenom se li va quedar durant tota la seva joventut. La família de Reagan va viure breument a diverses ciutats d'Illinois, incloent Monmouth, Galesburg i Chicago. El 1919, van tornar a Tampico i van viure per sobre de la botiga de varietats HC Pitney fins a establir-se finalment a Dixon, Illinois. Després de la seva elecció com a president, Reagan va viure al pis privat de la Casa Blanca de dalt, i va dir que de nou "vivia a sobre de la botiga".
Religió Ronald Reagan va escriure que la seva mare "sempre esperava trobar el millor de la gent i sovint ho feia".Reagan, Ronald (1990), p. 22. Assistia a l'església dels Deixebles de Crist regularment i hi va ser activa i molt influent; sovint dirigia els serveis de l'escola dominical i feia lectures bíbliques a la congregació durant els serveis. Una ferma creient en el poder de l'oració, dirigia reunions d'oració a l'església i s'encarregava de les oracions de mitjan setmana quan el pastor era fora de la ciutat.Kengor, p. 12. També va ser seguidor del moviment Social Gospel. El seu fort compromís amb l'església és el que va induir el seu fill Ronald a convertir-se en un cristià protestant més que en un catòlic romà com el seu pare irlandès. També va afirmar que va influir fortament en les seves pròpies creences: "Sé que va plantar aquesta fe molt profundament en mi".Kengor, p. 48. Reagan es va identificar com un cristià nascut de nou. A Dixon, Reagan va ser fortament influït pel seu pastor Beh Hill Cleaver, un erudit. Cleaver era el pare de la promesa de Reagan. Reagan el va veure com un segon pare. Stephen Vaughn diu:
Segons Paul Kengor, Reagan tenia una fe particularment forta en la bondat de les persones; aquesta fe va sorgir de la fe optimista de la seva mareKengor, p. 16. i de la fe dels deixebles de Crist, en la qual va ser batejat el 1922. Per a aquest període, que era molt abans del moviment pels drets civils, l'oposició de Reagan a la discriminació racial era inusual. Va recordar l'època en què el seu equip de futbol universitari s'allotjava en un hotel local que no permetia que dos companys negres s'hi quedessin, i els va convidar a casa dels seus pares a 24 quilòmetres de distància a Dixon. La seva mare els va convidar a passar la nit i esmorzar l'endemà al matí.Deconstructing Reagan: Conservative Mythology and America's Fortieth President, Kyle Longley, Jeremy D. Mayer, Michael Schaller, John W. Sloan, Ch. 3 "Reagan and Race: Prophet of Color Blindness, Baiter of the Backlash," Jeremy Mayer, page 73 , 2007."Reagan, No Racist" , National Review, Deroy Murdock, November 20, 2007. El seu pare es va oposar fermament al Ku Klux Klan a causa de la seva herència catòlica, però també a causa de l'antisemitisme i el racisme anti-negre del Klan. Després de convertir-se en un actor destacat, Reagan va pronunciar discursos a favor de la igualtat racial després de la Segona Guerra Mundial.
Durant els seus anys a Hollywood, Reagan es va convertir en membre de l'Església Cristiana de Hollywood-Beverly i va assistir als seus serveis amb poca freqüència. Posteriorment, a partir de 1964, Reagan va començar a assistir als serveis de l'església a l'església presbiteriana de Bel Air, on va conèixer Donn MoomawSmith (2006), p. 327 Reagan va reduir la seva assistència a l'església mentre exercia de president, citant les molèsties que la seva gran comitiva de serveis secrets portaria a altres fidels i el perill potencial (per a altres persones) de la seva presència a causa d'un possible terrorisme.Smith (2006), p. 331 Després de deixar el càrrec, Reagan es va unir oficialment a Bel Air com a membre i hi assistia regularment als serveis.Smith (2006), p. 332
Carrera al món de l'espectacle Ràdio i cinema Després de graduar-se d'Eureka el 1932, Reagan va treballar a Iowa com a locutor de ràdio a diverses emissores. Es va traslladar a la WHO ràdio a Des Moines com a locutor dels partits de beisbol de Chicago Cubs. La seva especialitat era crear comptes de jocs per jocs utilitzant només descripcions bàsiques que l'estació rebia per cable mentre els jocs estaven en curs.Brands, Reagan (2015) p. 24–31.
miniatura|The Bad Man (1941) Mentre viatjava amb els Cubs a Califòrnia el 1937, Reagan va fer una prova de pantalla que va portar a un contracte de set anys amb els estudis Warner Bros..Brands, Reagan (2015) p. 35–41. Va passar els primers anys de la seva carrera a Hollywood a la unitat de "pel·lícula B", on, va bromejar Reagan, els productors "no els volien bé; els volien dijous".
Va guanyar el seu primer crèdit a la pantalla amb un paper protagonista a la pel·lícula de 1937 Love Is on the Air, i a finals de 1939 ja havia aparegut en 19 pel·lícules, incloent Dark Victory amb Bette Davis i Humphrey Bogart. Abans de la pel·lícula Santa Fe Trail amb Errol Flynn el 1940, va interpretar el paper de George Gipp a la pel·lícula Knute Rockne, All American; en va obtenir el sobrenom de tota la vida "the Gipper".Cannon & Beschloss (2001), p. 15. El 1941, els exhibidors el van votar com la cinquena estrella més popular de la generació més jove de Hollywood.
Reagan va interpretar el seu paper d'interpretació favorit a Kings Row de 1942 ', on interpreta un doble amputat que recita la línia "Where's the rest of me?", que posteriorment va utilitzar com a títol de la seva autobiografia de 1965. Molts crítics de cinema van considerar Kings Row la seva millor pel·lícula, encara que la pel·lícula va ser condemnada pel crític del The New York Times Bosley Crowther. Cannon (2003), p. 56–57.