Àguila cuabarrada Làguila cuabarrada és un rapinyaire emblemàtic de la regió mediterrània que requereix ambients oberta amb cingleres i abundància de perdius i conills. A l'estat espanyol, que acull aproximadament el 70% de la població europea, ha sofert una forta davallada durant els darrers 30 anys. Un clar exemple d'aquesta davallada és Catalunya, on ha passat de ser present a 80-85 territoris durant la dècada dels setanta a ser-ho només a 66 el 2002. Els exemplars catalans es troben en tres nuclis principals: el més important està format per les serres ibèriques de la vall de l'Ebre i serralades Litoral i Prelitoral; el segon comprendria les serres de l'Empordà i el tercer englobaria les serres exteriors del Prepirineu. Els adults són bàsicament sedentaris, però els exemplars immadurs tenen un caràcter dispersiu.
Pel que fa a la seva situació al Solsonès i rodalia, aquesta espècie mantenia històricament un petit nucli reproductor a les serralades prepirinenques de la vall del Segre mitjà, en àrees properes a la comarca. Això es va mantenir fins a l'any 1980, però a la dècada dels noranta van tenir lloc diversos albiraments a la comarca, entre els quals a Madrona (Pinell de Solsonès) el primer al juliol de 1988 i diversos més fins al 1995. També fou vist un exemplar al tossal de la Creu del Codó (Guixers) el novembre de 1992 i als cingles de Taravil el maig de 1996.
Àguila daurada Àguila daurada|esquerra|140px
Ànec collverd Ànec collverd|esquerra|140px
Astor
miniatura|esquerra|Exemplar jove (esquerra) i adult
Bitxac comú Bitxac comú|esquerra|140px
Cadernera Cadernera|esquerra|140px
Cargolet
Cargolet|esquerra|140px
Cogullada fosca Cogullada fosca|esquerra|140px
Cogullada vulgar Cogullada vulgar|esquerra|140px
Colom roquer Colom roquer|esquerra|140px
Corb Corb|esquerra|140px
Cornella negra Cornella negra|esquerra|140px
Cotoliu
Cotoliu|esquerra|140px
Cotxa fumada Cotxa fumada|esquerra|140px
Cruixidell Cruixidell|esquerra|140px
Cuereta blanca Cuereta blanca|esquerra|140px
Cuereta torrentera Cuereta torrentera|esquerra|140px
Duc Duc|esquerra|140px
Esparver vulgar Esparver vulgar|esquerra|140px
Estornell vulgar Estornell vulgar|esquerra|140px
Falcó pelegrí Falcó pelegrí|esquerra|140px
Gafarró Gafarró|esquerra|140px
Gaig Gaig|esquerra|140px
Gall fer comú Gall fer|esquerra|140px
Gamarús Gamarús|esquerra|140px
Ganga Ganga|esquerra|140px Al Solsonès es troba extinta però se'n tenen referències fins a principis del
Garsa Garsa|esquerra|140px
Gralla Gralla|esquerra|140px
Gralla de bec groc Gralla de bec groc|esquerra|140px
Gralla de bec vermell Gralla de bec vermell|esquerra|140px
Gratapalles Gratapalles|esquerra|140px
Griva comuna Griva|esquerra|140px
Mallerenga blava Mallerenga blava|esquerra|140px
Mallerenga carbonera Mallerenga carbonera|esquerra|140px
Mallerenga cuallarga Mallerenga cuallarga|esquerra|140px
Mallerenga emplomallada Mallerenga emplomallada|esquerra|140px
Mallerenga petita Mallerenga petita|esquerra|140px
Merla Merla|esquerra|140px
Merla blava
Merla d'aigua Merla d'aigua|esquerra|140px
Mussol banyut Mussol banyut|esquerra|140px
Mussol comú Mussol comú|esquerra|140px
Òliba Òliba|esquerra|140px
Pardal comú miniatura|esquerra|Mascle i femella
Pardal xarrec Pardal xarrec|esquerra|140px
Passerell comú Passerell comú|esquerra|140px
Perdiu blanca miniatura|esquerra|Plomatge d'hivern i d'estiu
Perdiu roja Perdiu roja|esquerra|140px
Pica-soques blau Pica-soques blau|esquerra|140px
Picot garser gros Picot garser gros|esquerra|140px
Picot negre Picot negre|esquerra|140px
Picot verd miniatura|esquerra|140px|Femella
Pinsà comú miniatura|esquerra|140px|Mascle
Pit-roig Pit-roig|esquerra|140px
Polla d'aigua Polla d'aigua|esquerra|140px
Raspinell comú Raspinell comú|esquerra|140px
Raspinell pirinenc Raspinell pirinenc|esquerra|140px
Sit negre Sit negre|esquerra|140px
Tallareta cuallarga Tallareta cuallarga|esquerra|140px
Tallarol capnegre Tallarol capnegre|esquerra|140px
Tórtora turca Tórtora turca|esquerra|140px
Trencalòs
Tudó Tudó|esquerra|140px
Voltor comú Voltor comú|esquerra|140px
Voltor negre
Xoriguer comú Xoriguer comú|esquerra|140px
Bibliografia , pàg. 260 a 476.
Sedentaris Del Solsones