Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país en un nivell avançat de desenvolupament intermedi i amb un acompliment econòmic positiu. Mesurat en paritat de poder adquisitiu, el seu producte interior brut és superior al bilió de dòlars nord-americans, i això la converteix en la tretzena economia més gran del món. Mèxic és un país de renda mitjana-superior amb la renda per capita més alta de Llatinoamèrica,Mexico Country Brief World Bank mesurat en taxes de mercat. Mèxic és l'únic país llatinoamericà membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Des de la crisi econòmica de 1994, les gestions presidencials subsegüents han millorat i estabilitzat els fonaments macroeconòmics del país. No va ser influenciat per les crisis sud-americanes recents, i ha mantingut taxes positives, encara que moderades, després de l'estagnació del 2001. Les firmes Moody (2000) i Fitch IBCA (2002) han atorgat graus d'inversió al deute sobirà de Mèxic. Malgrat l'estabilitat econòmica que ha reduït la inflació i les taxes d'interès a mínims històrics i que ha incrementat la renda per capita, encara existeixen greus divisions entre la població urbana i rural, els estats del nord i el sud, i els rics i els pobres. Els reptes del govern són millorar la infraestructura, modernitzar el sistema de recaptació fiscal així com les lleis laborals, i reduir la desigualtat de la renda.
L'economia conté indústries de tecnologia moderna i antigues dominades, majoritàriament, pel sector privat. Les administracions presidencials recents han permès o han expandit el nivell de competència privada en els ports marítims, els ferrocarrils, les telecomunicacions, la generació d'electricitat (limitada a l'autoproducció industrial), a la distribució del gas natural i en la gestió dels aeroports per tal de modernitzar la infraestructura.
Com a economia orientada a les exportacions, més del 90% del comerç és regulat per tractats de lliure comerç (TLC) amb més de 40 estats incloent-hi els estats de la Unió Europea, el Japó, Israel, i molts països de l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud. El TLC més influent, tanmateix, és el NAFTA, un acord extens de lliure comerç i d'unificació de regulacions ambientals i laborals entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic. El 2006, el comerç amb els seus socis del subcontinent comprenia el 90% de les exportacions mexicanes i el 55% de les importacions.
Història Creixement anual mitjà del PIB President Lázaro Cárdenas, expropià la indústria petroliera el 1938 1900-1929 3,4%1929-1945 4,2%1945-1972 6,5%1972-19815,5%1981-1996 1,5%1995-2000 5,1% Després de cinc dècades de turbulència política des de la independència de Mèxic, les administracions presidencials consecutives de Porfirio Díaz, durant l'últim quart del , van produir un creixement econòmic sense precedents acompanyat d'inversió estrangera i immigració, així com el desenvolupament d'una xarxa de ferrocarrils eficient i l'explotació dels recursos naturals del país. Els nivells de PIB per capita al volant del 1900 eren molt similars als de l'Argentina i Uruguai, gairebé tres vegades més que el PIB per capita del Brasil i Veneçuela.Poverty Reduction and Growth: Virtuous and Vicious Cycles, Chapter 3, How did we get here? p. 48 El creixement econòmic mitjà anual entre 1876 i 1910 va ser del 3,3%. Tanmateix, la repressió i el frau, així com les desigualtats socials exacerbades pel sistema de distribució de la terra en què les grans hisendes eren propietat d'uns pocs mentre milions de camperols mexicans mal pagats vivien en condicions precàries, van ser els catalitzadors de la Revolució Mexicana (1910-1917) un conflicte armat que va transformar dràsticament l'estructura social, cultural, política i econòmica de Mèxic durant el , sota les premisses de la socialdemocràcia. La guerra i la inestabilitat subsegüent van durar una dècada, i va afectar greument l'economia del país, així com la demografia—entre 1910 i 1921, la població mexicana, per primera vegada en la història, va decréixer.
El període de 1930 a 1970 va ser batejat pels historiadors econòmics com el "Miracle Mexicà", un període de creixement econòmic estimulat pel model de la industrialització per mitjà de la substitució de les importacions (ISI), el qual promovia el desenvolupament de les indústries nacionals i les protegia amb aranzels alts als productes importants. Per mitjà del model ISI, el país va experimentar un creixement econòmic accelerat en què les indústries nacionals van expandir ràpidament llur producció.Crandall R (2004). "Mexico's Domestic Economy", in Mexico's Democracy at Work: Political and Economic Dynamics, Crandall, Paz and Roett (editors) Lynne Reiner Publishers, Estats Units La reestructuració de l'economia incloïa la distribució gratuïta de la terra als camperols sota el concepte de lejido, la nacionalització de les indústries petrolieres i ferroviàries, la incorporació dels drets socials en la constitució de Mèxic, el naixement dels sindicats influents i la modernització de la infraestructura. De 1940 a 1970, el PIB es va sixtuplicar, mentre que la població només es va duplicar durant el mateix període.Retos y perspectivas de la Economía Mexicana en el Siglo XXI PPT presentation by the Universidad Veracruzana
El model ISI es va esgotar durant la dècada de 1960. Durant la dècada de 1970, les gestions dels presidents Luis Echeverría i José López Portillo van provar de reavivar l'economia i alhora incrementar el desenvolupament social, la qual cosa va produir un increment considerable de les despeses públiques. Amb el descobriment de vasts pous petroliers quan els preus del petroli s'estaven incrementant i les taxes d'interès eren molt baixes—i fins i tot negatives—el govern va prendre préstecs dels mercats internacionals per invertir en l'empresa pública de petrolis (Pemex), la qual semblava ser una font a llarg termini de recursos per finançar el benestar social. De fet, durant aquest període les despeses governamentals es van incrementar considerablement, y el president López Portillo va anunciar que "havia arribat el temps per gestionar la prosperitat".Crónicas Congreso de la Unión Tanmateix, la seva gestió va ser molt ineficaç amb poca previsió del futur, i acompanyada d'alta inflació.
El 1981 el panorama mundial va canviar abruptament: els preus del petroli es van desplomar i les taxes d'interès es van incrementar ràpidament. Sense haver estalviat durant l'època de "prosperitat", el president López Portillo, en el seu últim report de govern, va declarar la suspensió dels pagaments del deute extern, va devaluar el peso mexicà, i va nacionalitzar el sistema bancari i altres indústries afectades per la crisi. El sistema ISI, que havia estimulat el creixement en dècades anteriors, s'havia estès massa temps, produint un sector industrial poc competitiu i amb guanys productius marginals.
El president Miguel de la Madrid va ser el primer d'una sèrie de presidents que van implementar diverses reformes neoliberals, entre ells l'obertura al comerç exterior, signant el GATT el 1986. Tanmateix, després de la crisi de 1982, els inversors no volien retornar a Mèxic, i per tal de mantenir en control de la balança de pagaments, el govern va devaluar la moneda consecutivament, la qual cosa produiria major inflació, que arribaria a un màxim històric de 159,7% el 1987.
Durant la gestió del president Carlos Salinas de Gortari, les companyies públiques es van privatitzar amb les importants excepcions de la indústria petroliera i energètica (ambdues protegides constitucionalment). El 1992, es va conformar l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà, el tractat de la qual va entrar en vigor l'1 de gener, 1994. Salinas també va introduir controls estrictes de preus, i va negociar increments salarials mínims per tal de reduir la inflació. Encara que l'estratègia va reeixir, el creixement anual mitjà de l'economia durant la seva gestió només va ser del 2,8%, i la desigualtat s'agreujaria. A més a més, en establir un sistema de canvi fix, el peso mexicà es va sobrevalorar mentre que les despeses dels consumidors es van incrementar produint un dèficit de compte corrent del 7% del PIB el 1994, el qual va ser finançat amb deute públic i tesobonos, deute que assegurava el pagament en dòlars.Hufbauer GC & Schott JJ (2004) NAFTA Revisited: Achievements and Challenges Institute for International Economics, Capítol 1, Overview L'aixecament dels zaptistes a Chiapas, l'assassinat del candidat presidencial favorit i del fiscal encarregat del cas, van enviar un missatge negatiu als inversors els quals van vendre ràpidament llurs tesobonos, buidant les reserves del Banc Central, mentre que la inversió en cartera en va sortir tan de pressa com hi havia entrat. Aquesta situació insostenible va forçar el president entrant, Ernesto Zedillo, a abandonar la taxa de canvi fixa. El peso es va devaluar ràpidament, i l'economia va entrar en una crisi econòmica el 1995. El ràpid creixement de les exportacions (amb un peso barat), i el paquet d'emergència dissenyat pel president nord-americà Bill Clinton i les institucions financeres mundials, van esmorteir la crisi: en menys de divuit mesos, l'economia ja estava creixent, i el creixement anual mitjà de 1995 al 2000 va ser del 5,1%.
Els presidents Zedillo i Vicente Fox van continuar amb la liberalització del comerç, signant acords de lliure comerç amb estats llatinoamericans, la Unió Europea, Israel i el Japó, i van assajar de conservar l'estabilitat macroeconòmica. Mèxic s'ha convertit així en un dels estats del món més oberts al comerç, i l'economia s'ha anat transformant. El comerç amb els Estats Units es va triplicar de 1991 al 2003.Gereffi G & Martínez M (2004) "Mexico's Economic Transformation under NAFTA" in Mexico's Democracy at Work: Political and Economic Dynamics, Crandall, Paz and Roett (editors) Lynne Reiner Publishers, United States La major part de la inversió estrangera en l'actualitat és inversió estrangera directa (IED). Durant la dècada del 2000, les taxes de creixement no han superat el 5%, però l'estabilitat aconseguida ha permès el creixement de la classe mitjana a nivells que no s'havien vist abans;In Mexico, an energized economy raises hopes 11 de febrer, 2008 això també s'ha traduït en una disminució de l'emigració de les classes més baixes als Estats Units.
L'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic va entrar en vigor l'1 de gener de 1994 formant l'àrea comercial més gran del món segons la suma del Producte interior brut dels països membres amb les estipulacions del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Ambiental i del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Laboral. Tots tres tractats estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països.
Amb el gir proteccionista imposat per Donald Trump, el nou president dels Estats Units des de 2017, especialment en els sectors de l'automoció i l'agropecuari. El NAFTA es va renegociar i el 30 de novembre de 2018 fou signat l'Acord Estats Units-Mèxic-Canadà per Donald Trump, el President de Mèxic Enrique Peña Nieto, i el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. El 10 de desembre de 2019 es va modificar el protocol i va entrar en vigor l'1 de juliol de 2020.
Indicadors macroeconòmics, financers i de benestar Indicadors macroeconòmics Monedes i bitllets mexicansPIB (PPA) 1.134 bilions USD (2006)Creixement 4,8% (2006)PIB per capita 10.600 USD (2006)RNB per capita 7.310 USD (2005)Inflació 3,4% (2006)Coef. de Gini 49,5Atur 3,2% (2006)IDH10px|Amunt0,821Força laboral 38,09 milions Indicadors principals