miniatura|Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 miniatura|Els signes identificatius de Sant Pere de Rodes a la llinda de la Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la muntanya de Verdera, a la serra de Roda i prop de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera.
El monestir fou construït al vessant nord de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi, es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al nord del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A nord-oest del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes. Actualment és gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
En els documents altmedievals,D'ABADAL, R. (1926-1950). Catalunya carolíngia, vol. II, Els diplomes carolingis a Catalunya, primera part, Barcelona: IEC (Memòries de la secció històrico-arqueològica, II), p. 222-244, 227. el nom en llatí del monestir és Rodensis, de Rodas o de Rodis. Posteriorment, mentre s'avança cap a l'expressió catalana, les formes en llatí o en vulgar sempre fan referència al plural Sancti Petri Rodensis, Sancti Petri de Rodis o Sancti Petri de Rodas, i en català Sant Pere de Rodes.DE MARCA, P. (1688). Marca hispànica sive Limes hispanicus: hoc est, Geographica & historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, & circumjacentium populorum, París, Llibre I, cap. II, 5, col. 10, «monasterium fancti Petri Rodensis» (p. 12 de la traducció); Llibre I, cap. X.3, col. 45, «monasterium sanct Petri Rhondesis» (p. 54-55 de la traducció); Llibre I. XVI, cap.12, col. 96 «monasterium fancti Petri quod conditum est in monte nuncupato Rodas» i «Petroni abati Rodensi» (p. 110-111 de la traducció); Llibre. II, cap. XVIII, 11, col. 177-178 «Rhodae conditus sive ad rhodios […] hodiernae Rodae situs» (p. 215 de la traducció). Extret de RIU-BARRERA, E. (2017), “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, Els Marges: revista de llengua i literatura, nº 113, p. 76-90. La forma Rodes, utilitzada ja en la cartografia antiga, ha estat el preponderant des de l'edat mitjana fins a època contemporània. En l'expressió popularVILA, P. (2015). «Uns goigs setcentistes figuerencs dedicats a santa Helena, venerada a la capella de la Santa Creu de Sant Pere de Rodes», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 46, p. 429-445. Garolera cita només un dels goigs estudiats en aquest article que, per error, figura amb la forma Roda. i culta es documenta de forma generalitzada tant per part del mateix cenobi com de la gent del seu entorn. Un altre testimoni que demostra la toponímia plural és l'escut que va adoptar el monestir, on hi consten dues rodes, que demostra la utilització del terme Rodes. Tot i que Roda s'empra en alguns casos en època moderna i contemporània, sovint associada a la castellanització del registre culte i de la toponímia, el seu ús és menys habitual.PUJADES, J. (1609). Corònica [sic] universal del principat de Cathalunya, Barcelona, Llibre II, cap 4, 37v., i Llibre VI, cap 89, 316v- 317v. La forma plural, Rodes, es va restablir i normalitzar a partir de la fi del franquisme, seguint els criteris de rigor lingüístic recollits per l'Institut d'Estudis Catalans i la reconeixença històrica a la tradició.RIU-BARRERA, E. (2017). “En favor de Sant Pere de Rodes. Comentaris a les cinc tesis de Narcís Garolera”, Els Marges: revista de llengua i literatura, nº 113, p. 76-90.
Descripció miniatura|Planta miniatura|Nau central És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya.
Església L'església és de planta basilical formada per tres naus, transsepte i tres absis semicirculars capçats a llevant. La nau central és coberta amb volta de canó, mentre que els laterals presenten volta de quart de cercle i són força estretes. Totes tres naus són dividides en cinc tramades per quatre arcs torals lleugerament ultrapassats, sostinguts per pilars que integren un doble ordre de columnes superposades amb capitells de grans dimensions, profusament decorats. Els del primer nivell són de model corinti, decorats amb fulles d'acant, volutes i alguns motius zoomorfes, mentre que els del nivell superior presenten motius geomètrics i vegetals.
Els arcs formers arrenquen tots des d'un alt podi. El transsepte presenta els dos braços sobresortits coberts amb voltes de canó. Es comunica amb les tres naus mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes decorades damunt pilastres rectangulars. Damunt del braç septentrional, es construí la torre i capella de Sant Miquel, a la qual s'accedeix des de l'església mitjançant unes escales de cargol. Consta d'una nau coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera a l'extrem oriental. Alhora, la capçalera de la capella és bastida damunt l'anomenada capella de l'Anacoreta. La torre presenta el coronament emmerletat.
L'església del monestir tenia una portada monumental, afegida a la segona meitat del a l'església preexistent esculpida pel mestre de Cabestany. Havia de ser una peça complexa, però malauradament es conserva de forma fragmentària i dispersa i al monestir només s'hi poden veure uns petits fragments. Elements procedents d'aquesta portada es conserven en diversos indrets, com "L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar" o la clau d'arquivolta "de l'Agnus Dei", totes dues peces exposades al Museu Frederic Marès de Barcelona.
Adossat a l'extrem de ponent de la torre i a la façana nord de l'església, hi ha un gran edifici rectangular amb el coronament emmerletat destinat a la sagristia del temple, tot i que l'interior ha estat força restituït. L'absis major de l'església, cobert amb volta de quart d'esfera i de dimensions més grans que les dues absidioles laterals, està bastit damunt d'una cripta i presenta una girola doble de dues plantes, oberta al presbiteri mitjançant arcs de mig punt a la planta baixa, refets amb maons i finestres de punt rodó adovellades al pis.
L'arc triomfal és de ferradura, de la mateixa manera que els dos arcs d'accés al deambulatori inferior i a la cripta. És adovellat i es recolzava damunt dues columnes cilíndriques amb capitells, de les quals només es conserva la de la banda de tramuntana. La cripta, a què s'accedeix a través de dues escales situades a la girola, presenta volta anular sostinguda damunt d'una pilastra semicilíndrica, amb una petita capçalera integrada al mur de l'absis major, coberta per una petita volta de quart d'esfera. Les dues absidioles laterals són cobertes per voltes de quart d'esfera bastides amb pedruscall, i són obertes al transsepte mitjançant arcs de mig punt adovellats damunt pilastres bastides amb grans carreus. L'absidiola de tramuntana és dedicada a sant Pau i la de migdia a sant Andreu.
Pel que fa a les obertures presents a l'edifici, cal destacar que, en general, es corresponen amb finestres i finestrals d'arc de mig punt adovellats. Destaca la porta situada al braç de migdia del transsepte, que el comunicava amb el claustre primitiu. És d'arc de mig punt, amb els muntants avançats bastits amb grans carreus a cap i través. La façana principal del temple presenta adossada una galilea precedida d'un pòrtic. El pòrtic presenta un gran arc de mig punt bastit amb lloses allargades de llicorella col·locades radialment. Damunt la clau, hi ha un carreu de pedra calcària esculpit, datat al o XVI, probablement reaprofitat.
La galilea, igual que la planta del temple, és dividida en tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart d'esfera, separades per arcs formers. Es conserven restes de pintura mural força degradades. Al frontis, per accedir al seu interior, hi ha un gran portal de mig punt format per dovelles de mida petita ben escairades. Damunt seu, hi ha una finestra de punt rodó adovellada. Al mur de migdia, hi ha una porta que la comunicava amb el pati occidental del conjunt. El campanar és adossat al mur de migdia del temple. Es tracta d'una torre de planta quadrangular distribuïda en tres pisos, amb un coronament superior que amaga la coberta.
Els finestrals dels dos primers pisos són d'arc de mig punt sense elements decoratius, mentre que els de la tercera planta són geminats, amb arquets de mig punt i els mainells formats per columnes cilíndriques i capitells trapezials decorats. Damunt seu, hi ha arcuacions llombardes i frisos de dents de serra. Una cornisa marca el nivell de la coberta i el separa del coronament, obert per tres ulls de bou a cada façana, rematats per dos frisos més d'arcuacions i de dents de serra.
Claustre miniatura|Capitell dels monjos El claustre de Sant Pere de Rodes és situat a la banda de migdia de l'església, en un pla força més elevat. Presenta una planta lleugerament trapezoïdal i és bastit damunt les restes del claustre primitiu, que fou soterrat per construir-hi l'actual. El primitiu tenia quatre galeries porticades al voltant d'un pati trapezoïdal. La de ponent fou destruïda per bastir-hi una cisterna, i se'n conserva només la de llevant coberta per una volta de canó, fragmentada per diversos arcs de mig punt.
Cal destacar que es conserven restes de pintura mural destacades en aquest espai. El claustre superior, molt refet després de les espoliacions sofertes, té les galeries obertes mitjançant dobles parelles de columnes alternades amb pilars massissos. En total, hi havia 44 columnes amb els seus capitells decorats i vuit pilars, més els quatre angulars. Les galeries eren cobertes amb voltes de quart d'esfera, tot i que moltes han hagut de ser restituïdes. Al mig del pati actual, es conserva una peça de marbre tallat en època renaixentista, el brocal d'una cisterna.
Dependències monacals Les dependències monacals s'organitzen al voltant del claustre. A llevant hi havia la sala capitular, l'arxiu i la biblioteca. Actualment, aquest espai presenta planta rectangular amb la coberta i bona part del parament restituït, tot i que en origen conservava trams fets en opus spicatum. A la planta baixa, hi ha una gran sala rectangular coberta amb volta de canó dividida en quatre crugies, que podria correspondre a un antic celler. A migdia, hi havia el refectori i el rebost, aquest últim comunicat amb la cuina, la porteria, els estables i els horts. El refectori presenta una volta apuntada i seguida.