miniatura|Il·lustració de l'edició en llatí realitzada en Basilea a 1494. Les cartes anunciant el descobriment de les Índies són un conjunt de manuscrits i impresos que feren públiques les troballes de la primera expedició capitanejada per Cristòfor Colom al que després es diria Amèrica. La primera edició impresa va ser probablement la de la carta en castellà a l'escrivà de ració a Barcelona a principis d'abril de 1493; seguida unes setmanes més tard per la impressió en Roma d'una traducció al llatí bé d'aquest mateix document prové d'una altra carta molt similar adreçada al tresorer reial Gabriel Sanxis. La versió en llatí es va difondre ràpidament per tot Europa, sent reeditada diverses vegades i traduïda a altres idiomes. Posteriorment han aparegut manuscrits similars a les cartes impreses i, el 1985, una còpia potser del d'una carta de Colom als Reis datada el març de 1493 i que tracta el mateix tema.
Aquestes cartes descriuen les illes descobertes, en particular Cuba i la Hispaniola, i els costums dels seus habitants, però donen poca informació concreta sobre el viatge. Curiosament, algunes de les dades que sí que donen contradiuen a altres fonts, en particular, al Diari d'abord. Abunden les exageracions sobre la mida de les illes, les seves riqueses i la docilitat dels "indis". A la inversa, s'ometen informacions negatives com la pèrdua de la nao capitana de l'expedició.
Tradicionalment s'ha considerat que les cartes impreses l'any 1493 foren escrites personalment per Colom, que potser orquestra la seva publicació com a estratagema per protegir els seus interessos. Una altra teoria afirma que la carta va ser redactada pel rei Ferran i Lluís de Santàngel, inspirant-se en notícies enviades per Colom als Reis a la seva tornada. En qualsevol cas, es va tractar d'una operació de propaganda a gran escala possibilitada per un invent recentment arribat a Europa, la impremta de tipus mòbils. Va ser la difusió més ràpida i universal d'una notícia de tot el segle XV i part del XVI.
Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, aquestes cartes tenen una gran importància històrica perquè van constituir l'única font sobre el primer viatge de Colom disponible públicament durant la vida de l'almirall.
Cartes publicades en 1493 miniatura|Primera pàgina de la carta en castellà impresa a Barcelona l'any 1493. miniatura|El rei Ferran a la tapa de l'edició de Basilea de 1494. miniatura|Il·lustració de l'edició italiana en vers de 1493.
Difusió El 1493 apareix impresa una carta de Cristòfor Colom adreçada a l'"escrivà de ració"*, càrrec públic que aleshores ocupava Lluís de Santàngel. La carta està escrita en castellà, amb data de 15 de febrer i postdata a Lisboa a 14 de març. El document imprès no duu títol ni lloc d'edició i no se sap qui va ordenar publicar. Mitjançant una anàlisi tipogràfica es creu que devia ser impresa al taller de Pere Posa, a Barcelona.El primer a identificar el taller de Pere Posa va ser José María Asensio i fou corroborat per Conrado Haebler el 1899.
SANZ LÓPEZ, Carlos Pàg 19. També es desconeix la data de publicació, suposa en general que va haver de ser cap al mes d'abril.SANZ LÓPEZ, Carlos. Pàg 17. No se sap quants exemplars es van editar. Es conserva un de sol, aparegut el 1889 i avui propietat de la Biblioteca Pública de Nova York.El 1889 va aparèixer en el catàleg del llibreter antiquari J. Maisonneuve, de París, amb un exhorbitant preu de 65.000 francs. Fou al llibreter anglès Bernard Quaritch, que al seu torn el revengué a la Lenox Library, avui integrada a la Biblioteca Pública de Nova York.
SANZ LÓPEZ, Carlos. Pág.18.
La carta va arribar a Roma ràpidament perquè es té notícia d'ella allà el 18 d'abril de 1493. Citat a: RAMOS PÉREZ, Demetrio Aviat va aparèixer publicada en aquesta ciutat una versió en llatí de la carta, traduïda per Leandro Cosco el 29 d'abril. Aquest text presenta tanmateix algunes diferències amb l'imprès a Barcelona, començant pel destinatari que és el tresorer reial Gabriel Sanxis (anomenat erròniament Raphael Sanxis en la majoria de les edicions). La versió en llatí va assolir gran popularitat a Europa i fou reimpresa nombroses vegades: dos cops a Roma, una a Anvers, una a Basilea i tres en París. Es van fer també traduccions a altres llengües: italià (en vers, Roma, 15 de juny 1493) i alemany (Estrasburg, 1497).
En 1497 es va realitzar una nova edició de la versió castellana a Valladolid.D'aquesta edició es va trobar un exemplar el 1862, en el llegat de Pietro Custodi a la Biblioteca Ambrosiana de Milà.
SANZ LÓPEZ, Carlos. Pág.18.
Contingut 15px|Viquitexts Text complet de la carta en castellà. 15px|Viquitexts Text complet de la carta en català.
La carta a Santàngel dedica llargs paràgrafs a les illes descobertes i els costums dels seus habitants, però omet informació important sobre el viatge: quants vaixells formaven l'expedició, quan van sortir, quin camí seguir i quan van emprendre el viatge de tornada. A més, algunes de les dades que dona contradiuen a altres fonts, per exemple la durada del viatge de tornada o la data de l'arribada a Lisboa.
A la introducció Colón afirma que va passar a "les Índies" (al "mare Indicum" segons la carta en llatí) i que va prendre possessió de les terres trobades. També esmenta la durada del viatge d'anada: 20 dies en la versió en castellà i 33 a la llatina.
El document enumera a continuació les primeres illes visitades, donant només els seus noms: Guanaham (Guanahanin en la carta en llatí), rebatejada San Salvador; Santa María de Concepción; Ferrandina (Fernandina a la versió en llatí) i isla Bella (corregit a Isabelaen la traducció llatina). La cinquena illa esmentada és Cuba, a la qual Colom va anomenar Juana, l'exploració es narra més en detall. L'última illa descoberta és la Hispaniola, l'actual Santo Domingo.
La carta descriu els paisatges de Cuba però dona poca informació geogràfica sobre ella. Pel que fa a la Hispaniola és encara més parca en detalls. En ambdós casos les dades aportades tendeixen a exagerar la mida de les illes. A continuació descriu als indis com a éssers dòcils, pacífics, monògams, sense propietat privada i sense religió, la qual cosa implica que haurien de ser fàcils d'evangelitzar. El text afirma que Colom ha deixat un vaixell i una guarnició a la Hispaniola, en un fort anomenat fuerte Navidad. Omet però el fet que aquest vaixell, probablement la nau Santa María, havia embarrancat, segons afirmen moltes altres fonts.
A banda de les illes visitades, l'autor de la carta dona notícies d'altres terres: una illa poblada d'indis caníbals; una altra on només viuen dones guerreres; una altra on hi ha molt or i que els seus habitants no tenen cabells; un país on viu "gent amb cua" i dos "terres fermes": una la "d'aquí" i una altra la "d'enllà del Gran Can". També promet tota mena de riqueses si s'exploten les illes descobertes: or, esclaus i vegetals preciosos com les espècies, cotó, "llentiscle", "ligunáloe", ruibarbre i canyella. En la conclusió exalta la seva "victòria", si bé reconeix que hi pot haver altres que abans que Colom, i crida a
Data El final de la carta és diferent segons les versions. A la impresa a Barcelona es llegeix que va ser escrita el 15 de febrer "sobre las islas de Canaria" i postdata el 14 de març a Lisboa:
La versió en llatí acaba de manera molt més breu, "A Lisboa el 14 de març":
Les dates d'aquestes cartes han causat maldecaps als historiadors perquè contradiuen al Diari de bord, al qual es considera generalment la font principal per al primer viatge de Colom. El Diari no esmenta en absolut a les Canàries en el viatge de tornada i el 15 de febrer situa a la caravel·la de Colom, la Niña, a les Açores. Sí que diu que va anar a Lisboa però no el 14 sinó el 4 de març. Per aquests motius alguns autors han considerat que les dades de les cartes són errònies i han arribat a substituir en les seves transcripcions d'aquests documents la paraula "quatorze" per "quatre".Transcripció del manuscrit de la carta de l'Arxiu de Simancas.La nota al peu n º "I" de: FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàg.175., indica el següent: Per a altres es tracta al contrari de proves que Colom no fou qui redactà les cartes.
Autor, destinataris i objectiu miniatura|Lluís de Santàngel, escrivà de ració de la Corona d'Aragó. Hi ha divisió d'opinions sobre si les cartes a Santàngel (castellà) i a Sanxis (llatí) són dos documents diferents o bé s'han de considerar com dues versions d'un mateix document, en aquest cas el nom de Sanchez seria un error introduït pel traductor.HENIGE, David. Pàg 141.
També hi ha historiadors que opinen que no va ser Colom l'autor de cap de les dues cartes. Demetrio Ramos opina que la carta va ser redactada entre el rei Ferran i Lluís de Santàngel, inspirant de notícies enviades per Colom als Reis a la seva tornada. Segons Ramos, la carta a Gabriel Sanxis seria una mera traducció al llatí d'aquesta primera.
Alguns historiadors se sorprenen que la corona permetés difondre informacions en principi confidencials i aventuren que potser la publicació va ser un estratagema de Colom per protegir els seus interessos. Altres observen que el que les cartes s'imprimeixen i circulessin de forma tant ràpida i lliure indica que la cort dels Reis Catòlics va donar el seu permís o almenys no ho va impedir. En qualsevol dels dos casos, es va tractar d'una operació de propaganda, una de les primeres manipulacions mediàtiques a gran escala, feta possible per la invenció de la impremta. No es va donar en el ni en la primera part del una difusió tan ràpida i universal d'una notícia. Per exemple, la primera volta al món (1519-22) va tenir un ressò molt menor.
L'objectiu principal d'aquesta operació de propaganda podria haver estat el de crear a Roma un ambient favorable a la negociació de les butlles alexandrines.
Qualitat de la impressió La qualitat tipogràfica de la carta impresa a Barcelona és molt inferior a la d'altres obres del taller de Pere Posa: hi ha errors evidents, falten espais en blanc i les línies no estan justificades. S'han proposat explicacions diverses: impressió ordenada d'urgència per fer arribar la carta al més aviat possible a Itàlia o un treball clandestí.Carlos Sanz López, citat a: Les errades lingüístiques podrien ser degudes al fet que els operaris de Pere Posa no dominaven bé el castellà, ja que totes les altres obres conegudes d'aquest taller van ser editades en llatí o en català.
Importància Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, les cartes de 1493 anunciant el descobriment tenen una gran importància històrica. La carta impresa a Barcelona en castellà i, sobretot, les diverses edicions en llatí es popularitzaren ràpidament i constituïren l'única font sobre el primer viatge disponible públicament durant la vida de Colom.
Manuscrit de Simancas miniatura|Martín Fernández de Navarrete va donar a conèixer el manuscrit de la carta conservat al Arxiu General de Simancas. 15px|Viquitexts Text complet del manuscrit
A l'Arxiu General de Simancas es conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la carta publicada a Barcelona. Una de les diferències més cridaneres és que aquest document diu Guanabam a la primera illa albirades pels descobridors, mentre que la versió impresa diu Guanaham.
La lletra no és la de Colón ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogat per l'arxiver Tomás González com "còpia de mà de Lluís de Santàngel" per la similitud amb la lletra de l'escrivà de ració.