, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978. Successor del papa Joan XXIII, va continuar el Concili Vaticà II, que va tancar el 1965, aplicant les seves nombroses reformes, i va fomentar la millora de les relacions ecumèniques amb ortodoxos orientals i protestants, que va donar lloc a moltes reunions i acords històrics.
Apunt biogràfic Montini serví a la Secretaria d'Estat del Vaticà entre 1922 i 1954. Mentre que estava a la Secretaria d'Estat, Montini i Domenico Tardini van ser considerats com els col·legues més propers i influents del papa Pius XII, que el 1954 el va nomenar arquebisbe de Milà, la diòcesi més gran d'Itàlia. Montini més tard es va convertir en el secretari de la Conferència Episcopal Italiana. Joan XXIII el va elevar al Col·legi Cardenalici el 1958, i després de la mort de Joan XXIII, Montini va ser considerat un dels seus més probables successors.
Després de la seva elecció com a Papa, Montini va prendre el nom pontifici Pau VI (el primer a prendre el nom de "Pau" des de 1605) per a indicar a tot el món una missió renovada per difondre el missatge de Crist, seguint l'exemple de l'apòstol sant Pau.
El Concili Vaticà II Pau VI va tornar a convocar el Concili Vaticà II, que havia estat tancat de forma automàtica amb la mort de Joan XXIII, i li va donar prioritat i direcció.
Després que el Concili hagués conclòs la seva tasca, Pau VI es va fer càrrec de la interpretació i aplicació dels seus mandats, sovint caminant per una prima línia entre les expectatives contradictòries dels diversos grups dins el catolicisme.
La magnitud i la profunditat de les reformes que afectaven tots els àmbits de la vida de l'Església durant el seu pontificat van superar les polítiques de reforma similars dels seus predecessors i successors.
Devoció mariana Pau VI era un devot marià i parlà diverses vegades per a congressos marians i reunions mariológiques, visitant els santuaris marians i l'emissió de tres encícliques marianes. Seguint el seu famós predecessor sant Ambròs de Milà, va nomenar a Maria com la Mare de l'Església durant el Concili Vaticà II.International Theological Commission, Vol II: 1986-2007 edited by Michael Sharkey and Thomas Weinandy (Aug 21, 2009) page 208
Accions papals Pau VI va buscar el diàleg amb el món, amb altres cristians, altres religions i ateus, sense excloure ningú. Es va veure a si mateix com un humil servidor d'una humanitat que pateix i va exigir canvis significatius dels rics a Amèrica del Nord i Europa en favor dels pobres al Tercer Món. Les seves posicions sobre control de la natalitat, promulgades en la seva encíclica més famosa, la Humanae vitae de 1968, i altres qüestions polítiques, sovint eren polèmiques, sobretot a Europa occidental i Amèrica del Nord.
Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qual l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món.
El papa Benet XVI va declarar que el pontífex mort havia viscut una vida de virtut heroica i li va conferir el títol de Venerable. El papa Francesc el va beatificar el 19 d'octubre 2014 després del reconeixement d'un miracle atribuït a la seva intercessió. La seva festa litúrgica se celebra el dia del seu naixement, el 26 de setembre. El mateix papa Francesc va anunciar el 7 de març de 2018 que Pau VI serà canonitzat a finals d'octubre del mateix any. Finalment, el 14 d'octubre de 2018 fou canonitzat i proclamat com a sant de l'Església Catòlica.
Primers anys Giovanni Battista Montini va néixer al poble de Concesio, a la província de Brescia, a la Llombardia, el 1897. El seu pare Giorgio Montini va ser un advocat, periodista, director de l'Acció Catòlica i membre del Parlament italià. La seva mare era Giudetta Alghisi, d'una família de la noblesa rural. Tenia dos germans, Francesco Montini, que es va convertir en un metge, i Ludovico Montini, que va esdevenir un advocat i polític. El 30 de setembre de 1897, va ser batejat amb el nom de Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini. Assistí al Cesare Arici, un col·legi dels jesuïtes, i el 1916, va rebre un diploma de lArnaldo da Brescia, una escola pública de Brèscia. La seva educació va ser interrompuda sovint per episodis de malaltia.
El 1916, va ingressar al seminari per ser sacerdot catòlic. Va ser ordenat sacerdot el 29 de maig de 1920 a Brèscia i va celebrar la seva primera missa a Brescia, a la basílica de Santa Maria de les Gràcies. Montini va concloure els seus estudis a Milà amb un doctorat en Dret Canònic el mateix any. Posteriorment va estudiar a la Universitat Gregoriana, la Universitat de Roma la Sapienza i, a petició de Giuseppe Pizzardo a la Accademia dei Nobili Ecclesiastici. A l'edat de vint anys, de nou, a petició de Giuseppe Pizzardo, Montini va entrar a la Secretaria d'Estat el 1922, on va treballar sota Pizzardo juntament amb Francesco Borgongini-Duca, Alfredo Ottaviani, Carlo Grano, Domenico Tardini i Francis Spellman. En conseqüència, no va passar un dia com a rector. El 1925 va ajudar a fundar l'editorial Morcelliana a Brèscia, es va centrar en la promoció d'una "cultura d'inspiració cristiana".
Carrera vaticana Nunciatura polonesa L'única experiència diplomàtica estrangera de Montini va ser el seu temps a la nunciatura a Varsòvia, Polònia el 1923. Igual que Achille Ratti abans d'ell, que se sentia enfrontat amb el problema enorme, no es limitava a Polònia, de l'excessiu nacionalisme: «Aquesta forma de nacionalisme tracta els estrangers com a enemics, especialment els estrangers amb els que un té fronteres comunes. a continuació, busca l'expansió del seu propi país a costa dels veïns immediats. La gent creix amb una sensació d'estar tancat. la pau esdevé un compromís transitori entre guerres.» Quan va ser cridat a Roma estava content d'anar, ja que «amb això conclou aquest episodi de la meva vida, que ha proporcionat experiències útils, encara que no sempre alegres»
Després de la seva missió polonesa, Giovanni Battista Montini va tornar a Roma, on aviat va començar a treballar al Vaticà. Més tard, quan com a Papa, va voler tornar a Polònia en una peregrinació mariana, però no li va ser permès pel govern comunista, sol·licitud de que més tard no va poder negar al polonès natiu Karol Wojtyla, quan es va convertir en el papa Joan Pau II.
Pius XII miniatura|Montini el dia de la seva ordenació el 1920. La seva capacitat d'organització el van portar a fer carrera a la cúria romana. El 1931, Pacelli el va designar per ensenyar història a l'Acadèmia Pontifícia per a Diplomàtics El 1937, després que el seu mentor Giuseppe Pizzardo fos nomenat cardenal i va ser succeït per Domenico Tardini, Montini va ser nomenat Substitut per als Afers Ordinaris sota el cardenal Pacelli, el secretari d'Estat sota el papa Pius XI. De Pius XI, a qui veia amb sorpresa, que va adoptar l'opinió que «l'aprenentatge és un procés de llarga vida, i que la història és el mestre de la vida» El seu supervisor immediat al Vaticà va ser Domenico Tardini, amb el qual va tenir una bona relació. L'elecció de Pacelli com a Papa el 1939, anticipada per tot el món i obertament promoguda pel papa Pius XI en els seus últims anys, va ser un bon auguri per a Montini, el nomenament del qual va ser confirmat en el càrrec pel nou Secretari d'Estat, cardenal Luigi Maglione. Es va reunir amb el papa tots els matins fins a 1954 i es va desenvolupar així una relació bastant estreta:
Quan la guerra va esclatar, Maglione, Tardini i Montini van ser les principals figures en el Departament d'Estat del Vaticà, amb despatxos originats o dirigits a ells durant els anys de guerra. Montini va ser l'encarregat de tenir cura dels "assumptes ordinaris" de la Secretaria d'Estat, que ocupava gran part dels matins de cada dia de treball. A la tarda es traslladava a la tercera planta a l'Oficina del Secretari privat del Pontífex. Pius XII no va tenir un secretari personal. Igual que diversos papes anteriors a ell, va delegar les funcions del secretari a la Secretaria d'Estat. Durant els anys de la guerra, milers de cartes d'arreu del món es van donar cita a la taula del papa, la majoria d'ells demanant la comprensió, la pregària i ajuda. Montini va ser l'encarregat de formular les respostes en el nom de Pius XII, expressant la seva empatia i comprensió i la prestació d'ajuda, quan era possible.
A petició del papa, va crear una oficina d'informació per als presoners de guerra i els refugiats, que en els anys de la seva existència des de 1939 fins 1947 va rebre gairebé deu milions (9.891.497) de sol·licituds d'informació i va produir més d'onze milions (11.293.511) respostes sobre persones desaparegudes. Montini va ser atacat obertament diverses vegades pel govern de Benito Mussolini com a polític, i per ficar-se en política, però cada vegada que es trobà les poderoses defenses del Vaticà. El 1944, Luigi Maglione va morir i Pius XII va nomenar Tardini i Montini com a caps conjunts del Departament d'Estat. L'admiració de Montini va ser gairebé filial, quan va descriure el papa Pius XII:
Com a Secretari d'Estat Montini va coordinar les activitats d'assistència als perseguits amagats en convents, parròquies, seminaris, o escoles eclesiàstiques.Tagliaferri, Lionello. The Pope wants ..., Piacenza, Berti, 2011 A petició del papa, juntament amb Pascalina Lehnert, Ferdinando Baldelli i Otto Faller, va crear la Pontifícia Commissió d'Assistència, que va ajudar a gran nombre de romans i refugiats de tot el món amb refugi, aliments i altra assistència material. Només a Roma aquesta organització distribueí gairebé dos milions de racions de menjar gratis l'any 1944. El Vaticà i la Residència papal de Castel Gandolfo es van obrir als refugiats. Unes 15.000 persones vivien només a Castel Gandolfo, amb el suport de la Pontifícia Commissió d'Assistència. A petició de Pius XII, Montini també podria estar implicat en el restabliment de l'Asil de l'Església, proporcionant protecció a centenars de soldats aliats, que havien escapat dels camps de presoners de l'Eix, jueus, anti-feixistes, socialistes, comunistes, i després de l'alliberament de Roma, els soldats alemanys, partidaris i altres persones desplaçades. Després de la guerra i després com a Papa, Montini va convertir la ., en principalment caritat, Caritas Italiana.
Arquebisbe de Milà Després de la mort del cardenal Alfredo Ildefonso Schuster, OSB el 1954, Montini va ser nomenat arquebisbe de Milà, que el va fer secretari de la Conferència Episcopal Italiana. El papa Pius XII va presentar el nou arquebisbe Giovanni Battista Montini "com el seu regal personal a Milà". Va ser consagrat a la basílica de Sant Pere pel cardenal Eugène Tisserant, el degà del Col·legi de Cardenals, ja que Pius XII es va veure obligat a fer llit a causa de la seva greu malaltia.
Pius XII va pronunciar un discurs sobre la designació de Montini des del seu llit de malalt per ràdio als reunits a la basílica de Sant Pere el 12 de desembre de 1954. Tant Montini com el papa tenien llàgrimes als ulls quan Montini va marxar cap a la seva diòcesi amb 1.000 esglésies, 2.500 sacerdots i 3.500.000 ànimes. El 5 de gener de 1955, Montini va prendre formalment possessió de la seva catedral de Milà. Montini, després d'un període de preparació, li agrada les seves noves tasques com a arquebisbe, connectant amb tots els grups de fidels a Milà. Va gaudir de reunions amb intel·lectuals, artistes i escriptors.
La filosofia de Montini