miniatura|Interior de la basílica de San Lorenzo (Florència) on s'aprecia la situació dels púlpits Els púlpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escultòriques que van concloure l'activitat artística de Donatello. Estan fets, en bronze, per a la basílica de San Lorenzo (Florència). Les obres es van iniciar el 1460 i Donatello se'n va fer càrrec de la planificació i el disseny, mentre que el treball el va realitzar amb l'ajut de nombrosos ajudants, entre els quals van destacar Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni.
El púlpit o trona és un accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó, proveït sovint d'un faristol i d'un tornaveu, col·locat a una certa altura per sobre dels fidels, accessible per una escala. Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna aïllada o sostinguda per un pedestal. De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d'una gran riquesa artística.
El Púlpit de la Resurrecció (Pulpito della Resurrezione, en italià) es creu que va ser el primer a ser acabat, amb una menor ajuda dels col·laboradors, i és lleugerament més gran que els altres; la mida de l'obra és de 292 centímetres de longitud i 123 centímetres d'altura, si s'exclouen les columnes sobre les quals estan recolzats.
El Púlpit de la Passió (Pulpito della Passione, en italià) va ser probablement el segon a ser realitzat i, per tant, la col·laboració dels ajudants va ser més important. És lleugerament més petit que el púlpit de la Resurrecció, amb unes mides de 280 centímetres de longitud i 137 centímetres d'altura, sense comptar les columnes.
Història Els dos púlpits presenten dificultats als especialistes. A més de la difícil avaluació de l'autoria de l'obra, quina part va realitzar el mestre i quina els seus ajudants, s'ignora el client, encara que per regla general es creu que va ser Cosme el Vell qui va encarregar l'obra.Historia del Arte Espasa (2004) pàg. 699 Alguns historiadors han suggerit que els púlpits, en principi, estaven destinats com a sarcòfags, potser per al mateix Cosme i la seva esposa Contessina de Bardi, o per al seu fill Joan de Cosme de Mèdici; el possible ús com a cor de l'església sembla poc probable per les seves dimensions, ja que és massa petita. La presentació actual, amb cada púlpit sobre quatre columnes de marbre, va ser realitzada probablement anys després de la mort de Donatello.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 105
La data se situa després del retorn a Florència de Donatello, després de l'estada a Siena (1459-1460). En el relleu del Martiri de Sant Llorenç es va descobrir una inscripció amb la data del 15 de juny de 1465, tot i que no se sap exactament si fa referència a l'acabament del relleu, a tot el Púlpit de la Resurrecció, o a la data de la seva fosa. El fet que Donatello morís el 1466, no ajuda a tenir més informació per a una possible determinació. En les seves antigues biografies, començant per la de Vasari, quan parlen de l'escultor, expliquen que amb setanta anys passava la major part del temps al llit a conseqüència de delicat estat de la seva salut. Malgrat totes aquestes qüestions, els dos púlpits es consideren els últims treballs de Donatello, la darrera obra mestra que tanca la seva activitat, portant a l'extrem la seva evolució artística, l'estudi de l'ànima humana, la composició espacial i la llibertat que ha caracteritzat tota la seva carrera.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 105-108
Al , Baccio Bandinelli va considerar els dos púlpits com a «errades» causades per la vellesa i la progressiva ceguesa del mestre, com el pitjor sortit de la seva mà. Només en segles posteriors, a partir del manierisme, i de manera gradual, s'han anat valorant aquestes dues obres. Avui dia, l'avaluació és netament benèvola, sobretot per la intensitat expressiva del llenguatge plàstic de Donatello, amb una iconografia que mostra una inventiva lliure i original pel que fa als temes bíblics.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 108
Púlpit de la Resurrecció miniatura|Púlpit de la Resurrecció El Púlpit de la Resurrecció es troba a la nau dreta de la basílica. Les dues obres tenen un disseny similar, però aquest púlpit és molt més original, ja que les separacions entre els plafons no estan tan marcades per pilastres, sinó amb una sèrie de petits edificis disposats en perspectiva. A la part superior, apareix un fris continu que està decorat amb putti veremadors, centaures eròtics i cavallers enfrontats, per damunt del qual recorre un cimaci protuberant que recorda el model clàssic dels sarcòfags. El fris d'ambdues obres van ser realitzats per un col·laborador i foren executats després de la mort de Donatello. En aquest cas, el fris també conté la inscripció «Opus Donatello Flo» emmarcada en un medalló, que en general es considera un detall pòstum.
En aquest púlpit, els costats més llargs contenen tres escenes cadascun, més un altre relleu a cada un dels dos costats més petits. Els grups narren els episodis de la vida de Crist després de la seva mort, sense complir amb l'estricta seqüència narrativa dels Evangelis i amb l'addició del Martiri de Sant Llorenç, en honor del patró de l'església. Els relleus del púlpit de la Resurrecció són: Dones a la tomba de Crist (costat oest) Crist davalla al Limbe (costat sud) Resurrecció (costat sud) Ascensió de Crist (costat sud) Pentecosta (costat est) Martiri de Sant Llorenç (costat nord)
Posteriorment, al , es van afegir dues escenes més realitzades en fusta: La coronació d'espines i Sant Lluc Evangelista. miniatura|La coronació d'espines (segle XVII)miniatura|Sant Lluc Evangelista (segle XVII)
Dones a la tomba de Crist miniatura|Dones a la tomba de Crist L'escena està realitzada en un dels laterals curts del púlpit, amb una extrema llibertat de composició. L'escenari és una espècie de pòrtic, amb un accentuat aspecte tridimensional. Representa l'interior de l'edifici, amb dos laterals en perspectiva i una coberta que sobresurt; al centre, hi ha una espècie de pilastra per a la partició, amb una reminiscència del que serien cassetons. A ambdós costats es troben les armes i la graella de sant Llorenç, mentre la part principal consta del pòrtic amb unes columnes de capitells composts, que estan rematats per caps de lleons. La part posterior del pòrtic mostra una gelosia, on es poden veure grups d'arbres que sobresurten per damunt del pòrtic.
A la part central hi ha un pilar doble, on hi ha recolzada una columna, una llança i un escut amb un cavall rampant; el pilar divideix l'àrea en dues parts: a la dreta, un àngel obre la tomba amb els tres guàrdies adormits, i a l'esquerra, hi ha les tres Maries. Les tres dones estan representades en diferents actituds que corresponen a diferents graus d'emoció, abans, durant i després de la revelació angelical: La primera dona, a l'esquerra, no sap res de la notícia de la resurrecció, i ascendeix per les escales en silenci i amb un pot d'ungüent a la mà. Té el cap abaixat, i expressa un dolor intern. La segona dona està parlant amb l'àngel; escolta la notícia amb estupor tot recolzant-se sobre una columna. La tercera dona ja n'està assabentada, i gira el seu rostre sobre el sarcòfag buit, en una explosió de dolor extravertit. El sarcòfag és diferent en cada una de les dues escenes.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 109
Crist davalla als Llimbs En el costat principal de la part sud del púlpit, Crist davalla als Llimbs és la primera de les tres escenes, representacions que es tracten alhora com si es realitzessin en tres sales del mateix edifici. Les parets estan decorades amb una densa xarxa de maons i amb arcs al fons. Es mostra Crist que, immediatament després de la Resurrecció, rescata els homes justos i se'ls enduu amb ell al cel. Hi són presents tots els profetes i els sants de l'Antic i el Nou Testament, personatges que van morir abans que ell; cada un porta un halo, la seva corona de santedat. Entre tots destaca Sant Joan Baptista, que està dret, davant la partició que separa en perspectiva la següent escena. Els beats s'amunteguen prop del Salvador; en general l'escena desprèn un ambient d'alegria, com si ja sabessin el seu imminent destí, però ho fan amb una ordenada participació.
A la part inferior dreta es pot observar un diable que fuig aterrit. Té atributs demoníacs, amb les potes d'una au, la serp retorta i la figura mal proporcionada.
En aquesta i les dues escenes següents, el dibuix, i probablement el model de cera, es considera completament autògrafa del mestre, mentre que la fosa es considera com una feina dels seus ajudants. miniatura|600px|center|Crist davalla als Llimbs, Resurrecció i Ascensió
Resurrecció La Resurrecció i Ascensió realitzades a continuació estan dominades per la figura de Crist triomfant, que s'alça a la muntanya, molt per damunt de la línia de la cornisa del relleu, posició des d'on domina tota l'escena. Els guàrdies armats estan tots adormits en diverses posicions i la seva armadura i equipament s'han realitzat amb una gran cura i realisme. Els escuts heràldics estan decorats amb diversos símbols: un escorpí, un putto a cavall i la grafia SPQR.
Crist alça l'estendard de la creu i està vestit encara amb els llenços fúnebres; un peu descansa sobre la tomba i comença la seva marxa cap a la redempció. Però la seva aparença, més que triomfant, sembla mostrar la del tribut físic que l'ha conduït fins a la mort. Aquest enfocament s'aparta de la cristologia tradicional i la composició és molt original, situada en un costat, en lloc de la típica forma triangular amb Crist a la cimera.
Ascensió LAscensió està ambientada en una sala tancada per un balcó que apareix en un primer pla; a la seva barana hi ha tota mena de plantes. Crist comença a ascendir entre les imatges dels apòstols i la Mare de Déu que estan disposats en un semicercle, envaint part de la cornisa superior del relleu. Uns petits àngels ajuden Crist en la seva ascensió. A la mà esquerra, sosté un llibre, un símbol material de les escriptures.Wirtz, Rolf (1998) pàg. 114
Pentecosta miniatura|Pentecosta L'escena de la Pentecosta es troba al costat curt, orientat cap a l'est. Dins d'un edifici pràcticament idèntic als de les escenes principals del costat llarg que està orientat cap al sud, Maria i els apòstols estan disposats en un semicercle, i estan prop d'una sèrie d'objectes simbòlics. A dalt, el colom de l'Esperit Sant està alliberant les flames del cap dels apòstols i la Mare de Déu. Les reaccions de diversos personatges són molt diverses: la concentrada oració de Maria, el temor neguitós d'aquells que aixequen la mà, alguns que amaguen el seu rostre amb les seves mans, o d'altres que estan prostrats a terra per la commoció davant la intensitat del fenomen.
El disseny, com a mínim, és obra de Donatello, però en aquest grup ha estat reconeguda la participació de Bellano; es coneix pels plecs de les robes com un pany humit i la forma esquemàtica amb què queden definits els cabells i les barbes.
Martiri de Sant Llorenç miniatura|esquerra|Martiri de Sant Llorenç El Martiri de Sant Llorenç es troba en un complex quadre amb molta perspectiva. Hi ha una casa amb les portes obertes on es poden veure les parets laterals i el fons, el sostre i, al damunt, un últim fons de columnes i pilars. Tot això s'aconsegueix gràcies al fet que el punt de vista és des de baix; d'aquesta manera s'aconsegueix una dramatització més gran tenint present la visió que té l'espectador que contempla el relleu.