Georges Franju (Fougères, 12 d'abril de 1912 - París, 5 de novembre de 1987) va ser un cineasta francès.
Franju va ser un dels fundadors de la Cinémathèque française. La seva primera pel·lícula és de 1949, un documental curt anomenat Le sang des bêtes (La sang de les bèsties). Rodada en un escorxador parisenc, va demostrar l'habilitat de Franju per combinar poesia i grafisme, així com per encaixar el misteri i la crueltat dins d'un marc realista. És més coneguda la seva pel·lícula de terror Les yeux sans visage (Els ulls sense rostre, 1960), de la qual Pauline Kael va dir que era «potser la pel·lícula de terror més elegant que s'hagi fet mai», amb Pierre Brasseur, Edith Scob i Alida Valli. En 1965 Franju va ser utilitzat, sense saber-ho, pels serveis secrets del Marroc per parar una trampa a l'opositor Mehdi Ben Barka: un fals productor, Georges Figon, li va proposar de realitzar un documental sobre la descolonització amb l'assessorament de Ben Barka. El líder marroquí va ser segrestat i va desaparèixer quan acudia a una cita amb Franju i Figon en una cerveseria de París.
Filmografia Curtmetratges 1935: Le métro (con Henri Langlois) 1949: Le sang des bêtes 1950: En passant par la Lorraine 1951: Hôtel des invalides 1952: Le grand Méliès 1952: Monsieur et madame Curie 1954: Poussières 1954: Navigation marchande 1955: À propos d'une rivière / Le saumon atlantique 1955: Mon chien 1956: Le Théâtre national populaire 1956: Sur le pont d'Avignon 1957: Notre-Dame, cathédrale de Paris 1958: La première nuit
Llargmetratges 1958: La Tête contre les murs 1959: Les yeux sans visage 1961: Pleins feux sur l'assassin 1962: Thérèse Desqueyroux 1963: Judex 1965: Thomas l'imposteur 1970: La falta de mossèn Mouret (La faute de l'abbé Mouret) 1974: Nuits rouges
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Persones d'Ille i Vilaine Categoria:Morts a París Categoria:Artistes bretons