fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947. És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del : el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines.Per les obres publicades durant la seva vida, vegeu Monk, Ray. How to read Wittgenstein. W.W. Norton & Company. 2005, p. 5.Pel nombre de paraules publicades en la seva vida, vegeu Stern, David. "The Bergen Electronic Edition of Wittgenstein's Nachlass", The European Journal of Philosophy. Vol 18, número 3, setembre 2010. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions filosòfiques (1953) es va considerar com el llibre més important de la filosofia del .Lackey, Douglas. "What Are the Modern Classics? The Baruch Poll of Great Philosophy in the Twentieth Century", Philosophical Forum. 30 (4), desembre de 1999, p. 329–346.Per a un resum de l'enquesta, vegeu lindenbranch.weblogs , consultat el 3 de setembre de 2010.
Nascut a Viena en una de les famílies més riques de l'Imperi Austrohongarès al començament del segle, va regalar la seva herència i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus.Duffy, Bruce. "The do-it-yourself life of Ludwig Wittgenstein", The New York Times, 13 de novembre de 1988, p. 4/10.Per la venda dels seus mobles, vegeu "Ludwig Wittgenstein: Tractatus and Teaching" , Cambridge Wittgenstein archive], consultat el 4 de setembre de 2010. Com deia:
Tres dels seus germans es van suïcidar i, en alguna ocasió, ell i el seu altre germà consideraren la possibilitat d'intentar-ho.Sobre el suïcidi dels germans, vegeu Waugh, Alexander. "The Wittgensteins: Viennese whirl", The Daily Telegraph, 30 d'agost de 2008. Bertrand Russell el va descriure com l'exemple més perfecte del geni, "apassionat, profund, intens i dominant", mentre que Richard Rorty opinava que Wittgenstein expressava aquest intens malestar amb ell mateix vers tothom amb qui es relacionava.McGuinness, Brian. Wittgenstein: A Life : Young Ludwig 1889–1921. University of California Press, 1988, p. 118.Rorty, Richard. 'The Education of John Dewey': The Invisible Philosopher", The New York Times, 9 de març de 2003. Per exemple, s'enfadava amb els seus estudiants quan volien que els ensenyés filosofiaMalcolm, Norman. Ludwig Wittgenstein: A Memoir. Oxford University Press, 1958, p. 28. i es va alegrar quan la dona de George Edward Moore li va dir que estava treballant en una fàbrica de melmelada, pràctica que als ulls de Wittgenstein era una activitat molt útil.Toulmin, Stephen. "Alan Donagan and Melbourne Philosophy", Ethics, 104, octubre de 1993, p. 143–147. L'incident amb Dorothy Moore prové d'una conversa que va tenir el 1946 amb Alan Donagan, on ella li va explicar el que havia succeït.Donagan Alan; Malpas, J.E. The Philosophical Papers of Alan Donagan. University of Chicago Press, 1994, p. x, nota al peu de pàgina 3.
Va tractar de fugir de l'ensenyament de la filosofia diverses vegades, servint durant la Primera Guerra Mundial al front en l'exèrcit austríac –on fou reconeguda la seva valentia– o ensenyant en escoles de diversos pobles d'Àustria, on es va trobar amb problemes per colpejar nens. També va treballar com a portalliteres durant la Segona Guerra Mundial al Guy's Hospital, de Londres, on només uns pocs dels funcionaris sabien que el nou treballador era el professor de filosofia de Cambridge.Monk, Ray. Ludwig Wittgenstein: The Duty of Genius. Free Press, 1990, p. 232–233, 431.Waugh, Alexander. The House of Wittgenstein: a Family at War. Random House of Canada, 2008, p. 114.
El seu treball es divideix entre la primera etapa, exemplificada pel Tractatus, i la darrera etapa, amb les Investigacions filosòfiques. El primer Wittgenstein es referia a la relació entre les proposicions i el món, i considera que, en donar compte d'aquesta relació, tots els problemes filosòfics poden ser resolts; creia que els problemes sorgeixen perquè la lògica del llenguatge no és evident en el nostre ús habitual de la paraula. El segon Wittgenstein va rebutjar moltes de les conclusions del Tractatus, argumentant que el llenguatge és una mena de bigarrat joc de sons en el qual el significat de les paraules deriva del seu ús públic. Malgrat les diferències entre els primers treballs i els posteriors, les similituds inclouen una concepció de la filosofia com una mena de teràpia, la preocupació per les qüestions ètiques i religioses i un estil literari descrit sovint com a poètic. Terry Eagleton el considerava el filòsof dels poetes i compositors, dramaturgs i novel·listes.Barrett, Cyril. Wittgenstein on Ethics and Religious Belief. Blackwell, 1991, p. 138.Pel tema de la filosofia de Wittgenstein com a teràpia, vegeu Peterman, James F. Philosophy as Therapy. SUNY Press, 1992, p. 13ff.Sobre la qualitat poètica i literària de la seva obra, vegeu Perloff, Marjorie. Wittgenstein's Ladder: Poetic Language and the Strangeness of the Ordinary. University of Chicago Press, 1999; and Gibson, John and Wolfgang Huemer (eds.). The Literary Wittgenstein. Psychology Press, 2004, p 2.Eagleton, Terry. "My Wittgenstein" in Stephen Regan (ed.). The Eagleton Reader. Wiley-Blackwell, 1997, p. 337–338.
Biografia Primers anys Ludwig va néixer a Viena a dos quarts de nou del vespre del 26 d'abril del 1889, al Palais Wittgenstein, al número 16 d'Alleegasse, actualment Argentinierstrasse, prop de la Karlskirche.Edmonds, David; Eidinow, John. Wittgenstein's Poker. Faber and Faber, 2001, p. 57. Era fill de Karl i la seva dona, Kalmus, jueus per part de pare i catòlica romana per part de mare, Leopoldine.Vegeu "Ludwig Wittgenstein: Background" , Wittgenstein archive, University of Cambridge, consultat el 2 de setembre de 2010. Karl i Poldi, com se'ls coneixia, van tenir nou fills en total. Hi va haver quatre nenes: Hermine, Margaret (Gretl) –que fou psicoanalitzada per Sigmund Freud, a principis dels anys 1930–, Helene, i una quarta filla que va morir quan era petita; i cinc nens: Johannes (Hans), Kurt, Rudolf (Rudi) i Paul, que fou un reconegut pianista; va perdre un braç durant la guerra i Maurice Ravel li va compondre el seu Concert per a la mà esquerra. Ludwig fou el més petit de la família.Bartley, William Warren. Wittgenstein. Open Court, 1994, p. 16, first published 1973. miniatura|Retrat de Margarethe Stonborough-Wittgenstein per Gustav Klimt (1905), pintat per al casament de la segona germana Wittgenstein, la Gretl. Els nens van ser batejats com a catòlics i es van criar en un entorn excepcional. L'activitat familiar es va situar en el centre de la vida cultural de Viena; Bruno Walter, el famós director d'orquestra, va descriure la vida al Palais Wittgenstein com un lloc amb una "atmosfera omnipresent d'humanitat i de cultura".Monk, p. 8. Karl era un destacat mecenes de les arts; finançà obres d'Auguste Rodin i de la sala d'exposicions i galeria d'art de la ciutat, la Wiener Secessionsgebäude (l'edifici de la Secessió). Gustav Klimt va pintar el retrat de casament de Gretl, la segona germana, i Johannes Brahms i Gustav Mahler van fer concerts de manera regular a la casa familiar. Alexander Waugh descriu que la pubilla, Hermine, estava tan nerviosa quan veia Brahms que, un cop que la van convidar a seure al seu costat en un sopar, es va passar la major part de la nit vomitant en un dels banys.Waugh, p. 9.
Antecedents familiars D'acord amb un arbre genealògic elaborat a Jerusalem després de la Segona Guerra Mundial, l'avi patern en fou Moisès Meier, un jueu agent de la terra que vivia amb la seva dona, Brendel Simon, a Bad Laasphe, al Principat de Wittgenstein, Westfàlia. El juliol del 1808, Napoleó va publicar un decret pel qual tots, inclosos els jueus, havien d'adoptar un cognom familiar hereditari, de manera que el fill de Meier, també Moisès, va prendre el nom dels seus amos, els Sayn-Wittgenstein, i va esdevenir Moisès Meier Wittgenstein.Bartley, p. 199–200.Sobre els noms jueus, vegeu l'article Onomàstica jueva. El seu fill, Hermann Christian Wittgenstein, que va prendre el segon nom "cristià" per distanciar-se dels antecedents jueus, es va casar amb Fanny Figdor, també jueva, que es va convertir al protestantisme just abans de casar-se, i la parella va passar a fundar un bon negoci amb el comerç de llana a Leipzig, lluny dels seus orígens jueus.Monk, p. 4–5. L'àvia de Ludwig, Fanny Figdor, era cosina germana del famós violinista Joseph Joachim.Monk, p. 5.
Van tenir 11 fills, tots sota la prohibició imposada per Hermann de casar-se amb jueus, entre ells els Wittgenstein. El pare, Karl, a la dècada del 1880, ja era un dels homes més rics de l'Imperi Austrohongarès, amb una fortuna aconseguida amb la indústria del ferro i l'acer.Bramann, Jorn K.; Moran, John. "Karl Wittgenstein, Business Tycoon and Art Patron" , Frostburg State University, consultat el 2 de setembre de 2010. Gràcies a Karl, els Wittgenstein es van convertir en un equivalent dels Krupp o Rothschild; com a resultat de la decisió presa el 1898 de transferir totes les seves inversions a l'estranger, la família estava protegida de la hiperinflació que va afectar Àustria després de la Primera Guerra Mundial.Monk, p. 7.
Suïcidis i desgràcies familiars Ray Monk escriu que l'objectiu de Karl era convertir els seus fills en líders de la indústria, i no els va enviar a l'escola perquè no adquirissin mals hàbits, però van ser educats en la llar per tal de preparar-los per al treball dins l'imperi empresarial de Karl.Monk, p. 11ff. Com recull Anthony Kenny, tres d'ells es van suïcidar; Paul va esdevenir un pianista de concert i Ludwig arribà a ser un filòsof després d'un breu període com a enginyer.Kenny, Anthony. "Give Him Genius or Give Him Death", The New York Times, 30 de desembre de 1990. "Ludwig Wittgenstein: Background", Wittgenstein archive, University of Cambridge, consultat el 7 de setembre de 2010. El psiquiatre irlandès Michael Fitzgerald sosté que Karl era un perfeccionista sense empatia, i que la mare de Wittgenstein era ansiosa i insegura, incapaç de fer front al seu marit. Sigui quina sigui la raó per a això, dins la família sembla que hi havia una forta tendència a la depressió, o el que l'escriptor Anthony Gottlieb anomena mal humor i una tensió nerviosa extrema. Gottlieb explica una història sobre Paul: quan estava practicant en un dels set pianos de cua de la família, de sobte va cridar a Ludwig que estava en l'habitació del costat: "No puc tocar quan estàs a casa, ja que sento que el teu escepticisme es filtra cap a mi per sota de la porta!".Gottlieb, Anthony. "A Nervous Splendor", The New Yorker, 9 d'abril de 2009. Fitzgerald i el psiquiatre suec Christopher Gillberg opinen que Wittgenstein presentava diversos trets d'autisme d'alt funcionament. La psiquiatra alemanya Sula Wolff suggereix que patia d'un trastorn esquizoide de la personalitat.Fitzgerald, Michael. "Did Ludwig Wittgenstein have Asperger's syndrome?", European Child & Adolescent Psychiatry, volum 9, núm. 1, p. 61–65. DOI: 10.1007/s007870050117.Fitzgerald, Michael. Autism and Creativity: Is There a Link Between Autism in Men and Exceptional Ability?. Routledge, 2004; vegeu el capítol "Ludwig Wittgenstein", p. 57ff. miniatura|Ludwig (inferior dreta), Paul i les seves germanes, cap a finals del 1890