Lescut de les Illes Balears està documentat des del i es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada. L'amplària de les barres vermelles i la dels espais grocs seran iguals per a unes i per als altres i equivaldran a la novena part de l'amplària de l'Escut. L'amplària de la banda blava tendra la proporció d'1,5 respecte de les barres vermelles.»«La Bandera» , Govern de les Illes BalearsAntoni-Ignasi Alomar, «D'Spania com a Castella i Lleó a Hispania-España. Representació heràldica i onomàstica i repercussió en les armes del regne de Mallorca», Estudis Baleàrics 84/85, 2006, pàgines 59-79«Llei 7/1984, de 21 de novembre, de l'escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears» , Butlletí Oficial de les Illes Balears, 21 de novembre de 1984
Context històric Durant els segles i la Corona d'Aragó experimentà un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la portà a fer seves les terres balears. A diferència del que succeirà amb València, que fou una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca va ser una empresa només catalana. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia vint-i-un anys) comandà una flota que desembarcà a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després de combats que es van prolongar durant mesos, entrà victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada dels habitants. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Com a conseqüència, els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa, motivant la revolta de peons i cavallers. Finalment, es va fer el repartiment del botí, que durà fins al 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites, abans de ser finalment esclavitzats. Arran de tota aquesta destrucció, però també a causa de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit per mitjà del Tractat de Capdepera de 1231. D'aquesta manera, Menorca esdevingué una taifa autònoma durant mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la població perquè l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, també va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats.
miniatura|Llibre del Consolat del Mar (1320) amb quatre escuts a la coberta:Catalunya, Mallorca, Aragó (blau) i Sicília .El nou regne cristià de Mallorca queda instituït per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca el 1230. Com el seu nom indica, és una carta de poblament que dona una sèrie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del règim feudal i per tal d'atreure'ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Balears, llevat de la mateixa monarquia. Així, el lloctinent (anomenat també governador general, lloctinent general o virrei, segons l'època) i la Reial Audiència de Mallorca són les úniques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i Menorca i les Pitiüses per la Universitat de cada illa. Aquestes dues darreres eren governades també per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins.
El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Aragó es parteix, quedant-se els territoris peninsulars (Aragó, Catalunya i València) en mans del fill major, Pere el Gran. El regne de Mallorca, juntament amb les altres possessions continentals passaren a mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si bé els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Aragó a partir de 1279. Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitània.
Malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca és a Perpinyà. Durant aquest període la Corona d'Aragó conquerí Menorca, que definitivament s'incorpora al regne de Mallorca el 1295. El període del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoniós conquerí els dominis insulars i continentals de la Corona de Mallorca a Jaume III, en un conflicte que es va estendre de 1343 a 1349.
Versions de l'escut
En el testament de Jaume III de Mallorca (1349) apareix l'escut. Més endavant diversos membres de la Casa reial de Mallorca, del Regne d'Aragó i de la Monarquia Espanyola van emprar-lo.
155px|Escut i armes dels reis de Mallorca 195px|Escut dels reis de Mallorca 155px|Escut de les Illes Balears i del Regne de MallorcaEscut i armes dels reis de Mallorca ca.1276-segle XVIIEscut dels reis de Mallorca(Des del segle XIV)Disseny mostrat en el Livro do Armeiro Mor (1509)Escut del Regne de Mallorca (segle XVII-1715) Escut de les Illes Balears (1715-segle XX)(Versió comuna)
Referències
Enllaços externs Origen de la banda blava a l'escut de Balears
Categoria:Símbols de les Illes Balears Categoria:Escuts d'armes dels Països Catalans Categoria:Escuts d'armes d'Espanya