Tortellà és un municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines. És el tretzè municipi més habitat de la comarca amb 809 habitants (2019) i una extensió d'11,07 km².Anuari Estadístic de Catalunya. Altitud, superfície i població. Municipis a Institut d'Estadística de Catalunya La vila és a 276 metres sobre el nivell del mar i a 18 quilòmetres d'Olot, 31 de Figueres i 38 de Girona. El terme municipal delimita, començant pel nord i seguint el sentit de les busques del rellotge, amb Sales de Llierca, Argelaguer i Montagut i Oix.
La part més septentrional del terme municipal pertany al PEIN de l'Alta Garrotxa, i és a tres quilòmetres dels grans eixos viaris de la comarca, que connecten Olot amb Girona. La indústria és el sector més important de la població, seguit dels serveis i del sector agrícola.Catalunya poble a poble, (2006), Volum 13, pàg.95-97 Juntament amb les poblacions limítrofes i Sant Jaume de Llierca formen una agrupació administrativa local anomenada Vall del Llierca. Aquestes poblacions comparteixen afers de mobilitat, de serveis, religiosos i educatius (ZER El Llierca).
Medi físic i geografia Llista de topònims de Tortellà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
esquerra|miniatura|Camp de blat i oliveres Geogràficament parlant, Tortellà es troba en una plana de l'Alta Garrotxa, que delimita al nord amb els penya-segats del Pla de la Calma, al sud amb els pendents que porten a la plana d'Argelaguer, a l'est amb el riu Juiàs i l'oest amb el riu Llierca. El municipi pertany a la conca hidrogràfica del riu Fluvià.
El relleu del municipi és una conseqüència de dos fenòmens que van tenir lloc durant el Terciari: les forces del plegament alpí que van formar el Pirineu i el Prepirineu, i una de les falles que es van produir a la Garrotxa. La zona nord del terme està accidentada pels contraforts més meridionals del prepirineu, amb muntanyes que no superen els 900 metres, com Montsipòsit (806 m) o Sant Jordi (785 m). A mesura que es va cap al sud, el desnivell de les muntanyes va disminuint fins a arribar a la plana de Tortellà, que és una falla omplerta d'aportacions fluvials i un poc erosionada pels petits cursos fluvials de la zona.Monturiol Sanés, Joaquim i Domínguez Portabella, Eloi. El parlar de la Garrotxa, (2001)
Dins dels 11,07 km² del terme municipal passen pocs cursos d'aigua. El riu Llierca i el Juiàs són els més importants i també fan de divisió administrativa entre els termes de Montagut i Oix i Sales de Llierca respectivament. A part, també hi ha un estany a la vora del nucli de Tortellà i diverses fonts repartides pel terme, com són la Font del Cosi, la Font de l'Horta o la Font de les Valls.
Clima La meteorologia del municipi és controlada i anotada des de l'1 de gener del 2002, pel Servei de Meteorologia de Tortellà (SMT). S'anoten totes les variables diàries de temperatura i precipitació, i des de l'any 2006, les variables de pressió atmosfèrica, humitat i vent. El 15 de desembre de 2009, se signà un acord de col·laboració amb la Xarxa d'Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya, en el qual les variables de temperatura i precipitació, entre d'altres, es poden visualitzar a la seva pàgina web.Meteocat. Xarxa d'Observadors a Meteocat
Per tal d'informar la població tortellanenca de quins han estat els registres meteorològics es fa un resum de l'any que surt publicat a la revista municipal, per cada festa major.Ajuntament de Tortellà. El Comú. Tortellà: Ajuntament de Tortellà i Diputació de Girona, núms. 4 a 10, 2004 a 2010. miniatura|centre|600px|Diagrama obrotèrmic de Tortellà
Estructura administrativa El municipi està compost per dos nuclis principals, que són Tortellà i Sant Antoni. Tanmateix, el poble té un gran nombre de cases disseminades dins del seu territori, concentrades a les muntanyes del terme municipal i també al voltant dels camps de conreu, on antigament l'agricultura era el sector econòmic més important de la localitat.
400px|esquerra|Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
Història i evolució demogràfica El nom de Tortellà prové etimològicament del llatí Tertullianus. Aquest nom prové d'un romà de cognom o sobrenom Tertullius que al va obtenir bona part de les terres de l'actual municipi. Segons Joan Coromines, el nom patiria una metàstasi [Te-to > To-te] per assimilació. Tanmateix, no va ser fins a 996 que Tortellà va agafar projecció com a municipi,La Gran Enciclopèdia en català,(2004),Volum 19 a causa de la construcció del primer temple religiós, l'actual església de Santa Maria de Tortellà. Seguidament, i amb el pas dels anys, s'anaren construint les primeres cases al voltant del temple.
Com a èpoques més desastroses pel municipi, es poden citar el terratrèmol de 1428, en què el poble quedà totalment arrasat,Terratrèmols del 1427-28 a Catalunya: vestigis històrics i context geològic a Institut Geològic de Catalunya o també un esdeveniment de la Tercera Guerra Carlina, en què les tropes del general Savalls van cremar i enderrocar el poble durant els dies 21 i 23 d'agost del 1873.Carlins a Relats en Català
Tortellà ha trencat el tòpic que diu que un municipi aïllat dels grans eixos de comunicació ha de ser forçosament molt despoblat. Un exemple clar es troba l'any 1877, data en què es va fer un cens de la població del municipi; es va arribar a la xifra rècord de 1.609 habitants. Des d'aleshores, però, la població ha anat disminuït fins a estabilitzar-se entre els 700 i 800 habitants.
La Crema de Tortellà a la Tercera Carlinada
Educació Llar d'Infants (0-3 anys) Llar d'Infants de Tortellà Llar d'Infants (3-6 anys) Escola Joan Roura i Parella - ZER El Llierca ZER El Llierca Primària Escola Joan Roura i Parella - ZER El Llierca ZER El Llierca
Cultura i festivitats Festa Major El 15 d'agost, dia de Santa Maria, se celebra la Festa Major del municipi. Des de la construcció del primer temple religiós, la gent de Tortellà ja celebrava aquesta diada. Les primeres festes de què es tenen notícies eren només el dia 15, en què, al matí, la gent s'arreplegava a l'església per retre culte a la patrona. A la tarda i a la nit, els tortellanencs gaudien del ball i d'unes hores força informals en aquella època. A més, era un dels pocs dies de l'any en què abundava carn als àpats, especialment al dinar.
A mesura que han anat avançant els anys, la festa s'ha anat ampliant. Ara comença el dia 13 i s'acaba el 16. A més de balls i sardanes, hi tenen cabuda el cinema a la fresca, la sardinada, organitzada per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, amb acompanyament d'un grup d'havaneres. D'anys ençà, s'havia protagonitzat el Ball d'en Serrallonga.Engalanen Tortellà per fer el ball d'en Serrallonga a Diari de Girona L'últim dia a la tarda es fa una tornaboda popular, on la gent del poble llença aigua pels carrers al jovent que va a darrere la xaranga. Tots els actes se celebren a la plaça, i en cas de mal temps, dins del Casino.
Festa del Roser Se celebra l'últim cap de setmana d'abril des del 1628. Antigament era una festa religiosa on la majoria d'artesans de la població formaven part de la Confraria del Roser.
Avui en dia, la Festa del Roser se celebra de dissabte a dilluns, amb balls i sardanes. Els actes religiosos se celebren el diumenge i el dilluns es fa la festa de la gent gran, a més de ser un dia de festa local per la població tortellanenca.
Festa de la Candelera És la festa de la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, que se celebra el diumenge més pròxim al 2 de febrer, diada i patrona de la Societat. Des del 1869, data de la fundació de l'entitat, fins a l'actualitat, s'ha celebrat aquesta diada festiva, exceptuant l'any 1874, per la Tercera Guerra Carlina, i el període 1939-1960 a causa del règim franquista.
A les onze del matí, hi ha una concentració de socis al local social per anar, mitja hora més tard, a l'església parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en memòria als socis difunts. Tot seguit es va en direcció al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de música clàssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.PEHOC, Patrimoni, (2006). Circular informativa del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, núm. 5
Fira de la Quaresma miniatura|Exposició de la Fira de la Quaresma 2008 Es tracta d'una fira agrícola, artesana, comercial i gastronòmica del poble. Se celebra el primer diumenge de Quaresma a la plaça Mercat i l'Avinguda de la Diputació de Girona. A més, la delegació del poble agermanat de Sant Llorenç de Cerdans passa a fer una visita al poble. El fet més remarcable són les demostracions artesanes de culleraires, filadors i diverses exposicions.Fira de la Quaresma a Tortellà - Fires, festes, oci i llocs per visitar a Festacatalunya
Festa del Carnaval Se celebra al dissabte següent al Carnaval d'Olot i és organitzat per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Es realitza una cercavila pels carrers cèntrics del poble i després un gran sopar on s'atorguen premis a les millors disfresses de la vetllada.
Festa de Sant Joan Al costat del Parc de Can Santaló s'instal·la una foguera i al carrer Sant Joan es realitza un sopar popular, tot el dia 23 de juny.
Tradició musical Totes les festivitats anteriorment esmentades tenen un punt en comú: la música. Tortellà, a part de ser terra de culleraires, també ha estat terra de músics. Ja al es té constància d'alguns músics dins de la població i la consegüent creació de grups musicals, bàsicament cobles. Precisament és l'any 1875 quan es creen les primeres orquestres musicals. A partir d'aquell moment i fins al 1956 Tortellà fou testimoni del naixement de nou cobles-orquestres, cosa que en feu una de les capitals de la música sardanista de Catalunya:Bayer Castanyer, Robert. Tortellà, (1991), pàg.330-336
<center> {| class=wikitable |- style="background:silver;" ! Nom ! Fundador ! Creació ! Desaparició |- | La Vella de Tortellà | style="text-align:left;"| Bach de Vidreres | style="text-align:center;"| 1875 | style="text-align:center;"| 1900 |- | Orquestra de la Societat | style="text-align:left;"| Agustí Conde i Joan Conde | style="text-align:center;"| 1875 | style="text-align:center;"| 1900
| Els Petits de Tortellà | style="text-align:left;"| Josep Capdevila | style="text-align:center;"| 1882 | style="text-align:center;"| 1898 |- | La Nova de Tortellà | style="text-align:left;"| Josep Capdevila i Llorenç Juanola | style="text-align:center;"| 1900 | style="text-align:center;"| 1910 |- | La Principal de Tortellà | style="text-align:left;"| Josep Saderra | style="text-align:center;"| 1910 | style="text-align:center;"| 1965
| La Nova | style="text-align:left;"| Francesc Santaló | style="text-align:center;"| 1912 | style="text-align:center;"| 1928
| Orquestrina New York | style="text-align:left;"| Francesc Santaló | style="text-align:center;"| 1928 | style="text-align:center;"| 1936
| La Nueva de Tortellá | style="text-align:left;"| Amadeu Puntí | style="text-align:center;"| 1943 | style="text-align:center;"| 1953
| Orquestra Marimba | style="text-align:left;"| Joaquim Serra i Roc Marco | style="text-align:center;"| 1951 | style="text-align:center;"| 1956
Amb la desaparició de totes les orquestres, Tortellà no ha deixat de tenir representació musical. Nombrosos músics que havien tocat en les cobles locals i altres persones que s'han dedicat en aquest art, toquen a altres orquestres i cobles. L'Orquestra Maravella n'és un clar exemple.Gay Frías, J. Víctor. Avel·lí Campsolinas i Juanola. Converses amb un músic de Tortellà, (2008)