. La lluita per la supremacia dels 500cc entre Freddie Spencer (Honda) i Kenny Roberts () durant la temporada va ser una de les més renyides des del duel de entre Giacomo Agostini i Mike Hailwood. Com va passar aleshores, el 1983 s'enfrontaven un excampió del món que pilotava una motocicleta de quatre cilindres potent però poc manejable contra un jove nouvingut que en pilotava una de tres cilindres menys potent però de millor maneig. També com el 1967, la lluita pel títol no es decidí fins a l'última cursa de la temporada. Spencer s'hi va proclamar campió, esdevenint, a 21 anys, el pilot més jove a obtenir el títol de la màxima categoria. A més, Spencer fou el primer a guanyar el campionat de 500cc amb Honda.

El 1983 fou l'últim any per a la categoria de 50cc, ja que es va actualitzar a 80cc a partir de . Stefan Dörflinger es va endur l'honor de ser-ne l'últim campió del món. Ángel Nieto va guanyar el títol de 125cc de manera clara, obtenint així el seu dotzè campionat del món. Carlos Lavado va aconseguir el seu primer títol de 250cc en una temporada en què vuit pilots van obtenir victòries en onze curses, sent Lavado l'únic a guanyar més d'una vegada. El britànic de 18 anys Alan Carter va crear expectació en guanyar el de 250cc en la seva segona cursa al campionat, esdevenint el guanyador més jove d'un Gran Premi d'aquesta cilindrada. Malgrat el prometedor inici de la seva carrera, però, aquella seria l'única victòria de Carter en un Gran Premi.

El campionat de 500cc La sortida de de la categoria de 500cc va deixar les tres fàbriques japoneses restants competint per la divisió reina. Suzuki va tornar amb el campió vigent, Franco Uncini, Loris Reggiani i Randy Mamola a bord d'una nova versió de la RG500 que presentava un xassís d'alumini soldat de tub quadrat. L'equip Honda de Freddie Spencer, Marco Lucchinelli i Takazumi Katayama es va reforçar encara més amb l'addició del britànic Ron Haslam. Tots van competir amb la NS500 de tres cilindres. Honda també va introduir una versió de producció de la NS500 anomenada RS500 per a pilots privats, unes motos molt similars a les NS500 emprades per l'equip de fàbrica però sense el sistema d'escapament especial. El director de l'equip Yamaha, Giacomo Agostini, no havia pogut arribar a un acord amb el pilot Graeme Crosby i va contractar en lloc seu el campió de l'AMA Superbike, Eddie Lawson, com a nou company d'equip de Kenny Roberts, ambdós competint amb la OW70 YZR500 amb motor V4. Abans de començar la temporada, Roberts va anunciar que 1983 seria el seu darrer any als Grans Premis. Cagiva va continuar competint amb els pilots Jon Ekerold i Virginio Ferrari.

La defensa del títol d'Uncini es va complicar pel fet que Suzuki va experimentar problemes de desenvolupament amb el seu nou xassís, cosa que va impedir a l'equip d'aconseguir bons resultats. La recerca de Suzuki d'una moto lleugera i compacta havia provocat nombrosos problemes de maneig per culpa de la flexió dels prims tubs d'alumini del xassís. Roberts va començar la temporada amb problemes de sobreescalfament i de suspensió posterior a la seva YZR500, mentre que Spencer va començar amb força, guanyant les tres primeres curses i cinc de les set primeres. Roberts liderava la segona cursa a França quan a la Yamaha se li va trencar una cambra d'expansió, fent que perdés potència. Spencer va guanyar i Roberts va caure a la quarta posició. El es va veure entelat per la mort del japonès Iwao Ishikawa durant els entrenaments, després de xocar amb Loris Reggiani, mentre que Michel Frutschi es va morir a causa de les lesions sofertes durant la cursa de 500cc. A la tercera ronda, a Monza, Roberts va caure mentre anava davant de Spencer a tres voltes del final. Roberts es va refer i va guanyar el , però després va acabar segon darrere de Spencer a Espanya en una cursa que Spencer va qualificar com una de les més dures de la seva carrera.

Les coses li van començar a anar bé a Roberts al , ja que va guanyar mentre que l'Honda de Spencer va patir una avaria de cigonyal. Al , la Yamaha de Roberts no va poder arrencar immediatament, mentre que Spencer va agafar un avantatge inicial i va deixar a Roberts lluitant entre el gran grup per acabar en quarta posició. Roberts va aconseguir una ratxa de tres victòries consecutives als Països Baixos, Bèlgica i Anglaterra, mentre que Spencer se'n va mantenir a prop amb un tercer lloc i dos de segons. Uncini va resultar ferit en un accident al Dutch TT quan es va estavellar en sortir d'un revolt i tot seguit va ser colpejat al casc per la moto de Wayne Gardner mentre intentava sortir de la pista. La lesió va deixar Uncini en coma, del qual es va recuperar, però això el va obligar a restar fora la resta de la temporada.

Al , Kenny Roberts va obtenir la tercera victòria consecutiva després d'una cursa dividida en dues meitats a causa de la mort del suís Peter Huber i el nord-irlandès Norman Brown durant la sisena volta de la primera meitat. La cursa es va aturar posteriorment a causa d'una confusió sobre si havia estat suspesa o no. El resultat final es va decidir pels temps agregats de les dues etapes i Roberts, que les liderava totes dues, va aconseguir la victòria per davant de Freddie Spencer.

En arribar el campionat a la penúltima ronda, el , Spencer disposava d'un avantatge de dos punts sobre Roberts. Aquest darrer va liderar la cursa davant de Spencer fins a l'última volta, en què, en baixar per la recta del darrere, Spencer va col·locar la seva Honda just darrere de la Yamaha de Roberts quan ambdós s'atansaven al penúltim revolt, un de dretes de noranta graus. Quan ambdós pilots van frenar, Spencer va sortir del rebuf de Roberts i va avançar la Yamaha. En sortir del revolt, però, van sortir de la pista i van anar un tros pel terra. Spencer va poder tornar a la pista i agafar velocitat primer, de manera que va travessar la línia de meta just per davant de Roberts, obtenint una victòria crucial. Roberts va considerar que l'avançament de Spencer havia estat esbojarrat i perillós i hi va intercanviar paraules agreujades al podi.

Arribats a la ronda final, el , a Roberts li calia guanyar i que Spencer no passés del tercer lloc per tal d'obtenir el seu quart títol de 500cc. En un final adequat a la seva reeixida carrera, Roberts va guanyar el seu darrer Gran Premi, però Spencer va acabar-hi segon i, per tant, es va proclamar campió del món. Ambdós pilots van dominar la temporada, amb sis victòries i sis poles cadascun en les 12 curses disputades.

Canvis de classes El 1983 es va cancel·lar l'antiga classe dels 350cc, introduïda el com a una de les classes inicials del campionat. Per tant, des d'aquesta temporada, el campionat del món va constar de quatre classes a més de la de sidecars.

Campions del món Pilots

50cc125cc250cc500cc Stefan Dörflinger Ángel Nieto Carlos Lavado Freddie Spencer

Constructors 50cc125cc250cc500cc Garelli MBA Honda

Sidecars Pilot / PassatgerConstructor Rolf Biland / Kurt Waltisberg

Grans Premis Sistema de puntuació

Calendari CursaDataGran PremiCircuit119 de març †† Gran Premi de Sud-àfrica Kyalami23 d'abril Gran Premi de França Le Mans324 d'abril Gran Premi de les Nacions Monza48 de maig Gran Premi d'Alemanya Hockenheimring522 de maig Gran Premi d'Espanya Jarama629 de maig Gran Premi d'Àustria Salzburgring712 de juny Gran Premi de Iugoslàvia Rijeka825 de juny †† Dutch TT Assen93 de juliol Gran Premi de Bèlgica Spa-Francorchamps1031 de juliol Gran Premi de Gran Bretanya Silverstone116 d'agost Gran Premi de Suècia Anderstorp124 de setembre Gran Premi de San Marino Imola †† = Cursa en dissabte

Guanyadors CursaGran Premi50cc125cc250cc500ccResultats1 GP de Sud-àfrica Jean-François Baldé Freddie Spencer Resultat2 GP de França Stefan Dörflinger Ricardo Tormo Alan Carter Freddie Spencer Resultat3 GP de les Nacions Eugenio Lazzarini Ángel Nieto Carlos Lavado Freddie Spencer Resultat4 GP d'Alemanya Stefan Dörflinger Ángel Nieto Carlos Lavado Kenny Roberts Resultat5 GP d'Espanya Eugenio Lazzarini Ángel Nieto Hervé Guilleux Freddie Spencer Resultat6 GP d'Àustria Ángel Nieto Manfred Herweh Kenny Roberts Resultat7 GP de Iugoslàvia Stefan Dörflinger Bruno Kneubühleer Carlos Lavado Freddie Spencer Resultat8 Dutch TT Eugenio Lazzarini Ángel Nieto Carlos Lavado Kenny Roberts Resultat9 GP de Bèlgica Eugenio Lazzarini Didier de Radiguès Kenny Roberts Resultat10 GP de Gran Bretanya Ángel Nieto Jaques Bolle Kenny Roberts Resultat11 GP de Suècia Bruno Kneubühleer Christian Sarron Freddie Spencer Resultat12 GP de San Marino Ricardo Tormo Maurizio Vitali Kenny Roberts Resultat

Accidents mortals Dos pilots es van morir arran de sengles accidents a la cursa de 500cc del Gran Premi de França: Iwao Ishikawa durant els entrenaments i Michel Frutschi a la cursa pròpiament dita. Rolf Rüttimann es va morir arran d'un accident a la cursa de 125cc del Gran Premi de Iugoslàvia. Dos pilots es van morir en xocar a la cursa de 500cc del Gran Premi de Gran Bretanya: Norman Brown i Peter Huber.

Galeria

Classificació dels pilots 500 cc