Un experiment mental o experiment imaginari (Gedankenexperiment en alemany) és una proposta d'experiment, sovint impossible de realitzar en la pràctica, que intenta provar o il·lustrar una hipòtesi o teoria.
Visió general El grec antic δείκνυμι (tradu.: deiknymi), o experiment del pensament, «era el patró més antic de la prova matemàtica», i existia abans de les matemàtiques euclidianes,Szábo, Árpád. (1958) " 'Deiknymi' als Mathematischer Terminus fur 'Beweisen' ", Maia N.S. 10 p. 1–26 as cited by Imre Lakatos (1976) in Proofs and Refutations p.9. (John Worrall and Elie Zahar, eds.) Cambridge University Press . The English translation of the title of Szábo's article is "'Deiknymi' as a mathematical expression for 'to prove'", as translated by András Máté , p.285 on es posava l'èmfasi en el conceptual, més que en la part experimental d'un experiment pensat.
Potser l'experiment clau de la història de la ciència moderna és la demostració de Galileu que els objectes que cauen han de caure al mateix ritme independentment de la seva massa. Això és àmpliament pensatCohen, Martin, "Wittgenstein's Beetle and Other Classic Thought Experiments", Blackwell, (Oxford), 2005, p. 55–56. haver estat una demostració física senzilla, que va suposar pujar a la Torre inclinada de Pisa i deixar caure dos pesos pesants, mentre que, de fet, era una demostració lògica mitjançant la tècnica de l’“experiment de pensament”. L'experiment és descrit per Galileu a Discorsi e dimostrazioni matematiche (1638) (literalment, "Discursos i demostracions matemàtiques") així:
Salviati. Si llavors agafem dos cossos les velocitats naturals de les quals és diferent, és clar que, unint-los, el més ràpid serà en part retardat pel més lent i més lent serà el més ràpid. No esteu d'acord amb mi en aquesta opinió?
Simplicio. No teniu cap raó.
Salviati. Però si això és cert, i si una pedra grossa es mou amb una velocitat de, per exemple, vuit mentre que una més petita es mou amb una velocitat de quatre, llavors quan s'uneixin, el sistema es desplaçarà amb una velocitat inferior a vuit; però les dues pedres, en unir-les, fan una pedra més grossa que la que abans es movia amb una velocitat de vuit. Per tant, el cos més pesat es mou amb menys velocitat que el lleuger; un efecte que contrària a la seva suposició. Així veieu com, segons la vostra suposició que el cos més pesat es mou més ràpidament que el més lleuger, dedueixo que el cos més pesat es mou més lentament.
Tot i que l'extracte no transmet l'elegància i el poder de la "demostració" terriblement bé, és clar que es tracta d'un experiment "pensat", més que pràctic. És estrany, segons diu Cohen, que filòsofs i científics es neguin a reconèixer ni Galileu en particular, ni la tècnica d'experimentar el pensament en general pel seu paper fonamental tant en ciència com en filosofia. (L'excepció demostra la regla; el filòsof iconoclasta de la ciència, Paul Feyerabend, també ha observat aquest prejudici metodològic.See, for example, Paul Feyerabend, 'Against Method', Verso (1993)) En lloc d'això, molts filòsofs prefereixen considerar que els experiments imaginaris són només l'ús d'un escenari hipotètic per a ajudar a comprendre com són les coses.
Referències
Vegeu també Ase de Buridan. Dimoni de Maxwell. Gat de Schrödinger. Paradoxa EPR. Paradoxes de Zenó. Problema de Molyneux. Teorema dels micos infinits. Test de Turing.