Franco Leoni (Milà, 1864 - Londres, 1949) fou un compositor italià.
Milanès de naixement, però emigrat durant un llarg període a Anglaterra, va ser el director de la Capella de la Reina a Londres. Autor d'una dotzena d'òperes, entre les quals és particularment famós l'únic acte de L'Oracle que s'estrenà el 28 de juny 1905 al Covent Garden de Londres, i que després va catapulta a tot el món l'èxit del Metropolitan Opera de Nova York el 1915. Es representà periòdicament fins als anys 30, especialment pel baríton Antonio Scotti, i més recentment en els anys 70 amb una edició discogràfica amb Joan Sutherland i Tito Gobbi.
Biografia Joventut Leoni va néixer a Milà i va estudiar música al Conservatori de Milà amb Amilcare Ponchielli i Cesare Dominiceti.Burton, Anthony. "Leoni, Franco". The Oxford Companion to Music, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento) La seva òpera Raggio di Luna amb llibret de Camillo Zanoni es va representar al Teatre Manzoni de Milà el juny de 1890.Blyth, Alan. "Leoni, Franco". Grove Online, Oxford University Press, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento) Dos anys més tard, Leoni va emigrar a Anglaterra, on va romandre fins al 1917.Burton, Anthony. "Leoni, Franco". The Oxford Companion to Music, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento) Al principi va treballar per a l'editorial Chappell & Co., per a la qual va escriure diverses peces vocals."Rip Van Winkle", The Era, 28 agosto 1897, p. 17 El 1896, va escriure Sardanapalus, un "poema musical dramàtic" inspirat en l'obra homònima de Byron de 1821.Per il coinvolgimento di William Boosey, della Chappell & Co., in Sardanapalus e successivi lavori di Leoni, vedi W. Boosey, Fifty Years of Music (Ernest Benn Limited, London 1931), p. 136-38. L'obra, per a solistes, orquestra i cor, es va estrenar al "Queen's Hall" amb una resposta positiva del públic, tot i que els crítics van comentar la influència en la partitura de la música de compositors anteriors."Our London Correspondence", The Manchester Guardian, 9 marzo 1896, p. 5
L'any 1897, Leoni va presentar al Her Majesty's Theatre l'òpera Rip van Winkle, amb llibret de William Akerman i basada en la història de l'escriptor nord-americà Washington Irving. L'obra, sense diàleg parlat, va ser elogiada per la crítica de l'època. El crític del TimesThe Times, 6 settembre 1897, p. 5 va escriure: Hi ha una mica de color a la música i algun punt dramàtic, però hi ha poca individualitat i humor reals. Un altre va comentar: La instrumentació és intel·ligent, però n'hi ha una mica massa (Lloyd's Weekly Newspaper).Lloyd's Weekly Newspaper, 5 settembre 1897, p. 13 Un tercer va afirmar que la seva música flueix amb suavitat alterna, passió i gràcia característiques dels compositors italians moderns (The Morning Post).The Morning Post, 6 settembre 1897, p. 3 Un tema recurrent en les crítiques a la música de Leoni va ser la manca d'originalitat: La partitura del senyor Leoni és melodiosa, dramàticament encertada, ben i pintorescament orquestrada... la principal falla del compositor en aquest moment és la seva excel·lent memòria per a les obres de Dvořák, Mascagni, Wagner, Bizet."Her Majesty's Theatre", The Observer, 5 settembre 1897, p. 5 L'obra va romandre en escena durant un mes."Her Majesty's", The Era, 2 ottobre 1897, p. 11 L'any 1898, Leoni va presentar una altra obra coral, la cantata The Gate of Life, que va ser estrenada per la "Royal Choral Society" el març d'aquell any i posteriorment va ser incorporada per altres cors."The Royal Choral Society", The Pall Mall Gazette, 17 March 1898; and The Musical Times, giugno 1901, p. 412 També el 1898, Leoni es va fer càrrec de la direcció de la recentment creada "Queen's Hall Choral Society" i el paper de director musical d'un espectacle de teatre del West End, dirigint l'orquestra de teatre de "The Topsy-Turvy Hotel" de Victor Roger i Lionel Monckton.Blyth, Alan. "Leoni, Franco". Grove Online, Oxford University Press, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento)The Era, 24 settembre 1898, p. 13
El 1901, Leoni va escriure la música d'una versió operística del conte infantil Ib and Little Christina d'Andersen, amb llibret de Basil Hood. Coneguda com "una imatge en tres imatges", l'estrena es va fer al Savoy Theatre el 14 de novembre de 1901 juntament amb The Willow Pattern de Hood. The Times la va descriure com una obra de tipus ultramodern i la va comparar de manera poc afavoridora amb l'obra d'Arthur Sullivan, que havia mort a principis d'aquell any."Savoy Theatre", The Times, 15 novembre 1901, p. 9 El Manchester Guardian va dir més tard que la música, tot i que intel·ligent i atractiva en molts aspectes, era massa realista i massa meridional per reflectir el simbolisme nòrdic de la història d'Andersen, i que la seva particular vena de passió estava fora de lloc."Music in London", The Manchester Guardian, 13 gennaio 1904, p. 4 L'òpera es va representar 16 vegades i es va acabar abans de finals de novembre.The Times, 28 novembre 1901, p. 8 Va ser reviscut a Londres al Daly's Theatre de l'11 al 13 de gener de 1904, i després es va traslladar al Lyric Theatre del 19 de gener al 5 de març de 1904 per a una temporada limitada de 23 matinades.The Times, 6 gennaio 1904, p. 6; 8 febbraio 1904, p. 8; e 5 marzo 1904, p. 10.Wearing, J.P. The London Stage 1900-1909 (2 vols), Scarecrow (1981)
El mateix any, Leoni va compondre música incidental per a l'obra de James Bernard Fagan The Prayer of the Sword.Quando una registrazione de L'Oracolo di Leoni fu diffusa nel 1977, venne inclusa anche la musica per scena dal The Prayer of the Sword. Més tard, el 1904, Leoni va publicar un cicle de cançons titulat Fairy Dreams, que va ser estrenat per Suzanne Adams, Muriel Foster, Ben Davies i Kennerley Rumford."Yesterday's Concerts", The Observer, 27 November 1904, p. 6
La maduresa, el Covent Garden i els últims anys Zanoni va presentar l'òpera L'Oracolo a Covent Garden l'any 1905, amb llibret de Camillo Zanoni i basada en l'obra The Cat and the Cherub de Chester Bailey Fernald. L'obra d'un acte representa esdeveniments melodramàtics en un cau d'opi de San Francisco, inclòs el segrest d'un infant i dos assassinats."Royal Opera", The Times, 29 giugno 1905, p. 11 Les actuacions londineses, dirigides per André Messager amb Antonio Scotti com el dolent 'Cim-Fen' van tenir una bona acollida: The Observer va escriure sobre la partitura: Mai és avorrit, ni tan sols per un instant. L'autor té facilitat melòdica... i un gran domini de la seva orquestra... La seva música no pertany a cap escola excepte a la de la modernitat, amb un sabor italià modern."The Week's Music", The Observer, 2 luglio 1905, p. 7 No obstant això, L'Oracolo només va tenir un impacte modest a Londres i va abandonar el repertori de Covent Garden.Blyth, Alan. "Leoni, Franco". Grove Online, Oxford University Press, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento) Un crític va escriure sobre l'obra: Qualsevol obra que comenci amb tres cacaretes, un cant de gall molt fort, un cor que crida en fals xinès, i després es llança a un solo vehement no acompanyat... clarament té alguna cosa al seu costat.Oliver, Michael. "Leoni: L'Oracolo". Gramophone, marzo 1997, p. 91, consultato il 18 giugno 2010
El 1908 Leoni es va dedicar de nou als concerts de "The Bells", una "escena vocal" per a baríton i orquestra, ambientada sobre el poema homònim d'Edgar Allan Poe. De nou, les crítiques van elogiar la partitura, però van assenyalar forta manca de personalitat individual a la música."Concerts", The Times, 14 febbraio 1908, p. 12 La següent òpera, Tzigana, amb llibret d'E. Moschini, es va estrenar a Gènova el febrer de 1910 i també va ser representada a Milà i Budapest.The Observer, 2 gennario 1910, p. 5 e 31 marzo 1912, p. 7 El 1911, la cantata de Leoni Golgotha, que representa la història de l'evangeli de la passió i la crucifixió de Crist, es va interpretar per primera vegada a Londres, amb solistes com Gervase Elwes i Clara Butt. En general, les crítiques eren bones, des de positius educats fins a entusiastes. El crític d'Observer va elogiar el treball en termes clars, i els membres del públic també van escriure al diari avalant les crítiques positives."Music", The Observer, 22 gennaio 1911, p. 7; e "Mr. Leoni's Golgotha", 29 gennaio 1911, p. 7
El 1917 Leoni va deixar Anglaterra i va tornar a Itàlia. A partir d'aleshores va dividir la seva vida entre tres països: Itàlia, França i Anglaterra. Les seves obres següents van ser Le baruffe chiozzotte, extreta de l'obra de Carlo Goldoni (1920), La terra del sogno i Falene, amb llibrets de Carlo Linati (1920).Kuhn, Laura (ed). "Leoni, Franco". Baker's Biographical Dictionary of Musicians, Schirmer Reference, 2001, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento)
Va morir a Londres el 1937 a l'edat de 84 anys.Burton, Anthony. "Leoni, Franco". The Oxford Companion to Music, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento)
La fortuna Poca de l'obra de Leoni li sobreviu. Ens han arribat unes quantes gravacions de les seves cançons, interpretades per les seves coetanies com Clara Butt i Frances Alda. Posteriorment, altres cantants, com Julie Andrews i Bryn Terfel, van continuar cantant la seva cançó Tally Ho!.Review. The Gramophone, giugno 1958, p. 78; The Guardian, 6 dicembre 2003, p. B23
De les òperes de Leoni, només L'Oracolo ha conservat un lloc en el repertori dels grans teatres d'òpera. L'afició de Scotti per l'obra de Leoni va portar la Metropolitan Opera a posar-la en escena de tant en tant, i Scotti va triar aquesta òpera per acomiadar-se de l'escenari el 1933.Blyth, Alan. "Leoni, Franco". Grove Online, Oxford University Press, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento) Poques vegades es va interpretar després, però va tornar a l'atenció del públic quan el director d'orquestra Richard Bonynge va fer una gravació completa de la peça el 1975 amb la seva dona, Joan Sutherland, i el veterà Tito Gobbi com a malvat.Decca catalogue, consultato il 2 agosto 2011 Aquell enregistrament LP va ser reeditat en CD el 1997."Leoni: L'Oracolo", Gramophone, marzo 1997, p. 91, consultato il 18 giugno 2010 Els revivals escènics ocasionals inclouen els del Curtis Institute (1949), l'Òpera de Filadèlfia (1952), la "Glasgow Grand Opera Society" (1994) i l'Òpera de Frankfurt, 2009.Blyth, Alan. "Leoni, Franco". Grove Online, Oxford University Press, consultato il 18 giugno 2010 (richiede abbonamento)Frankfurt Opera Archiviato il 18 luglio 2011 in Internet Archive., consultato il 18 giugno 2010Production Programme, L'Oracolo e Dido and Aeneas, Glasgow Grand Opera Society, 1994
Obres Raggio di luna, llibret de Camillo Zanoni, Milà, Teatro Manzoni, 1890 Sardanapalus, cantata, text de William Ackerman, Londres, Queen's Hall, 7 març 1896 Rip van Winkle, llibret de William Ackerman, Londres, Her Majesty's Theatre, 4 setembre 1897 The Gate of Life, oratori, Londres, Albert Hall, 1899 Ib and Little Christina (Ib e la piccola Cristina), llibret de Basil Hood, Londres, Savoy Theatre, 14 novembre 1901 Fairy Dreams, Londres, Queen's Hall, 1904 The Oracle (opera teatral), llibret de Camillo Zanoni, Londres, Royal Opera House, 28 juny 1905 The Bells, per veu i orquestra, d'Edgar Allan Poe, 1908 Tzigana, llibret de Paul Ferrier, Genova, Teatro Carlo Felice, 3 febrer 1910 Golgotha, oratori, Londres, Queen's Hall, 17 gener 1911 Mazzemarello, òpera còmica en tres actes, llibret de Carlo Linati, Sonzogno, 1913; emès a la ràdio el 29 de juny 1936 Francesca da Rimini, drama líric en tres escenes, llibret de Francis-Marion Crawford, Parigi, Opéra-Comique, 30 desembre 1913 Le falene, llibret de Carlo Linati, Milano, Teatro dei Filodrammatici, 2 gener 1920 Le baruffe chiozzotte, de Carlo Goldoni, Milà, Teatro dei Filodrammatici, 2 gener 1920 La terra del sogno, acte únic, de Visions of May de William Butler Yeats, Milà, 10 de gener de 1920.
Referències
Enllaços externs