Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut per Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic i dibuixant català i cubà, artista polifacètic i principal difusor de la música llatina als Estats Units. Cugat va fer més de cinquanta pel·lícules, desenes de discos i nombroses actuacions a la televisió i a la ràdio. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Biografia Va néixer a la plaça de l'Oli de Girona i de ben petit, la seva família va emigrar per fer les Amèriques el 1904 o 1905. En un principi el seu destí era Mèxic, on tenien coneguts que s'hi havien establert. Al final, però, van atracar a l'Havana, a l'illa de Cuba, on el seu pare va trobar una feina.
Als set anys, quan va entrar al conservatori Payreda per aprendre a tocar el violí clàssic, ja va demostrar que era un alumne amb grans dots musicals. Després de les classes, actuava en el petit cinema Payret, propietat d'un dels molts catalans que hi havia a l'illa, musicant les pel·lícules que en aquell temps encara eren mudes. I tan sols tres anys més tard, el seu professor, que també era el responsable de l'Orquesta Sinfónica Teatro Nacional, el va contractar com a primer violí. La feina a l'orquestra li va permetre estar al costat dels grans professionals que anaven a cantar a Cuba com el tenor Enrico Caruso, que més tard li obriria els escenaris de Nova York. El 1915 els Cugat es van traslladar als Estats Units d'Amèrica. La mezzosoprano catalana Maria Gay li va presentar músics de prestigi com Pau Casals o Enric Granados. Enrico Caruso va aconseguir que el jove pogués estudiar amb el director artístic del prestigiós Carnegie Hall i, fins i tot, que hi actués. Durant aquells anys, Cugat també va fer concerts de violí a Catalunya, París, Itàlia i Alemanya. Al descobrir els espectacles de música cubana i antillana amb la seva primera dona, la vocalista Rita Montaner, a qui ajudava a preparar-se, va decidir plantar el violí per dedicar-se a fer ballar el públic a ritme tropical. miniatura|esquerra|Xavier Cugat el 1924 Cugat es feu amic de l'italià Rodolfo Valentino que li encarregà tocar el violí al film mut The Four Horsemen of the Apocalypse el 1921. En aquella època també va immortalitzar en una caricatura a la paret d'un local de la ciutat a Charles Chaplin. Aviat començà a dibuixar tires de dibuixos per al diari Los Angeles Times. Però el músic dedicava sobretot el seu temps a les actuacions de la sala Coconout Grove, a l'Hotel Ambasador, on va començar a dirigir la seva primera orquestra. Allà Cugat, a poc a poc, va introduir a les pistes de ball la rumba, el tango o la conga.
El 1929 el català es va convertir en el director d'una nova orquestra, Xavier Cugat y sus Gigolos, amb la qual va popularitzar Estrellita de Manuel Ponce, una de les peces llatines més famoses d'aquells temps. A més, també van fer un curtmetratge, que es va convertir en el primer musical sonor del cinema.
Als anys trenta, Cugat va començar una llarga carrera de col·laboracions en films de Hollywood majoritàriament dins del paper de director de música rítmica, com City Lights, de Chaplin (1931), i fins i tot es va atrevir a produir-ne i dirigir-ne un parell. Un any més tard, la seva orquestra es va convertir en el motor dels balls a l'Hotel Waldorf-Astoria, on es va estar quinze anys. Cugat aconseguí que a les pistes de ball hi assistissin estrelles del cine com Rita Hayworth, Frank Sinatra o Greta Garbo on l'orquestra tocava temes convertits en 'hits' com El manisero, Copacabana o Cielito lindo; fins i tot, les actuacions es retransmetien per la ràdio.
Durant més de 30 anys, Cugat va viatjar entre Nova York i Los Angeles, dirigint música llatina a les dues costes dels Estats Units. El 1931, va portar la seva banda a Nova York per a la inauguració de l'hotel Waldorf-Astoria. El 1933 va substituir Jack Denny com a líder de la banda resident de l'hotel. Durant els següents setze anys, fins al 1949, va dirigir l’Orquestra Waldorf-Astoria. Un dels seus gestos característics era sostenir un chihuahua mentre agitava el bastó amb l'altre braç. Per a l'acte d'obertura de qualsevol actuació, invariablement tocava el tema El meu xal que havia compost a partir de la música folklòrica catalana.
El 1940 va enregistrar la cançó Perfídia, que va esdevenir un gran èxit, amb el cantant Miguelito Valdés. El 1942 participa a la pel·lícula Ballant neix l'amor protagonitzada per Fred Astaire i Rita Hayworth. Entre 1944 i 1949, Xavier Cugat feu fins a deu pel·lícules amb Louis B. Mayer com Bathing Beauty (1944).
El 1941, una disputa legal iniciada per l'American Society of Composers, Authors and Publishers va resultar ser una benedicció per a la banda de Cugat. La societat va prohibir l'emissió de la seva música després d'una disputa amb les cadenes sobre les tarifes. Això limitava molt les cançons que la majoria de bandes podien tocar en antena, però Cugat va poder crear llistes de reproducció utilitzant una biblioteca de més de 500 melodies llatines no associades a la societat. Va contractar un popular programa de ràdio amb bandes de ball, Camel Caravan, cosa que va augmentar la seva reputació nacional.
Durant les dècades del 1930 i del 1940, Cugat va ser conegut com el Rei de la Rumba. Era sobretot un artista i showman nat, i després un músic. S'enorgulleix que la gent gaudeixi i balli amb la seva música, fent-los sentir bé i feliços. Cugat va seguir les tendències de prop, fent rècords de la conga, el mambo, el txa-txa-txa i el twist quan aquests balls eren populars. El 1940 la seva gravació de Perfidia es va convertir en un èxit. El 1943, l'enregistrament de Brazil de Cugat va ser el seu èxit més reeixit a les llistes d'èxits. Va passar set setmanes al número 2 de la llista National Best Selling Retail Records de la revista Billboard (darrere de la cançó I've Heard That Song Before de Harry James). Cugat va interpretar i gravar el clàssic cubà El Manisero amb molts artistes al llarg de la seva carrera.
miniatura| L'Abbe Lane i Xavier Cugat durant una visita al Japó el 1953 Als anys 1940, van aparèixer la cantant mexicana María Elena Romay també coneguda per Lina Romay, i la cantant brasilera Carmen Miranda i Cugat va incorporar els seus ritmes brasilers. Més tard va ser Abbe Lane qui es va creuar al camí del músic i es va convertir en la nova esposa i la vocalista de l'orquestra. La parella va compartir més d'una dècada d'una fructífera carrera. El final de la relació amb Lane va suposar, també, el lent declivi de la carrera de Cugat.
Cugat va gravar prolíficament: per a Columbia a les dècades del 1940 i del 1950, RCA Victor a les dècades del 1930 i del 1950, Mercury el 1951-52 i el 1960, i Decca a la dècada del 1960. Dinah Shore va fer els seus primers enregistraments com a vocalista amb Cugat el 1939 i el 1940 per a RCA Victor. Després de veure actuar Desi Arnaz, Cugat el va contractar per a la seva orquestra de gira, tocant la conga i cantant. Arnaz es va convertir en una estrella, i Cugat el va animar a crear la seva pròpia banda, la Desi Arnaz Orchestra.Arnaz, Desi. A Book. New York: William Morrow, 1976. El 1945, Frank Sinatra i Bing Crosby van gravar amb l'orquestra Cugat. A la dècada del 1950 va fer diverses gravacions amb la seva dona, la cantant Abbe Lane. A la seva orquestra també hi havia Lina Romay, Tito Rodríguez, Yma Sumac i Miguelito Valdés. Cugat va dirigir més de 150 enregistraments amb l'Orquestra Waldorf-Astoria entre 1937 i 1942. Segons la revista Time, el 1942 Cugat guanyava mig milió de dòlars (equivalent a 10 milions el 2024) a l'any com a director d'orquestra.
Restaurador A partir de la dècada del 1940, Cugat va ser propietari i va dirigir el restaurant mexicà Casa Cugat a La Cienega Boulevard, a West Hollywood. El restaurant era freqüentat per celebritats de Hollywood i comptava amb dos guitarristes cantants que visitaven cada taula i tocaven les cançons preferides dels clients si ho demanaven. El restaurant va tancar el 1986.
El 1958, Cugat va obrir un altre restaurant, Casa Cugat, a la ciutat de Nova York, amb cuina espanyola, cubana i mexicana, però el restaurant només va durar un any.
miniatura|260x260px| Partitura de la cançó I'm Old Fashioned de la pel·lícula de 1942 You Were Never Lovelier, protagonitzada per Fred Astaire, Rita Hayworth i Xavier Cugat.
Carrera al cinema La popularitat de Cugat i la seva orquestra va portar a aparicions en pel·lícules com ara: In Gay Madrid (1930), Go West, Young Man (1936) amb Mae West, Ballant neix l'amor (1942), Week-End at the Waldorf (1945), Holiday in Mexico (1946), A Date with Judy (1948) i Chicago Syndicate (1955). El restaurant de Cugat apareix a la pel·lícula de 1943 The Heat's On, també protagonitzada per Cugat com a ell mateix.
Cugat va aparèixer en una sèrie de pel·lícules amb la nedadora i actriu Esther Williams i les seves piscines descomunals, com ara Bathing Beauty (1944), This Time for Keeps (1947), On an Island with You (1948) i Neptune's Daughter (1949). L'exterior del seu restaurant i una representació fantasiosa del seu interior es poden trobar en escenes de La filla de Neptú, en què Cugat hi té un paper important. La pel·lícula va ser un èxit, i l'aparició de Cugat el va convertir en un nom familiar.
Vida personal Cugat es va casar quatre vegades. El seu primer matrimoni va ser amb la vocalista de la seva banda Carmen Castillo (1929–46), el segon amb l'actriu Lorraine Allen (1947–52), el tercer amb la cantant Abbe Lane (1952–64) i el quart amb la guitarrista i actriu còmica espanyola Charo Baeza, de nom artístic Charo (1966–78). Cugat no va tenir fills.
Cugat es va nacionalitzar com a ciutadà estatunidenc el 1941. Va ser autor de dues autobiografies, Rumba is my Life (1948), i Yo Cugat: Mis primeros 80 Años (1981), publicada a Espanya.
Tornada a Catalunya Després que un ictus el deixés parcialment paralitzat el 1969, Cugat va tornar a Catalunya el 1972, vivint en una suite a l'hotel Ritz Barcelona.En aquesta època es va dedicar principalment a dibuixar a la seva suite a l'hotel Ritz amb un sintetisme naïf. Exposà per primera vegada a Europa a Barcelona l'any 1972. L'hotel és conegut des del 2005 com l'hotel El Palace Barcelona, i manté una Sala Cugat. Malgrat les malalties cardíaques i pulmonars persistents, als 86 anys va formar una nova banda de 16 membres i va començar a fer gires per Espanya. Va treballar amb la cantant Nina.
El 1990 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi, alta condecoració catalana.
Cugat va morir als 90 anys a Barcelona a causa d'una fallida cardíaca. Fou enterrat al cementiri de Girona, en la tomba número 68.
Llegat miniatura|Estrella del Passeig de la Fama de Hollywood (música) El 1960, Cugat va ser homenatjat amb dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood, una al costat oest del bloc 1600 de Vine Street per a la música i una altra al costat est del bloc 1500 de Vine per a la televisió. El 2001 va ser inclòs pòstumament al Saló de la Fama Internacional de la Música Llatina.
El 1988, la ciutat de Girona va batejar un ampli bulevard que travessava el barri de Fontajau com la Rambla Xavier Cugat en honor seu. L'any 1990 la Generalitat de Catalunya va concedir a Cugat la Creu de Sant Jordi.
La Nova Orquestra Xavier Cugat va continuar tocant la música de Cugat durant 20 anys més després de la seva jubilació. El pianista Robert Kasha va comprar el nom del líder de la banda, la música i els drets de la banda a Cugat, i Kasha va tocar el piano per a la nova banda, dirigida per la seva dona, la cantant Ada Cavallo. El material de Cugat va ser donat al museu The Jazz Loft de Stony Brook, Nova York, el 2019.