Salias (nom occità, nom oficial en francès: Salies-de-Béarn) és un municipi del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània, i es troba dins la província històrica de Bearn, a mig camí de Pau i Biarritz. Se'l considera la vil·la principal del parçan (comarca occitana) d'Entre Dues Gaves, a la subregió occitana del Bearn (Gascunya).
Hidrografia miniatura|esquerra|Gave d'Oloron Salias està situat entre dos rius, el Gave d'Oloron i el Gave de Pau i el rierol de l'Espérance, un afluent del Gave de Pau.
El municipi és travessat per afluents del gave d'Oloron, el rierol d'Augas, i el Saleys, així com pels afluents d'aquest darrer, la riera de Mondran i els rierols de Beigmau (que és alimentat al mateix municipi pel rierol de Lescudé), de Lasteuleres, de Pedescaus, de Laborda i de Montsegur.
Entitats de població A part del nucli de Salias, el municipi consta també de diversos llogarets, entre els quals cal destacar:
Bellecave Bitaine Cazenave Coulomme Esperbasque Lasbordes Peyrelade Saint-Martin
Toponímia El topònim Salias apareix a la història amb el nom de: Salinœ (segle ,Paul Raymond, Dictionnaire topographique Béarn-Pays basque cartulari de BigòrraCartulari de Bigòrra - Manuscrit del - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics), Vicaria de Salies (, cartulari de LescarCartulari de la diòcesi de Lescar, publicat en la 'Història de Bearn de Pierre de Marca), Terra de Salinis (1120, col·lecció Duchesne volum CXIVCol·lecció Duchesne, volums 99 a 114, inclosos dins els "papiers d'Oihenart", antiga biblioteca imperial - Biblioteca nacional de França), Villa quœ dicitur Salies (1127, títols de SauveladeCartulari de l'abadia Notre-Dame de Sauvelade, publicat en la 'Història de Bearn de Pierre de Marca) i Villa quœ dicitur Saline in Aquensi pago (1235, Réformation de BéarnManuscrit del i - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics).
El topònim Coulomme apareix com a: La maison noble de Colomme (1673, réformation de Béarn) i Coullomme (1773, Dénombrement SaliesManuscrits del segle - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics).
El topònim Esperbasque apareix com a: L'ostau d'Esperbasco (1385Manuscrit del - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics) i Esperabasco (1546, réformation de Béarn).
El topònim Saint-Martin apareix com a: L'ostau de Sent-Marthii (1385, registre de Bearn) i Sent-Marthii de Salies (1440, notaires de Labastide-VillefrancheNotaires de Labastide-Villefranche - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics).
Demografia
Economia L'economia de Salias es basa en les aigües termals i la producció de sal.
Cada segon cap de setmana de setembre, el poble organitza una festa de la sal, que recorre la història de la vila. Així mateix, s'hi organitzen nombroses festivitats al llarg de l'estiu tals com una fira de l'agricultura a la primeria de juliol, Salies à peindre (concurs de pintura), la Pipéradère (concurs de pipérade); tot plegat acompanyat per música local i cants tradicionals. Cada mes d'octubre hi ha un festival de video amateur.
El municipi forma part de la zona de Denominació d'Origen (Appellation d'origine contrôlée, AOC) de Bearn. Des de l'any 1991, l'AOC Bearn-Bellocq és aplicat als vins produïts als municipis de Bètlòc (Bellocq), Lahontan, Ortès (Orthez) i Salias.
Cultura i patrimoni Patrimoni civil miniatura|Imatge de Salias Les termesEtablissement thermal, Ministère de la Culture, base Mérimée] del presenten una arquitectura força original. El Grand Hôtel serví de decoració per la pel·lícula de Jean Périssé de l'any 2008 L'Occitanienne ou le dernier amour de Chateaubriand.
El centre històric, antic, té uns edificis interessants, amb com centre a la place du Bayaà, on hi ha una font d'aigua salada. Hom hi pot trobar també moltes cases amb entramat de fusta així com altres elements tradicionals que donen un toc pintoresc al poble. Una font commemorativa del mil·lenari de la ciutat fou erigida el 1927.Fontaine commémorative du millénaire de la cité, Ministère de la Culture, base Mérimée] Al carrer Larroumette, s'hi troben els vestigis del Château de Saint-Pé.Restes du château de Saint-Pe, Ministère de la Culture, base Mérimée]
Al carrer Docteurs Foix s'hi poden contemplar cases grosses, entre les quals destaca el Pavelló Lluís XV.Maison Coustalé de Larroque, dite Pavillon Louis XV, Ministère de la Culture, base Mérimée Edificis com l'hôtel du Parc (que acull avui en dia un casino i un hotel de tres estrelles) i l'hôtel de France et d'Angleterre (que fou derruït per un incendi) testifiquen l'antiga esplendor de la vila.
El casino (grup Partouche), centre de reunió, data de 1930.Casino, Ministère de la Culture, base Mérimée El Grand Hôtel du Parc fou edificat el 1891,Grand Hôtel du Parc, Ministère de la Culture] igual que l'Hôtel Bellevue.Hôtel Bellevue, Ministère de la Culture, base Mérimée Aquestes tres construccions estan llistades com a Monuments Històrics de França, igual que el quiosc de música, situat al jardí públic.Kiosque à musique, situé dans le jardin public, Ministère de la Culture, base Mérimée
El museu de la sal i de les tradicions biarneses presenta col·leccions que il·lustren l'activitat econòmica i tradicional de la regió.
Patrimoni religiós A Salias, trobem com a representants del patrimoni religiós, l'església de Saint-Vincent, que data parcialment del , l'església de Saint-Martin, i un temple protestant.
Heràldica
Referències
Enllaços externs
Història del municipi Oficina de turisme Fotografies del poble
Categoria:Municipis del Cantó de Salias