Josef Dieter Maier, també conegut com a Sepp Maier, (Metten, Baviera, 28 de febrer de 1944) fou un destacat porter de futbol alemany de la dècada dels 60 i 70 que posteriorment va fer d'entrenador de porters. Maier disputà tota la seva trajectòria professional al Fußball-Club Bayern München, si bé durant la seva infància va jugar també a l'equip local TSV Haar.
Maier jugà amb el FC Bayern de Múnic entre 1963 i 1980, quan es veié obligat a deixar el futbol a causa de les lesions patides en un accident de cotxe. Durant deu anys, de 1966 a 1977, fou considerat el millor porter del moment, i va rebre el sobrenom de "Die Katze von Anzing" ("el gat d'Anzing") pels seus reflexos ràpids, agilitat, flexibilitat, velocitat i consistència. Fou elegit en tres ocasions com a Futbolista alemany de l'any, premi poc habitual per a un porter.
A més de la seva habilitat per aturar xuts, Maier també era conegut per la seva capacitat de dominar la seva àrea, així com pel seu sentit de l'humor i la seva personalitat al llarg de la seva carrera, cosa que el va convertir en un dels preferits dels aficionats. Pel que fa al seu estil de joc, una vegada va dir en broma que "un porter hauria de transmetre una sensació de calma i no adormir-se mentre ho fa".
Defensant la porteria del Bayern de Múnic coincidí amb grans jugadors com Franz Beckenbauer i Gerhard Müller, i en aquells anys el club de Baviera conquistà 3 Copes d'Europa, 1 Copa Intercontinental, 1 Recopa d'Europa, 4 Bundeslligues i 4 Copes d'Alemanya. Amb 709 partits en 17 temporades, fou durant molts anys el jugador amb més partits disputats amb el Bayern, fins que el rècord va ser batut per Thomas Müller el 2024.
A nivell internacional, Maier també esdevingué durant la dècada dels 60 i 70 el porter habitual de la Selecció de futbol d'Alemanya Occidental, amb la qual va guanyar l'Eurocopa 1972 celebrada a Bèlgica i el Mundial 1974 celebrat a l'Alemanya Federal. Fou el capità del combinat nacional alemany els anys 1978 i 1979.
Carrera de club miniatura|Maier (esquerra) amb Gerd Müller el 1978 Nascut a Metten, Baviera, Maier va passar tota la seva carrera professional al Bayern de Múnic. Va començar a jugar a les categories inferiors del Bayern el 1958. Durant la dècada de 1970, va formar part del llegendari equip del Bayern, que incloïa jugadors com Franz Beckenbauer i Gerd Müller, que va guanyar quatre títols de lliga de l'Alemanya Occidental, tres copes d'Alemanya i tres Copes d'Europa consecutives (1974 derrotant l'Atlètic de Madrid, 1975 derrotant el Leeds United FC, 1976 derrotant l'AS Saint-Étienne). Anteriorment, ja havia tastat l'èxit a Europa el 1967, quan el Bayern va guanyar la Recopa d'Europa, derrotant el Rangers FC a la final a la pròrroga.
Va disputar com a titular els dos partits de la final de la Copa d'Europa de 1974, única de la història que s'ha repetit. Els dos partits es van disputar a l'Estadi de Heysel de Brussel·les, i el Bayern va aconseguir el triomf final després d'empatar a zero el primer i guanyar 4-0 el segon. Fou titular també a la polèmica final de la Copa d'Europa de 1975, entre el Bayern i el Leeds United FC, disputada al Parc dels Prínceps de París el 28 de maig de 1975, la qual el Bayern va guanyar per 2-0. Fou el segon títol consecutiu de Campions d'Europa per al Bayern. Fou titular també a la final de la Copa d'Europa de 1976, entre el Bayern i l'AS Saint Etienne, disputada a Hampden Park, a Glasgow, el 12 de maig de 1976, la qual el Bayern va guanyar per 1-0 i assolí la tercera Copa d'Europa consecutiva. En els cinc partits de les quatre finals europees, després d'haver guanyat el títol de 1974 repetint el partit, Maier va encaixar un total d'un gol.
Maier va ser elegit Futbolista Alemany de l'Any el 1975, 1977 i 1978. Entre 1966 i 1979 va jugar 442 partits consecutius de la Bundesliga, cosa que encara constitueix un rècord nacional alemany.
El 14 de juliol de 1979, Maier va patir lesions greus en un accident de trànsit autoinfligit. Mentre feia aquaplaning, va sortir del seu carril i va xocar amb un cotxe que venia de cara, cosa que va resultar en ferides lleus a dues dones. Inicialment ingressat a l'hospital del districte durant el cap de setmana, el personal mèdic no va reconèixer l'abast de les seves lesions, diagnosticant només unes quantes fractures de costelles. Tanmateix, a través del seu amic Uli Hoeneß, recentment nomenat entrenador del Bayern, Maier va ser posat en contacte amb el metge del club del Bayern. Per recomanació del metge, Maier va ser traslladat a l'hospital de Großhadern, on les radiografies van revelar un pulmó trencat, un fetge desplaçat, un diafragma esquinçat i una acumulació de dos litres i mig de sang a la cavitat abdominal. Una cirurgia d'urgència a Großhadern va salvar la vida de Maier. Va tornar a entrenar el 26 de novembre de 1979, però després va haver d'acabar la seva carrera, després d'haver-se perdut tota la temporada 1979-80.
Carrera internacional miniatura|Maier sostenint el trofeu de la Copa del Món de la FIFA de 1974 Maier va ser seleccionat a la selecció de l'Alemanya Occidental durant quatre Copes del Món consecutives. El 1966 a Anglaterra, va ser el suplent no jugador de Hans Tilkowski. A la Copa del Món de la FIFA de 1970 a Mèxic, va ser titular i va jugar tots els partits (inclosa la derrota per 4-3 a les semifinals contra Itàlia després de la pròrroga) excepte el partit pel tercer lloc.
A la Copa del Món de la FIFA de 1974, disputada a casa seva, en el cim de les seves habilitats futbolístiques, va arribar al cim de la seva carrera internacional, ja que els alemanys van arribar fins a la final amb un equip llegendari que incloïa jugadors com Franz Beckenbauer, Berti Vogts, Gerd Müller i Paul Breitner. El triomf més gran va arribar quan els locals van derrotar un equip holandès liderat per Johan Cruyff per 2-1 a la final a la ciutat natal de Maier, Munic.
Quatre anys més tard, a la Copa del Món a l'Argentina, Maier va fer una gran actuació, però no va poder evitar que el seu equip no passés de la segona ronda. Maier també va guanyar el Campionat d'Europa de 1972 amb l'Alemanya Occidental i va arribar a la final el 1976, perdent contra Txecoslovàquia als penals. En aquesta ocasió, va ser ell qui va rebre el penal original de Panenka. En total, va jugar 95 partits amb la seva selecció.
Carrera després de la retirada Maier va començar a entrenar tant per al club com per a la selecció i va ser mentor d'Oliver Kahn. A l'octubre de 2004, el seu contracte amb la selecció nacional va ser rescindit per l'entrenador Jürgen Klinsmann després que Maier parlés a favor de Kahn en lloc de Jens Lehmann, d'l'Arsenal, en una disputa sobre qui havia de ser el porter titular de l'equip. Va continuar treballant com a entrenador de porters del Bayern i es va retirar el 2008.
Vida personal A més de les seves gestes com a porter, Maier era famós pels seus pantalons curts massa llargs i per ser el primer porter a portar els guants de "Mickey Mouse" de talla gran, ara estàndard, així com pel seu sentit de l'humor. Se'l recorda per un incident en què es va avorrir durant un partit a l'Olympiastadion, ja que l'equip contrari encara no havia amenaçat la seva porteria. Un ànec va entrar al camp i Maier va intentar atrapar-lo.
El juny de 2009, Maier va ser guardonat pel govern bavarès amb el Premi a la Trajectòria.
Estadístiques Club +Partits i gols per club, temporada i competicióClubTemporadaLligaDFB-PokalEuropaAltresTotalDivisióPart.GolsPart.GolsPart.GolsPart.GolsPart.GolsFC Bayern de Múnic1962–63Oberliga Süd40—10—501963–64Regionalliga Süd240—70603701964–65360——804401965–66Bundesliga31060——3701966–673405090—4801967–683404080—4601968–6934060——4001969–703403020—3901970–713407080—4901971–723405080—4701972–733405050304701973–7434040100—4801974–753403070—4401975–763407090205201976–773404060404801977–783403060—4301978–7934010——3501979–80000000—00 Total carrera53706308602307090
Internacional +Partits i gols per selecció nacional i any Equip nacional Any Partits Gols Alemanya Occidental 1966 3 0 1967 4 0 1968 5 0 1969 6 0 1970 9 0 1971 8 0 1972 7 0 1973 5 0 1974 12 0 1975 6 0 1976 6 0 1977 8 0 1978 12 0 1979 4 0 Total 95 0
Palmarès Bayern de Múnic
Lliga Regional Sud : 1964–65 Bundesliga: 1968–69, 1971–72, 1972–73, 1973–74 DFB-Pokal: 1965–66, 1966–67, 1968–69, 1970–71 Copa d'Europa: 1973–74, 1974–75, 1975–76 Recopa d'Europa: 1966–67 Copa Intercontinental: 1976
Alemanya Occidental
Copa del Món de la FIFA: 1974 Campionat d'Europa de la UEFA: 1972
Individual
Equip All-Star de la Copa del Món de la FIFA: 1974 Kicker Equip de la temporada de la Bundesliga: 1974–75 Futbolista de l'Any (Alemanya): 1975, 1977, 1978 FIFA 100 El porter del segle d'Alemanya Futbol Mundial: Els 100 millors futbolistes de tots els temps Premi One Club Man : 2017 Onze de tots els temps del Bayern de Múnic Membre del Saló de la Fama dels Esports d'Alemanya
Referències
Categoria:Futbolistes bavaresos Categoria:Porters de futbol alemanys Categoria:Futbolistes internacionals amb Alemanya de la dècada de 1960 Categoria:Futbolistes internacionals amb Alemanya de la dècada de 1970 Categoria:Campions de la Copa del Món de futbol Categoria:Campions de l'Eurocopa de futbol Categoria:Futbolistes del Bayern de Múnic Categoria:Nascuts el 1944