Lase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula ruc també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera, burra o ruca.
Dins del gènere Equus, al qual pertanyen els rucs, també s'hi troben els cavalls (Equus caballus). A més de les races domèstiques d'ases hi ha espècies silvestres també anomenades rucs com l'ase africà (Equus africanus) i l'ase silvestre asiàtic (Equus hemionus onager), l'emió (Equus hemionus) i el kiang (Equus kiang).
Els ases foren domesticats entre el 7000 i 5000 aC;Valerie Porter, Lawrence Alderson, Stephen J.G. Hall, D. Phillip Sponenberg (2016). Mason's World Encyclopedia of Livestock Breeds and Breeding (sixth edition). Wallingford: CABI. Stine Rossel, Fiona Marshall, Joris Peters, Tom Pilgram, Matthew D. Adams, David O'Connor (2008). Domestication of the Donkey: Timing, Processes, and Indicators . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 105 (10): 3715–3720. Evelyn T. Todd, Laure Tonasso-Calvière, Loreleï Chauvey, Stéphanie Schiavinato, Antoine Fages, Andaine Seguin-Orlando, Pierre Clavel et al. (2022). The genomic history and global expansion of domestic donkeys. Science. 377 (6611): 1172–1180. . aproximadament al mateix temps que els cavalls i s'estengueren a tot el món. Actualment, encara tenen un paper important en molts llocs.
Etimologia La paraula ase procedeix del terme que designa aquest animal en llatí: , i que també és la usada en el seu nom científic per designar la subespècie domèstica. Els termes, també llatins, que designen el seu gènere i espècie, Equus africanus, signifiquen literalment «cavall africà».
La paraula burro és derivada del llatí tardà burricus, que significava «cavall petit», mentre que caballus era un cavall castrat usat per llençar o carregar. Des del , encara que asinus seguia sent el nom de l'espècie i de l'eguasser per procrear, l'ase vulgar de treball rebia normalment en llatí el nom de asellus.
Aspecte És més petit que un cavall i té les orelles més llargues. La mida és molt variable segons les races, l'alimentació i la gestió. L'alçada fa de 80 a 160 cm i el pes de 80 a 480 quilos. La seva esperança de vida és de 30 a 50 anys.
El seu pelatge és generalment de color gris excepte a la panxa. El musell i el contorn dels ulls són blancs, però en les races domèstiques pot ser prevalentment de color negre com en l'ase de Berry o bru com en l'ase de Poitou.
Les races amb un pelatge gris tenen també una creu negra que es dibuixa sobre la seva esquena (creu de Sant Andreu). les espècies silvestres presenten un pelatge que va del gris al bru sorra, o bru vermellós en el kiang del Tibet.
L'ase domèstic té les mateixes funcions que un cavall, però resulta més econòmic perquè en té prou amb menys aliment fins al punt que era anomenat «el cavall del poble».
Característiques Els ases estan adaptats a terres marginals i deserts. Els ases silvestres viuen separats uns dels altres. El seu bram és característic i els permet relacionar-se separats per llargs espais. Les orelles grosses els permet sentir sons des de molt lluny a més de refrigerar-los.
Cria miniatura|Un ase de tres setmanes L'ase de llavor o guarà cobreix les femelles. Les someres poden caure prenyades a partir de 12 mesos d'edat, però el període de gestació pot durar fins a gairebé 14 mesos. Normalment, pareixen un sol cadell i rarament (1,7%) bessons. Un eguasser o eugasser és un ase apte per a cobrir les egües.
Nutrició miniatura|Ases de Poitou
Els ases són una mica menys propensos als còlics que els cavalls. Poden aprofitar millor la vegetació i capturar la humitat dels aliments o digerir vegetals molt poc digestibles millor que els cavalls. Com a regla els ases necessiten menys quantitat d'aliment que els cavalls pel mateix pes. miniatura|esquerra|Burrito del páramo Un ase esmerça de 14 a 16 hores al dia per alimentar-se. Si se'ls dona massa aliment poden tenir problemes d'obesitat i laminitis, hiperlipidèmia i úlcera gàstrica.
Aspectes culturals En els darrers anys el ruc català ha estat considerat com a símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos, pot arribar a una alçada d'1,65 metres. miniatura|esquerra|Ruc de la raça catalana
L'ase es lliga a la religió cristiana perquè Jesús feu la seva entrada triomfal a Jerusalem muntat en un ruc, tal com anunciava l'Antic Testament. Aquest caràcter sagrat contrasta amb la representació habitual a la mitologia com a muntura menor enfront del cavall, com prova el fet de ser l'animal que cavalca Silè, qui apareix sovint borratxo. L'associació de menyspreu prové probablement de la literatura clàssica, on no demostren gaire intel·ligència (d'aquí que «burro» hagi esdevingut un sinònim col·loquial de «ximple»). Un extrem és la mitologia hindú, on és l'animal que acompanya divinitats negatives o dimonis.Chevalier, J. Diccionario de símbolos. Herder, 2000
A la literatura espanyola, tanmateix, té un paper sovint positiu, associat a la fidelitat, com per exemple l'ase Platero que canta Juan Ramón Jiménez o l'animal que munta Sancho Panza al Quixot.Bough, Jill (2011). "The Mirror Has Two Faces: Contradictory Reflections of Donkeys in Western Literature from Lucius to Balthazar". Animals: 56–68. Apareix igualment com a personatge fonamental a Els músics de Bremen, al conte Pell d'ase o a La rebel·lió dels animals.
L'ase és el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units, en oposició a l'elefant republicà. Hi ha per acabar un experiment mental que fa referència als rucs, anomenat Ase de Buridan.
Recentment, un estudi genètic ha demostrat que els famosos kunga, èquids molt valorats a la regió de Síria durant l'edat de bronze, eren el resultat d'un encreuament entre un hemió i una somera. Es tractaria del primer exemple d'hibridació artificial conegut de la història.
Referències
Bibliografia
Blench, R. 2000. The History and Spread of Donkeys in Africa. Animal Traction Network for Eastern and Southern Africa (ATNESA) Clutton-Brook, J. 1999. A Natural History of Domesticated Mammals. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press. The Donkey Sanctuary (DS). 2006. Website. Thedonkeysanctuary.org.uk (Retrieved June 2, 2011). Huffman, B. 2006. The Ultimate Ungulate Page: Equus asinus. (Retrieved December 2, 2006). International Museum of the Horse (IMH). 1998. Donkey. (Retrieved June 2, 2011). Nowak, R. M.; and J. L. Paradiso. 1983. Walker's Mammals of the World. Baltimore, Maryland, USA : The Johns Hopkins University Press.
Categoria:Bestiar equí