miniatura|Tanc Leopard 1 al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.von Senger und Etterlin, Dr. F. M. (1960), The World's Armoured Fighting Vehicles, London: Macdonald & Co. (Publishers) Ltd. Esporàdicament, és anomenat carro de combat.
El nom tanc (en anglès tank, 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquest tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar. El català tanc equival al castellà carro de combate o tanque, al francés char de combat, char d'assaut, o tank, a l'italià carro armato, al portugués carro de combate o (col·loquialment) tanque, al romanés tanc, al rus tank (танк), etc.
De vegades s'usa blindat com a sinònim de tanc; pròpiament, blindat és un terme que s'aplica genèricament a tota mena de vehicles dotats de blindatge (vehicles blindats de combat), incloent-hi el tanc, la tanqueta, el vehicle de combat d'infanteria, etc. El català blindat, doncs, equival a l'anglès armoured vehicle, esp. blindado, fr. (char) blindé, it. blindato, port. blindado, etc. També s'usa Blindats com a equivalent d'una Arma Blindada (branca blindada d'un exèrcit: ang. Armoured Corps, esp. Arma Blindada, fr. Arme blindée, it. Arma corazzata, port. Arma Blindada), o bé del conjunt de forces blindades de què disposa un exèrcit (ang. armoured forces, esp. fuerzas blindadas, fr. forces blindées, it. forze corazzate, port. forças blindadas).
Els primers vehicles van formar part de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial; van aparèixer com una resposta davant les dificultats que tenia la infanteria convencional quan havia d'atacar les trinxeres protegides per filferro i metralladores, contra les quals sovint fracassava.Deighton, Len (1979), Blitzkrieg: From the rise of Hitler to the fall of Dunkirk, Fakenham: Fakenham Press Limited, Els primers tancs no van ser gaire efectius, ja que s'avariaven fàcilment, estaven poc blindats i eren fàcilment destruïts amb granades. El tanc de la Primera Guerra Mundial no era una arma gaire contundent. Durant la Segona Guerra Mundial destaquen els Panzer, que van ser els tancs de la Wehrmacht; van ser els primers a dur ràdio i feien servir tàctiques de combat més elaborades. La importància que tingueren els tancs durant la Segona Guerra Mundial queda reflectida en les dades de la producció soviètica, que van arribar a fabricar uns 80.000 tancs.Cooper, Matthew i Lucas, James (1979), Panzer: The Armoured Force of the Third Reich, Book Club Associates A patir de la postguerra es desenvolupà el tipus anomenat MBT (de l'anglès main battle tank, "tanc principal de batalla")ZTZ99 (Type 99) Main Battle Tank(en anglès) amb canons de gran calibre, ben blindat, àgil i capaç de lluitar tant en una guerra química com en una nuclear.Col. Eshel, David (2007), Assessing the performance of Merkava Tanks, Defense Update, . Recuperat el 16 de maig de 2008
Aquests vehicles, de manera progressiva, han anat incorporant tot tipus d'innovacions tecnològiques, com ara ordinadors i sistemes de visió nocturna. La dotació de personal dels tancs acostuma a estar composta de quatre militars (tanquistes): el conductor, el carregador del canó, l'artiller i el comandant.
Història
miniatura|Tancs ajudant els aliats francesos a Langres, França (1918) durant la Primera Guerra Mundial. El primer tanc conegut va ser ideat pel terratinent austríac Günther Burstyn que, el 1911, va proposar un disseny per "l'artilleria de motor" (Motorengeschütz) amb una torreta, però el seu disseny mai va tenir èxit fins que un alemany ho va patentar el 1912.DiNardo, Richard L. (January, 1986), The First Modern Tank: Gunther Burstyn and His Motorgeschutz, vol. 50, No.1, JSTOR: Society for Military History, pàg. 12–15,
Tanmateix, no va ser fins als inicis de la Primera Guerra Mundial, quan es van començar a fabricar i investigar en els tancs pel combat.
Primera Guerra Mundial Les condicions de lluita en el front occidental van provocar que l'Exèrcit Britànic fes proves per inventar un vehicle autopropulsat que pogués creuar trinxeres, derrocar filats i fos invulnerable davant el foc de les metralladores. El 1914, després d'haver analitzat el Rolls Royce blindat que utilitzava la Royal Naval Air Service,Sobre l'evolució del tanc ja tenien plànols per crear un vehicle de combat amb tracció d'eruga; el Primer Lord, Winston Churchill, va patrocinar un comitè, el Landships Committee, per supervisar el desenvolupament d'aquesta nova arma.Willmott, H.P. (2003). First World War, Dorling Kindersley, ; miniatura|Tanc britànic Mark V. Sota la direcció del Coronel Ernst Swinton, el Landships Committee van crear el primer prototip, que rebé el malnom de Little Willie, i que va ser provat per l'Exèrcit Britànic el 6 de setembre de 1915. Encara que en un principi eren denominats vaixells terrestres (landship), el nom col·loquial va ser el de transports d'aigua i, més tard, tancs, per mantenir el seu desenvolupament en secret; d'aquesta manera, els treballadors creien que estaven construint contenidors d'aigua mòbils per l'Exèrcit Britànic a Mesopotàmia. Aquest nom va prendre caràcter oficial el 24 de desembre de 1915. El primer tanc operatiu el va ser conduït pel Capità H. W. Mortimore de la Royal Navy; va ser un Mark I durant la batalla del Somme, el 15 de setembre de 1916.Regan, Geoffrey (1993). The Guinness Book of More Military Blunders, Londres: Guinness Publishing, Per la seva part, els francesos van desenvolupar el Schneider CA1 i el van utilitzar per primera vegada el 16 d'abril de 1917. Poc després crearien el revolucionari Renault FT-17 que definiria la forma moderna d'un tanc, és a dir una base blindada de la qual sobresortia una torreta. Malgrat que lent era àgil i petit i, per tant, oferia un blanc difícil a l'artilleria, a més, tenia facilitat per entrar i sortir de les trinxeres. El Renault FT-17 va ser un èxit i aviat es va exportar, fabricar o imitar arreu del món.
La primera vegada que es van emprar tancs de manera massiva va ser durant la Batalla de Cambrai, el 20 de novembre de 1917. L'ús del tanc provocaria que, finalment, la guerra de trinxeres quedés obsoleta; els milers de tancs que les forces britàniques i franceses van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial va ser un factor molt rellevant. miniatura|Tanc Schneider CA1
Els resultats inicials de l'ús dels tancs van ser força diversos: els problemes de fiabilitat, i la impaciència de l'alt comandament, provocaven un desgast considerable durant el combat. D'altra banda, el desplegament en petits grups també va disminuir el seu valor i impacte tàctic. Les forces alemanyes van patir l'arribada del tanc, ja que no tenien armes que fossin efectives contra els tancs; tot i així, accidentalment, van descobrir la munició antitancs, i també va ser efectiu l'ús de trinxeres més amples que limitaven la mobilitat dels tancs britànics. L'evolució de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat continuada van forçar als tancs aliats a continuar desenvolupant-se durant la resta de la guerra, produint nous models com el Mark V, que podia superar obstacles més grans, especialment les trinxeres més amples. Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys van poder fer servir una petita quantitat de tancs, principalment capturats. Només van arribar a produir uns vint tancs del seu propi disseny, l'A7V.
Període d'entreguerres Entre les dues guerres mundials, amb el concepte del tanc ja establert, diversos estats van dissenyar i construir tancs. Els dissenys britànics eren els més avançats, degut, en gran part, al seu interès a posseir una força blindada als anys 1920. Els anys de la postguerra, França no van poder dedicar tants recursos a causa de l'estat de la seva economia. Els Estats Units van fer poc desenvolupament durant aquest període perquè la secció de la Cavalleria era més veterana i rebia més finançament que la secció de blindats i reduïa el finançament destinat al desenvolupament del tanc. Fins i tot George S. Patton, que tenia experiència amb tancs en la guerra, va transferir recursos del sector de blindats al de cavalleria.
El cas d'Almenya i Rússia és especial. A conseqüència de la crisi econòmica i de les condicions del Tractat de Versalles, Alemanya no podia construir tancs. Rússia tampoc, ja que en esdevenir un país comunista era temut per la resta de països occidentals i, per tant, patia un fort bloqueig. Per tant, ambdues potències estaven aïllades la qual cosa les va empènyer a unir-se per a cooperar en la millora tecnològica militar mútua. Així van ampliar el Tractat de Rapallo amb clàusules secretes per, entre altres coses, desenvolupar i construir tancs en territori rus.
Per tant, es van produir diversos tipus de tancs, la més gran part desenvolupats al Regne Unit: Els tancs lleugers, que pesaven deu tones o menys, s'utilitzaven principalment per exploració i duien un canó lleuger que era útil en la lluita contra altres tancs lleugers. Els tancs mitjans o de creuer, com se'ls coneixia en el Regne Unit, eren una mica més pesants i van ser destinats per recórrer grans distàncies i a altes velocitats. Els tancs pesants o d'infanteria, estaven molt blindats i eren, generalment, molt lents. La idea tàctica era utilitzar els tancs d'infanteria conjuntament amb la infanteria per efectuar una ruptura de les línies enemigues, ja que els tancs podien sobreviure al foc enemic gràcies al seu gran blindatge. Un cop que aquesta força combinada destruïa la línia enemiga, s'enviaven els grups de tancs de creuer a través de la bretxa oberta, atacant els subministraments i les unitats de comandament molt per darrere de les línies. Aquesta tàctica d'atac en dues fases va ser la filosofia de combat bàsica de les formacions de tancs britànics i va ser adoptada pels alemanys com un component essencial del concepte Blitzkrieg. miniatura|Tanc soviètic T-26 La doctrina de J. F. C. Fuller va ser la font d'inspiració dels principals estrategs: Hobart en el Regne Unit, Guderian a Alemanya, Chaffee als Estats Units, de Gaulle a França i Tukhachevsky a la Unió Soviètica. Tots arribarien a conclusions similars; potser la proposta de Tukhachevsky d'integrar els rastrejadors aerotransportats era la més sofisticada i discutible; només Alemanya posà efectivament en pràctica la teoria, i amb tàctiques superiors, convertí la Blitzkrieg en una arma molt efectiva.
S'havia pensat que calia estar preparats per al combat entre tancs, però es prioritzava més l'ús d'artilleria antitancs i altres recursos similars, com els caçatancs. Això es va aplicar més en els plantejaments militars dels Estats Units, on s'esperava que els tancs evitessin els blindats enemics, i que unitats antitancs especialitzades fossin les encarregades de fer-hi front. Gran Bretanya va seguir el mateix camí, i ambdós van produir tancs lleugers amb l'esperança que la velocitat evités la seva destrucció. Tot i així, en la pràctica, es va comprovar que aquests conceptes tenien alguns riscs. Com que el nombre de tancs en el camp de batalla augmentava constantment, la possibilitat de trobades creixia fins al punt que els tancs van haver de ser també vehicles antitancs. D'altra banda, els tancs dissenyats per plantar cara només a altres blindats eren relativament vulnerables contra altres amenaces i no satisfeien el paper de suport a la infanteria. La vulnerabilitat del foc de tancs i antitancs va dur a un ràpid increment del blindatge i de la potència del canó que es va aplicar a gairebé tots els nous dissenys. La forma del tanc, pensada inicialment per traspassar obstacles, ara presentava un perfil baix pel que fa a l'ocultació i l'estabilitat.