Weezer és un grup estatunidenc de pop punk i rock alternatiu format l'any 1992. Des de 2001 la formació està formada per Rivers Cuomo (cantant, guitarra, teclats), Patrick Wilson (bateria), Brian Bell (guitarra, teclats, veus addicionals) i Scott Shriner (baix, teclats, teclat, veus addicionals).
La banda és coneguda per molts singles reeixits com «Buddy Holly», «Undone - The Sweater Song», «Island in the Sun» i «Beverly Hills» que pertanyen a l'etapa inicial de la discografia de la banda amb Geffen Records. De la resta de cançons només destaca la cançó «Pork and Beans». Amb el pas dels anys el seu estil va esdevenir més pop alhora que la seva rellevància comercial i per part de la crítica va anar disminuint.
Al llarg de la seva trajectòria ha superat els 35 milions d'àlbums venuts arreu del món.
Història Inicis (1992–1993) El grup es va formar el 14 de febrer de 1992 a Los Angeles, per Rivers Cuomo (veu i guitarra), Matt Sharp (baix), Pat Wilson (bateria) i Jason Cropper (guitarra). Al cap de cinc setmanes van fer el primer concert com a teloners de Dogstar, la banda de l'actor Keanu Reeves. Van continuar fent concerts a l'escena de Los Angeles fins a signar amb Geffen Records.
The Blue Album (1993–1994) L'agost de 1993 Weezer van ser a Nova York per gravar el primer disc, The Blue Album, davall les ordres de l'exmembre de The Cars, Ric Ocasek. Després d'enllestir la gravació, Cuomo va acomiadar Jason Cropper i va contractar Brian Bell, procedent de la banda Carnival Art. Les guitarres enregistrades per Cropper van ser enregistrades de nou per Cuomo i les veus per Bell. En aquest disc hi ha els èxits com «Buddy Holly» (el vídeo del qual seria inclòs en el CD-ROM del Windows 95) o «Undone - The Sweater Song». El disc recollia influències de grups com els Pixies o els Beach Boys, amb un so que podia oferir similituds amb bandes del moment com Pavement, Sebadöh o Dinosaur Jr.
Pinkerton (1995–1997) El desembre del 94, la banda es va prendre un respir després de la gira nadalenca i Rivers Cuomo va tornar al seu Connecticut natal, on va gravar una òpera rock en un vuit pistes, Songs From The Black Hole (Cançons des del forat negre). El grup va començar a treballar sobre aqueix concepte, però finalment va ser abandonat, encara que van aprofitar algunes cançons per al posterior àlbum Pinkerton.
El segon àlbum va ser considerat com un fracàs comercial i també la crítica més pròxima el va criticar. La revista Rolling Stone va qualificar Pinkerton com el pitjor disc del 96. Ningú esperava que les melodies alegres i la creativitat pop del disc blau anaven a desaparèixer per a deixar pas a un so brut, replet de cruesa i distorsió, amb lletres totalment íntimes, que no eren sinó el reflex de la vida de Rivers Cuomo en aqueix moment: algú totalment insegur, que no havia sabut gaudir del seu èxit momentani (va deixar la banda durant un semestre per a estudiar Filologia Anglesa a Harvard) i que patia les doloroses conseqüències d'una operació correctora en la cama, la qual cosa va acabar recloent-lo i convertint-lo en un «ermità». El fracàs de Pinkerton va donar ales a les crítiques que comparaven Weezer amb els one hit wonders, bandes d'un només èxit.
Descans (1997–2000) El grup va abandonar tota activitat a principi de 1997. Mentre que el baixista Matt Sharp va formar la banda The Rentals, amb la qual recolliria elements del so de Pinkerton, el guitarrista Brian Bell va fer el propi amb The Space Twins, i el bateria Patrick Wilson amb The Special Goodness, el líder de la banda, Rivers Cuomo, va abandonar Califòrnia una altra vegada per a allunyar-se de la indústria musical, jugar al futbol en una lliga semiprofessional, i escriure cançons sense haver d'assajar-les amb Weezer, encara que va acabar formant la Rivers Cuomo Band, amb la qual va tocar cançons pop més pròximes als anys 60 que a 1997, però no va donar més de deu concerts acompanyat d'aqueixa formació. Així i tot, les gravacions dels concerts d'aquesta efímera banda són molt apreciades pels aficionats de Weezer, ja que aporten una nova dimensió al repertori de Cuomo.
Cap a la fi dels anys noranta, van començar a sorgir milers de fans de Weezer, que es van veure identificats amb les lletres de Pinkerton, que parlaven de fracàs, inseguretat i frustració sexual. Així mateix, aqueixos fans també van formar bandes, com Ozma, que imitaven el so de la banda de Rivers Cuomo. Van entaular contactes per internet i a poc a poc, Weezer va obtindre un estatus de grup de culte, i això va afavorir la tornada del grup.
Així, la banda va tornar a assajar, aquesta vegada amb Mikey Welsh substituint Matt Sharp (que continuava amb la seua banda, The Rentals) al baix. Es van donar gires a locals xicotets i festivals com el Warped Tour, que els van guanyar respecte en l'escena musical del moment. Cuomo va decidir llançar gratuïtament per Internet deu cançons, que acabarien coneixent-se com Summer Songs 2K (cançons de l'estiu del 2000). Tot anava vent en popa, en condicions per a entrar a un estudi de gravació i preparar el següent àlbum.
The Green Album i Maladroit (2001–2002) The Green Album, el tercer oficial de Weezer. Durant la composició de les cançons, Rivers Cuomo va analitzar què va ser el que va fer que algunes de les seues cançons triomfaren i què va ser el que va fer que altres fracassaren. El resultat final van ser deu cançons desproveïdes d'emoció o el toc personal que es trobava a Pinkerton, però de facturació pop perfecta. Cançons com «Hash Pipe» o «Island in the Sun» (tema utilitzat en la campanya publicitària de Movistar a Espanya) van fer que el disc verd venguera quasi dos milions de còpies.
Segons Cuomo, l'èxit de The Green Album no va ser de cap manera improvisat. Va passar mesos llegint Nietzsche, biografies de Juli Cèsar, Napoleó o Cèsar Borja, per a establir el seu propi pla de dominació mundial, en aquest cas l'èxit comercial, no sols analitzant la seua pròpia música, sinó també la d'altres, com Kurt Cobain (Nirvana) o Noel Gallagher (Oasis).
En veure que tots els seus plans anaven funcionant, i que la discogràfica li havia donat carta blanca per a fer el que volguera en el següent disc, Rivers Cuomo va començar a comportar-se de manera diferent. Ell mateix va prendre les regnes econòmiques de la banda, convertint-se en el mànager. També va advertir la resta dels seus companys que cap d'ells era imprescindible, i que, per tant, podria substituir-los a tots. Va arribar fins i tot a posar-li una multa de 2.000 $ a Brian Bell per tocar en un concert amb la guitarra desafinada. Aquesta situació va provocar un gran deteriorament en la relació entre el grup, que va culminar amb la marxa del baixista Mikey Welsh (que va acabar reclòs en un manicomi). En el pla musical va radicalitzar els mètodes de composició que havia utilitzat en el Green Album, creant fórmules per a compondre centenars de cançons en poc de temps.
Scott Shriner, procedent de grups de hard rock californià, va ser el tercer baixista de la història de Weezer, aportant contundència al so de la banda. Contundència que es veuria reflectida en Maladroit, el quart i més polèmic àlbum del grup. Amb un mètode de gravació que poques vegades s'havia vist abans, ensenyant les maquetes diàries als fans a la seua pàgina web perquè ells decidiren, i amb un gir a les arrels metal·leres de Cuomo, va suposar una davallada en la discografia de Weezer. El disc no va convèncer molta gent, i ja eren molts els nostàlgics de l'època en què Matt Sharp era el baixista i donava al grup el seu toc personal.
Make Believe (2003–2006) Després de la gira de Maladroit la banda va tornar a l'estudi per enregistrar el que seria el cinquè àlbum, però després de tenir preparades unes 30 maquetes, Rivers Cuomo va decidir rebutjar-les i tornar a Harvard. La gravació del cinquè disc es va alentir, tardant tres anys a ser acabat, davall les ordres del famós productor Rick Rubin, que va introduir Cuomo en el món de la meditació Vipassana. Així, el 10 de maig de 2005, va eixir a la venda Make Believe. El primer single del disc «Beverly Hills» ha aconseguit quotes d'èxit i popularitat sense precedents per a la banda. El 2005 Rivers Cuomo planejà tornar a Harvard per un semestre per a llicenciar-se definitivament. Matt Sharp pel seu costat, va anunciar el 24 d'octubre del 2005, que tornava amb la seua banda The Rentals després d'haver considerat seriosament tornar a Weezer com a cinquè membre.
The Red Album (2007–2008) El 2006 la banda va estar fent un descans de tours i promocions. A l'estiu de 2006, MTV news va especular sobre el final de la banda, basant-se en paraules de Rivers Cuomo en una entrevista de la MTV. Molts mitjans de comunicació nord-americans van prendre eixe rumor com a titular i van començar a anunciar la separació del grup. Amb això, següents declaracions de Cuomo al seu bloc deien que li van traure de context i que la banda continuava junta i que havia escrit noves cançons i que continuarà fent-ho. Altres membres també van confirmar la continuïtat de la banda.
Weezer va anunciar un possible llançament d'un DVD en viu sobre la gira del Japó fet el 2005 amb material d'arxiu de darrere els escenaris. El DVD es va anunciar cap a la fi de 2005, però en notícies al web de la banda, Karl Koch va dir que «estava quasi del tot fet, però s'ha deixat en pausa per ara.»
Una notícia de Yahoo! news va anunciar una col·lecció de grans èxits de Weezer per a la tardor de 2006 i que aquesta en portaria noves cançons. El web de la banda va dir que l'anunci era prematur i que els plans del CD de grans èxits encara no s'havien acabat. Weezer encara té un contracte amb Geffen per a dos discs més i els membres de la banda, malgrat no ser entrevistats molt sovint sobre açò, encara continuen parlant de plans futurs amb Weezer. El febrer del 2007, Rick Rubin, en una entrevista per a MTV News, va mencionar que Cuomo li estava enviant noves maquetes, confirmant que la banda continua junta i que estaran treballant en nou material en un futur pròxim. L'11 de març de 2007 Weezer va confirmar al seu MySpace que la banda continuava junta encara que «darrere de portes tancades». El 9 d'abril de 2007 van penjar a internet una maqueta anomenada «Pig». No se sap si aquesta cançó, la qual només conté veus, guitarra, piano i harmònica, serà utilitzada per a un futur disc de la banda.
El 25 de juny del 2007 Rivers Cuomo va confirmar que el disc nou serà tret a la venda a començament de 2008 en un post de Weezer.com. El desembre del 2007, Rivers Cuomo va traure a la venda un disc recopilatori titulat Alone: The Home Recordings of Rivers Cuomo. L'àlbum conté maquetes de Cuomo des del 1992 al 2007, incloent-hi cançons de l'abandonat segon disc de Weezer, Songs from the Black Hole.
L'1 d'abril de 2008 es va anunciar que el disc s'anomenaria de nou Weezer, referint-se a ell com a The Red Album. Addicionalment, es va revelar que part de les sessions d'enregistrament del disc van ser produïdes per Jacknife Lee i que la cançó «Pork and Beans» seria el primer single.
El sisè àlbum d'estudi es va llançar al mercat nord-americà al 3 de juny de 2008, justament tres anys després de Make Believe. El disc va ser produït per Rick Rubin i Rich Costey el va mesclar. Les gravacions les descriuen com a «experimentals», i segons Cuomo, inclouen cançons llargues i no-tradicionals, percussió TR-808, sintetitzadors, southern rap, contrapunts de música barroca, entre d'altres.
Raditude (2009–2010) miniatura|Weezer en concert a Bonnaroo (2009).