miniatura|Mapa detallat que representa les àrees tradicionals d'assentament dels romanesos-alemanys a Transsilvània i al Banat, dues regions històriques situades al centre de la Romania actual, respectivament al sud-oest. Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània. Segons una estimació demogràfica de 1989, constituïen una població d'uns 800.000 habitants (segons algunes fonts i estimacions que daten del 1939, a principi de la Segona Guerra Mundial), xifra que ha caigut fins al c. 36.000 (segons el cens del 2011) dins les fronteres de Romania.

Malgrat compartir una llengua comuna, no constituïen un grup cultural unificat, a causa dels seus diferents orígens històrics.

Classificació dels alemanys romanesos Els romanesos-alemanys) no són un grup unitari i homogeni, sinó una sèrie de diversos subgrups regionals, cadascun amb la seva cultura, tradicions, dialectes i història aferents.Daniel Ursprung (2015). "The German Minority in Romania: a Historical Overview" (PDF). University of Zürich. Retrieved 21 June 2020.

Aquesta afirmació prové del fet que diverses poblacions de parla alemanya havien arribat prèviament al territori de l'actual Romania en diferents onades o etapes d'assentament, inicialment començant per l'alta edat mitjana, en primer lloc fins al sud i nord-est de Transsilvània, Regne d'Hongria. Alguns d'ells fins i tot van creuar els Carpats exteriors fins a les veïnes Moldàvia i Valàquia. Posteriorment durant l'Edat Moderna en altres terres governades pels Habsburg (com Bucovina, a l'època part de Cisleitània o el Banat).Dr. Hans Georg Franchy, Horst Göbbel, Heide Wellmann, Annemarie Wagner, Werner Reschner (2010). "Wir Nösner, Beiträge zur Geschichte und Kultur der Stadt Bistritz und des Nösnerlandes" (PDF). HOG Bistritz-Nösen e.V. (en alemany). Retrieved 27 June 2020. Posteriorment, l'Antic regne romanès també va ser colonitzat pels alemanys, primer a Dobruja i després gradualment a Moldàvia i Valàquia.

Per tant, donat el seu bagatge geogràfic bastant complex, a més de canvis fronterers importants van tenir lloc a la regió al llarg de la història, després de la Primera Guerra Mundial, Romania va ampliar el seu territori des dels 137.000 km² (abans de la Guerra) fins als 295.049 km². Per tal d'entendre la seva llengua, cultura, costums i història, els alemanys de Romania han de ser considerats com els següents subgrups independents:

Saxons de Transsilvània: la comunitat alemanya més gran i més antiga del territori de l'actual Romania (sovint simplement equiparada a tots els alemanys romanesos) Landers transsilvans: protestants expulsats (luterans evangèlics) de la regió de Salzkammergut, Àustria contemporània al sud de Transsilvània durant el segle XVIII; La majoria dels sueus del Banat, així com la totalitat dels sueus de SathmarMonica Barcan, Adalbert Millitz, The German Nationality in Romania (1978), page 42: "Els sueus de Satu Mare són autèntics suecs, el seu lloc d'origen és Württemberg, a la terra de Baden-Württemberg. Van ser colonitzats entre 1712 i 1815. Els seus assentaments més importants són Satu Mare (alemany: Sathmar) i Petrești (alemany: Petrifeld) al nord-oest de Romania.- representen tots dos subgrups dels sueus del Danubi (alemany: Donau Schwaben) a Romania. Alemanys de Bucovina: van tenir una presència demogràfica considerable o aclaparadora a tots els centres urbans de la regió històrica de Bucovina (més concretament Suceava, Gura Humorului, Siret, Rădăuți, Vatra Dornei i Câmpulung Moldovenesc) o algunes zones rurals del comtat de Suceava actualment nord-est de Romania; igualment a Cernăuți i a la província contemporània de Txernivts a l'oest d'Ucraïna entre els anys c. 1780–1940. D'altra banda, fins a aquesta data, el comtat de Suceava era un dels comtats romanesos amb una de les quantitats més importants d'ètnies alemanyes del país. Alemanys zipser, majoritàriament de Maramureş (incloent Borșa i Vişeu), però també amb una menor presència al sud de Bucovina a partir del . Alemanys regat (incloent els alemanys de Dobrujan). Alemanys de Bessarabia, ciutadans romanesos del període 1918–1940, indígenes de Budjak al sud de Bessarabia. Alsacians, així com petits grups de viticultors de Walsers, que també es van establir al Banat provinents d'Alsàcia, Lorena i Suïssa per invitació de l'Imperi austrohongarès al (tot i que no només eren suïssos de parla alemanya, sinó també francesos i italians). ; Posteriorment, aquests colons van ser coneguts com a "Français du Banat".

Contribucions a la cultura romanesa La comunitat alemanya de Romania ha contribuït de manera activa i constant a la cultura del país. Alguns exemples destacats són:

Arquitectura romanesa (per exemple, les Esglésies fortificades de Transsilvània, coneguts en alemany com kirchenburgen), o alguns dels castells més reconeguts, així com diversos nuclis medievals amb mercats locals, avui atractius turístics molt populars. Llengua romanesa: aproximadament el 3% de les paraules del lèxic romanès són d'origen alemany, principalment derivades de la influència dels saxons de Transsilvània i, més endavant, dels austríacs). Literatura romanesa (la primera carta escrita en romanès es va dirigir a l'antic burgmestre de Kronstadt a principi del , Johannes Benkner, i el primer llibre en llengua romanesa es va imprimir a Hermannstadt). Les col·leccions de catifes otomanes guardades a Transsilvània dins de diverses esglésies fortificades (conegudes com Catifes de Transsilvània) estan associades als luterans evangèlics saxons de Transilvania.Ionescu, Stefano (2005). Antique Ottoman Rugs in Transylvania(PDF) (1st ed.). Rome: Verduci Editore.

Demografia El cens de 1948, després de la Segona Guerra Mundial, va provocar l'èxode i expulsió de moltes de les poblacions germàniques assentades als països d'Europa Central i Oriental, oferia una població de 343.913 ciutadans alemanys assentats a Romania, que representaven un 2,2% del total de la població romanesa.

Durant la dictadura comunista la població alemanya va romandre més o menys estable, però des de la caiguda del dictador Nicolae Ceauşescu i l'obertura de Romania a Occident, gran part de la població alemanya ha emigrat fora del seu país, especialment a Alemanya. 1930 -- 745.000 1989 -- 1.000.000 2009 -- 135.088

miniatura|Alemanys a Romania (cens de 2002)

Casa Reial de Hohenzollern-Sigmaringen a Romania En el moment de la transició de Romania d'un principat de mida mitjana a un regne més gran, els membres de la Dinastia dels Hohenzollern (procedents del Principat de Suàbia de Hohenzollern-Sigmaringen, part del Baden-Württemberg contemporani) van regnar inicialment sobre els principats units danubians de Moldàvia. i Valàquia (Principat de Romania) i, finalment, també sobre el Regne unificat de Romania, durant els segles XIX i XX. En conseqüència, els monarques romanesos governants que formaven part d'aquesta branca dinàstica eren els següents:

ReiRegnatOrigenNº RetratNom(Naixement–Mort) Inici regnat Final regnat Durada 1 60px Carles I de Romania(1839–1914) 15 Març 1881 10 Octubre 1914 Governat prèviament com Domnitor (és a dir, "Príncep") (1866–1881) (1866–1881) 2 60px Ferran I de Romania(1865–1927) 10 Octubre 1914 20 Juliol 1927 Nebot de Carol I 3 60px Miquel I de Romania(1921–2017) 20 Juliol 1927 8 Juny 1930(Deposat) Net Ferran I — 60px Nicolau de Romania(1903–1978) 20 Juliol 1927 8 Juny 1930(Deposat) Fill de Ferran I 4 60px Carles II de Romania(1893–1953) 8 Juny 1930 6 Setembre 1940(Abdicat) Fill de Ferran I (3) 60px Miquel I de Romania(1921–2017) 6 Setembre 1940 30 Decembre 1947(Abdicatat) Fill de Carol II

Pretendents al tron de Romania (després de 1947, quan el rei Miquel I va ser forçat a abdicar):

Nº Retrat Pretendent Pretendent de Pretendent fins1 60px Miquel I de Romania 30 Decembre 1947 1 Març 20162 60px Margarida de Romania 1 Març 2016 20183 60px Elena de Romania 2018 present

Referències

Vegeu també Alemanys ètnics

Categoria:Grups humans de Romania Categoria:Grups alemanys