fou un poeta, rabí, filòsof i metge jueu d'Al-Àndalus. Va ser deixeble d'Isaac Alfassi, un dels més famosos Talmudistes d'Al-Àndalus,Saenz-Badillos 1991: p. 121-122. amic d'Abraham ben Meir ibn EzraDubnow — Lewin 1977: p. 396-399. i amic i protegit de Moisès ibn Ezra.Saenz-Badillos 1991: p. 126.

Biografia Ha-Leví naix a Tudela al voltant de 1075,No se sap amb certesa l'any del seu naixement: 1070 (Lorena Campos 2004: p. 2), entre 1070 i 1075 (Díaz Díaz 1991: p. 1), 1074 (Schippers 2003: p. 173) i al voltant de 1075 (Suárez Fernández 1980: p. 58 i Kogan 2008: «Introduction»). i allí estudia els seus primers anys. Jove encara, al voltant de 1085, inicia els seus estudis a Lucena, sota el mestratge d'Isaac Alfassi,'«Judah ha-Levi»: «His Youth». i després viatja a Còrdova, on ja demostra els seus dots com a poeta, i més tard a Granada, on fou ajudat per Moisès ibn Ezra, ja un poeta consagrat, qui l'acollí a casa seva.Díaz Díaz 1991: p. 1. En aquest període rep una completa educació de la cultura hebrea i àrab, que abasta la Bíblia, la literatura rabínica, la gramàtica, la poesia àrab i hebrea, la filosofia, la teologia i la medicina.Kogan 2008: «Life».

Amb la conquesta almoràvit de Granada en 1090, Ha-Leví es veu obligat a traslladar-se a Toledo, a on va exercir la medicina per sobreviure. Anys després, quan la pressió dels almoràvits es relaxa, torna a Al-Àndalus, i juntament amb el seu amic i col·lega Abraham ibn Ezra, recorren diverses ciutats: Còrdova, Sevilla, Lucena i Granada, entre d'altres. És aquesta època la més fecunda en la seva producció artística i intel·lectual, on tendeix a l'especulació bíblica amb la composició del Sefer ha-Kuzar i sent la nostàlgia de Jerusalem expressada en les Siònides.Díaz Díaz 1991: p. 2. Se sap que es va casar i va tenir almenys una filla, que va acabar casant-se amb Isaac ibn Ezra, fill del seu amic Abraham ibn Ezra.

Amb Jerusalem en mans dels croats des de 1099, Ha-Levi participa en els corrents messiànics, i registra en un dels seus poemes un somni profètic que pronostica la caiguda dels règims islàmics i la vinguda del Messies jueu en 1130. El fracàs de la profecia va reforçar la seva determinació de viatjar a Terra Santa, i malgrat el consell d'amics i familiars, embarca amb el seu gendre Isaac en 1140 fins a Orient i recala a Alexandria, Damiata i El Caire, a on els seus amics i admiradors l'afalaguen i el complimenten, i el fan endarrerir en el seu desitjat viatge a Jerusalem.«Judah ha-Levi»: «His Secular Poetry». Mor, no se sap a on, en juliol de 1141, tal com escriu posteriorment en una carta el seu amic Halfon ben Nethaniel ha-Leví.

Una llegenda explica i completa les llacunes que tenim sobre la mort de Yehudà Ha-Leví: En arribar a prop de Jerusalem i dominat per la visió de la Ciutat Santa, es va aturar a cantar la seva elegia més bella, la cèlebre "Siònida", i en aquest instant va ser atropellat i mort per un àrab, que es va llançar endavant d'una porta.«Judah ha-Levi»: «Journey to the Holy Land».

Obra Fou un ferm defensor de l'hebreu, com es veu en tota l'obra poètica, i en les manifestacions del Kuzari,Aquestes manifestacions es troben en Kuzari II, 67 i ss. i Kuzari IV, 25. però al mateix temps escriu aquesta obra i un breu tractat de versificació en judeoàrab, segons el model diglòssic dels erudits jueus en els territoris arabòfons d'aquells moments.Sáenz-badillos 2004: p. 85-86.

Poesia Yehudà ha-Leví va ser un autor de composicions tant litúrgiques com seculars.Saenz-Badillos 1991: p. 55. Amb l'arribada dels almoràvits desapareix el to festiu i despreocupat dels seus versos de joventut, i les seves composicions poètiques es tornen més reflexives, buscant en la Bíblia la seva inspiració. miniatura|Portada d'una edició en hebreu de 1880 de la seva obra magna, Kuzari.

Expressa els temes profans de la poesia àrab tradicional en hebreu bíblic, i per tant, manifesta el mateix esperit barroc i manierista imperant en la poesia àrab del moment. Aquesta manera sofisticada d'expressió fou possible per tal com utilitza la llengua hebrea bíblica com llengua clàssica, semblant a l'àrab clàssic. Es caracteritza aquesta poesia per reelaborar els motius beduïns preislàmics, i per la presència d'un recurs principal que es manté en tot el poema (una antítesi, la combinació de dos sinònims, paraules del mateix camp semàntic o l'acumulació de metàfores en genitiu).Schippers 2003: p. 175-176. La seva obra és extensa amb una temàtica diversa: amor, amistat, el mar, panegírics, cants de noça, elegies i composicions autobiogràfiques, entre d'altres; utilitzant diverses mètriques i estrofes.Alfaro Calvo 2002: p. 125.

La seva poesia sacra és una combinació de religió, nacionalisme i patriotisme.«Judah ha-Levi»: «Representative Character of His Poetry». Els seus poemes canten la magnificència de Déu, la petició d'ajuda a Déu, la petició del perdó de Déu i la lloança de Déu per la seva Creació, tant per ell mateix, com pel poble jueu, a on es veu la realitat històrica: Els patiments del poble i els desitjos messiànics per arribar a Sió.Lorena Campos 2004: p. 3 i 6. Més de 300 poemes han estat adoptats en la litúrgia sinagogal.«Judah ha-Levi»: «Synagogal Poetry».

El seu diwan està format per uns 800 poemes, tant profans com sacres.Suárez Fernández 1980: p. 60Kogan 2008: «Introduction».

Filosofia religiosa El seu pensament filosòfic és una barreja de principis aristotèlics, que van aconseguint cada vegada més força, i enunciats neoplatònics, el corrent filosòfic imperant en la seva època. Considera la matèria sensible constituïda pels accidents que perceben els sentits i una matèria primera on es troba la voluntat divina. Per ell la gènesi dels éssers concrets és deguda a les formes substancials, i això manté l'acció creadora i provident de la voluntat divina. L'ànima humana, extrínseca al cos, consta de diverses facultats: vegetativa, sensitiva i racional (específica de l'home), i està dotada de cinc sentits externs, i cinc sentits interns. Defensa la substancialitat i l'espiritualitat de l'ànima. També defensa la temporalitat del Món i l'eternitat de Déu, el qual és incorpori, omniscient, etern, i amb una voluntat omnímoda. Per Ha-Leví la llibertat està situada dins de la mecànica causal còsmica i la seva realitat és compatible amb el poder omnímode de Déu.Díaz Díaz 1991: p. 3-4.

Kitab ar-radd wa-d-dalol fi-d-din al-dalhil (Llibre de la refutació i prova de la religió menyspreada) o Sefer ha-Kuzar (Llibre del Kuzari).Ha-Leví — Bonilla 1910. Va ser escrit en judeoàrab i fou traduït a l'hebreu en 1167 per Judà ibn Tibbon. Un fet real, la conversió al judaisme de Josep, monarca khàzar, en el , li va servir com a suport argumental per a la seva exposició doctrinal. L'obra està estructurada d'una manera dialogada, i consta de cinc discursos. El llibre és una defensa de la religió jueva des d'una perspectiva ortodoxa i tradicionalista.

Referències

Bibliografia

→

Enllaços externs

Categoria:Jueus andalusins Categoria:Poetes andalusins Categoria:Poetes medievals en hebreu Categoria:Filòsofs andalusins Categoria:Filòsofs jueus medievals en hebreu Categoria:Metges andalusins Categoria:Filòsofs del segle XII Categoria:Rabins Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Estudis khàzars Categoria:Metges navarresos Categoria:Filòsofs navarresos Categoria:Religiosos navarresos Categoria:Científics jueus Categoria:Escriptors jueus Categoria:Jueus espanyols Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Filòsofs del segle XI Categoria:Poetes navarresos Categoria:Poetes del segle XI Categoria:Artistes de Tudela Categoria:Religiosos del segle XII Categoria:Religiosos andalusins Categoria:Nascuts al segle XI Categoria:Morts al segle XII