Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.
{| class=wikitable |- ! Prefix !! Ètim !! Significat !! Exemple !! Observacions |- |a-¹||prep. a|| ||abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar||forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis |- |a-²||llatí ad-|| ||acord, adduir, aportar||altres formes: ad- |- |a-3||grec an-||oposició, privat de||aconfessional, anaeròbic, apolític||variant contextual: amb mots començats per vocals'utilitza an- |- |ab-¹||llatí ab-||allunyament, separació||abdicar, abducció, abscís, absència||altres formes: abs- |- |ab-²||||prefix d'unitats electromagnètiques||abampere, abcoulomb, abvolt |- |amfi-||grec amfi-||ambdós||amfibi, amfibologia
|an-
|analfabet |- |ana-||grec ana-||a través de, sobre, de nou, enrere, contra|||anatomia, anagrama, analogia |- |ante-||llatí ante-||anterior|| antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala||sin.: avant-; ant.: post- |- |anti-||grec anti-||oposat||antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic||sin.: contra- |- |apo-||grec apó||apartat de, destacat, independent, mancat de|||apostasia, apòcope, apoenzim |- |avant-||llatí abante-||a l'interior de|| avantbraç, avantposar||sin.: ante-; ant.: post- |- |arxi-||grec archi-||que mana, que precedeix|| arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte||variants: arque-, arqui- |- |ben-||llatí bene-||bé|| bendir, benviure; benefactor, beneplàcit ||variant: bene-, ant.: mal- |- |auto-||grec autós-||un mateix|| autodidactic, automòbil |- |bes-¹||llatí bis||dues vegades||besavi||sin.:* bi- |- |bes-²||llatí bis, "dues vegades"||valor pejoratiu||bescanviar, bescomptar |- |bi-||llatí bi-||dos, dues voltes||bicicleta, biennal, biplaça||altres formes: bes-¹, bin- en binaural, binocular, i bis- en bisanual, di- |- |circum-||llatí circum||al voltant||circumferència, circumvolució;circumloqui, circumstància |- |co-|| prep. cum||amb, en companyia de||col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar||s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants. |- |cat(a)-||grec cata-||sota||cataclisme, càtode |- |contra-||llatí contra-||nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació; || contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre;||ant.: pro-; sots-, vice |- |de-||prep. de||separació, abaixament|| deflagració, degradació, deportar |- |des-||prep. en||separació; acció contrària; negació ||desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre; difusió, disposar ||variants.: di-, dis-; antònim de des-: re- |- |di(a)-||grec dia-||a través||diàfan, diagrama |- |en-||prep. en||posar, convertir||empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar||actua com a-¹; davant b, m i p la n s'escriu m |- |en-||llatí inde-||punt de partida en l'espai o el temps|| endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment)||altres formes: em davant p |- |endo-||grec endo-||dintre, a l'interior||endogàmia |- |eso-||grec eso-||dins de||esotèric, estropia |- |ex-||llatí ex-||cap a fora, des de|| elaborar, emanar, erradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellar||altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in- |- |ex(o)-||grec exo-||fora, a l'exterior|| exotèrmic, exocèntric, exoenzim||ant.: endo- |- |extra-||llatí extra-||fora de; sense, llevat de; molt|| extramurs, extraordinari, extrapolació |- |eu-||grec eu-||bo||eufemisme, eufòria |- |hemi-||grec hemi-||mig, meitat||hemiplegia, hemisferi |- |hiper-||grec hipér-||excés, preeminència|| hipercrític, hipertensió||sin.: ultra-; ant.: hipo- |- |hipo-||grec hipo-||inferioritat, subordinació, proximitat|| hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi||sin.: ante-; ant.: hiper- |- |fora-||llatí foras-||a la part exterior|| foragitar, forassenyat, foravial|| |- |in-¹||llatí in-||privació, absència||inhumà, il·legal, innecessari||altres formes per assimilació: il·, im-, ir- |- |in-²||llatí in-||dins, que comença||imposar, inherent, injecció||altres formes per assimilació: il·, im-, ir- |- |infra-||llatí infra-||sota, situat fora de|| infrasònic, infrahumà||antònim: supra- |- |inter-||llatí inter-||entre, reciprocitat|| intercel·lular, intercanviar, entremig||variant: entre- |- |intro-||llatí intra-, intro-||a l'interior de|| intromissió, intramuscular||variant: intra- |- |macro-||grec makrós-||gros, gran||macroeconomia, macrojudici |- |mal-||llatí male-||malament|| malagraït, malformat, malpensar||ant: ben- |- |mega-||grec mega-||gran||megacòlon, megaconcert |- |met(a)-||grec meta-||canvi de, més enllà de||metabolisme, metallenguatge, metapsíquic || |- |micro-||grec mikrós-||petit|| microcircuit, microcirurgia, microprocessador|| |- |menys-||llatí minus-||disminució|| menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid||sin.: minus-; ant.: supra-, hiper- |- |mono-||grec monos||un|| monosíl·lab, monòcrom||sin.: uni-; i altres numerals |- |multi-||llatí multus-||amb molts de|| multiforme, multimèdia, multinacional||sin.: pluri-; ant.: mono- |- |neo-||grec néos-||nou|| neoclàssic, neolític, neologisme |- |no- ||llatí non-||el contrari de|| no-beligerància, no-intervenció||sin.: contra- |- |pan-||grec pan-||tots|| pancromàtic, panteisme |- |par(a)-||grec parà-||prop de, cap a, contra|| paradigma, paradoxa, paramilitar||variant contextual: par- davant vocal |- |pen-||llatí pen-||quasi||península, penombra||corr.: quasi-|| |- |per-||llatí per-, pre, pro-||a través de, durant, superlatiu; || pervenir, perborat; perjudici, perllongar, perjuri |- |peri-||grec peri-||al voltant|| periartritis, periflebitis |- |pluri-||llatí plus-||amb molts de|| pluriocupació, plurilingüe||sin.: multi-; ant.: mono- |- |poli-||grec poli-||amb molts de|| políclínica, poligàmia||sin.: pluri-, multi- |- |post-||llatí post-||després, darrere|| postdata, postoperatori||ant.: ante-, pre |- |pre||llatí pre||abans||preàmbul, preconcebut, premonició||sin.: ante-; ant.: post- |- |pro-||llatí pro-||abans, davant, a favor de; en representació de|| prooxidant, procomunista; procònsol||ant.: anti- |- |pro-||grec pro-||a favor de|| proenzim, progàmeta |- |prop-||llatí prope-||pròxim|| propdit, propparent, propvinent|| |- |proto-||grec 'proto-||primer, principal|| protozou, protohistòria |- |pseudo-||grec pseudo-||fals|| pseudònim, pseudoproblema |- |quasi-||llatí quasi-||com si fos, en certa manera||quasicontracte, quasidelicte |- |re-||llatí re-||de nou||reconstruir, redefinir, rehabilitació |- |retro-||llatí retro-, intro-||darrere, endarrere, enrere|| retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll||variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro- |- |semi-||llatí -semi||mig||semicercle, semidesnatat |- |sin-||grec sin-||junts||síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia||var. contextuals: sil-, sim- |- |sota-||llatí subtus-||davall, a sota de|| sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector||variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub- |- |sub-||llatí sub-||sota||subdesenvolupat, submarí, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure||variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots- |- |super-||llatí super-||més enllà, en abundància||superheroi, sobreviure, superabundància, supermercat||variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra- |- |supra-||llatí supra-||sobre||suprarenal, supraconductor||sin.: ocasional: sobre |- |sus-||llatí sursum-||amunt, cap a dalt|| dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí ||variant: dessus-, su- |- |trans-||llatí trans-, tra-||enllà de, a través de, canvi|| transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar||variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis- |- |ultra-||llatí ultra-||més enllà de, en grau extrem|| ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger||sin.: super-, supra- |- |uni-||llatí unus-||format per un|| unifamiliar, unidimensional||sin.: mono-; ant.: multi-, pluri- |- |vice-||llatí uice||qui ocupa un càrrec en absència del detentor||vicerector, visrei, virrei, vescomte||variants: vis-, vi-, ves-
Vegeu també Afix Llista de sufixos Llista de mots emprats en la composició de paraules Prefix Sufix
Referències
Bibliografia Jordi Bruguera: Diccionari de la formació de mots, Enciclopèda Catalana - Barcelona - 2006 - M. Teresa Cabré Castellví: "La derivació", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramàtica històrica del català. III', Curial Edicions - 1986- Lluïsa Gràcia: "Formació de mots: composició", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules'', Edicions 62 –
Prefixos