Els polls (Phthiraptera) són un infraordre d'artròpodes que conté gairebé cinc mil espècies d'insectes paràsits sense ales. Foren classificats com a ordre fins que un estudi genètic publicat el 2021 escatí que són un llinatge molt derivat de psocodeus. Són paràsits obligats que viuen a l'exterior d'hostes de sang calenta que inclouen la majoria d'espècies d'ocells i de mamífers, llevat dels monotremes, els microbioteris, els notorictemorfs, els afrosorícides, els pangolins, els ratpenats, els sirenis, els cetacis, els tapirs, els rinoceronts i els hipopotàmids, entre d'altres. Els mal·lòfags, o polls de l'aviram i afins, viuen entre els pèls o les plomes de l'hoste i es nodreixen de pell i residus, mentre que els anoplurs, o polls típics, penetren la pell de l'hoste i en consumeixen la sang i altres secrecions.
En general, romanen tota la vida amb el mateix hoste. Els seus ous, o llémenes, s'adhereixen als pèls o les plomes. Les nimfes que surten dels ous fan l'ècdisi tres vegades en un interval d'unes quatre setmanes abans d'assolir la forma adulta.
Hi ha dues espècies de polls que afecten els éssers humans: Pediculus humanus (representat per dues subespècies, el poll del cuir cabellut i el poll del cos) i Pthirus pubis, el poll del pubis. Poden transmetre malalties infeccioses com ara el tifus. Tingueren una presència constant en la societat humana com a mínim fins a l'edat mitjana. Són esmentats en rondalles, cançons i novel·les com Finnegans Wake, de James Joyce.
El poll del cos, que té el genoma més petit de qualsevol insecte conegut, és un organisme model i objecte de nombroses investigacions. Els polls són una al·lucinació habitual en les persones que pateixen de deliri d'infestació. Foren uns dels primers organismes estudiats sota el microscopi, concretament en l'obra Micrographia (1667), de Robert Hooke.
El seu registre fòssil es remunta al Cretaci mitjà.
Etimologia El nom poll, atestat per primera vegada al , deriva del mot llatí peduculus, diminutiu de pedis, que té el mateix significat que la paraula catalana.
Taxonomia L'infraordre Phthiraptera fou descrit per Ernst Haeckel el 1896. Fins a principis del fou considerat un ordre a part i classificat com a tàxon germà dels psocòpters (polls de la fusta o polls dels llibres) en el si dels psocodeus. Tanmateix, un estudi genètic publicat el 2021 escatí que els polls són un llinatge molt derivat de psocòpters. Aquest descobriment convertí Psocoptera en un tàxon parafilètic i conduí a un canvi en les classificacions. Avui en dia, els polls se situen dins del subordre dels troctomorfs, que pertany als psocodeus, rebaixats a la categoria d'ordre. Els parents més propers dels polls entre els psocodeus són la família dels liposcelídids.
El cladograma següent mostra la posició dels polls en el si dels psocodeus:
Classificació interna Malgrat una anàlisi d'ADN ribosòmic del 2004 que semblava indicar el contrari, actualment es considera que els polls són un grup monofilètic. Tenen en comú el fet de parasitar vertebrats de sang calenta, així com un conjunt d'autapomorfies entre les quals hi ha la confluència dels ganglis metatoràcics amb els abdominals per formar una única xarxa de nervis ventral.
Tradicionalment, els polls es dividien en mal·lòfags, o polls de l'aviram i afins, i anoplurs, o polls típics. Ara bé, classificacions posteriors arribaren a la conclusió que els mal·lòfags eren parafilètics i desembocaren en el reconeixement de quatre subordres. Quan esbrinaren que els polls són una branca dels psocòpters, De Moya et al. rebaixaren Phthiraptera a la categoria d'infraordre i els seus subordres a la categoria de parvordres. Així mateix, com que el parvordre dels iscnòcers era parafilètic, apostaren pel reconeixement d'un cinquè parvordre, Trichodectera, que Song et al. havien escindit d'Ischnocera un parell d'anys abans. Per tant, hi ha cinc parvordres de polls:
Amblycera: polls de l'aviram primitius que estan molt estesos entre els ocells i també parasiten mamífers sud-americans i australians Anoplura: polls típics que parasiten exclusivament els mamífers Rhynchophthirina: paràsits dels elefants i els facoquers Ischnocera: polls de l'aviram que afecten tant ocells com mamífers Trichodectera: paràsits dels mamífers
Història evolutiva Un estudi publicat el 2004 atribuí a Phthiraptera dues espècies del Triàsic superior de l'Índia central. Tanmateix, investigacions posteriors han rebutjat aquesta classificació i reubicat aquestes espècies entre els àcars. El poll més antic confirmat és Archimenopon myanmarensis, un amblícer trobat en ambre del Cretaci mitjà de Myanmar. Saurodectes vrsanskyi, de la formació de Zaza, del Cretaci inferior de Rússia, podria ser un altre poll del Mesozoic. Un altre representant primitiu d'aquest infraordre és Megamenopon rasnitsyni, un poll de l'aviram descobert a l'Eckfelder Maar, un jaciment alemany que data de l'Eocè, fa uns 44 milions d'anys.
Els polls que parasiten els mamífers placentaris descendeixen d'un avantpassat comú que vivia a sobre dels afroteris, als quals havia passat des dels ocells.
Descripció S'han descrit gairebé 5.000 espècies de polls, de les quals unes 4.000 afecten els ocells i 800 els mamífers. Es poden trobar en tots els continents i en tots els medis que ocupen els seus hostes. N'hi ha fins i tot a l'Antàrtida, on els pingüins estan infestats per una quinzena d'espècies dels gèneres Austrogonoides i Nesiotinus.
Els polls es divideixen en dos grups: els polls típics, que consumeixen les secrecions sebàcies i els fluids corporals de l'hoste, i els polls de l'aviram i afins, que es nodreixen de pell, trossos de plomes o pèls i residus presents al cos de l'hoste. Molts es limiten a un únic hoste amb el qual han coevolucionat. N'hi ha que fins i tot estan restringits a una determinada part del cos. No sobreviuen gaire temps sense el seu hoste, especialment els polls típics. Si el perden, es poden adherir a una mosca o un altre artròpode per ser transportats a un nou hoste.
Referències
Bibliografia
Categoria:Neòpters Categoria:Paràsits Categoria:Hematòfags