La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és una espècie de grua adaptada al medi estepari, que es reprodueix principalment a l'Àsia central, migrant en hivern cap a l'Àfrica i l'Àsia meridional. No se n'han descrit subespècies. Alguns autors la van incloure al gènere Grus.Grua damisel·la a AVIBASE Rev. 22-04-2010
Morfologia Fa 85-100 cm de llargària, amb una envergadura de 155-180 cm.del Hoyo J., Elliott A. & Sargatal J. (1996) Handbook of the Birds of the World, Volum 3, Hoatzin to Auks. BirdLife International, Lynx Edicions, Barcelona, pag.821 El plomatge és d'un color general gris, amb les galtes, gola i zona pectoral negres. Les ales estan combinades de negre i gris. El bec és curt, verd grisenc i taronja i les potes taronja. Un plomall blanc penja cap arrere des dels ulls. Té un cant fort, com una botzina aguda. "Balla" fent salts com altres grues.
Hàbitat i distribució Durant l'època de reproducció, habiten les zones pantanoses, mentre que a l'hivern romanen sobre pastures seques.
Les grues damisel·les fan una de les migracions més dures de totes les aus. Entre finals d'agost i setembre, es reuneixen en bandades de fins a 400 individus i es preparen per al seu vol cap a l'àrea d'hivernada. Durant el vol migratori cap al sud, arriben a una alçada d'entre 4900-7900 m. Al llarg del camí han de creuar l'Himàlaia per arribar als seus llocs d'hivernada a l'Índia, molts moren a causa de la fatiga, la fam i la depredació de rapinyaires com les àguiles. En les seves àrees d'hivernada, s'han observat manades mixtes de grues damisel·les i comunes de fins a 20.000 individus. Al març i abril, comencen el seu viatge de tornada cap a les seves zones de nidificació del nord.Distribució i moviments migratoris de la grua damisel·la a GROMS Rev. 22-04-2010
Reproducció La maduresa sexual és relativament tardana i no es reprodueix fins als tres o quatre anys. A l'abril o maig, fan un niu rudimentari i poc voluminós a terra, relativament prop d'un riu o llac. Hi pon uns dos ous, que coven els dos pares alternativament, durant 27-29 dies. Els pollets romanen al niu 55 - 65 dies. Al final de l'estiu, els joves marxen del niu, però romanen prop dels seus pares.
Alimentació A l'hivern la dieta és principalment d'origen vegetal: cereals i brots variats que es troben a les pastures i camps. No obstant això, a la primavera i l'estiu, varien la dieta, afegint-hi insectes i petits invertebrats.
Referències
Categoria:Grus