El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del Rudloff, Diether, (2007), pàg. 177 que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona. És únic en el seu gènere i constitueix la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven, només comparable al tapís de Bayeux com a testimoni de la pintura a l'agulla d'època romànica.Bracons Clapés, Josep (2000), pàg. 124 De 358 cm d'alçada per 450 cm d'amplada, brodat amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atrau constantment l'atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l'estada de l'ésser humà al Paradís, i una corona còsmica en la qual els elements de la natura encerclen la figura central de Crist.
L'obra ha estat exposada fora de la catedral en dues ocasions: l'any 1888 a l'Exposició Universal de Barcelona i, posteriorment, el 1892, a Madrid.
Precedents històrics miniatura|Exemplar del mapamundi del Beat de Liébana (anterior a 1072) conservat en el manuscrit de Saint-Sever. El mapa s'encara cap a l'est i no pas cap al nord, per contrast amb el costum de la cartografia moderna. Es diu, per tant, que el mapa està "orientat" miniatura|Detall d'Abraham amb àngels del Gènesi de Cotton
A l'alta edat mitjana, Déu era considerat el gran creador de l'Univers, centrat al voltant de la Terra i els seus set cels: l'aire, l'èter, l'Olimp, el firmament —amb els cossos celestes—, l'espai igni, el cel dels àngels i el cel de la Trinitat. Per a l'individu medieval, l'arquitectura divina era la perfecció de les formes simples, com les esferes i els quadrats. El coneixement de la Terra que es tenia en aquella època era com el del Paradís: el que se'n sabia es coneixia gràcies a les revelacions divines; solament en tractats antics de Plini o Gai Juli Solí,Caii Julii Solini de Mirabilibus Mundi a "The Latin Library".(Llatí) o en els textos de sant Jeroni i sant Isidor, es podia trobar la descripció de la Terra.
D'aquesta època, cal destacar mapamundis com el mural del pòrtic del palau del Laterà, el mural d'argent de Carlemany o el mural del palau episcopal d'Orleans i, sobretot, les il·lustracions del Beat de Liébana als manuscrits del seu Comentari a l'Apocalipsi.Sureda, Joan (1988), pàg. 34-38 Aquestes il·lustracions van arribar a Europa a l'edat mitjana gràcies al Gènesi alexandrí del Gènesi de Cotton i al Gènesi de Viena, de Constantinoble, i se'n pot apreciar la influència al brodat de Girona.Palol, Pere de, (1992) pàg.86 Segons les descripcions del Gènesi, que el Beat de Liébana prenia com a base, la Terra era plana i a sobre seu s'elevava la volta del cel, on es movien el Sol, la Lluna i tota una sèrie d'elements lluminosos més petits, com els planetes i les estrelles. En el mapamundi del Beat de Liébana, l'orbe es representa com un disc circular envoltat per les aigües de l'oceà. La Terra es divideix en tres continents: Àsia (semicercle superior), Àfrica (quadrant inferior dret) i Europa (quadrant inferior esquerre), que corresponen, respectivament, als descendents dels tres fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet. Al centre del món se situa Jerusalem, la ciutat sagrada del judaisme i el cristianisme, on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac i on van tenir lloc els esdeveniments de la Passió i Resurrecció de Crist. La concepció de Jerusalem com a umbilicum mundi era força usual en l'espiritualitat cristiana medieval.
A l'època romànica, la litúrgia solia valdre's dels baldaquins com a coronament de l'altar, procedents de la tradició oriental. N'hi havia dues modalitats: els baldaquins amb forma de templets oberts, amb arcs a les quatre cares i recolzats en columnes, i els que eren un plafó pintat que es col·locava darrere l'altar sobre els murs de l'absis.Sureda, Joan (1988), pàg. 119 miniatura|esquerra|Detall d'una pàgina del manuscrit del Gènesi de VienaFitxa a Artehistoria del Gènesi de Viena
L'historiador Josep Bracons i Clapés pensa que, en origen, el Tapís de la Creació va servir de baldaquí a l'altar major de la catedral de Girona. És molt probable que fos teixit dins els comtats catalans, encara que la seva iconografia remet a models antics, orientals o carolingis.Bracons Clapés, Josep (2000), p. 124-125 Manuel Castiñeiras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el seu estudi sobre el tapís, planteja la hipòtesi que l'obra seria un tapís de sòl o una catifa i no pas una peça de paret o una coberta de dosser, i també pensa que els temes representats remeten a una cultura cosmològica altomedieval amb fortes arrels en el món clàssic, carolingi i romà d'Orient.Castiñeiras González (1996) p.213 Durant els segles i , l'especulació teològica era lliure, i aquesta mena de programes omnipresents sobre la cosmologia i la història de la salvació eren molt habituals; a més a més del Tapís de Girona, es poden observar en el mantell d'Ewaldi, de sant Cunibert, a Colònia, i al manuscrit del Gènesi de Viena, elaborat entre els anys 550 i 570 a Constantinoble. En els seus brodats, el Tapís de la Creació de Girona recull a la vegada el cel i la Terra, l'humà i la natura, i la imatge cosmològica del món dels inicis de la baixa edat mitjana, tal com es coneix mitjançant els llibres d'Hildegarda de Bingen.Rudloff, Diether (2007), pàg. 188
Els historiadors plantegen la hipòtesi que el tapís fos elaborat en un monestir femení a l'ombra d'una gran dama de la noblesa. S'assenyalen com a possibles elaboradores les monges benedictines del monestir de Sant Daniel de Girona, per encàrrec de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, vídua de Ramon Berenguer II i mare de Ramon Berenguer III, molt vinculada al monestir, on va morir, i que va ser enterrada a la catedral de Girona.
Descripció miniatura|Pantocràtor a la part central del Tapís de la Creació de la catedral de Girona El Tapís de la Creació ja devia ser a Girona entre finals del i començaments del . L'any 1097 es creu que va tenir lloc la col·locació del tapís a la catedral; la tela podria haver servit de catifa de luxe amb motiu del concili presidit a Girona, aquest mateix any, pel legat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac. Tot i això, la primera referència documental del tapís és del i prové de la visita de l'emperador Carles V a Girona.
L'historiador Pere de Palol i Salellas comenta:Palol, Pere de, Catalunya Romànica (1988), volum XXIII, pàg. 188-189
Està format per un fons de llana de color terracota, fet de filats també de llana de colors (vermell, verd, groc, blau cel, blau marí, gris i fibres de lli blanc, en punt de tija i de cadeneta).Schuette, Marie; Müller-Christensen (1963) pàg. 27-28 Segons González Mena, hi ha dos punts de brodar diferents i la tela es va treballar en un bastidor gran amb marc mòbil:González Mena, Ma Ángeles (1980). "Dos tapices bordados medievales: el de la Creación y el de Bayeux". Revista de Girona, núm. 92, pàg. 159-172.
Tècnicament es tracta d'un brodat, però s'ha denominat tapís perquè és el nom que se li donava a l'edat mitjana; el brodat està fet sobre un xebró de llana fina de color vermellós, amb una forta torsió en «Z» i una trama en «S» fet amb agulla llarga i amb la tècnica d'acu pictae, és a dir, pintura a l'agulla. És una obra de grans dimensions (358 x 450 cm). Segons un estudi tècnic de l'any 2012 encarregat pel CRBMC de les restauradores Carmen Masdeu i Luz Morata, la peça podria haver tingut en origen unes mides de 480 x 540 cm. El brodat hauria estat compost per set franges de tela de la mateixa llargària: cinc en sentit vertical i dues en horitzontal, a les quals se n'haurien d'afegir dues de més petites als angles superior i inferior dret. El tapís actual presenta sis franges de teixit de forma rectangular i de les mateixes característiques. La superior és l'única que es conserva gairebé sencera; dona la llargària del teler en què es van fer les sis franges de 420 cm; aquesta franja és horitzontal, i les altres cinc, verticals; són tallades totes a la part inferior i la de la dreta és molt reduïda quant a amplada.
De l'original, se'n conserva la part superior, formada per tres cicles iconogràfics: el cicle del Gènesi, presidit pel Pantocràtor el cicle dels elements còsmics el cicle narratiu de la llegenda de la Veracreu per santa Helena.
Tots aquests grups d'iconografia bàsica representen la salvació eterna com a propòsit.
El Crist central està representat molt jove. Al seu voltant hi ha vuit escenes radials acompanyades per inscripcions del Gènesi des dels dies de la creació del món fins a Eva. És clar que, tret de les escenes de la llum i la tenebra, els models procedeixen de manuscrits, segurament de la família del Gènesi de Cotton i del Gènesi de Viena. Sobre el pantocràtor es veuen els primers dies del Gènesi, quan l'ésser humà encara no havia estat creat: l'esperit de Déu en forma de colom sobrevolant l'aigua i, als seus costats, els àngels de la llum i de les tenebres amb una torxa, el firmament i la separació del cel i de les aigües. Sota el Crist hi ha un fragment gran que conté la creació del món animal i vegetal i, als seus costats, Adam i els animals saltant als seus peus; l'altra escena és la creació d'Eva, que, estant adormit Adam, li surt d'una costella; davant d'ells tenen l'arbre del Coneixement. miniatura|La creació d'Eva miniatura|Creació dels ocells i els peixos miniatura|La creació d'Adam Els dos cercles principals centrals consten d'unes bandes amb inscripcions del llibre del Gènesi:Rudloff, Diether (2007) pàg. 186 Envoltant el Crist: Dixit quoque Deus fiat lux et facta est lux (Gènesi I, 3) – "I Déu parlà: 'Que es faci la llum!' I la llum es feu." En el cercle exterior: In principio creavit Deus coelum et terram (Gènesi I, 1), mare et omnia qua in eis sunt et vidit Deus cuncta que fecerat et erant valda bona (Gènesi I, 31) - "Al principi, Déu creà cel i Terra, el mar i totes les coses que s'hi troben. I Déu veié que tot el que havia creat era bo."
Els vents estan representats per figures de joves a la manera romana; tenen ales a l'esquena i als peus, estan encavalcats sobre odres de cuir plens d'aire i cada jove bufa dos corns a la manera tradicional. Estan col·locats als angles de la segona circumferència, formant un quadre que té al voltant de les franges un altre cicle iconogràfic relatiu al pas del temps; en els angles d'aquestes franges hi ha els quatre rius del Paradís dintre de cercles. La tira superior presenta al centre la imatge de l'any en esquema circular, que als manuscrits medievals s'acostumava a situar a la part central de tota la representació. Aquí està ocupada pel pantocràtor, cosa que fa que es traslladi al centre de la part superior; als seus costats, hi té les estacions de l'any i dos quadres amb les figures de Samsó i la constel·lació d'Hèrcules.
A les franges laterals es representen els mesos: a l'esquerra de l'espectador, des del febrer fins al juny, i a la dreta només hi ha fragments del juliol fins a l'octubre. Sota el febrer hi ha un cercle on està representat el Sol com a diumenge sobre un carro tirat per una quadriga i, al costat oposat, vora el mes d'octubre, un altre cercle amb la representació de la Lluna com a dilluns, amb un carro tirat per bous. Les representacions dels mesos són properes a les del manuscrit carolingi de Salzburg.