miniatura|450px|Estats membres de l'APEC La Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic, més coneguda per les seves sigles en anglès, APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation), és un fòrum dels governs de 21 economies membres a la Vora del Pacífic que promou el lliure comerç a tota la regió Àsia-Pacífic. Després de l'èxit de diverses conferències de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic a mitjan dècada de 1980, l'entitat va començar a funcionar de manera oficial el 1989. El motiu de la posada en marxa va ser la creixent interdependència de les economies d'Àsia-Pacífic i l'arribada dels blocs comercials regionals a altres parts del món, així com la voluntat d'establir nous mercats per als productes agrícoles i les matèries primeres més enllà d'Europa. Amb seu a Singapur, APEC és reconegut com un dels blocs multilaterals de més alt nivell i fòrums més antics de la regió Àsia-Pacífic, i exerceix una influència global important. En 2025 el conjunt de les 21 membres aportaven el 50% del PIB mundial i més de la meitat del comerç global.

Els caps de govern de tots els membres de l'APEC excepte Taiwan (que està representat per un funcionari de nivell ministerial com a líder econòmic) assisteixen a la reunió anual de líders econòmics. La ubicació de la reunió va canviant anualment entre les economies membres, i una tradició famosa, seguida per a la majoria de les cimeres, implica que els líders assistents es vesteixen amb un vestit nacional del país amfitrió. L'entitat compta amb tres observadors oficials: el Secretariat de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, el Consell de Cooperació Econòmica del Pacífic i el Secretariat del Fòrum de les Illes del Pacífic. Es considera que l'economia amfitriona de l'any d'APEC ha de representar la regió d'Àsia-Pacífic a les reunions del G20 seguint-ne les directrius.

Història miniatura|Reportatge de l'Australian Broadcasting Corporation (ABC) de la primera reunió de l'APEC a Canberra, novembre de 1989, amb delegats veient la Melbourne Cup La inspiració inicial per a l'APEC va venir de la sèrie de conferències postministerials de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), llançada a mitjans dels anys vuitanta, que havia demostrat la viabilitat i el valor de les conferències regulars entre ministres tant de països desenvolupats com d'economies en desenvolupament. El 1986, les conferències s'havien ampliat fins a incloure 12 membres (els llavors sis membres de l'ASEAN i els seus sis socis de diàleg). Els avenços van portar el primer ministre australià Bob Hawke a creure en la necessitat de cooperar a tota la regió en qüestions econòmiques. El gener de 1989, Bob Hawke va demanar una cooperació econòmica més efectiva a la regió del Pacífic. Això va portar a la primera reunió de l'APEC a la capital australiana de Canberra al novembre, presidida pel ministre d'Afers Exteriors d'Austràlia, Gareth Evans. Amb la presència de ministres de dotze països, la reunió va concloure amb el compromís de celebrar futures reunions anuals a Singapur i Corea del Sud. Deu mesos després, representants de 12 economies d'Àsia-Pacífic es van reunir a Canberra, Austràlia, per establir l'APEC. La Secretaria de l'APEC, amb seu a Singapur, es va establir per coordinar les activitats de l'organització.

En 1991 s'hi uneixen la Xina, Hong Kong i Taiwan. La quarta reunió ministerial es va celebrar a Bangkok, el setembre de 1992. A la reunió es va decidir establir una secretaria permanent de l'APEC a Singapur En 1993 s'hi van unir Mèxic i Papua Nova Guinea.

Durant la reunió de 1994 a Bogor, Indonèsia, els líders de l'APEC van adoptar els Objectius de Bogor, que volien impulsar el comerç i la inversió lliures i obertes a l'Àsia-Pacífic el 2010 per a les economies industrialitzades i el 2020 per a les economies en desenvolupament. Durant la Reunió Ministerial de novembre de 1995 a Osaka, Japó, el 1996 es va acordar la creació d'un organisme assessor empresarial anomenat APEC Business Advisory Council (ABAC) format per tres executius empresarials de cada país membre.

L'abril de 2001, l'APEC, en col·laboració amb altres cinc organitzacions internacionals (Eurostat, Agència Internacional de l'Energia, l'Organització de Països Exportadors de Petroli i la Divisió d'Estadística de les Nacions Unides) van posar en marxa el Joint Oil Data Exercise, que el 2005 es va convertir en la Joint Organizations Data Initiative (JODI).

Durant la dècada de 2020, l'activitat i fita més important de l'APEC ha estat la creació i el desplegament de la Visió de Putrajaya 2040. Aquest full de ruta va ser adoptat oficialment a finals de 2020 per substituir els Objectius de Bogor i redefinir completament les prioritats comercials i tecnològiques del bloc, fonamentat en tres pilars econòmics clau: donar continuïtat als Objectius de Bogor per aconseguir un mercat lliure i interconnectat, modernitzar l'organització per adaptar-la a l'economia digital i garantir que els beneficis del creixement econòmic arribin a tota la societat i respectin el medi ambient. En 2022 els Objectius de Bangkok van integrar la sostenibilitat com un requisit obligatori per al creixement econòmic aprovant el marc de l'Economia Bio-Circular-Verda (BCG).

Estats membres L'APEC està formada per 21 estats membres:

Membres fundadors (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989) (1989)

Altres membres (1991) (1991) (1991) (1993) (1993) (1994) (1998) (1998) (1998)

Possible ampliació L'Índia va sol·licitar ser membre de l'APEC i va rebre el suport inicial dels Estats Units, Corea del Sud, Austràlia, i Papua Nova Guinea. Els funcionaris, però, van decidir no permetre que l'Índia s'hi unís per diversos motius, inclòs el fet que l'Índia no limita amb l'oceà Pacífic, com sí que fan tots els membres actuals. Tanmateix, l'Índia va ser convidada a ser observadora per primera vegada el novembre de 2011.

Bangla Desh, Pakistan, Sri Lanka, Macau, Mongòlia, Laos, Cambodja, Costa Rica, Colòmbia, Panamà, i l'Equador es troben entre una dotzena d'economies més que han sol·licitat ser membre de l'APEC. Colòmbia va sol·licitar l'adhesió a l'APEC ja l'any 1995, però la seva candidatura es va aturar perquè l'organització va deixar d'acceptar nous membres entre 1993 i 1996, i la moratòria es va perllongar encara més fins al 2007 a causa de la Crisi financera del sud-est asiàtic.

Llista de cimeres de l'APEC +#Data de la cimera:Lloc de la cimera:Ciutat:1è6–7 de novembre de 1989Canberra2è29–31 de juliol de 1990Singapur3è12–14 de novembre de 1991Seül4è10–11 de setembre de 1992Bangkok5è19–20 de novembre de 1993Illa Blake6è15–16 de novembre de 1994Bogor7è18–19 de novembre de 1995Osaka8è24–25 de novembre de 1996Manila/Subic9è24–25 de novembre de 1997Vancouver10è17–18 de novembre de 1998Kuala Lumpur11è12–13 de setembre de 1999Auckland12è15–16 de novembre de 2000Bandar Seri Begawan13è20–21 de octubre de 2001Shanghai14è26–27 de octubre de 2002Los Cabos15è20–21 de octubre de 2003Bangkok16è20–21 de novembre de 2004Santiago17è18–19 de novembre de 2005Busan18è18–19 de novembre de 2006Hanoi19è8–9 de setembre de 2007Sydney20è22–23 de novembre de 2008Lima21è14–15 de novembre de 2009Singapur22è13–14 de novembre de 2010Yokohama23è12–13 de novembre de 2011Honolulu24è9–10 de setembre de 2012Vladivostok25è5–7 de octubre de 2013Bali26è10–11 de novembre de 2014Pequín27è18–19 de novembre de 2015Pasay28è19–20 de novembre de 2016Lima29è10–11 de novembre de 2017Da Nang30è17–18 de novembre de 2018Port Moresby31è16–17 de novembre de 2019 (cancel·lat)Santiago31è20 de novembre de 2020Kuala Lumpur (met en línia)32è16 de juliol de i 12 de novembre de 2021Auckland (met en línia)33è18–19 de novembre de 2022Bangkok34è15–17 de novembre de 2023San Francisco35è10–16 de novembre de 2024Cusco36è31 de octubre–1 de novembre de 2025Gyeongju

Referències

Enllaços externs Pàgina Oficial de l'APEC

Categoria:Organitzacions econòmiques internacionals