miniatura|140px|Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).
Orígens familiars Fill de Guerau II de Cabrera i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.
Núpcies i descendents Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills: Guerau III de Cabrera, qui succeí al seu pare. Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)
Fets destacats Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Lleó (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Lleó. Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer. Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.
Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força de l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.
Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.
Referències
Categoria:Vescomtes de Cabrera Categoria:Vescomtes d'Àger Categoria:Morts a Zamora Categoria:Polítics catalans històrics Categoria:Nobles catalans del segle XII Categoria:Nascuts al segle XII