Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del ,Fitxa al Portal románico aragonés situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).

La seva planta és basilical de tres naus i absis cilíndrics, amb arcuacions cegues, amb un campanar en torre quadrada de 4 pisos. La portalada és dovellada de mig punt amb arquivoltes. El monestir tenia un claustre del qual només resten alguns peus de les columnes originàries.

El seu estat és correcte i ha estat restaurat.

Història miniatura|esquerra|Absis de Santa Maria d'Alaó miniatura|esquerra|El Monestir en una imatge de 1980 Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir de Santa Maria fundat en temps dels visigots, segurament al . Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d'Urgell. Fou destruït pels musulmans el 1006 i després va perdre el caràcter monàstic amb la reforma cluniacenca i, a finals del , va passar a dependre de Roda d'Isàvena.

El bisbe Ramon Dalmau va rellançar el monestir i en designà abat Bernat Adelm, monjo de Sant Victorià; va rebre l'impuls de l'orde benedictí, fou restaurat, adoptà el seu aspecte actual i fou consagrat per sant Ramon, bisbe de Roda, el 8 de novembre de 1123.a la cripta figura en una la inscripció la data 16 de setembre però potser l'església es va consagrar abans d'acabar la tasca a l'edifici principal. Llavors, va tenir el seu moment d'esplendor i va dominar sobre altres temples de la rodalia que, en molts casos, en segueixen la mateixa estètica. L'abat era quasi un bisbe i diputat del Regne d'Aragó, i assistia a corts en el novè lloc a la dreta. Un dels abats, Benet Latras, va morir mentre assistia a les corts l'11 de juny de 1682 i el seu cos incorrupte fou traslladat a la cripta: donà origen a la llegenda del Cos Sant (els castellans l'anomenen leyenda de Cosàn), que ajudava a un bon trajecte els caminants si se li tirava una moneda.

La vida monàstica va seguir fins al 1836 amb la desamortització de Mendizábal, i va passar a ser una simple església parroquial del poble de Sopeira. Les restes del Cos Sant foren cremades a l'inici de la Guerra civil, com també una talla romànica i altres coses de valor. El seu cartulari és una col·lecció molt important de documents (fins a 327), referents al monestir o dependències seves entre el 806 i el 1245.

Referències

Categoria:Sopeira Alao Alao Categoria:Monestirs d'Aragó Alaó