El SEAT Toledo és un automòbil del segment C produït pel fabricant espanyol SEAT des de l'any 1991 fins al 2009, i des de 2012 en endavant. El seu nom ve donat per la ciutat castellana de Toledo. El Toledo abasta quatre generacions, les dues primeres dissenyades per Giorgetto Giugiaro, la tercera per Walter de Silva i aquesta última per Alejandro Mesonero-Romans. Totes comparteixen elements mecànics i estructurals amb altres models del Grup Volkswagen. Va ser presentat al Saló de l'Automòbil de Barcelona de 1991, i va ser el primer automòbil de SEAT desenvolupat completament sota la influència de Volkswagen-que havia adquirit la marca espanyola el 1986 - i perquè estrenar un nou segment dins del mercat espanyol: el dels vehicles amb aparença de berlina però dotats d'un pràctic porta posterior. El Toledo és la berlina mitjana de SEAT amb motor davanter transversal i tracció davantera. Alguns dels rivals de la versió actual seran, a part del seu bessó el Skoda Rapid (Europeu), els Peugeot 301, Chevrolet Cruze i Fiat Linea, així com els Renault Fluence, Ford Focus sedan, Skoda Octavia i Volkswagen Jetta a la part superior del segment.
+ generacions Mk1 / 1L 75px|1991 - 1995 75px|1995 - 1998 5-portes 1991 - 1995 1995 - 1998 Mk2 / 1M 75px|1998 - 2004 4-portes 1998 - 2004 Mk3 / 5P 75px|2004 - 2009 5-portes 2004 - 2009 Mk4 / NH 75px|2012 - Present 5-portes 2012 - Present
Primera generació (1991-1998)1L miniatura|La primera generació del Seat Toledo: un liftback 1991-1995 miniatura|1996-1998 miniatura|Seat Toledo Marathon miniatura|Seat Toledo Marathon miniatura|Vista posterior del Seat Toledo Marathon
La primera generació del Toledo es va començar a comercialitzar el 1991, va ser el primer model de SEAT a ser desenvolupat en cooperació amb el Grup Volkswagen. És un automòbil de turisme basat en la plataforma de la segona generació del Volkswagen Golf, però amb carrosseria liftback de cinc portes amb un gran porta del darrere de 550 L de capacitat, a diferència d'aquest, que existia amb carrosseries hatchback de tres i cinc portes i sedan de quatre portes (Volkswagen Jetta). El Toledo de la primera generació va sorgir dels prototips "Proto T" i "Proto TL" de 1989 i 1990, i al seu torn del Toledo va sorgir el prototip "Concepto T" en 2 versions, coupé i cabrio, de 1992/1993. Alguns dels seus rivals eren el Fiat Tempra, el Ford Orion, l'Opel Astra i el Renault 19. Hi va haver moltes versions del Toledo, el CL que era el més bàsic, el GL "Class" que era l'intermedi i el GLX que era el més alt, després hi havia les versions esportives, que eren el GT i GT16v, que era el més alt. El 1992 va ser el cotxe oficial de les olimpíades de Barcelona i van sortir 2 versions especials per a les olimpíades, el SEAT Toledo Podium, una edició molt limitada que va ser entregada als medallistes de les olimpíades i els que es van comercialitzar van ser el SEAT Toledo Sport i Sport 2000, una edició especial esportiva limitada que només va sortir en 3 colors a triar: blanc, vermell i negre, i que va estar un any a la venda.
Motoritzacions Les motoritzacions inicials eren quatre gasolina de quatre cilindres, un 1.6 litres de 75 CV de potència màxima, un 1.8 litres de 90 CV, un 2.0 litres de 115 CV, i un 1.8 litres de 16V i 136 CV associat únicament al nivell d'equipament GT. Més tard es va afegir a la gamma un 2.0 litres de setze vàlvules que desenvolupava 150 CV de potència màxima com a límit de gamma. Les mecàniques dièsel eren un 1.9 litres atmosfèric de 64 CV o amb turbocompressor i 75 CV.
El 1996, el Toledo va rebre una reestilització en què es va modificar la gamma de motoritzacions, exteriorment es van realitzar uns petits canvis i millores estètiques, com uns para-xocs més arrodonits, el coixí de seguretat i la tercera llum de fre, i al final es va donar a conèixer com SEAT Toledo Magnus. La novetat més important va ser la introducció de les mecàniques turbodièsel amb injecció directa de combustible, ja existents en altres models del Grup Volkswagen: el 1.9 TDI de 90 CV i, posteriorment, de 110 CV.
Al final de la seva vida comercial, la gamma de motors benzina es va reduir a només un 1.6 litres de 100 CV i un 2.0 16V de 150 CV de potència màxima.
Posteriorment, la línia de producció va ser adquirida per l'empresa xinesa Chery, que l'acobla sense cap modificació, utilitzant primer motors d'origen Mitsubishi Motors i posteriorment propis. El model té diferents noms, entre ells Amulet, Cowin, Qiyun i Flagcloud. La primera generació del Seat Toledo va deixar de fabricar el 1998, i el 1999 va començar a ser fabricat per Chery.
Edicions especials L'any 1992 va ser clau per al model, nomenat cotxe de l'any i número 1 en vendes del seu segment, també era el cotxe oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i van sortir diverses versions per als jocs: "Sport / Sport 2000", Es va començar a comercialitzar per dates de les Olimpíades, a últims del mes de març principis del mes d'abril de 1992, era una edició especial esportiva limitada, només disponible en 3 colors de carrosseria a escollir: blanc, vermell i negre, equipava 2 motoritzacions el 1.8i 90/98cv i el 2.0i 115cv, per això el que equipa el motor més alt se li conegui com a Sport 2000, l'acabat era GL però en realitat era una barreja d'equipament entre el GL i GT, es diferenciava dels altres Toledos en què aquest tenia una aparença més esportiva amb uns para-xocs amb unes grans motllures negra, rètols Sport en les portes davanteres i porta, aleró posterior i fars antiboira, l'interior amb uns seients esportius amb un teixit bitò gris i negre, se li incorpora una suspensió més esportiva amb uns molls de taratge més durs que fa que tingui un millor comportament, i amb barra estabilitzadora posterior que també tenien les primeres unitats del GLX i GT fins a l'any 93. Aquesta versió només va estar a la venda tot just un any i mig. "SEAT Toledo Pòdium", una edició molt limitada a 29 unitats, que va ser lliurada als medallistes de les olimpíades, usava l'acabat GT era bicolor en 2 tons de grisos fosc / clar amb un afegit a la part baixa del para-xocs posterior i tenia un interior de luxe, seients de cuir beix amb la part baixa del quadre de comandament i part baixa dels panells en beix i amb detalls en fusta com el volant i el pom, tenia fins a un recolzabraços davanter amb telèfon a l'interior. (Estava basat en el "Toledo prototip Exclusive"). Taxi i Policia: El Toledo tenia un concepte de cotxe molt bo tot un encert per a SEAT així que també hi va haver versions per a la policia i taxis que gràcies a l'equipament, bons motors i la seva gran porta posterior va ser un reclam sobretot per als taxistes, es van vendre moltíssimes flotes del model.
Fora d'Espanya el 1992 Toledo olímpic special edition: per Regne Unit era una versió que tenia molts accessoris, com ara els anagrames de les olimpíades, volant esportiu exclusiu per aquest model, deflectors de les finestretes i unes motllures laterals més amples amb la inscripció Toledo a les portes posteriors. També al Regne Unit aquest mateix any, hi va haver una edició especial, la més potent de totes i molt limitada, ja que era per encàrrec i havia de realitzar un preparador es tracta del ("Toledo BRM 180"). Toledo Barcelona edition: per als països d'Europa de l'Est, es tractava de l'acabat CL amb motor 16I de 75cv i para-xocs idèntics als del Sport l'única cosa que sense antiboira, amb una petita adhesiu a les aletes davanteres que posa Barcelona edition. SEAT Toledo "Kenwood": El 1994 el famós fabricant d'aparells de ràdio s'ha associat amb SEAT França per produir aquesta edició limitada, equipaments acabat GT amb el motor 2.0i-115cv només disponible en 3 colors de carrosseria: Blanc alpí, Vermell Tornado, gris grafit, amb una línia lateral en blau i logotip "Kenwood" a la porta, seients esportius amb la tapisseria de cuir negra amb la inscripció Toledo brodada en el respatller, Kenwood KDC 7010 2x25W amb placa frontal desmuntable, alarma Serpistar i sostre solar. També a França els primers anys estava com opcional els fars i els antiboira en color groc. Els colors de carrosseria alguns podien variar d'un país a un altre per l'exemple el groc que està disponible a Hongria mentre que per a Espanya no estava disponible. SEAT Toledo Special Kit: Aquesta versió en realitat és un kit que es venia a Alemanya per Transformar el model en un (station wagon) versió familiar, ja que el Toledo de fàbrica no va tenir carrosseria ranxera.
Prototips SEAT Toledo Exclusive, era un prototip que SEAT va presentar al Saló de Ginebra de 1992, era bicolor en 2 tons verdosos amb un interior luxós en beix i detalls en fusta, tenia un afegit a la part posterior del para-xocs i muntava unes llantes de gargantazo impressionants. SEAT Toledo Elèctric (va ser el primer prototip elèctric de SEAT) es va usar en les olimpíades perquè acompanyés els rellevistes que portaven la torxa olímpica durant el seu recorregut. També hi va haver un SEAT Toledo preparat per als jocs Paralímpics, aquest tenia les portes posteriors corredisses per a un millor accés a persones discapacitades
Competició El Toledo també va tenir èxit en competició amb 2 models el 1993 amb el "Toledo classe 2" (superturisme) versió GT 16v potenciat a 195 CV i el 1994 amb el "Toledo Marathon", que estava modificat totalment per poder circular pel desert, tenia un motor de 330 CV. També 1997 a la BTCC haver un Toledo 2.0i-16v de competició, pintat en verd i vermell recordant l'Eivissa Kit car.
Segona generació (1998-2004) 1M miniatura|Interior miniatura|Seat Toledo MK2 Touring
La segona generació del Toledo va ser llançada al mercat el 1998, construïda amb el mateix xassís de la quarta generació dels Golf i Bora, i de la primera generació dels Audi A3 i Skoda Octavia. La carrosseria va passar a ser sedan de quatre portes, i a partir d'aquest model es va crear una variant hatchback de cinc portes anomenada SEAT León, per enfrontar els recents Ford Focus i Renault Mégane. SEAT va dur a terme una estratègia similar a la de Fiat, que usava els noms Bravo, Brava i Marea per a distingir les diferents carrosseries del mateix model. Aquest nou Toledo havia de ser millor que l'antecessor, més gran, millor qualitat, més equipat i havia de pujar de categoria. Segons el projecte S5 tindria 3 variants: berlina amb maleter de 600 litres i porta posterior, versió divers (station wagon) i versió coupe 3 portes, que després van ser descartades. El dissenyador seria el mateix que l'anterior generació Giorgetto Giugiaro (per la qual cosa el disseny es basaria del primer però donant-li un gran toc de modernitat). Es va començar a fabricar a Bèlgica (a la planta que el grup té a Brussel·les) mentre es preparava la planta de Martorell. Al final hi va haver uns canvis i la carrosseria del model va passar a ser sedán de quatre portes amb un maleter de 500 litres, però amb un millor equipament i un gran salt de qualitat. A partir d'aquest model es va crear una variant hatchback de cinc portes (projecte S5 curt) anomenada SEAT León, que estava en el segment del Golf. SEAT va dur a terme una estratègia similar a la de Fiat, que usava els noms Bravo, Brava i Marea per distingir les diferents carrosseries d'aquest model. Tots els motors que es van comercialitzar al Toledo tenien una disposició davantera transversal, tracció davantera, injecció electrònica i comptaven amb 4 coixins de seguretat de sèrie i discos davanters ventilats.
Motoritzacions