Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània. Era el segon fill de l'Emperador Lluís el Pietós amb la seva primera esposa, Ermengarda d'Hesbaye.
Co-govern amb el seu pare L'agost de 817, el seu pare Lluís el Pietós, durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari, Pipí i Lluís al govern. Va assignar a cada un dels seus fills un regne dins l'Imperi. Pipí va rebre Aquitània que havia estat el sub-regne del mateix Lluís en temps de Carlemany, però l'any 820 Lluís es va tornar a casar, amb Judit de Baviera, amb qui el 823 tindria un fill. El naixement d'aquest nou fill, de nom Carles, va acabar amb els pactes establerts a lOrdenatio Imperii, ja que els intents del seu pare Lluís de deixar part de l'herència al seu nou fill van topar amb l'oposició dels tres fills de la primera esposa. Finalment, el 829 Lluís va donar Alemanya a Carles, disminuint significativament la porció que havia estat assignada al seu hereu Lotari.
Primera guerra civil Amb el suport dels seus germans, Lotari va acusar Judit d'haver comès adulteri amb el comte de Barcelona Bernat de Septimània, i a Carles de ser un fill bastard.
Pipí es va rebel·lar l'any 830, instigat per Vala de Corbie, conseller de son germà Lotari. Amb un exèrcit de gascons es va encaminar cap a París, amb l'ajut dels neustrians. Quan Lluís tornava d'una campanya a Bretanya, es va trobar el seu imperi enmig d'una guerra civil i va ser capturat per Pipí prop de Compiègne. Pipí d'Aquitània i Lluís el Germànic havien empresonat a la seva segona esposa Judit a Poitiers, i Bernat de Septimània havia hagut de fugir a Barcelona. No obstant això, la rebel·lió es va aturar.
Segona guerra civil A la dieta de Thionville de la tardor del 831 estaven presents els seus germans Lotari I i Lluís de Baviera; Pipí I d'Aquitània va excusar amb diversos motius la seva assistència tot i les ordres directes de l'emperador,la causa podria ser les advertències sobre les intencions de l'emperador que li va fer Vala de Corbie que estava exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutiers a Aquitània; sembla que també estava descontent de que després del paper decisiu que ell i el seu germà Lluís de Baviera havien tingut en el restabliment del seu pare, no se'ls donava cap part al govern mentre el monjo Gombau de Saint-Médard de Soissons, que hi havia tingut una part similar, havia esdevingut totpoderós però finalment, sota ordre paterna, es va haver de presentar el desembre a Aquisgrà on estava Lluís el Pietós; aquest el va amonestar i li va ordenar de restar al seu costat i no absentar-se sense el seu permís, el que era una mena d'arrest. Però després de les festes de Nadal Pipí es va evadir el dia dels sants Innocents (28 de desembre del 831) sortint de nit cap a Aquitània, acompanyat dels senyors que li eren més afectes. Hi va haver fins i tot una mena de lligam secret amb Bernat de Septimània, que al seu torn estava descontent per no haver estat restablert en la seva posició a la cort.
Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pipí, li va aconsellar de no revoltar-se però Bernat de Septimània el va instigar. A principis del 832, Lluís el Pietós va convocar una dieta a Orleans per discutir els mètodes de restablir a Pipí en l'obediència. Lotari i Pipí i foren cridats, però Lluís va donar suport al seu germà i no hi va anar; aspirava a la part de Germània destinada al seu germanastre Carles el Calb. Lluís el Pietós va iniciar la campanya contra els seus fills rebels. Berenguer, lleial a l'emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se d'alguns d'aquests, amb seguretat el Rosselló (amb el Vallespir), probablement també Rasés i el Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.
Lluís el Pietós es va dirigir cap a Aquitània per a reprimir la revolta, però la insurrecció de son fill Lluís a Baviera el va apartar d'aquesta empresa. Lluís no va aconseguir suport de la noblesa de Germània i els soldats es van declarar per l'emperador, havent de retirar-se i sotmetre's. Acabada la seva tasca a Germània, Lluís el Pietós va anar a Orleans on el setembre va convocar una dieta a la que va cridar a Pipí; aquest se sentia molt culpable i no va gosar presentar-se; va fer veure que hi anava però va marxar d'un costat a l'altre sense arribar a Orleans i l'emperador va decidir anar a buscar-lo a Aquitània i es va dirigir cap al palau de Joac (Jocundiacum), a la vora de Llemotges. Pipí, veient que no podia escapar a la persecució del seu pare, es va anar a tirar als seus peus i li va demanar perdó que l'emperador li va concedir. Va fer una assemblea a Joac on l'emperador va presentar els retrets corresponents a Pipí; per assegurar la seva fidelitat li va ordenar marxar a Trèveris amb la seva esposa i els seus fills, i li va prohibir sortir de la ciutat fins a nova ordre; també va haver de donar testimoni de la seva submissió.
El 4 d'octubre Lluís el Pietós encara era a Joac segons una carta d'aquesta data, emesa "al lloc de Juvenciacum" per la qual donava el poble de Fontaines al bisbat de Tolosa, dependent del seu domini, a un dels seus vassalls de nom Adalbert, amb el permís de posseir-lo en propietat i de disposar com volgués. Això demostraria que el regne d'Aquitània li havia estat confiscat a Pipí doncs Lluís el Pietós hi exercia l'autoritat reial. No és clar si fou a la mateixa assemblea quan en fou desposseït o bé uns dies després quan Pipí, que havia fingit obeir i marxar a Trèveris, es va dirigir a Doué-la-Fontaine a l'Anjou (França), amb una escorta, i a la nit es va fer segrestar pels seus propis servidors, restant a Aquitània anant d'un lloc a l'altre; això hauria irritat a l'emperador que l'hauria desposseït. Lluís el Pietós va restar a Aquitània unes setmanes i finalment va entregar el regne al seu fill de 9 anys Carles el Calb del qui va rebre el jurament de fidelitat junt amb el dels principals senyors del país. El Pietós va fer un darrer intent de sotmetre a Pipí i va convocar una assemblea dins Aquitània, el dia de Sant Martí (11 de novembre) a la qual el va cridar. Però Pipí, rebel i obstinat, va refusar anar-hi i encara va fustigar a les tropes del seu pare, que unit a les pluges extremament abundants d'aquella tardor seguides d'un fred rigorós a l'inici de l'hivern va obligar l'emperador a despatxar el seu exèrcit i se'n va anar al palau de Rest, a l'Anjou, a la riba del Loire, i després a le Mans, on va passar les festes de Nadal fins que al començament del 833 va anar cap a Aquisgrà.
La revolta de Pipí va arrossegar als seus dos germans Lotari I i Lluís de Baviera. Durant l'hivern (principis del 833) els tres prínceps van ajustar una aliança contra el seu pare al qui atribuïen el desig de desheretar-los contra el jurament que havia fet el 817. El tres rebels van cridar els seus partidaris que estaven desterrats i van intentar revoltar als pobles al seu favor. Al front del rebels es va posar Matfred d'Orleans mentre el bisbe Ebó de Reims quedava com a principal conseller de Lotari. Lluís el Pietós va reunir un exèrcit lleial a Worms al començament de la Quaresma i va marxar contra els rebels que s'havien reunit a Alsàcia entre Estrasburg i Basilea, prop de Colmar, en un lloc anomenat Rotfelth (que vol dir "Camp Roig"), situat entre Brisach i el riu Ell, després conegut com a "Camp de la Mentida" o Lugenfeld i avui dia Rotleube. Lotari havia aconseguit el suport del papa Gregori IV que el va seguir des d'Itàlia amb tota la cort romana amb el pretext de mediar sobre la pau dins la família reial. Lluís el Pietós va intentar primer, com habitualment, la via de la negociació i va enviar delegats per convidar-los a sotmetre's i subjectar-se a la seva clemència; però tot fou inútil; també va enviar delegats al papa per queixar-se que després de la seva arribada no l'havia anat a trobar i de protegir els rebels. Els bisbes lleials a Lluís ja s'havien declarat contra el papa després de córrer el rumor que els volia excomunicar incloent a l'emperador mateix si no restituïa en els seus drets a Lotari, i de comú acord es van avançar i el van excomunicar per arrogar-se facultats que els cànons no li concedien i van amenaçar amb la seva deposició per haver anat a l'imperi sense haver estat cridat. Els tres prínceps rebels van contestar al pare ferma però respectuosament: ells no havien fet cap falta doncs la iniciativa havia sorgit del pare quan els havia desheretat a instància de certes persones de les que seguia fàcilment els mals consells i que no feia cap intent de conservar la pau restablint la partició del 817, ja que les posteriors eren sempre massa favorables a Judit de Baviera i els seus interessos, i que aquesta emperadriu tenia massa ascendent sobre l'emperador i el dominava impedint-li desheretar a Carles (futur Carles el Calb).
Els dos exèrcits esperaven el senyal per l'enfrontament quan l'emperador fou avisat de l'arribada de Gregori IV al seu campament; el papa fou rebut fredament i els sos homes van tenir una entrevista curta; Gregori va restar llavors al campament i va seguir negociant i va començar a influir en Lluís al qui segons alguns va convèncer de ser designat àrbitre en el conflicte (segons altres es va retirar sense aconseguir res positiu); en aquesta condició va retornar al campament de Lotari que no podia acceptar amb honor les condicions de pau que oferia el seu pare. El cert és que durant el temps que Lotari i Gregori van negociar els tres prínceps van aconseguir guanyar a la seva causa molts dels senyors, bé per regals o per promeses; la nit després de l'entrevista els senyors guanyats pels prínceps van desertar amb la seva gent i l'endemà Lluís el Pietós es va trobar gairebé sol fora dels prelats i senyors sempre lleials als que per salvar la vida el mateix emperador va aconsellar retirar-se al campament de Lotari o fugir, opció aquesta darrera triada per la major part.
Lluís va enviar emissaris als seus fills demanant que li fos evitat el deshonor de ser portat al campament rival pels soldats i els prínceps li van comunicar que anés al seu campament i ells el rebrien amb tot l'honor i respecte deguts. Així ho va fer Lluís el Pietós: en acostar-se els tres fills van baixar del cavall i el van anar a saludar; l'emperador els va abraçar i hi va parlar algun temps; els va recordar la seva paraula sobre l'emperadriu i el jove Carles, el seu germanastre i li van prometre que no els farien res i altres promeses que els va demanar. Conduït Lluís amb el seu fill Carles a la tenda de Lotari I, Judit fou portada a la tenda de Lluís de Baviera. Les promeses no es van mantenir i Judit fou enviada a l'exili al convent de Tortona a Llombardia.
Lotari va convocar una assemblea en què l'imperi fou declarat vacant i ell mateix fou proclamat emperador (oficialment se li va oferir el càrrec que va acceptar). Els tres prínceps van procedir a un nou repartiment de la monarquia conforme a la partició del 817 i cadascun va rebre el jurament dels senyors que esdevindrien els seus súbdits segons la nova partició i que estaven presents al lloc. Després d'això es van separar. Pipí va retornar a Aquitània (Pipí va ser restaurat al seu anterior estatus de rei), Lluís a Baviera i el papa a Roma. Lotari es va dirigir a França amb el seu pare que fou conduït sota una forta guàrdia, igual que el jove príncep Carles i en arribar a Soissons Lluís el Pietós fou tancat al monestir de Saint-Médard, on li fou prohibida qualsevol visita; Carles fou enviat a l'abadia de Prüm a la diòcesi de Trèveris.
Per l'1 d'octubre del 833 Lotari va convocar una dieta general a Compiègne que el va ratificar com a emperador i a la que va fer assistir al seu pare per utilitzar-lo en els seus designis. En aquesta assemblea va exigir un jurament de fidelitat dels prelats i senyors que hi van assistir, perquè sospitava que alguns eren fidels secretament al seu pare.