miniatura| Un plaguicida o pesticida és un agent químic o biològic usat contra l'acció d'organismes considerats perjudicials per als conreus, la ramaderia i l'home. Són un tipus de biocida.
Sovint s'estableix una diferenciació que considera que un plaguicida és només el producte usat contra una plaga. Aleshores es consideren els altres productes amb el seu nom específic en el cas d'haver-se originat una malaltia per altres organismes vius (Fungicida, bactericida, etc.)
Segons la definició de la FAO, un plaguicida és qualsevol substància destinada a prevenir, destruir, atreure, repel·lir o combatre qualsevol plaga, incloses les espècies indesitjades de plantes o animals, durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració d'aliments, productes agrícoles o aliments per a animals, o que pugui administrar-se als animals per combatre ectoparàsits. El terme inclou les substàncies destinades a utilitzar-se com a reguladors del creixement de les plantes, defoliants, dessecants, agents per reduir la densitat de fruita o inhibidors de la germinació, i les substàncies aplicades als cultius abans o després de la collita per protegir el producte contra la deterioració durant l'emmagatzematge i transport. El terme no inclou normalment els fertilitzants, nutrients d'origen vegetal o animal, additius alimentaris ni medicaments per a animals».
En la definició de plaga s'inclouen insectes, herbes, ocells, mamífers, mol·luscs, peixos, nematodes, o microbis que competeixen amb els humans per aconseguir aliment, destrueixen la propietat, propaguen malalties o són vectors d'aquestes, o causen molèsties. Els plaguicides no són necessàriament verinosos, però poden ser tòxics per als humans o altres animals.
Però d'acord amb la Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, nou dels dotze més perillosos i persistents compostos orgànics són plaguicides.
El terme plaguicida està més àmpliament difós que el nom genèric exacte: biocida (literalment: eliminador de la vida). El terme plaguicida suggereix que les plagues poden ser distingides dels organismes no nocius, que els plaguicides no ho mataran, i que les plagues són totalment indesitjables.Miller GT (2004), Sustaining the Earth, 6th edition. Thompson Learning, Inc. Pacific Grove, Califòrnia. Chapter 9, Pages 211-216.
Durant els anys 1980, l'aplicació massiva de plaguicides va ser considerada, generalment, com una revolució de l'agricultura. Eren relativament econòmics i altament efectius. La seva aplicació va arribar a ser una pràctica comuna com a mesura preventiva àdhuc sense cap atac visible. Des de llavors, l'experiència ha demostrat que aquest mètode no solament perjudica el medi ambient, sinó que a la llarga és també ineficaç. On s'han utilitzat els plaguicides de manera indiscriminada, les espècies de les plagues s'han tornat resistents i difícils o impossibles de controlar. En alguns casos s'ha creat resistència en els vectors principals de les malalties (p. ex. els mosquits de la malària), o han sorgit noves plagues agrícoles. Per exemple, tots els àcars van ser fomentats pels plaguicides, perquè no abundaven abans de la seva ocupació. Sobre la base d'aquesta experiència, els especialistes en la protecció de cultius han desenvolupat un mètode més diversificat i durador: el control integrat de plagues.
Tanmateix, cal remarcar l'emergent desenvolupament de tècniques de control biològic de microorganismes fitopatògens, en especial dels fongs micel·liars que malmeten la producció, en què els plaguicides estan composts de microorganismes (fongs micel·liars, llevats i bacteris no patògens) que exerceixen competència, parasitisme i antibiosi sobre els fongs fitopatògens.
Classificació Els plaguicides poden classificar-se atenent a diversos aspectes:
Segons la destinació de la seva aplicació poden considerar-se: plaguicides d'ús fitosanitari, productes fitosanitaris: destinats a la seva utilització en l'àmbit de la sanitat vegetal o el control de vegetals. plaguicides d'ús ramader: destinats a la seva utilització a l'entorn dels animals o en activitats relacionades amb la seva explotació. plaguicides d'ús en la indústria alimentària: destinats a tractaments de productes o dispositius relacionats amb la indústria alimentària. plaguicides d'ús ambiental: destinats al sanejament de locals o establiments públics o privats. plaguicides d'ús en higiene personal: preparats útils per a l'aplicació directa sobre l'ésser humà. plaguicides d'ús domèstic: preparats destinats per a aplicació per persones no especialment qualificades en habitatges o locals habitats, és el més perillós, ja que al voltant de 10 milions de persones moren a causa de vectors.
Segons la seva acció específica poden considerar-se: Insecticida Acaricida Fungicides Desinfectant i Bactericida Herbicida Fitorregulador i productes afins Rodenticida i diversos Específics post-collita i sements Protectors de fustes, fibres i derivats plaguicides específics varis
Segons l'estat de presentació o sistema utilitzat en l'aplicació: Gasos o gasos liquats. Fumigants i aerosols. Pólvores amb diàmetre de partícula inferior a 50 µm. Sòlids, excepte els esquers i els preparats en forma de tauletes. Líquids. Esquers i tauletes.
Segons la seva constitució química, els plaguicides poden classificar-se en diversos grups, els més importants són: Arsenicals. Carbamats. Derivats de cumarina. Derivats de urea. Dinitrocomposts. Organoclorats. Organofosforats. Organometàl·lics. Piretroides. Tiocarbamats. Triazinas. Neonicotinoides Benzoilureas
Alguns d'aquests grups engloben diverses estructures diferenciades, per la qual cosa, en cas d'interès, és possible efectuar una subdivisió dels mateixos.
Segons el seu grau de perillositat per a les persones,L'OMS estableix una classificació en: Classe Ia - Classificats com “Extremadament Perillosos” i Ib - Classificats com “Altament Perillosos” (consultada el 31/05/2010) La pàgina presenta els productes que entren en aquestes dues categories que són les més perilloses. els plaguicides es classifiquen de la següent forma:
De baixa perillositat: els que per inhalació, ingestió o penetració cutània no comporten riscos apreciables. Nocius: els que per inhalació, ingestió o penetració cutània puguin comportar riscos de gravetat limitada. Tòxics: els que per inhalació, ingestió o penetració cutània puguin comportar riscos greus, aguts o crònics, i fins i tot la mort. Molt tòxics: els que per inhalació, ingestió o penetració cutània puguin comportar riscos extremadament greus, aguts o crònics, i fins i tot la mort.
La classificació toxicològica dels plaguicides en les categories de baixa perillositat, nocius, tòxics o molt tòxics es realitza atenent bàsicament a la seva toxicitat aguda, expressada en DL50 (dosi letal al 50%) per via oral o dèrmica per a la rata, o en CL 50 (concentració letal al 50%) per via respiratòria per a la rata, d'acord amb una sèrie de criteris que s'especifiquen en les normes i lleis competents, atenent principalment a les vies d'acció més importants de cada compost.
Usos Agricultura Els plaguicides poden estalviar diners als agricultors en prevenir les pèrdues de collites per insectes i altres plagues. En un estudi es va calcular que els agricultors als Estats Units van estalviar l'equivalent de quatre vegades el cost dels plaguicides.Kellogg RL, Nehring R, Grube A, Goss DW, and Plotkin S (Febrer 2000), Environmental indicators of pesticide leaching and runoff from farm fields. United States Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service. Revisat en 3-10-2007. Un altre estudi va demostrar que el no usar plaguicides resultava en una pèrdua del 10% del valor de les collites.Kuniuki S (2001). Effects of organic fertilization and pesticide application on growth and yield of field-grown rice for 10 years. Japanese Journal of Crop Science Volum 70, número 4, Pàgines 530-540. Un altre estudi realitzat en 1999 va trobar que una prohibició de plaguicides als Estats Units pot resultar en un augment del cost dels aliments, pèrdues d'ocupacions i augment de la gana mundial.Knutson, R.(1999). Economic Impact of Reduced Pesticide Use in the United States. Agricultural and Food Policy Center. Texas A&M University.
Els herbicides poden protegir les fruites i verdures. Els herbicides s'usen per eliminar les males herbes i també per controlar a les plantes invasores que poden infligir danys en el medi ambient.
Salut pública Els seus usos més comuns poden ser matar rates i mosquits que poden transmetre malalties com la febre groga i la malària.The benefits of pesticides: A story worth telling. Purdue.edu. Retrieved on September 15, 2007. També poden matar insectes que ens causen picades o que danyen als nostres animals o a les nostres propietats.
miniatura|Estructura química del DDT, recents estudis involucren aquest insecticida amb el càncer de mames, en animals és tòxic per tota la cadena alimentària per bioacumulació, el seu ús actual està prohibit.El DDT, un compost organoclorat, ha estat usat fumigant les parets de les cases per combatre la malària des de la dècada de 1950. L'Organització Mundial de la Salut ha recolzat aquestes mesures en algunes de les seves declaracions. Organització Mundial de la Salut (15 de Setembre, 2006), WHO gives indoor use of DDT a clean bill of health for controlling malaria. (Del 13 de Setembre, 2007). No obstant això un estudi en 2007 sembla involucrar al DDT en el càncer de mama quan se sofreix exposició al mateix abans de la pubertat. També pot ocórrer enverinament per DDT i altres compost clorats quan entren en la cadena alimentària. Els símptomes inclouen excitació nerviosa, tremolors, convulsions i mort. Els científics calculen que el DDT i altres compostos químics en la categoria d'organofosfats han salvat set milions de vides des de 1945 en prevenir malalties com la malària, pesta bubònica, tripanosomiasis i tifus. No obstant això el DDT no sempre és efectiu, ja que els insectes desenvolupen resistència al mateix. Aquesta resistència es va començar a notar des de 1955 i ja en 1972 dinou espècies de mosquits han arribat a ser resistents al DDT.PANNA: PA Magazine: In Depth: DDT & Malaria En 2000 un estudi a Vietnam va demostrar que els mètodes de control que no usen DDT són més efectius. https://web.archive.org/web/20070314234719/http://www.afronets.org/files/malaria.pdf L'efecte ecològic del DDT en els organismes és un exemple de bioacumulació. El seu ús està actualment prohibit pel Conveni de Rotterdam que involucra un gran nombre de països.
Manteniment de reserves d'aigua Els herbicides també s'usen en llacs i llacunes per controlar el creixement d'algues i plantes aquàtiques que puguin interferir amb la natació, la pesca o que donin males olors.Helfrich, LA, Weigmann, DL, Hipkins, P, and Stinson, ER (June 1996), Pesticides and aquatic animals: A guide to reducing impacts on aquatic systems . Virginia Cooperative Extension. Del 14 oct. 2007. S'usen per controlar els tèrmits i la floridura que poden danyar les construccions.
Indústria En els llocs de magatzematge d'aliments s'usen per controlar als rosegadors i insectes que infecten els grans i altres aliments. Cada plaguicida porta aparellats alguns riscos; l'ús adequat de plaguicides redueix aquests riscos a un nivell considerat acceptable per les agències que regulen el seu ús, tals com l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA per les seves sigles en anglès) i per l'Agència Reguladora del Control de Pestes (PMRA) de Canadà.
Domiciliari Els usos domiciliaris inclouen prevenir l'aparició de plagues domèstiques com a rates, paneroles i mosquits dins de la llar, la prevenció d'aparició de plagues que afecten els animals domèstics com a puces i paparres en gossos i gats. També s'inclouen els plaguicides i herbicides utilitzats en la jardineria domèstica.
Regulació