miniatura|El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre. Transport ve del llatí trans ("a través") i portare ("portar"). Les particularitats dels mitjans de transport es fonamenten en les tècniques per tal d'aconseguir els seus objectius, que són el moviment de càrregues o de persones d'un lloc a un altre en unes condicions determinades. Per aconseguir-ho es fan servir diferents tipus de transports, fàcilment classificables per separat, atenent als diferents tipus d'elements que les componen en termes de via, vehicle i planta motriu. Els vehicles que es mouen per les xarxes de transport inclouen els automòbils, les bicicletes, els autobusos, els camions, les persones, els helicòpters i els avions. Les operacions tracten la manera en què s'utilitzen els vehicles, i els procediments especificats per aquest fi inclouen el finançament, els aspectes legals i les polítiques. A la indústria del transport, les operacions i la propietat de la infraestructura poden ser públiques o privades, segons el país i el mitjà de transport.
Història
miniatura|La imatge mostra l'ús d'animals per transportar cotó a Austràlia. Es pot dividir la història del transport en tres grans etapes segons l'origen de la força motriu del transport: Primera fase, on el transport depèn del treball humà per tal de desplaçar-se o bé com a element motor de màquines o vehicles. Segona fase, on també es feien servir animals domesticats com a força motriu per al moviment de màquines, vehicles o com a animal de sella. Fase actual, amb l'aprofitament i l'ús del motor: Als seus inicis es feu servir intensivament i permeté un gran desenvolupament del transport. Sorgí a partir de la invenció de la màquina de vapor.
miniatura|Caravana de dromedaris al desert del marroc. Exemple de l'ús d'animals a territoris totalment hostils El primer mitjà de transport dels éssers humans va ser anar a peu i nedar. Amb la domesticació dels animals representà una nova manera de transportar càrrega en forma de mercaderies o de passatgers, carregant el pes a transportar als animals que puguin portar la càrrega. L'ajuda dels animals permeté la comunicació i l'habitatge de zones que l'ésser humà no hagués pogut assolir per si mateix fins a l'aparició d'altres mitjans motors. Segons els territoris, es domesticaren els animals compactes i amb millors capacitats de càrrega per al transport; l'ase, els camells, dromedaris, bous, rens, iacs, elefants, búfals, llames, són alguns dels animals que es feien servir per a portar càrregues fins i tot travessant els llocs més hostils.
L'exemple més característic del transport amb l'ús d'animals són les caravanes amb camells o dromedaris, animals capaços de suportar les elevades temperatures, les variacions tèrmiques del desert o les caravanes d'hivern i que van permetre la connexió de llocs llunyans mitjançant llargues expedicions, com les que connectaven orient i occident a través de la ruta de la seda. Aquests animals es fan servir en l'actualitat per a càrregues de 100-150 kg segons la grandària del camell per tal de cobrir grans trajectes. Aquest mitjà de transport, ha estat de gran importància per a totes les civilitzacions, especialment allà on l'hostilitat del terreny no permetia l'ús de vehicles amb rodes com als deserts o les zones sense carreteres habilitades o bé no se'n coneixia la tecnologia, com a l'Amèrica precolombina.
També el transport naval es remunta a la prehistòria, quan es construeixen útils funcionals per al moviment a l'aigua, que més endavant evolucionarien en vaixells a l'edat antiga. El transport naval esdevingué l'única manera eficaç de transportar grans quantitats o en grans distàncies abans de la Revolució Industrial.
Un important avenç en les tecnologies del transport fou el pas de la càrrega directa a les espatlles de l'animal a l'ús de vehicles rudimentaris en forma de trineus. La invenció de la roda va ser també una fita fonamental, ja que permeté economitzar els esforços necessaris per a moure vehicles i màquines. Això no obstant, aquests desenvolupaments centrats en els vehicles van resultar adaptacions a causa d'unes condicions determinades del terreny, això és: la presència de sòls lliscants, com la neu o el gel per al cas dels trineus o l'existència de camins per al cas de les rodes, que se servien en principi dels camins generats per la pastura dels ramats i pel pas d'animals en general.
Una important revolució orientada a l'adaptació del territori al vehicle fou iniciada amb la construcció de carreteres, on destaquen com a constructors els cossos d'enginyers Assiris.
miniatura|Via romana de Santa Àgueda a Menorca L'Imperi Romà, també va construir una llarga xarxa de camins pavimentats, per tal de permetre als seus exèrcits de viatjar ràpidament; les vies romanes es basaven a construir una capa de fonaments de pedra matxucada com a capa subjacent per tal de garantir-la seca i compacta. Així, l'aigua podia circular i ser evacuada del camí a través de la pedra triturada, en lloc de convertir-se en el fang en els sòls d'argila. La civilització romana es basava en l'ús, manteniment i millora del sistema de transport que permetia el comerç i el transport dels exèrcits. Les millores a les vies estaven centrades en la durabilitat i la disponibilitat de les seves carreteres. Moltes millores a les tècniques de les carreteres i d'evacuació d'aigua als paviments són degudes als avantpassats romans, cosa que permet ser conscient de la importància d'aquesta civilització per al transport.
miniatura|Via fèrria a la vorera del riu Athabasca al seu pas pel Llac Brûlé a Alberta (Canadà). L'expansió del ferrocarril se situa també a la vora dels llacs i dels rius, en alguns casos possibilitant una alternativa per als nodes del transport fluvial El primer transport de riu podria haver-se desenvolupat gràcies als avenços en les habilitats manuals que permeteren la tallada de troncs i la construcció de balses o canoes. El transport marítim i fluvial es comença a realitzar amb vaixells que aprofitaven la força motriu del vent o bé la força humana, fent servir rems per a propulsar-se. La importància del comerç marítim i fluvial va propiciar el bastiment de ciutats i nuclis comercials a la vora dels rius o del mar, sovint en cruïlles naturals dels mateixos rius o al pas dels rius a prop de la desembocadura del mar. Abans de l'arribada de la revolució industrial, l'evolució del transport continua sent lenta i costosa, i la producció i el consum se situen el més a prop possible per tal de minimitzar el cost del transport.
Amb la revolució industrial s'introdueix el ferrocarril, que es perfecciona progressivament fins al punt de convertir-se en el mitjà de transport més eficaç i econòmic. El ferrocarril fou el mitjà de transport preferit en iniciar-se la revolució industrial, donant majors velocitats, rendiments econòmics, flexibilitat, fiabilitat i freqüències més constants que els altres mitjans de transport contemporanis, com el transport per carretera i el transport fluvial, els quals s'enfrontaven amb la dura competència que suposava el ferrocarril. Encara avui dia, l'eficiència del transport ferroviari és major que la del transport per carretera.
Elements del transport S'ha de distingir entre tres elements físics clau que fan possible el transport, que són la via, el vehicle i la potència. El component organitzatiu dels mitjans de transport s'anomena Operacions.
Infraestructura del transport
S'anomenen específicament via, o generalment infraestructura del transport, els elements de la xarxa de transports que fan possible la circulació de vehicles o càrregues a través seu. El disseny i la planificació corresponen a l'enginyeria civil i a l'urbanisme.
Exemples d'infraestructures a les modalitats de transport més conegudes són:Cooper et. al., 1998: 279 Aeroport per al trànsit d'aeronaus, càrregues i passatgers. Canal per al trànsit de vaixells Carretera per al trànsit d'automòbils Port per al trànsit de vaixells i càrregues Ferrocarril per al trànsit de trens Canonada per al transport de fluids Terminal d'autobús per al trànsit d'autobusos i passatgers
Els usuaris de xarxes de transport no són necessàriament vehicles; també pot donar-se el cas de circulació de persones o animals en vies específicament dissenyades per a ells. D'altra banda, l'acció de transportar és intrínseca a qualsevol procés, cosa que fa necessari considerar el transport de béns, substàncies o de productes semielaborats que circulen per cintes transportadores, conductes i canonades.Cooper et. al., 1998: 281
Vehicles
miniatura|L'avió és un vehicle de llarg abast. A la imatge es mostra un Boeing 737 durant l'aterrament El vehicle és un dels actors principals a qualsevol sistema de transport. En general, el seu disseny correspon a l'enginyeria mecànica. D'aquestes màquines depenen gran part dels sistemes de transport modern, havent-se adaptat la mateixa xarxa de transports a les tecnologies que s'anaven introduint a cadascuna de les modalitats. Exemples de vehicles són els automòbils, els camions, els trens,Chopra and Meindl, 2007: 3 els avions o les bicicletes. Aquestes màquines transiten sobre les xarxes de transport dissenyades específicament per a la seua circulació.
Des del punt de vista funcional, un vehicle és una màquina dissenyada per transportar una càrrega determinada en un medi ambient determinat. Les capacitats d'aquesta màquina per dur a terme les diferents missions en l'àmbit del transport es mesuren segons les següents característiques tècniques: Càrrega útil: Càrrega de béns o persones (segons funció) que és capaç de transportar. Eficiència o consum Disponibilitat: Percentatge del temps que la màquina roman disponible per acomplir la seua funció. En contraposició a la indisponibilitat és el percentatge de temps que el vehicle no està parat per manteniment, servei o avaria. Entorn (s) de desplaçament: carretera, mar, aire, gel, neu, camins, ambients desèrtics, rius, llacs, etc. Velocitat: Segons condicions de pendent, de via de circulació, d'entorn, etc. Autonomia: Màxima durada de viatge sense necessitats de servei (en espai o en temps).
Potència
És l'element del transport que proporciona força motriu gràcies a l'ús de motors i altres forces de tracció d'origen animal o ambiental.
Exemples de fonts de potència són: Motor de combustió interna alternatiu Motor de combustió externa alternatiu Turbina de gas Motor elèctric Tracció animal Força del vent Força de la gravetat
Operacions miniatura|Senyals de trànsit que ajuden a la correcta orientació dels usuaris de l'autovia C-17 Les operacions representen la manera d'organitzar-se els usuaris dels mitjans de transport. En general, formen part de les operacions el control dels sistemes de transport, la política sobre transport, els senyals de trànsit, etc. Operacions més complexes, com per exemple el Cross docking poden donar una visió sobre la necessitat justificada de fer servir sistemes informàtics que tracin el sistema de transport.
Les operacions abasten tot tipus d'eines per al control, no només les relacionades amb la gestió a l'instant del transport (elements tipus semàfors, control de trens, control del trànsit aeri, etc.). També en formen part elements més estàtics com les polítiques, el finançament i la regulació del transport (p. ex. l'ús de peatges o impostos).Stopford, 1997: 29
Modes de transport
Els modes de transport són combinacions de xarxes, vehicles i operacions, que donen solucions específiques al problema del transport. Cada mode té els seus avantatges i desavantatges, i se'n seleccionen uns o altres en funció del cost, de la capacitat, de la ruta, de la velocitat i de la importància de la càrrega.Stopford, 1997: 8–9Cooper et. al., 1998: 280
Els modes de transport es classifiquen principalment segons les característiques de via i el tipus de vehicle.
Transport per carretera