Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.
Biografia Ermessenda de Carcassona va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre els dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després.
En aquest context, marcat per l'afebliment de l'auctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals –les convenientiae–, i l'auge de l'ordre cavalleresc.
Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals.
Ermessenda va fer importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del . Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (‘Lleis dels gots’) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats —per mitjà de la violència i la guerra— posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Orígens familiars Ermessenda de Carcassona fou la primera filla del comte de Carcassona, Roger I el Vell,Albertí, pàg. 17 i 19 i d'Adelaida de Gavaldà o de Melguèlh (949-1011), filla del comte de Melguèlh.Gil (2004:32-34) Tenia tres germans menors: Ramon Roger, documentat des del 979 i mort entre el 21 de juliol de 1007 i l'abril de 1011, havent estat investit comte de Carcassona; Bernat Roger, nascut entre el 979 i 981 i nomenat comte de Foix i de Coserans i que morí c. 1034, i Pere Roger, nascut c. 981, nomenat bisbe de Girona i que morí el 1051. La seva família, a més del comtat de Carcassona, tenia els comtats de Comenge, Rasès, Coserans i Foix, que serien heretats pels seus germans Ramon i Bernat. Hi ha poca documentació anterior al 993, any en què apareix per primer cop en un document català, però cal deduir que va tenir alguna mena d'educació a jutjar per la bona lletra que tenia en comparació amb altres mandataris de l'època.Pladevall (2000:10-11) Pel que fa al seu aspecte físic, Santiago Sobrequés va afirmar que "fou una dona de remarcable beutat", tot i que els aspectes més rellevants de la seva persona estan relacionats amb les seves positives qualitats morals.Sobrequés (1980:110) En la documentació medieval en què apareix, se l'adjectiva com a: venustíssima, magnífica, piadosa, bondadosa, estimada o dolcíssima. Ermessenda era una dona de tremp i envergadura considerables, amb unes altes qualitats morals.Abadal, pàg. 125 Tal com va demostrar al llarg de la seva vida, va potenciar el triomf del dret per sobre de la violència i les fórmules militaristes, i va ser una important comitent d'obres d'art religioses.
Matrimoni i descendents miniatura|Territoris relacionats amb el casal de Barcelona Com la majoria dels casaments aristocràtics dels segles , i , el matrimoni d'Ermessenda de Carcassona tenia un interès polític.Aurell (1998:197) La política matrimonial seguida pels comtes de Barcelona des de Guifré el Pilós s'havia centrat en els territoris ultrapirenaics, en especial amb els comtes de Tolosa de la dinastia Roergue. Paral·lelament, la família d'Ermessenda de Carcassona procedia dels comtes de Comenge, i el seu avi Arnau I de Comenge esdevingué comte de Carcassona pel matrimoni amb Arsenda de Carcassona. El pare d'Ermessenda heretà el comtat de Carcassona mentre que el germà d'aquest, Odó, heretà el comtat de Rasès. Ambdós hagueren de fer front a l'agressiu comte Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, Conflent, Berga, Besalú i Ripoll, que el 979 s'apoderà violentament del Capcir, un petit pagus entre la Cerdanya i el Conflent, que pertanyia a Odó I de Rasès., pàg. 157-158 En aquest cas, cal pensar en un reforçament dels vincles entre dos potents comtats –el de Barcelona al sud i el de Carcassona al nord– envoltant les possessions d'Oliba Cabreta i els seus descendents.
Ermessenda es va casar c. 991,No es conserven documents del seu matrimoni, però se la documenta per primera vegada al costat del seu marit en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat del 991 (Vegeu: Gil, p. 39 i 84) quan tenia entre catorze i dinou anys, amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, de Girona i d'Osona, de qui va rebre en dot o esponsalici el comtat d'Osona-Manresa i el bisbat de Vic, dot que es plasmà en una llarga llista de castellsGil (2004:39) situats en aquesta zona de la Catalunya central i el Vallès,Pladevall (2000:13) i algunes terres del comtat de Girona, com ara Pals, Ullastret, Púbol, la Pera o Sant Feliu de Boada.Document de donació de l'alou d'Ullastret (30-6-1018) i documents de devolució d'esglésies a la seu de Girona (1051-1058) recollits a Gil i Roman, pàg. 46-48
Ramon Borrell i Ermessenda varen tenir tres fills, segurament: Estefania Ramon,No existeix cap seguretat respecte al nombre de fills de la parella. A (Pladevall, pàg. 6) només es reconeix l'existència de Berenguer Ramon I, però altres fonts (Aurell, pàg. 45-47), basant-se en les cròniques d'Ademar de Chabannes de la catedral d'Angulema, defensen l'existència d'una filla anomenada Estefania que hauria estat cedida en matrimoni el 1020 al mercenari normand Roger de Tosny, que havia estat contractat per Ermessenda per defensar les seves possessions. A (Aurell, pàg. 210) es documenta un segon matrimoni d'Estefania el 1039 amb Garcia Sanxes III «el de Nájera» (1020-1054), rei de Navarra. A (Lacarra pàg. 237-248) es documenta la presència de Ramon Berenguer I amb Estefania al costat dels Garcia en la inauguració del monestir de Santa Maria la Real de Nájera el 1052, així com el fet significatiu que una de les filles de Garcia Sanxes i Estefania s'anomenés Ermessenda. Amb tot, la dona de Garcia Sanxes s'ha identificat amb Estefania de Foix, filla de Bernat I de Foix, per la qual cosa resulta dubtós confirmar aquest segon matrimoni de la filla d'Ermessenda. inicialment casada amb el cap normand Roger de Tosny,Ancient Genealogical contractat el 1018 com a mercenari per lluitar contra els actes de pirateria sarraïns; Borrell Ramon,A Mundo, pàg. 9 i a Ruiz, pàg.85 es defensa l'existència d'un primogènit anterior a Berenguer Ramon anomenat Borrell Ramon, que hauria mort abans del 1017 i que podria haver viscut a Carcassona amb son avi. Aquesta informació neix de l'estudi d'una nota necrològica del martirologi d'Adó de la catedral de Girona, on se l'esmenta específicament. Si els comtes es varen casar cap al 991-993 i Berenguer Ramon va néixer cap al 1004-1006, guanya sentit la hipòtesi d'un altre fill o de problemes de maternitat en els 13 anys anteriors al naixement de Berenguer. Sigui com sigui, els comtes varen tenir més d'un fill, ja que a les donationes pro anima d'Ermessenda s'expressa en plural en parlar dels seus fills (filiorum meorum).(Gil i Roman, pàg. 48-50) que morí abans del 1017, i el darrer Berenguer Ramon, que va succeir son pare quan aquest morí el 1017.
c. 991. ∞ Ramon Borrell I de Barcelona . la infanta Estefania Ramon (995-1077), casada el 1020 amb Roger de Tosny; . l'infant Borrell Ramon, mort abans del 1017; . l'infant Berenguer Ramon (c.1004-1035), dit el Corbat, comte de Barcelona.
Cogovern amb el seu marit Ramon Borrell En casar-se c. 991 amb Ramon Borrell, la jove Ermessenda va rebre la dècima part de tots els béns del seu marit, dècima que es va concretar en el comtat d'Osona-Manresa i el bisbat de Vic. Seguia així l'estipulat per les Leges Gothorum i que anys després reivindicaria la mateixa Ermessenda: «per meum decimum et per sponsalitium nuptialiter michi datum».Gil (2004:120) L'aristocràcia dels comtats de l'antiga Gòtia, per bé que sota el domini dels francs durant l'Imperi Carolingi des que el 801 Barcelona fou arrabassada al domini islàmic, havia conservat exemplars del Liber Iudicorum (‘Llibre dels judicis’), en què es recollien les lleis godes. El Llibre III, 1, 7, determinava que corresponia a la muller en dot esponsalici una dècima part de tots els béns mobles i immobles del marit. El llibre s'havia anat adaptant a la jurisprudència que sentenciaven els jutges, i fou conegut després amb el nom de Liber iudicum (‘Llibre dels jutges’), quan fou compilat vers el 1011.Gil (2004:62-65) Al llarg dels vint-i-sisGil (2004:81) anys del seu matrimoni, Ermessenda de Carcassona va tenir una gran intervenció política junt amb el seu marit Ramon Borrell I de Barcelona, amb qui participà en el govern dels seus comtats, en la presidència de les assemblees i els tribunals, i en les campanyes militars contra al-Àndalus. El 1010, el seu germà Pere Roger fou nomenat bisbe de Girona.
L'esfondrament del califat de Córdoba i les guerres contra els sarraïns
miniatura|La península Ibèrica (al-Àndalus) l'any 1000. «Espanya» era la terra dels musulmans, tal com es deia en els dominis del comte de Barcelona.Sabaté 1998, pàg. 382 Per la seva part, els musulmans anomenaven francs els comtes de l'antiga Gòtia franca. Ermessenda de Carcassona acompanyà el seu marit, el comte Ramon Borrell, en les guerres «contra Ispaniam». El topònim Catalunya i l'antropònim català, per a referir-se al comte de Barcelona i als seus dominis, no es documenten fins al 1114.