La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu [] en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
És un dels fonemes més freqüents en totes les llengües, tot i que un 10% dels idiomes que contenen la seva parella sonora, [], no tenen aquest fonema (com l'àrab). Existeixen diferents variacions o al·lofons del fonema, com la p aspirada o la labialitzada. Algunes d'aquestes variacions poden tenir caràcter fonemàtic, com passa en georgià.
Trets distintius És una consonant sorda. El seu mode d'articulació és oclusiu, cosa que significa que hi ha una interrupció momentània total del pas de l'aire. El seu punt d'articulació és bilabial, és el contacte entre els dos llavis el que causa la interrupció de la columna d'aire. És un so egressiu central, perquè l'aire surt dels pulmons i passa pel centre de la llengua És un so oral.
En català Correspon al so del català de la lletra p (per exemple pare), excepte en casos de sonorització, i de la lletra b ensordida a final de mot o davant de consonant sorda (per exemple cub).
Categoria:Consonants