Hilary Whitehall Putnam (Chicago, 31 de juliol de 1926 – Arlington, 13 de març de 2016) va ser un dels filòsofs més prolífics i importants de la postguerra. Va fer aportacions destacades a la filosofia de la ment, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ciència. És conegut per haver aplicat el mateix grau d'escrutini a les seves pròpies teories filosòfiques que a les dels altres, ja que les sotmetia a una rigorosa anàlisi fins a trobar-ne els punts dèbils.King, P.J. One Hundred Philosophers: The Life and Work of the World's Greatest Thinkers. Barron's 2004, p. 170. Com a conseqüència d'això, va adquirir la reputació de canviar amb certa freqüència la postura que defensa. Va intentar explicar el funcionament de la ment a partir del model dels computadors.
En el camp de la filosofia de la ment, Putnam és famós per la seva hipòtesi de la realització múltiple i pel concepte de funcionalisme, una influent teoria relacionada amb el problema ment-cos. En filosofia del llenguatge va desenvolupar, juntament amb Saul Kripke i d'altres, la teoria causal de la referència i va formular una teoria del significat pròpia, inventant la noció d'externalisme semàntic, basada en un famós experiment mental anomenat Terra Bessona.P. Clark-B. Hale (eds.), "Reading Putnam", Blackwell, Cambridge (Massachusetts) -Oxford 1995.
Pel que fa a la filosofia de les matemàtiques, ell i el seu mentor W. Quine van elaborar l'«argument d'indispensabilitat», que s'aplica a la realitat de les entitats matemàtiques.Colyvan, Mark, "Indispensability Arguments in the Philosophy of Mathematics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2004 Edition), Edward N. Zalta (ed.),http://plato.stanford.edu/archives/fall2004/entries/mathphil-indis/ Més tard Putnam va exposar la teoria que les matemàtiques no són purament lògiques, sinó «quasi-empíriques».Putnam, H. Philosophy of Mathematics: Selected Readings. Editado con Paul Benacerraf. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1964. 2nd ed., Cambridge: Cambridge University Press, 1983. En la disciplina de l'epistemologia és conegut per expandir la teoria de Jonathan Dancy sobre el cervell en una cubeta, de manera tal que qüestiona l'escepticisme epistemològic.
En la metafísica va donar suport a la postura del realisme metafísic, encara que posteriorment es va convertir en un dels seus majors crítics, primer adoptant el «realisme intern»,Putnam, H . Realism with a Human Face . Edited by James Conant. Cambridge, Mass .: Harvard University Press, 1990. que més tard va abandonar en favor una realisme directe de tall pragmatista. El realisme directe de Putnam, que té com a objectiu l'estudi metafísic de la forma en què les persones experimenten el món, rebutja la idea de les representacions mentals i altres tipus d'intermediaris entre la ment i el món.Putnam, H .. The Threefold Cord: Mind, Body, and World . New York: Columbia University Press, 1999.
Més enllà de la filosofia, Putnam ha contribuït a les matemàtiques i la informàtica. Va desenvolupar, juntament amb Martin Davis, el algorisme de Davis-Putnam per al problema de satisfacibilitat booleana,Davis, M. and Putnam, H. " a computing procedure for Quantification theory "al Journal of the ACM , 7: 201-215, 1960. i va ajudar a demostrar la irresolubilitat del desè problema de Hilbert. el filòsof va ser en certs períodes una polèmica figura política, especialment per la seva relació amb el Partit Laboral Progressista dels Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70.To appear in the "American Philosophers" edition of Literary Biography, ed. Bruccoli, Layman and Clarke
Biografia Putnam va néixer a Chicago, Illinois, el 31 de juliol de 1926. El seu pare, Samuel Putnam, va ser periodista i traductor del Daily Worker, una publicació del Partit Comunista dels Estats Units. A causa de la relació del seu pare amb el comunisme, Putnam va tenir una educació laica, encara que la seva mare, Riva, era jueva. La família va viure a França fins a 1934, any en què van tornar als Estats Units i es van establir a Filadèlfia. Putnam va estudiar matemàtiques i filosofia a la Universitat de Pennsilvània, on va obtenir el BA («Bachelor of Arts», certificat universitari). Es va convertir en membre de la Philomathean Society, l'associació literària més antiga dels Estats Units. Va continuar estudiant filosofia a la Universitat Harvard, i més tard a la Universitat de Califòrnia, on va rebre el seu Doctorat en Filosofia el 1951 amb una tesi titulada "El sentit del concepte de probabilitat aplicat a les seqüències infinites". Els professors de Putnam, Hans Reichenbach (el supervisor de la seva tesi) i Rudolf Carnap, van ser figures importants de la lògica positivista, l'escola filosòfica predominant en aquella època; una de les postures més estables de Putnam ha estat la del seu rebuig a la lògica positivista.
Després d'impartir classes a la Universitat de Northwestern, la Universitat de Princeton i el MIT, es va traslladar a Harvard amb la seva esposa, Ruth Anna Putnam, que també va ser professora del MIT. Hilary i Ruth Anna es van casar el 1962. Ruth Anna havia nascut a Múnic, Alemanya, l'any 1927, de pares activistes polítics contraris al nacionalsocialisme i, com el mateix Putnam, s'havia educat en un ambient ateu. Els Putnam, rebel·lant-se contra el antisemitisme que havien viscut en la seva joventut, van decidir que els seus fills creixessin en una llar jueva. Ja que no tenien experiència en els costums del judaisme, es van acostar a altres famílies jueves. Ells «no tenien idea de com fer-ho per si mateixos», en paraules de Ruth Anna. D'aquesta manera, van començar l'estudi dels rituals jueus i hebreus, la qual cosa els va portar a identificar-se més amb el judaisme. El 1994, Hilary Putnam va celebrar un tardà Bar Mitzvà. La seva dona ho havia fet quatre anys abans.
Putnam va ser un professor famós a Harvard. Continuant amb la tradició familiar, va mantenir una actitud políticament activa. En els anys 1960 i principis dels anys 1970, va r el Moviment pels Drets Civils i es va oposar a la intervenció militar dels Estats Units a Vietnam. el 1963 va organitzar al MIT un dels primers comitès de professors i estudiants contra la guerra. Va expressar públicament la seva indignació davant el reportatge de David Halberstam. Putnam va quedar consternat pel que ell va considerar una reivindicació de Halberstam sobre que Estats Units estava «defensant» als camperols vietnamites del Front Nacional d'Alliberament mitjançant l'enverinament dels cultius d'arròs. Després de traslladar-se a Harvard l'any 1965, va organitzar protestes a la universitat i va començar a impartir classes de marxisme. Es va convertir en un assessor oficial de la "Students for a Democratic Society" i, l'any 1968, en membre del Partit Laboral Progressista (PLP).
Després de 1968, les seves activitats polítiques es van centrar en el PLP. L'administració de Harvard considerava perjudicials aquestes activitats i va tractar de censurar a Putnam, però altres dos professors van criticar aquests procediments. Putnam va reafirmar els seus llaços amb el PLP el 1972. Posteriorment, el 1997, en una reunió d'antics activistes a l'església d'Arlington Street a Boston, Putnam va descriure la seva relació amb el PLP com un error. Va dir que havia estat convençut al principi pel compromís de construcció d'aliances del PLP i per la seva disposició a organitzar-se des de dins de les forces armades.
El 1976, es va convertir en President de la "American Philosophical Association". L'any següent, va ser triat Walter Beverly Pearson Professor of Mathematical Logic, en reconeixement de les seves contribucions a la filosofia de la lògica i les matemàtiques. Tot i trencar amb el seu passat radical, Putnam mai ha abandonat la creença que els acadèmics tenen una particularment important responsabilitat social i ètica. Ha continuat sent fidel al progressisme en la seva opinió política, com declara en els articles "How Not to Solve Ethical Problems" (1983) i "Education for Democracy" (1993).
Putnam era membre de la Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències (AAAS), de la Acadèmia Britànica i de la Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques de França (ASMP). Es va retirar al juny de 2000. També era Cogan University Professor Emeritus a la Universitat Harvard. El seu corpus inclou cinc volums recopilatoris, set llibres i més de 200 articles. El renovat interès de Putnam pel judaisme l'ha portat a publicar diverses obres recents sobre el tema. Ha estat autor, juntament amb la seva dona, de diversos llibres i assajos sobre el moviment pragmatista de finals del .
Era membre també de la Junta d'Assessors de la Fundació Templeton.John Templeton Foundation Board of Advisors
Filosofia de la ment realitzabilitat múltiple miniatura|Il·lustració de la realitzabilitat múltiple. La M representa el mental i la P el físic. Es pot apreciar que més d'una P pot estar relacionada amb una mateixa M, però no a l'inrevés. Les relacions causals entre estats estan simbolitzades per les fletxes (de M1 es passa a M2, etc.). El treball més conegut de Putnam és el corresponent a la filosofia de la ment. Les seves contribucions més importants en aquest camp van ser diversos assajos publicats a la fi dels 60, en els quals va formular la hipòtesi de la realització múltiple.Bickle, John "Multiple Realizability", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Edició de tardor 2006), Edward N. Zalta (ed.), http://plato.stanford.edu/archives/fall2002/entries/multiple-realizability/ En aquests documents, Putnam argumenta, contràriament al que estableix la teoria de la identitat ment-cos, que no és necessàriament cert que «dolor sigui igual a estimulació de la fibra-C». El dolor, segons Putnam, pot correspondre a estats físics del sistema nerviós molt diferents en diferents organismes, i així i tots experimenten el mateix estat mental de «sentir dolor».
Putnam va utilitzar exemples del món animal per il·lustrar la seva tesi. Es va qüestionar si era probable que els cervells de diversos tipus d'animals percebessin el dolor, o altres estats mentals, d'una mateixa manera. Atès que aquests animals no posseeixen les mateixes estructures (físiques) cerebrals no haurien de compartir els mateixos estats mentals. Per Putnam, l'explicació havia de ser que els mateixos estats mentals podien ser produïts per diferents estats físics en diferents espècies. Putnam llavors va portar la seva argumentació un pas més enllà, i es va preguntar sobre coses com els sistemes nerviosos d'extraterrestres, de robots intel·ligents i d'altres formes de vida basades en el silici. Aquestes entitats hipotètiques, va sostenir Putnam, no haurien de ser considerades incapaces de sentir dolor pel simple fet de no posseir la mateixa neuroquímica que els éssers humans. Putnam va concloure que els defensors de la teoria de la identitat de tipus havien fet una «ambiciosa» i «altament implausible» conjectura que podia ser desmentida amb un exemple de realitzabilitat múltiple.Putnam, H. (1975) Mind, Language and Reality. Philosophical Papers, vol. 2 . Cambridge: Cambridge University Press, 1975.
Putnam va formular un raonament complementari, basat en el que ell va anomenar «isomorfisme funcional». Va definir el concepte en els següents termes: «Dos sistemes són funcionalment isomòrfics si 'hi ha una correspondència entre els estats d'un i els estats de l'altre de manera tal que es conserven les relacions funcionals'.» En el cas de les computadores, dues màquines són funcionalment isomòrfiques si i només si les relacions seqüencials entre els estats de la primera són exactament iguals a les relacions entre estats de l'altra. Per tant, un ordinador fet a partir de xips de silici i un altre fet mitjançant engranatges poden ser funcionalment isomòrfics encara que tinguin una constitució diferent. El isomorfisme funcional implica realitzabilitat múltiple. Aquest raonament ha estat qualificat de vegades de «argument a priori»