Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. El sobrenom dels vilafranquins és bistorns (moltó de dos anys, o més, mal capat i que sempre envesteix les ovelles). Anava adreçat als galonats de carrera de l'exèrcit francès.Segons Antoni Cayrol, Almanac Català del Rosselló, 1978
Etimologia El nom de la vila és un topònim romànic medieval, de caràcter descriptiu: fou vila franca a causa dels beneficis i privilegis concedits pel rei als seus habitants en la seva fundació, i és geogràficament el centre de la comarca del Conflent.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Vilafranca de Conflent a la seva comarca El terme comunal de Vilafranca de Conflent, de 44.600 hectàrees d'extensió, és situat a banda i banda de la Tet, però en tres parts separades, dues per una llenca del terme comunal de Fullà i la tercera en forma de petit apèndix a la dreta de la Tet, a ran de la carretera general, on hi ha unes naus industrials, separada per una llenca del terme de Cornellà de Conflent, que s'allargassa al nord-oest en un tram que separa la Tet de l'extrem nord-oriental de la vila. ÉsVilafranca de Conflent en els ortofotomapes de l'IGNVilafranca de Conflent a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN pràcticament al centre de la comarca.
La part meridional del terme, a la dreta de la Tet, abraça únicament la vila murallada i un petit barri a ponent, fora muralles, que és compartit amb el terme veí de Fullà. És un territori petit, pla, sense espai per a res més que el nucli urbà i un espai per a aparcament davant de la porta oest del recinte, a més de la carretera general, que voreja la muralla meridional de la vila. En aquest sector un únic element travessa el riu i ocupa un minúscul espai a l'esquerra de la Tet: el petit baluard del qual parteix el camí cap al Fort Libèria, que sortint del camí de ronda de les muralles vilafranquines depassa el riu per un pont i les vies del tren per sota, i forma un espai quadrat situat com si fos un rombe amb els angles cap als punts cardinals.
La part septentrional del terme vilafranquí és a l'esquerra de la Tet, però separada del riu per una franja del territori comunal de Fullà. Fins i tot l'Estació de Vilafranca de Conflent, del Tren Groc, és en terme comunal de Fullà.
Termes municipals limítrofs del sector septentrional:
Termes municipals limítrofs del sector meridional, de la vila:
La vila Vegeu l'article Vila de Vilafranca de Conflent miniatura|400px|centre|Vilafranca de Conflent en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Casa senyorial dels Boier, després cos de guàrdia de la porta oest La vila de Vilafranca de Conflent, murallada des del , inclou dins de les seves muralles la totalitat de la població, on les cases són bastides generalment amb griota, nom d'un tipus de marbre. Hi ha tan sols dos barris fora muralles, i un de sol dins del terme propi: l'anomenat el Barri (Faubourg, en francès). Un altre dels barris de la població, el de l'Estació, on antigament estaven assentats els drapers i assaonadors aprofitant el Canal de Boera, és dins del veí terme de Fullà.
El conjunt del recinte murallat pertany essencialment a tres moments històrics diferents: el fundacional, al primer terç del , a les obres de Sébastien Le Prestre de Vauban, durant el darrer terç del , i a mitjan , quan es van dreçar les dues portes extremes, est i oest, del recinte.
miniatura|esquerra|Carrer de Sant Joan La vila interior de les muralles té dos carrers d'est a oest, els carrers de Sant Joan i de Sant Jaume, a part del camí de ronda a peu de carrer que recorre per l'interior tota la muralla nord de la vila (el camí de ronda superior recorre bona part de les muralles per la seva part superior i és un dels atractius turístics de la vila). A part, orientats de nord a sud, hi ha menys de mitja dotzena de carrerons i places transversals (la Placeta, la Plaça de l'Església i els carrers de Sant Pere, dels Teixidors i del Pavelló.
miniatura|Casa pairal dels de Llar El centre vital de la vila és la Plaça de l'Església, on hi ha l'església parroquial de Sant Jaume de Vilafranca de Conflent i a l'altra banda, en diagonal, la Casa de la Vila de Vilafranca de Conflent, també anomenada la Talaia; hi ha també un hotel molt concorregut. L'altre centre neuràlgic és el carrer de Sant Joan on, entre molt comerços i establiments de restauració, hi ha l'Antic Hospital de Vilafranca de Conflent, amb la torre anomenada Torre d'en Solanell, i algunes cases amb elements medievals i d'època moderna, entre els quals destaquen les cases de la família de Llar, protagonistes el de la Conspiració de Vilafranca, dels Alazet, dels Laporta, dels Autié, dels Carreres, dels Tafanelli, dels Berjoan (tres), dels Duran (dues), dels Martí (també dues), dels Vergers (dues), dels Boier, dels Deixona, dels Masdéu, dels Maurí, dels Pi, dels Claramunt, dels Pou, dels Descatllar, dels Marc, dels Pasqual... Garrigou GrandchampGarrigou Grandchamp 2002. fa una relació de fins a 49 edificis d'entre el i el XV dins de la vila.
A Vilafranca de Conflent hi ha restes d'altres esglésies: la del primitiu convent dels franciscans, Sant Francesc de Vilafranca de Conflent, la de Sant Pau del Claustre, en el claustre del cementiri, a ponent de l'església parroquial de Sant Jaume, la de l'Antic Hospital de Vilafranca de Conflent, la de la Mare de Déu del Goig, que era al costat nord de l'església parroquial, la de Sant Lluís Rei del Fort Libèria i la de Sant Andreu de les Vinyes, a la Vila Nova.
Relligant les dues ribes de la Tet, a la vila hi havia tres ponts, ordenats construir per Jaume I l'any 1263 i molt malmesos a l'aiguat del 1421. El pont de Sant Pere, el de Sant Andreu i el de Sant Francesc. El primer, que fou reconstruït després d'aquell aiguat, té un porxo on es troba una interessant escultura de fusta del sant, del . Del de Sant Andreu, es conserven avui dia les importants ruïnes que van quedar després de l'avinguda de les aigües, a prop de la central elèctrica. Devia el seu nom a l'església dedicada a l'apòstol d'aquest nom, esmentada el 1217 per primer cop, que era uns centre metres aigües amunt del pont, a la riba esquerra del riu. Del tercer pont del 1263, no en queda ni rastre. Se sap que era a la part més baixa de la vila, davant mateix del darrer carreró.
Existia un quart pont, des d'abans de la intervenció de Jaume I: el pont Comolès, esmentat des del 1164, que fou substituït per l'actual Pont de Sant Francesc. Relligava la vila i el raval, on es trobava el convent que donà nom al pont (convent també desaparegut). A prop d'aquest pont, aigües avall i a la riba esquerra de la Tet, hi havia el Molí de la Vila, inicialment de farina i més endavant transformat en obrador de tractament de la llana i de draps (molí draper). Finalment, el pont damunt del Cadí fou construït per Vauban, al .
El Barri, o la Vila Nova El grup de cases anomenat el Barri (le Faubourg, en francès), o la Vila Nova, o el Raval, és a l'esquerraEl Barri en els ortofotomapes de l'IGN de la Tet, a ponent de la vila murallada. Hi havia hagut l'església de Sant Andreu de les Vinyes, prop del Pont de Sant Andreu, ara desaparegut. Tant del pont com de la capella, se'n conserven restes molt escadusseres.
La Cova Bastera i les Torres de Badabany A la muntanya de davantLloc on es trobaven, davant del Baluard de Muntanya, les Torres de Badabany; dessota, la Cova Bastera de la vila, a migdia, hi ha la Cova Bastera; és una cova molt ampla que fou arranjada per Vauban per tal d'integrar-la en el conjunt d'elements defensius de la vila. És prou ampla per encabir-hi fins a una dotació de 200 persones. Té un paper important en l'anomenada Conspiració de Vilafranca. Damunt seu, al cim de la muntanya, hi hagué les Torres de Badabany, que era un altre dels elements integrants de les defenses de la vila. Tanmateix, cal dir que si bé la relació amb Vilafranca de Conflent és estreta, i atesa l'exigüitat del seu terme comunal, la major part d'aquests indrets pertanyen als veïns terme de Cornellà de Conflent o de Fullà.
L'enclavament de Bell-lloc El Fort Liberia, o Fort de Vilafranca A prop de l'extrem meridionalEl Fort Libèria en els ortofotomapes de l'IGN del vessant sud de la muntanya de Bell-lloc, i d'aquest enclavament del terme de Vilafranca de Conflent, damunt d'una roca des de la qual es domina la vila, es troba el Fort Libèria. Fou construït el 1681 per Sébastien Le Prestre de Vauban com a complement de les defenses de Vilafranca de Conflent.
Bell-lloc miniatura|esquerra|Bell-lloc en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Bell-lloc fou un poble situatLloc on era Bell-lloc en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-est de l'enclavament del terme de Vilafranca de Conflent, a tocar del límit amb el terme de Conat. A part de les ruïnes d'algunes cases, hi roman l'església, que fou parroquial, de Sant Andreu de Bell-lloc. El poble de Bell-lloc, que fou alou de Sant Martí del Canigó, fou donat el 1217 al priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent.
Campelles miniatura|Campelles en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'actual despoblat de Campelles fou un poble, del qual només es conserva part de l'església de Sant Esteve de Campelles (el 1812 ja només hi apareix l'església). És al sector nordLloc on era el poble de Campelles en els ortofotomapes de l'IGN de l'enclavament de Bell-lloc, del terme comunal de Vilafranca de Conflent. És al sud-oest de Bell-lloc. Juntament amb Bell-lloc pertangué al priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent.
Les pedreres de marbre rosa En el territori de l'enclavament de Bell-lloc hi havia les pedreres de marbre rosa, o marbre griota, fins a nou de diferents (algunes, però, en els territoris veïns de Fullà, Cornellà de Conflent i Serdinyà (pedreres del Roc Vermell i de Roca Fumada). Les més, importants, però, eren a la carena superiorLloc on eren les pedreres de marbre rosa en els ortofotomapes de l'IGN de la muntanya de Bell-lloc, aproximadamentMatzluff, Giresse, Catafau i Barrau, 2016. entre els antics pobles, ara despoblats, de Bell-lloc i Campelles.
Els masos del terme Actualment, el terme comunal de Vilafranca de Conflent no té cap construcció aïllada destinada a l'habitatge; fins i tot els antics pobles abans esmentats estan del tot desapareguts. A part de les dues esglésies també esmentades, a la zona més oriental de l'enclavament de Bell-lloc hi havia el Cortal d'en Xixet.
Hidrònims A causa de la petita extensió del terme, en el de Vilafranca de Conflent no hi ha gaires cursos d'aigua. Cal esmentar, però, la Tet, que fa de límit nord del sector del terme de la vila i l'est fa de termenal entre l'enclavament i el terme de Cornellà de Conflent. El Cadí és el límit oriental del sector de la vila.
A l'enclavament de Bell-lloc hi ha els còrrecs, de ponent a llevant, de Flagells, limítrof amb Serdinyà, de la Carrera, que desemboca en la Tet al Barri, els dos còrrecs de l'Escaler, al nord-est de la vila, el del Colomer, i els dos còrrecs de Rocamenera, i a l'extrem nord-est, el Còrrec de Santa Creu. Els dos darrers surten del terme de Vilafranca de Conflent per tal d'entrar al cap d'un curt tram en el terme de Rià i Cirac. A l'extrem nord del terme, al territori de l'antic poble de Bell-lloc, hi ha el Torrent Fosc, que reculls els dos còrrecs de Bell-lloc, que se'n va cap al nord, dins del terme de Conat.
De fonts, tampoc no n'hi ha gaires. Dues fonts captades, una a Bell-lloc i l'altra a Campelles, i la Font de Bell-lloc. Igualment, només hi ha dos canals d'irrigació: el Rec d'en Caçà, o Rec Major d'en Caçà, i el Rec d'en Conomari, que ve de Fullà.
Orònims