Granada (en castellà, Granada) és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Està situada al centre de la comarca de la Vega de Granada, a una altitud de 738 msnm, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil, i al peu del massís més alt de la península Ibèrica, serra Nevada, que en condiciona el clima.
S'hi troben les seus del partit judicial número 3 de la província; l'arxidiòcesi del mateix nom; el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla i el Consell Consultiu d'Andalusia.
El 2009, hi habitaven 234.325 persones, i 498.365 comptant l'àrea metropolitana. Els barris són molt diferents entre si, en part per la contínua immigració fins a la dècada del 1990; els més importants són el Zaidín, l'Albaicín, el Sacromonte, el Realejo, la Chana, l'Almanjáyar i la Cartuja.
Va ser capital del Regne zirida de Granada, durant el , i del Regne nassarita de Granada entre els i . Després de la presa de la ciutat pels reis Catòlics, es va mantenir com a capital del Regne castellà de Granada, ja simple jurisdicció territorial, fins al 1833. A l'escut municipal ostenta els títols de «molt noble, molt lleial, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada».
Granada constitueix un nucli receptor de turisme, a causa dels monuments i la proximitat de l'estació d'esquí professional, la zona històrica coneguda com a Alpujarras i la part de la costa granadina coneguda com a costa tropical. D'entre les construccions històriques, l'Alhambra és una de les més importants del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984, junt amb el Jardí del Generalife i l'Albaicín. La catedral és considerada com la primera església renaixentista d'Espanya.
La Universitat de Granada és la quarta a nivell estatal per nombre d'alumnes i és una de les destinacions més populars per als universitaris europeus del programa Erasmus.
Estan concloent-se les obres del parc Tecnològic de Ciències de la Salut que se centrarà en la investigació mèdica. Així mateix, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la connexió ferroviària amb trens d'alta velocitat (AVE), la qual va estar connectada per primer cop amb la línia Antequera-Granada. El seu aeroport, situat a 12 km del centre de la ciutat, ha estat recentment remodelat. miniatura|esquerra|L'Alhambra i serra Nevada són la imatge per antonomàsia de Granada miniatura|esquerra|Vista general del barri de l'Albaicín, a l'est de la ciutat miniatura|Vista nocturna de l'Alhambra des de l'Albaicín
Toponímia
En temps de la cultura ibèrica, el nom de la ciutat era Iliberis o Iliberri, nom comú entre les poblacions iberes que en basc actual és (H)Iri Berri ("Vila Nova"). Al , els ziríes van traslladar la capital de Medina Elvira ('ciutat Elvira') a Medina Garnata. L'etimologia del topònim és discutida i podria provenir tant de l'àrab (gar-anat, 'turó de pelegrins') com del llatí (granatum, magraner en català o granado en castellà).
Símbols Els símbols del municipi de Granada van ser oficialitzats en la Resolució del 10 de febrer del 2009 de la Direcció General d'Administració Local, per la qual s'admet la inscripció en el Registre Andalús d'Entitats Locals de l'escut i la bandera del municipi de Granada.
Escut L'escut va ser atorgat pels reis Catòlics poc després de la presa de la ciutat. Antany va estar format per dues casernes on es representaven els reis Catòlics i la magrana (en castellà granada), però el 1843 la reina Isabel II va afegir-ne un tercer amb la torre de la Vela de l'Alhambra, sumada d'una bandera nacional, junt amb els seus nous títols, representats a la cinta d'or que l'envolta. Amb això, va voler premiar l'actitud del poble granadí en l'aixecament al seu favor i contra el regent. Al document local l'escut es defineix de la següent manera:
Tanmateix, el 1994, a l'obra de David Torres Ibáñez L'Heràldica de la Diputació Provincial de Granada. Estudis, antecedents i propostes, apareix citada de la forma amb què ha estat inscrit en el Registre de símbols d'entitats locals, i se'n presenten algunes variacions.
Bandera La bandera de la ciutat de Granada té la descripció següent:
Geografia Localització El terme municipal és a la part més oriental de la depressió de Granada, en contacte amb el peu de serra Nevada (formació d'uns 87,8 ). La depressió se situa estratègicament al solc Intrabètic. D'aquesta forma, a partir del passadís d'Iznalloz, té accés al congost de Despeñaperros, que comunica Andalusia amb el centre de la península Ibèrica; a partir de Valle de Lecrín, té accés a la costa subtropical granadina; pel port de la Mora té accés a les foies de Guadix i Baza i, per tant, a Almeria i Múrcia; i finalment, a partir del passadís de Loja té accés a la depressió d'Antequera i a la depressió Bètica.
+Límits del terme municipal de Granada Nord-oest: Atarfe Nord: Maracena, Pulianas, Jun i Víznar Nord-est: Huétor Santillán i Beas de Granada Oest: Santa Fe i Vegas del Genil Est: Dúdar Sud-oest: Churriana de la Vega i Armilla Sud: Ogíjares, La Zubia, Huétor Vega i Cenes de la Vega Sud-est: Pinos Genil
Relleu miniatura|Mapa de relleu del terme municipal de Granada El relleu del municipi està marcat per la seva localització al límit oriental de la depressió de Granada. Les serres de Huétor, Arana i Nevada exerceixen de capçalera d'aquesta conca sedimentària.
La gènesi d'aquest relleu es remunta al plegament alpí, en el qual es van plegar els sediments dipositats en una gran fossa oceànica que ocupava el que avui són els sistemes bètics. La depressió va sorgir per l'enfonsament de diversos blocs a causa de l'efecte de les falles que l'envolten completament i a la major densitat dels materials que la componen respecte a les zones muntanyoses circumdants. Aquest substrat va ser reblert gradualment al llarg del terciari i Quaternari per sediments erosionats de les joves serralades creades en el plegament alpí.
Un dels seus relleus més característics i emblemàtics és el denominat formació o conglomerat Alhambra, constituït per sediments detrítics molt gruixuts lligats a ventalls al·luvials. La intensa erosió fluvial durant el Pliocè va provocar el brusc dipòsit de materials, formant muntanyes de conglomerats de fins a 300 metres de gruix, caracteritzats per la grossor i el desordre dels seus cants a causa de la rapidesa i intensitat de l'erosió.
Ja durant el Quaternari, aquestes formacions del peu de la muntanya van tornar a ser erosionades i configurades morfològicament per la xarxa hidrogràfica, produint el paisatge actual. En alguns casos, l'acció dels rius ha permès excavar profunds congostos, mostrant els diferents estrats de conglomerats, com ocorre al barranc dels Negres.
Finalment, la xarxa hidrogràfica, jerarquitzada pel riu Genil, ha modelat i perfilat una gran plana de sedimentació, formada per materials detrítics on predominen les sorres, llims i argiles, en funció de la proximitat al centre de la conca. Aquesta plana al·luvial és de gran riquesa des del punt de vista de l'agricultura i, junt amb els jaciments aurífers lligats als rius Darro i Genil, van provocar la seva ràpida població.
Hidrografia miniatura|esquerra|Mapa hidrogràfic del terme municipal de Granada A causa de l'intens aportament de vessament de les zones muntanyoses del voltant, les escasses precipitacions no es tradueixen en escassetat d'aigua. La capçalera del Genil està formada per una espècie d'amfiteatre muntanyós integrat per Sierra Nevada i Sierra de Arana. De Sierra Nevada parteixen en ventall el Genil i els seus afluents del marge esquerre, el Monachil i el Dílar. Al nord, l'amfiteatre continua amb la Sierra de Arana, on neixen per desembocar al Genil els rius Beiro i Darro, els cursos dels quals estan encaixats per la proximitat de Sierra Nevada i per la seva activitat sísmica. Aquesta angostura també es manifesta als barrancs provocats per corrents fluvials extints per filtració o captació.
Per tant, el terme municipal està completament integrat a la conca hidrogràfica del riu Genil, subsidiària de la del Guadalquivir. La xarxa hidrogràfica granadina, la conformen, junt amb el Genil, els rius Darro, Beiro, Monachil i Dílar, entre altres xarxes hidrogràfiques. El Genil, amb 358 km de longitud, és el segon riu més llarg que discorre íntegrament per Andalusia, per darrere del Guadalquivir, al qual desemboca com a principal afluent. Neix a la cara el nord del pic del Mulhacén i les seves aigües són captades per a regadiu en entrar a Granada pel sistema hidràulic establert durant l'època musulmana. Travessa el nucli urbà seguint la direcció est-oest. El Darro neix a la Sierra de la Alfaguara per a després endinsar-se al terme municipal de Granada, on conflueix amb els rius de l'Abellar i de Beas. És el principal proveïdor de l'Alhambra. Solca la ciutat de nord a sud i després flueix cap a l'oest per la zona de Jesús del Valle. Desemboca al Genil dins del nucli urbà. El Beiro, procedent de Sierra Harana, discorre soterrat sota el nucli urbà de nord a oest. A la superfície, s'endinsa a la Vega de Granada, on aflueix al Genil. El Monachil neix a Sierra Nevada i presenta un curs continu al llarg de tot l'any. És un dels principals afluents del curs alt del Genil, dins d'aquest terme municipal. El Dílar és també afluent del Genil. Entra a la ciutat per Purchil. Les séquies conformen una xarxa hidrogràfica artificial de gran complexitat, que té l'origen a l'època musulmana. Les principals són les de Tarramonta, Arabuleila, Aynadamar, Real i Gorda del Genil.Rodríguez Martínez, Francisco (1995). El Acondicionamiento del riu Genil a Granada. Conseqüències paisatgístiques i ambientals , en Annals de Geografia de la Universitat Complutense, n.º 15. Pàg. 585-592. Servei de Publicacions. Universitat Complutense. Madrid. Consultat el 23 de juliol del 2009
També són importants els aportaments hídrics del subsòl, ja que la conca detrítica permet la filtració de l'aigua i la formació d'aqüífers. La capa freàtica està en moltes ocasions molt a prop de la superfície i en zones pròximes al llit fluvial es produeixen sorgiments de deus naturals.
Clima El clima de Granada és de tipus mediterrani continentalitzat: fresc a l'hivern, amb abundants gelades; i calorós a l'estiu, amb màximes sobre els 35 °C. L'oscil·lació tèrmica és gran durant tot l'any, superant moltes vegades els 20 °C un dia. Les pluges, absents a l'estiu, es concentren a l'hivern i són escasses durant la resta de l'any. Aquestes característiques peculiars, que són més patents si les comparem amb el clima de la costa subtropical granadina, a tan sols 50 km de Granada capital, es deuen a la seva situació entre cadenes muntanyoses, i a la seva altitud mitjana, d'uns 685 msnm.
El 2007, al costat de Cadis, va ser la quarta ciutat més assolellada d'Espanya, amb 3.016 hores de sol, segons es desprèn de les dades dels que disposa l'Institut Nacional d'Estadística, recollit al seu anuari estadístic.
+ Valors climatològics normals a l'observatori de l'aeroport de Granada 1971-2000 Gen. Febr. Mar Abr. Maig Juny Jul. Ag. Sep Oct. Nov. Des. Mitjana Temperatura mitjana (°C)6,78,511,012,816,821,424,824,520,915,510,77,615,1 Mitjana de temperatures màximes diàries (°C)13,015,318,620,124,6 30,034,433,929,422,717,213,522,8 Mitjana de temperatures mínimes diàries (°C)0,31,83,45,69,012,915,2 15,012,48,24,2 1,87,5 Precipitacions mitjanes (mm)4138303828174316424853357
Temperatura La seva temperatura mitjana és de 15,1 °C, cosa que suposa uns 3 °C de diferència amb les zones de sota el Guadalquivir i el litoral mediterrani. Quant al règim tèrmic, l'hivern és llarg i fred, i es prolonga durant els mesos de desembre a febrer amb menys de 10 °C de mitjana, i el mes més fred és gener amb 6,7 °C. L'estiu també és una estació llarga, amb temperatures mitjanes superiors als 20 °C durant els mesos de juny a setembre. El mes més càlid és juliol amb 34,4 °C de mitjana.